dimarts, 22 de setembre de 2009

El mascle dominant

A manca d'una dona a casa que porti els pantalons, hom pensaria que jo hauria de ser qui mana, però no oblidem que comparteixo pis (que no lloguer) amb dos energúmens en forma de gats, que a més són mascles els dos. Entre ells, en Bamboo, més nyicris i poca cosa, sempre ha estat clarament el dominador. Però el que no pensava és que em dominaria a mi també! A casa hi ha un mascle dominant, i no sóc jo...

Ell fa el que vol, tria on dorm, rasca el sofà, decideix si s'acosta o se'n va, i si li venen de gust moixaines, no accepta un no per resposta, encara que en aquell moment tingui el Blog a la falda, el fa fora i s'hi posa ell. Per no dir que quan li dóna la gana, no em deixa dormir, es posa a miolar darrere la porta i no para fins que surti. I després com si res, es fa el longuis!

Però el que ja demostra clarament que és el rei indiscutible de la casa, és que no hi ha manera d'aguantar-li la mirada! Serà malparit! De vegades me'l quedo mirant des de lluny, i fixem els nostres ulls en l'altre i, invariablement, sempre em guanya, em ve el riure i l'he de deixar de mirar! I ell continua, mirant-me amb cara de 'què-t'has-pensat!', sense moure ni una pestanya. A en Blog el guanyo, m'aparta els ulls en poca estona. Però en Bamboo és massa, tu, qui mana, mana.



41 comentaris:

  1. Aquest és en Bamboo? És guapíssim!!!

    Com sempre deies que era més petitó i més malaltís, doncs jo l'imaginava més poqueta cosa i està que fa goig de veure... maco de veritat!! És ell? Si? :-))

    Jajaja em fa gràcia el post. No he tingut mai animals a casa (bé, a casa els pares un canari i després un periquito que va viure poquíssim) i tot i que m'agrada moltíssim veure'ls i entenc perfectíssimament el carinyo que els hi agafeu les persones que en teniu, crec que algunes de les meves "manies" no serien massa compatibles amb tenir-ne jo... Però bé, veient aquesta foto, entenc perfectament que sigui ell qui mana a casa. Fa cara d'estar molt segur de sí mateix aquest gat!! :-))

    Avui estic contenta... i aquest post teu, segueix en la línia de trobar coses que em fan somriure :-)))

    ResponElimina
  2. marededéusenyor! No sé si m'agradaria tenir un mascle així d e dominant a casa. brrr! :)

    ResponElimina
  3. Doncs sort que no parla...si no hauries de marxar segur de casa teva.

    ResponElimina
  4. es curiós com les bèsties interactuen amb els humans que conviuen, no fan distincions, per a ell no deixes de ser un gat una mica estrany, però susceptible de ser dominat. Ja veus com t'has de veure! :P

    ResponElimina
  5. Però el que no pensava és que em dominaria a mi també!... si t'haguessis llegit les tires d'en Garfield no haguessis pensat mai això !!

    ResponElimina
  6. Quin gat més maco!! Ara una mica cabró sí que ho és eh!! Amb carinyo! Si te'n descuides s'acabarà fent amb el control total i absolut de la casa i et farà preparar-li menjars suculents!

    ResponElimina
  7. És maquíssim, el Bamboo!!! :-) Els gats tenen unes coses, de vegades… Com diu garbi24, sort que no parla! :-D

    ResponElimina
  8. M'encanten els animals! Jo tinc una gateta (a que no sabeu com es diu??)...I us puc assegurar que la reina de la casa és ella, no pas jo!

    ResponElimina
  9. Vigila no et fotigue fora de casa jajaja. Ai com son els gats...

    ResponElimina
  10. Com m'agrada aquest teu mascle dominant! Només veient-lo aqui a la foto ja es nota que et té completament hipnotitzat,jejeje^-^.
    Tu no defalleixis,vés-li fent contraatacs de miradetes com els pistolers de l'oest a veure si tens èxit.^-^

    ResponElimina
  11. mentre no t'agafi el comandament del televisor!

    ResponElimina
  12. Que guapo que és en Bamboo... se li perdona tot, no creus?

    ResponElimina
  13. en Bamboo és molt guapo, a la foto, és clar, jejeje, ja que està molt quietet aquí. Però quin torment si és el rei de la casa, jaja.
    També deu tenir coses bones no? pobret, també et deu fer companyia.
    Per aquí la casa, rondava un gat de carrer, i es va cagar, però cagar i bé sobre un silló que hi ha fora la terra, dues vegades. De moment va veure la meva mirada i no ha tornat més, esperem que no torni més. N'hi ha alguns que són malparits, sí. Muack!!!

    ResponElimina
  14. si aquest és el nyicris... mareta, com deu ser en Blog??

    jo m'autoenganyo dient-me que a casa qui domina sóc jo i em sembla no és veritat, en Pèsol és qui mana... però no ho reconeixeré mai!
    en canvi diré que tant mana l'un com l'altre, que ens posem d'acord en les coses i que si no vull no el deixo pujar als llocs... però en el fons sé que si no ho fa és perquè no vol... rebre?

    No em parlis de gats i portes tancades, és un tema que em posa histèrica, renegaria i tot! la de vegades que m'ha fet córrer només perquè no li agradava veure una porta tancada!! que m'he quedat la majoria de cops palplantada veient com ignorava que ja podia passar, marxant en direcció contrària amb aquella altivesa!

    però què faríem sense ells? ens tornaríem bojos! bé, més del que ja som ;*)

    ResponElimina
  15. Ei! Ara feia molt que no em deixava caure per aquí...

    Saps què? Jo també jugo a aguantar la mirada amb els meus i et juro que no fa gaire pensava "sóc l'únic tarat que juga a aguantar la mirada amb els gats?". Quina casualitat...

    Per si t'interessa, els meus aparten la mirada i es queden immòbils mirant fixament a una altra banda amb la dignitat aquella de "jo miro on vull i no tinc perquè seguir-te el rollo, vale?"

    ResponElimina
  16. "A casa hi ha un mascle dominant, i no sóc jo", hehe... Amb aquesta frase ens hem fet una idea més que aproximada de quin caràcter té el "pajaru"! Deus ser tranquil, tu, més aviat, perquè dos caràcters forts junts... poc que aguantarieu plegats!

    PS: Et guanya aguantant-te la mirada? Quin "poderio" de gat!

    ResponElimina
  17. Vaig llegir en algun lloc que els moixos van deixant les seves emprentes per la casa com a forma de marcar el territori.

    És realment preciós el de la foto. M'agradaria tenir-ne a casa d'animalons però no em deixen :(

    ResponElimina
  18. Bamboo,
    ets tu,
    aigua de fruites,
    mousse de iogurt...

    Bé, m'encanta aquesta cançó.

    Ahir vaig veure en un programa de cuatro que no veig quasi mai (El hormiguero) que deien que els gats et miren amb cara de "tu ets imbècil o què?"

    Sento estar-hi d'acord!

    Jo sóc més de gossets. No tinc res contra els gats però!

    ResponElimina
  19. T'has deixat vèncer per un gat? Aquestes coses sembla que fan gràcia, però són serioses tenint en compte que hi ha un altre gat pel mig i que li toca el rebre. El pobret Blog deu veure com et guanya el Bamboo en «autoritat» i això no és gens positiu. És com quan es fan comparacions entre germans, que sempre n'hi ha un que surt perdent...

    Hauries de treure-li els pantalons a en Bamboo i posar-te'ls tu. Has de ser el líder del ramat, que deia en César Millán, aquell dels gossos! hehehe

    ResponElimina
  20. Ei, XeXu, tinc una clara competidora pel teu Bamboo.... juju, tremola, que properament veuràs que fins i tot ell és un subdit davant la meva Sia.... jajajjajaa, ara va de gats! Tens un animaló preciós, de debó, jo dues, bé gràcies. ais mare.... que et sigui lleu! Un petó :)

    ResponElimina
  21. De totes maneres és supermono aquest "gatet"

    ResponElimina
  22. Mira que no m'agraden gaire els gats però el teu és força maco!

    Utnoa

    ResponElimina
  23. Ostres és que... és que... fa una patxoca impressionant!! mentre un dia no et trobis dormint a terra i ell sobre el teu llit, no et preocupis ;-)

    ResponElimina
  24. Que guapo, en Bamboo! Ja fa pinta de "reshulón", ja! Jaja... De saber-se-les totes!

    Els gats de casa són uns mimats, un és una mena d'aristòcrata finolis, i l'altre... és ben bé com descrius en Bamboo! Per cert, el nom li ve de la cançó d'Antònia Font?

    ResponElimina
  25. Es que un no es de ferro i et miren amb aquella carona... jo tinc un gos i mira que m'hi enfado, però quan em fa aquells ullets jo perdo els papers i per això fa el què li dona la gana pel veinat, es un consentit.
    Va, ens hem de posar ferms, que aixo no pot ser... amunt la raça humana!!!! :P

    ResponElimina
  26. Està guapíssim, ja està millor?. De força de caràcter ,segur! Que ja veig que el tio mana i et té tot dominat. La bruna no, fa el que nosaltries diem, això sí quan ella vol... ;)

    Em sembla que és mal de molts,això de que les nostres suposades mascotes ens tingun ben apamats. No sé jo, qui és mascota ed qui... a nosaltres sovint la Bruna ens treu a passejar, i lo bé que ens va.

    ResponElimina
  27. upss, que ha passat? Estva fent el seguiment dels blocs i atu ja t'havia comentat i tornés a estar al principi de la llista...

    ResponElimina
  28. Hola, XeXu!! Et dic el mateix que la Mireia jeje has fet escalada i el teu post surt com si l'haguessis fet fa just una horeta :-)

    ResponElimina
  29. guapo, no, guapíssim, aquest Bamboo!!! Recordes l'anunci? Perquè nosaltres som els amos, però qui mana, són ells.
    Desenganyem-nos, fan amb nosaltres el que volen. I en el fons, molt en el fons, ens encanta.
    Nosaltres podem dir el mateix de l'Otis...

    ResponElimina
  30. ejem, Xexu, ja he penjat a la rèplica del teu Bamboo.... lalalala :) Amb tot el bon rotllo, va de gats!!! Un petó :)

    ResponElimina
  31. Jejeje ja es nota ja que mana no sé per què! jeje estàs entretingut eh jeje

    ResponElimina
  32. Vols dir que no està preadolescent? Ja et planyo... Un petó.

    ResponElimina
  33. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. El Bamboo, que dorm a la cadira del costat, també us ho agraeix. Ah, i per cert, el post es va actualitzar perquè un amic em va retocar la foto i me la va fer més brillant, de manera que en canviar-la, alguns actualitzadors es pensaven que havia fet un post nou. Perdó per les molèsties.

    Assumpta, el Bamboo és un gat preciós. Aquesta foto em sembla que és d’abans de posar-se malalt, no en tinc cap de més recent amb aquest posat tan habitual en ell. Però aquí està escarxofat, en realitat se’l veu prim, o normal, però comparat amb el seu germà, és un nyicris total. L’altre és una bèstia parda.
    De vegades és molt agradable tenir animals a casa, però també cal cuidar-los i estar per ells, i això treu temps i diners. Però val la pena. I una mica guarrets si que són de vegades, però tampoc tant, dona.

    Carme, és molt malcarat, però després ve a amassar-me la panxa i li cau la bava de gustet al tio…

    Garbi, qui ho diu que no parla? Em fot cada bronca!! Però les millors converses les tinc amb el seu germà, que és un gran orador.

    Clídice, jo també penso que em veu com un gat gran i estrany, però no sé si és així, perquè el seu comportament amb mi és diferent que amb el seu germà. Està clar que a un gat no el domines ni ets el seu amo, com un gos, però ell, si vol, t’accepta i et té per sobre, i et tracta amb respecte. Però només si vol, eh!

    Carquinyoli, si ja sabia jo que havia de fer cas de la literatura al respecte…

    Jordi, de cabró n’és una estona llarga, però és tan mono… menja pinso de règim pels seus problemes intestinals, però no fa lletjos si arreplega qualsevol altra cosa. Un dia que li vaig donar un tros de pernil salat es va tornar com boig i em va arribar a mossegar a mi perquè li en donés més!

    P-CFA…, que sí, que sí que parla. Tenen una gamma de miols, i al final saps quins són per una cosa o una altra. I amb el Blog, el seu germà, hi acabo tenint converses. No sé què dic, però ell sembla entendre’m i respon.

    Índia, benvinguda al Bona nit. Si ja se sap, amb els gats no hi ha manera de manar. Ells deixen que ens pensem que manem nosaltres, però només fan cas quan volen.

    Bajo, no em fa fora perquè li dono menjar, que si no…

    Judith, just ahir vaig aconseguir guanyar-lo per primer cop. Però no crec que ell accepti la derrota, segur que va apartar la mirada perquè va voler, no perquè el guanyés.

    Estrip, de moment té més tendència a tirar-lo per terra.

    Txari, pregunta-li a la Rach…

    Instints, té els seus moments. A mi també m’agrada queixar-me, però és un gat preciós, i quan en té ganes és molt afable. Però res a veure amb son germà, que si vols el pots agafar i tenir-lo en braços de panxa enlaire com un bebè, durant hores, i ell encantat. A els gats en general no els agrada que els tinguis agafats, però aquest…

    Elur, el Blog, a dia d’avui, pesa uns 7 quilos. En Bamboo pesarà uns 4,5, perquè et facis una idea. El Blog és una bestiota amb una bona panxa. Si tingués ratlles pensaria que és un tigre. Si tingués ratlles i mala llet, perquè és el gat més mimós i espantadís de món.
    Que gran la frase de ‘si no ho fa és perquè no vol… rebre’. Totalment d’acord. I si no ho fa és perquè estàs mirant, quan et gires, ja la tens. Això m’ho vas dir un cop, que si et despistes fan el que no els deixes fer, i he comprovat que és veritat. Maleïts!
    Caram amb el Txigrins, que senyoret que és. A en Bamboo li molesten les portes tancades quan jo estic a l’altre cantó, però si no li és igual.

    ResponElimina
  34. Gerhart, et sorprendria saber la de coses que pensem que només nosaltres fem, i que hi ha d’altres tarats que també les fan. Això és perquè normalment no les compartim públicament, però si algun dia en comencéssim a dir, ja veuries com hi hauria moltes mans aixecades. Això dóna per un post interessant…
    Doncs ja tens els teus gats dominats. Et diria que en Blog aparta la mirada amb cara de ‘jo, ja m’has tornat a guanyar…’, però en Bamboo és més xulo que ningú, no hi ha manera.

    Ferran, a mi a casa m’agrada estar tranquil. Però també tinc mala bava. Alguna hòstia s’emporta la bestiola per les seves entremaliadures, i jo alguna esgarrapada. És una lluita de poder a poder.

    Caterina, sí que marquen territori, sí. Tenen els seus espais. Si vols animalons, fot fora de casa a qui no te’n deixa tenir!

    Xitus, totalment d’acord també. Els gossos et miren amb certa devoció, però els gats són una mica pedants i creguts en aquest sentit. Però en Blog no, eh, que és un solet de gat. La cançó que cites és la que va donar nom al gat. Antònia Font i internet, no hi ha més.

    Núr, en blog és tan bonet que no es fixa en qui és el dominant. Ja està acostumat que son germà sempre mana, però amb mi es porta com un gosset, sempre ha estat molt mimoset. No es comporta massa com un gat, la veritat, sembla que té algun problema d’identitat.

    Cris, ja he vist la teva Sia. Però jo també en tinc dos, eh, dos mascles. Dos germanets, en Bamboo és el guapo, i en Blog és el bo. Què caram, el Blog també és guapíssim.

    Kweilan, en Bamboo és una preciositat.

    Utnoa, te’l venc, quant me’n dónes?

    Laia, per això no el deixo entrar a l’habitació quan vaig a dormir, no fos cas…

    Tati, el nom ve per la cançó, quan els vaig adoptar no podien tenir un altre nom, era el que imperava a la meva vida. Encara hauré de dir que tinc sort, ja que almenys en Blog es porta molt bé i és molt mimoset. L’únic que té és que és una mica maldestre i va tirant coses per on passa.

    Tuti, no sé jo, de vegades penso que estem en aquesta vida per servir-los a ells. I més després de llegir La guia de l’autoestopista galàctic. No és un llibre que recomanaria, però explica algunes coses força interessants que fan que no tingui tan creguda la dominància de la espècie humana.

    Mireia, m’ha fet gràcia això de que no saps qui és mascota de qui, hehehe. Amb els gats la veritat és que pots tenir els teus dubtes, ja que si tu tens ganes de fer-li moixaines i ell no vol, no l’agafaràs pas. Les coses es fan com i quan ell vol. Quan tenen gana, per exemple. Es posen a miolar fins que et tornes boig, i has de cedir per no tirar-los per la finestra.

    Els de l’Otis, ja vaig passar per casa vostra a veure fotos de la vostra bèstia, que està preciosa també. És més gran que els meus, això sí, que tenen només un any i mig. Però ja aprenen a manar i fer el que volen de nosaltres de ben petits… sigueu benvinguts al meu blog.

    Cesc, ja el veus, tot escarxofat al sofà!

    Fada, ja va passar aquesta fase, que amb un any i mig ja estan granadets. Però de vegades no ho sembla!

    ResponElimina
  35. He llegit totes les respostes i estic amb un somriure constant :-))

    Ara volem un post del Blog, si us plau!! :-))

    Ara fins i tot sabem el què pesen!! Hi ha molta diferència de pes entre ells... i són bessons :-))
    I sabem que en Blog es deixa mimar i que té... problemes d'identitat perquè potser es creu que és un gosset! (ostres, això donaria per un relat bajoquetil jajaja)

    Deixa'm que et feliciti de nou per aquest post!! :-))

    Ah! M'he fixat i sí que es nota la foto retocada perquè ara l'original ha quedat més petit. Abans, quan clicaves al damunt de la foto es feia molt gran i quasi es podia "veure" la suavitat del pel ;-)
    Ara, en clicar sobre la imatge, no es fa tan gran...

    ResponElimina
  36. XeXu, mira què he trobat.... ja em diràs si de vegades no són més llestos que algunes persones, i més tendres, i més dolços.... es fan entendre i de quina manera!!! Un altre dia espero veure al teu "blog" i jo et presentaré a la meva "atenas".... tinc gates olímpiques jo, jajajajaa. Que tinguis un bon cap de setmana!!

    http://www.youtube.com/watch?v=jCpuxH-60gk

    ResponElimina
  37. bé, si a l'altra banda de la porta tancada hi sóc jo, llavors ja és terrible. Si quan em dutxo, com que tanco la porta, ve a miolar a la finestra!! Té el detall de fer-ho a partir de quan tanco l'aixeta, això sí :P però enlloc de molestar-me em fa gràcia. És el que té ser una malalta.

    ResponElimina
  38. Gràcies per la benvinguda, Xexu!
    Cert, l'Otis està més refet :) Ja té 4 anys i mig i pesa... uns 5 kilets de res. Ideal quan estas dormint i ell decideix que vol dormir a sobre de la teva panxa...

    ResponElimina
  39. Uau... hauràs de tenir cura de no fer enfadar en Bambo... Amb aquests ulls... jo no sóc molt de gats, però! De fet, no sóc gaire d'animals domèstics...

    ResponElimina
  40. ooooh!!! tremendo el Bamboo! que guapo!

    ResponElimina
  41. no t'enganyis. No és cal XeXu; és casa del Blog i el Bammbo i tu sols ets un convidat!
    si que són els amos!

    una foto ben maca! si que té cert aire de ser l'amo i senyor!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.