dimarts, 11 d’agost de 2009

Responsable

Entre manar, o que em manin, prefereixo manar, és clar. Això sembla que és contrari a la meva capacitat d'obediència davant dels que estan per sobre meu, però en realitat és una mateixa cosa: m'agrada que em facin el mateix cas que jo faig quan em toca creure.

Avui m'ha tocat posar-me en el paper de responsable de la meva àrea, batallar amb tothom perquè les instal·lacions on treballo estiguin a punt i en condicions en el mínim temps possible, ja que queda molt per fer i estic segur que des de dalt ens demanaran que estiguem operatius molt aviat. Em queden tres dies de feina, i vull solucionar tot el que pugui abans de marxar, per no deixar-ho tot empantanegat a l'altre responsable que torna dilluns que ve.

Em passa poc, però de vegades em sorprenc a mi mateix de la seguretat i l'autoritat que puc arribar a treure quan és necessari. He tractat amb electricistes i diferents serveis tècnics d'aparells, he hagut de parlar i convèncer a alguns dels peixos grossos de l'empresa i als responsables de la mudança que el que demano és prioritari, i sembla que me n'he sortit airós, i amb força èxit. I això m'anima, ves, perquè cada cop que penso com eren les coses abans i com són ara, veig que aquestes capacitats i habilitats sempre han estat en mi i, que si puc explotar-les, podré aconseguir el que em proposi.

Avui m'he sentit bé. Podria acostumar-me a fer aquest paper.

21 comentaris:

  1. Doncs, està molt bé! Si t'agrada més manar que no pas que et manin i te'n surts bé... ja ho tens! Sempre és una opció.

    Jo sempre dic que no m'agrada ni una cos a ni l'altra... i fins i tot així també me'n vaig sortint, anar fent el que toca a cada moment.

    ResponElimina
  2. A mi no em queda altre remei que haver de manar, ja que soc el cap de departament, i no sempre és agradable. Pot ser que tingui més marge de maniobra i que la feina es faci de la manera que jo trobi que s'ha de fer, però al mateix temps això comporta una càrrega extra de responsabilitat que de vegades pot ser estressant. També comporta haver de comunicar idees, canvis, rectificacions, al personal que poden no ser ben acollides i per molt que jo tracti de ser un més, sempre et veuran com el cap.
    Recordo la película "American beauty", on Kevin Spacey, un alt executiu, cansat de la responsabilitat i l'estrés, deixa l'empresa i va a demanar feina de rentaplats a un McDonalds o algun establiment així. Massa radical, potser, però de vegades em fan ganes.

    ResponElimina
  3. Per manar bé, se n'ha de saber, i el pitjor és quan has de manar a gent amb qui treballes dia rere dia. Jo no et sabria dir si prefereixo manar o ser manada... el que preferiria és no haver de treballar! ;)

    Ara seriosament, tinc la sort de no haver de manar ni ser manada, faig bastant el que vull, només he de donar explicacions de tant en quant.

    Xexu, jo crec que tu tens dots per manar, si mai necessites una recomanació, no dubtis en demanar-me-la.

    ResponElimina
  4. Per com et veig, diria que et va bé aquest paper, però sobretot per com et veig de responsable, rigorós i equànim.

    No tothom serveix per manar, sobretot si només es pensa en les coses bones, la posició privilegiada, i poc en l'equip, en treure el millor de cada persona, tan important o més que treure la feina amb èxit.

    ResponElimina
  5. A casa sempre m'han dit que manar no és difícil, el que costa més és aconseguir que es faci el que manes i la millor manera de que això passi és manant amb coherència i rigor, si el que manes és lògic, també és lògic que els altres acceptin la teva autoritat.
    I veig que tu ho aconsegueixes bé.

    ResponElimina
  6. Porto quinze anys manant i al mateix temps obeint al de sobre meu , i no es fàcil , però jo tinc la gran sort de tenir quasi sempre les mans lliures per fer i desfer . Quant aconsegueixes manar amb seguretat i no tenir por a possibles consequencies , els resultats son gairebé sempre bons . Ara , apart dels dies d'auto satisfacció , ja que ningú t'agraeix mai rés , també hi han molts de dies per oblidar . Jo sempre he dit que tan es amo el que mana ,com el qui no creu . Però de moment no ho canvio.

    ResponElimina
  7. Tal i com acabes el teu escrit, manar ho veus com un paper? I obeir, també és un paper?

    ResponElimina
  8. A mi no m'agrada gaire manar, més aviat, m'agrada coordinar o organitzar, en col·laboració amb la resta.

    ResponElimina
  9. Jo, noi, he arribat a la conclusió que, tot i que sóc tossuda com una mula i no m'agrada que em manin, tampoc sé manar jo, no tinc autoritat o no la sé fer servir, o no arribo amb el to o em passo, estrany, per això m'estimo més que mani un altre...una altra cosa és si creuré, llavors em surt l'arrel i penso que jo en sabria més, però no és cert, un cercle viciós...

    Un petonàs!

    ResponElimina
  10. A casa em diuen que sóc una manaire (dic "a casa" perquè l'empresa on treballo és familiar) i jo no diria tant..., a mi em sembla que "demano" més, que no pas "mano", tot i que de vegades una s'ha de quadrar per a que li facin cas. :)
    Celebro que t'hagi escaigut tant bé manar, Xexu ;)

    ResponElimina
  11. Quant un val, val. No hi ha res més a dir excepte que felicitar-te per la teva feina ben feta!!!

    Per cert, en el post anterior voldria puntualitzar una coseta: entenc perfectament que llegeixis en Punset, i que no t'agradi gens en Bucay. Jo em crec mil vegades més a en Punset que en Bucay, no tenen res a veure i tens tota la raó. Però en quant a l'estudi de la felicitat, doncs mira no ho sé, potser vaig entendre malament l'escrit, però crec que la felicitat és cosa de cadascú, i és única. Potser sí que hi ha una mol·lècula en el nostre cos que ens diu què ens fa feliços i què no. Però és que és una cosa tant particular i tant profunda... que no ho sé si es pot estudiar. Petons guapo!!!

    ResponElimina
  12. Si t'ha agradat aquesta situació, ànims i endavant!
    Pots fer tot el que et proposis^-^

    ResponElimina
  13. hehe, manar t'enganxa! Segur que ho has fet de forma encertada!

    ResponElimina
  14. No és fàcil saber manar i que te faiguen cas. Felicitats!

    També ajuda que als qui manes estiguen preparats per rebre ordres sinó malament... que jo vaig tenir dos persones al meu càrrec, que feien de tot menys seguir les indicacions del que era prioritari o no...

    I que et mane algú que no sap uff també en podria explicar més d'una :)

    ResponElimina
  15. Si he de ser sincera, la veritat és que no tinc ni la menor idea de si se'm dona millor manar o que em manin.

    Així, en principi, no suporto que em donin ordres... sóc molt anàrquica. Ara bé, si qui mana ho sap fer, sap dirigir bé, encomanar a cadascú el que millor se li dóna, etc. doncs potser fins i tot ha de ser agradable que et mani un bon cap.

    Tampoc m'agraden gens les reunions de coordinació i rotllos així, perquè m'avorreixo com una ostra i, per la meva experiència, no serveixen per res.

    Però tampoc m'agrada manar en qüestions que comporten molta responsabilitat.

    Dit això, em pregunto si serveixo per alguna cosa... glubs.

    En quant a que tu tens capacitat per manar, dirigir, coordinar, etc. no en tenia el menor dubte. Et considero molt inteligent i, per saber manar, se n'ha de ser :-)

    ResponElimina
  16. saber manar és més difícil que ser manat. fer-ho bé, ser coherent, fort i alhora proper és tot un art.

    felicitats per adonar-te'n que te n'has sortit i que ho has fet bé, vaja que és una qualitat teva!


    a mi no se'm dóna gens bé manar.

    ResponElimina
  17. El poder aconseguir una cosa sempre depén de tu i de dues variables relacionades amb tu: que creguis en tu mateix i que t'ho proposis de veritat.

    ResponElimina
  18. I aixo és allo que diuen "me llena de orgullo y satisfaccion" pero vigila que sentiments com el que ara tens desperten envejes i ja sabem el dolentes que son...

    ResponElimina
  19. Bé, em sembla que la majoria us heu centrat en això de manar a altres, i la veritat és que jo no volia destacar això, sinó la feina d'organitzar les coses i fer que tot tiri endavant, quan està potes enlaire. Però gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Carme, sóc obedient també, tot al seu moment. Però quan mano m'agrada ser considerat, però també sóc exigent. Penso que s'ha de saber fer el paper que toca en cada moment, i sobretot, sobretot, que no et pugin els fums al cap.

    Angle, els subordinats sempre acaben tenint tírria als caps, és una cosa inevitable, però s'ha de ser conscient que la posició no és fàcil, i que el que demanen a la gent amb posició és molt diferent al que se'ls demana a ells. No és el meu cas, eh, jo no sóc cap ni res, però tinc una petita posició degut a la meva major experiència. Només tinc una subordinada, i no em fa cas, hahaha. Però és tan bona... li ho permeto tot. Així que jo de moment no em plantejo treballar al McDonald's, però sí sopar-hi.

    Txari, les teves recomanacions no se les creuria ningú, home, que ja es notaria que som amigatxos! Ara que si tu necessites referències per les teves dots organitzatives, no dubtis en demanar-me-les.

    Rita, crec que encara no m'he trobat en la tessitura d'haver de manar de veritat, de moment només he estat responsable i he hagut de moure molts fils per tirar endavant la meva plataforma, i que ens donin el que necessitem. Penso que me n'he sortit prou bé. Vull creure que sabré ser com em descrius si algun cop he de manar un grup de gent. Tant de bo, encara que m'odiaran i parlaran malament de mi igualment.

    McAbeu, trobo que és una bona manera de pensar. Penso, com ja han dit per aquí, que no tothom serveix per manar, i crec que s'han de saber mantenir els peus a terra i saber respectar la teva gent. Mentre hi hagi respecte, i això inclou no demanar impossibles, penso que la gent acceptarà força l'autoritat.

    Garbi24, em crida l'atenció que diguis que els resultats són bons quan manes amb seguretat i sense por a les conseqüències. Suposo que no volies dir això, però sona una mica dèspota, no? Jo penso que sempre s'ha de ser conscient que es mana a persones, i s'ha de tractar els subordinats amb respecte, però amb exigència. Han de saber qui mana, però mai per la força ni utilitzant armes poc honestes.

    Manuscrits, si deia que feia aquest paper és perquè normalment no és el meu. Just per sobre hi tinc una persona extremadament organitzada, que a més ens parla de tu a tu, i que més que jefa, que ho és, és la nostra companya i s'arremanga sempre que cal. Tinc molta sort amb ella, però aquests dies és de vacances, i tot el que hauria fet ella m'ha tocat a mi, i m'ha agradat fer-ho. I ha estat una setmana molt complicada, la veritat. Dit tot això, obeir no és un paper, jo ho faig perquè sé qui mana, encara que sempre argumento si penso que s'estan equivocant. Però acabo fent el que es decideix, i no protesto. Amb la jefa no hi ha cap problema perquè acabem decidint plegats, i si no coincidim, li faig cas. Ella mana.

    Aigua_clara_, benvinguda al Bona nit, encantat de tenir-te per aquí. Justament el que explicava al post és que m'ha tocat organitzar i coordinar, i és el que m'ha agradat. Però tothom s'ha quedat amb això de manar.

    ResponElimina
  20. Zel, em sembla molt que algun altre dia que devíem parlar d'alguna cosa similar ja havies explicat això. És important saber com dir les coses, el to hi juga molt. Però també és important saber creure, no pots treure el caràcter quan t'estan manant, dona.

    Trini, ser exigent no està renyit amb saber organitzar i manar. El més important és el bon criteri i el respecte. I si saps treure el millor dels subordinats, encara millor.

    Gràcies Instints. Penso que sí que ha estat una feina ben feta perquè ha donat els seus fruits, i més que n'ha de donar. Gràcies a la meva insistència algunes coses s'han accelerat i podran estar abans del que es creia, i resulta que serà per tota l'empresa, no només per nosaltres.
    Referent al post anterior, estic perfectament d'acord amb tu, no ho hauria explicat millor. Trobo una cosa massa personal la felicitat com perquè ens posin tots al mateix carro. Si Bucay opina com nosaltres, doncs els punts per ell en aquest combat.

    Judith, sí que m'ha agradat, però cansa! Quan les coses et surten bé t'animes i tens molts més ànims per tirar-ho tot endavant.

    Ma-Poc, però el poder enganxa, i això vol dir que s'ha de saber administrar amb compte.

    Bajo, és ben clar que cal saber estar en el lloc que et pertoca. Si has de manar, saber ser exigent però respectar la teva gent, i si has d'obeir, doncs fes cas i com a molt aporta la teva visió que de vegades pot ser encertada.

    Assumpta, és terrible quan penses que el teu cap no sap el que es fa. Jo sempre he pensat que si estan en una posició d'aquestes és perquè valen i s'ho han guanyat, però no sempre és així. Però quan algú s'ho ha guanyat de veritat i a més sap manar, segur que el seu equip serà el més eficient de tots. A poc que els treballadors hi posin voluntat, és clar.
    Jo penso que s'han de saber fer les dues coses a parts iguals, aquesta és la situació ideal, és clar. Encara que manis molt sempre tindràs algú per sobre que et manarà a tu, i has de saber obeir també, és clar.
    Jo faig el que puc, tu que em mires amb bons ulls.

    Rits, ho has descrit molt bé. Aquestes són les qualitats que ha de tenir un bon cap, i ja que les saps, has provat d'aplicar-les quan et toca manar? Sí, ja sé que no és tan fàcil com voler-ho, que s'ha de tenir algunes d'aquestes qualitats de manera innata. Però pot ajudar, no? No pensis que jo les tinc, m'he dedicat a organitzar i coordinar, i crec que ha anat bé. Manar gaire no ho he fet. Però m'han fet cas, això sí.

    Marta, aquesta frase que has escrit la trobo fantàstica. Escolta, me la deixes perquè la pengi aquí a la barra lateral, que ja em toca canviar la que tinc? M'agradaria molt.

    Menta, sé que és inevitable, sempre t'envejarà algú si escales posicions, però tampoc és el meu cas, eh, estic de responsable en funcions, que la jefa està de vacances.

    Deric, tranquil, que tinc els peus a terra.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.