dissabte, 22 d’agost de 2009

Més o menys elegant

Entre molta gent i molt soroll, ahir a la nit vaig tenir una interessant conversa amb un amic, a les festes de Gràcia. Res a veure amb l'ambient i les galindaines que penjaven sobre els nostres caps, era més aviat una conversa... professional. Quan hom sap fer la seva feina, li sembla molt fàcil i pensa que tothom la podria fer. En canvi, els altres ho veuen com una cosa totalment surrealista que no hi ha manera d'aconseguir sense una dura formació. Probablement, les dues parts tinguin raó.

El meu amic és informàtic, i per la seva part, parlàvem de llenguatges de programació. Per la meva, de treballar amb cèl·lules, matèria viva. Jo insistia amb que els dos treballs són igualment difícils per algú que no en té ni idea, i que li poses davant la feina i li dius que la faci. Aquests dies m'he barallat amb algunes línies de codi i he acabat concloent que és força intuitiu i lògic. Però evidentment, si no es té una formació, no es pot crear del no res, no pots posar-te a programar, això meu no deixava de ser copy/paste. Mires una pàgina de codi html o php, i et sembla que estàs mirant Matrix. El mateix passa quan et posen davant d'un flascó de cèl·lules i et diuen que d'allà s'han de sembrar tantes plaques. Si no saps com es fa, et sembla impossible. És més, què és un flascó i què és una placa, oi?

Ell diu que no. Que més o menys tothom sap que cal programar per fer funcionar, per exemple, una plana web. Que saps el que vols i que el llenguatge és allà, només cal saber com dir-li a la màquina que faci el que desitges. Bé, a mi això em sembla ciència ficció. En canvi, per tenir cura de cèl·lules si que cal formació. Doncs jo penso que tampoc, si et dic tot el que necessites i per què serveix cada cosa, probablement també te'n sortiràs, de manera més o menys elegant. Com programar, que es pot fer de manera més o menys elegant.

Bé, avui podríem parlar de què us sembla més trivial, si programar o cuidar cèl·lules. Semblen dues tasques totalment diferents, i ho són. Però per algú sense formació, em sembla que la dificultat és la mateixa, i la informació que necessita és equivalent per poder dur a terme la tasca. Pel meu amic, aparentment, programar és trivial, i no va trobar estrany que jo me'n sortís amb un codi que no em funcionava, cosa que per mi, va ser tota una fita personal.

44 comentaris:

  1. Fa uns tres anys vaig entrar a treballar a una fàbrica de galetes -entre altres productes- sense cap formació en aquest sector. En el torn de nit, a l'origen de la cadena de producció, hi érem el meu company i jo. El meu company hondureny, feia un any que hi treballava i va començar, com jo, sense saber-ne res i sense formació específica. Ell, del que entenia era de doma de cavalls.

    Hi havia, sí, unes instruccions més o menys tècniques que donava l'empresa. Però que a la pràctica no eren vàlides, no eren exactes, no les podies seguir al peu de la lletra.

    El meu company va aprendre a què les galetes "sortissin bé" amb el mètode de l'error/encert. I me'l va ensenyar. Pels tres tipus de galetes que fèiem.

    Al cap de tres mesos, en lloc de tres tipus de galetes en fèiem 18. I ens vam haver d'espavilar.

    Sempre he dubtat molt dels títols i de la titulitis. Cert que amb formació és més fàcil i més ràpid obtenir menys "errors" al principi. Però potser les ganes de fer-ho bé també tenen a veure-hi en els resultats.

    ResponElimina
  2. si vols t'ensenyo a calcular amb tots els intríngulis possibles un impost de societats ^^ Bromes a banda tens força raó, normalment l'aprenentatge ve més donat pels propis apetits i l'interès que hi posem que no pas per la dificultat d'ell mateix. Ei, i per l'acumulació, del no res difícilment en sortirà res :) Tot i que jo, que veig els apunts de mon fill gran que fa biotec, estic per fer un acte de fer i creure com el teu amic que allò és molt, però que molt difícil :D

    ResponElimina
  3. com els números romans o el rellotge amb agulles que de petit costen d'aprendre!

    ResponElimina
  4. Com diu el Gatot de la praxis també se n'apren però per fer les feines que tu dius, tan especialitzades crec que en els dos casos la formació és imprescindible.

    ResponElimina
  5. Jo penso que totes dues coses son igualment difícils, i que COM TOT EN AQUESTA VIDA... sense formació semblarà complicat i aconseguir-ho serà un fita...

    De totes maneres, cal dir que el difícil realment és entendre-ho, ja que si (com tu dius) tu em dones unes concises instruccions per posar plaquetes als flascons aquests, t'ho podré fer. I el mateix amb la programació. Allò difícil és aconseguir entendre-ho i poder solventar un problema sorgit sense demanar instruccions. No?

    Un petó,

    Tati

    ResponElimina
  6. Xexu estic amb tu, però insertar un "código fuente" em va dur unes tres hores per que vaig trobar tutorials pel ciber-espai.... en canvi, no en trobaré de plaquetes, recomptes i demés.... una tasca interessant la teva, que necessites alguna cosa més que un PC per trastejar i aprendre amb el "prueba-error" o si cal un bon "format c".... Un petó :)

    ResponElimina
  7. Per això hi ha qui diu o qui pensa que totes les professions i tots els oficis tenen "lo seu" i que per tant, no n'hi ha de més fàcils que d'altres. Tot depèn també una mica de les nostres habilitats. Aquí estan les diferències individuals.

    Utnoa

    ResponElimina
  8. Si he de triar ho tinc claríssim, abans triaria barallar-me amb cel·lules, que no pas amb tota la part interna d'un ordinador, em sona a xinès literalment.
    Potser pq les ciències, la biologia i la química sempre m'han agradat, sense comptar que el meu millor amic és bioleg i pq anava cap aquest camí, però em vaig bifurcar...

    ResponElimina
  9. Crec que tothom pot fer de tot amb una bona base de coneixements i molta, mooolta pràctica.
    Hi ha feines més complicades que altres, però que sovint menystenim les feines més manuals perquè"semblen més fàcils"i sobrevalorem aquelles feines que tenen un llenguatge especific perquè no entenem el que ens diuen. Per exemple; la feina de mestre està molt menystinguda perquè tothom sap que vol dir educar, pissarra o informe. I en canvi a la que et comencen a parlar de htlm, css o memòria vesasaberquè ,sembla que tot sigui més difícil.

    La qüestió és que la gent faci la feina ben feta, s'hi esforci i ho faci tant bé com sàpiga ( sigui quina sigui la seva tasca) i que es valori a la gent per l'excelència en allò que fa .

    Sovint anem d'un extrem a l'altra; o bé creiem que la formació és la mare dels ous ( la titulitis que diu en Gatot) o que només la pràctica és important. Jo crec que les dues coses són essencials.

    ResponElimina
  10. Uhmmm... crec que aquest enigma no té resposta :-)
    O, millor dit, no té una resposta única perquè, depenent de la persona, a algú li serà molt més fàcil una cosa i a un altre l'altra.

    En el meu cas concret, estic més d'acord amb el teu amic, perquè a mí, per exemple, no em facis "sembrar cèl·lules" d'aquestes que faré un desastre i encara crearé petits monstres aaaaiii!!

    Per mi, i sense cap mena de dubte, és infinitament més fàcil entendre'm amb els codis HTML, als quals he agafat la lògica i amb els que m'atreveixo a fer qualsevol mena de proves sense por.
    Cada cosa que comença amb un "<" ha d'acabar amb un ">" i, al mig, instruccions diverses :-))

    Un dia vaig entrar a una web on hi havia codis per decorar el blog (allò que surten dibuixets al marge) però, quan feia la prova, també em sortia a dalt del blog un petit quadret amb propaganda de la web... mirant amb deteniment, vaig veure quina era la instrucció que feia sortir la propaganda i vaig modificar el codi... i em va quedar genial!! (tot això ho faig en un blog de proves que tinc jaja)
    També puc copiar algun dibuixet per insertar al blog i, modificant el codi, em carrego la part de la instrucció que faria que, clicant al damunt, s'enllaci amb la web originària, etc.

    Al despatx, a vegades he sol·lucionat problemes amb documents adjunts per obrir, imprimir, etc. en formats dels quals ningú no tenia ni idea, i ho feia per simple lògica.

    Ara bé, no em deixis sola davant de les cèl·lules, noooooo!! No entendria ni tan sols què és el que he de fer :-)

    A més, amb lo maniàtica que arribo a ser, sempre he pensat que és una sort que Alexander Fleming no fos el meu marit ja que si hagués entrat al seu laboratori li hagués dit amb expressió angoixada: "Eeeecccsss, però què fas, carinyo, amb tot això florit per aquí?... aggg... tot plè de fongs... Si us plau, tira-ho tot i renta't bé les mans"... Resultat: No tindríem la penicilina.

    ResponElimina
  11. a mi l'html i el funcionament de les cèl·lules em sembla màgia, imagina't! poca cosa en puc dir... accepto que funciona i prou ;)
    Ara... estar a les festes de Gràcia i parlar d'aquestes coses????? això sí que és inacceptable! on anirem a parar!!!! (osti, ara m'he fet pensar amb en Sir jejeje... que em tornin els calers! je)

    Tot s'ha d'aprendre, TOT.

    Una abraçada molt elegant ;)

    ResponElimina
  12. La meua opinió és que cada feina té el seu i has de tenir uns coneixements sinó malament.

    Dis-li al teu amic que si fos tant fàcil fer una pàgina web, jo no estaria suplicant a mon germà que me'n faci una i la faria jo mateixa :)

    En quant a la teua feina, no m'ho voldria vore...

    A cadascú lo seu, i lo que aprens d'una carrera o d'uns estudis no te baixa del cel, per molta experiència que tingues. Sinó tots estariem treballant en coses que no són lo nostre.

    ResponElimina
  13. crec que és qüestió de formació i interés. si no et desperta interés, per molt que et vulguin ensenyar una feina, no la faràs bé.

    segurament tothom podria fer de tot si es forma bé, xò cal? treballar també ha de ser amb alguna cosa que et realitzi (aquesta és la teoria) i si no mostres res d'interés, doncs serà un desastre.

    jo crec que cap de les dues,....xò si només poguéssin ser aquestes dos crec que em quedo amb les cèl·lules, els codis informàtics em porten tan de bòlid!

    ResponElimina
  14. Els dos temes els he viscut d'aprop. Amb llenguatges informatics em veig cara a cara forca sovint, perque els utilitzo en la biologia. I el tractament de celules el vaig fer durant les practiques i al cap d'un temps em va tocar ensenyar-ho als meus alumnes. Crec que el primer es molt mes complex i extens, encara que trobo que les dues necessiten el seu periode d'aprenentatge.

    Felicitats pel blog! Avui l'he vist a www.3cat24.cat.

    ResponElimina
  15. Jo vaig ben venuda tant en biologia com en informàtica, em sembla ininteligible.

    ResponElimina
  16. jo encara m'estic baratllant amb el blog pq vull fer alguns canvis i em costa horros aixi q si el teu amic amb molta elegancia em vol fer la feina bruta doncs perfecte, ja sabem q ho sap fer tohtom, però eeeeh! ;)

    ResponElimina
  17. Tot s'ha d'aprendre, d'una manera o altra, amb estudis, algunes coses i amb pràctica totes les coses. I cadascú sap del que ha après. L'Assumpta li sembla més fàcil la informàtica perquè a base de pràctica n'ha après. Estic d'acord amb tu, Xexu, tot té la seva dificultat i per descomptat la seva importància. I és que crec que no hi ha cap feina que em sembli trivial.

    ResponElimina
  18. No tinc gaire dubte que estic més d'acord amb tu que amb el teu amic. De fet, per qualsevol cosa a la vida cal tenir una certa formació específica, si volem fer una bona feina; ni t'explico si del que parlem és d'àrees tècniques com les que comentes tu. Jo sóc de lletres; pures, per a més informació. Em quedo igual de blanc si em parles de cèl·lules que de codis html per fer pàgines web! (ni t'ho explico si, a sobre, em demanen que "sembli plaques". No, definitivament, jo em quedo amb les meves lletres!)

    ResponElimina
  19. Ufff... com bé diu tothom per aquí, ambdues coses tenen el seu què, i seran complicades per a qui no en tingui ni idea... Però el que sí que crec és que el fet de treballar amb matèria viva, o més ben dit, que en el treball al laboratori no es faci tot a través de màquines, li dóna un valor afegit. Per exemple jo vaig haver de fer un parell d'electroforesis i, tot i haver-m'ho explicat, a l'hora de posar el sèrum la vaig cagar perquè se'n va anar per on no havia d'anar... vull dir que per exemple el pols o la destresa manuals són importants, a banda dels coneixements previs que has de tenir. Programar en canvi potser és més teòric, més saber què és cada cosa i on posar-ho. Ara que quan la cagues i no saps per què tota aquella parrafada no funciona, és desesperant!

    ben mirat... massa difícil decidir què és més complicat... cadascú té unes habilitats, potenciades també pels propis gustos i motivacions...

    I jo no em veig en cor de dissenyar un programa sencer, en canvi això dels flascons sí que m'hi veig capaç!! (tot i que ara mateix... no sé ni com es fa :P)

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris. Veig que hi ha de tot, però escombraré cap a casa i diré que la majoria considereu que per fer algunes feines es necessita formació, i que no hi ha res trivial. Ara que, jo no parlava en cap moment de titulitis com apunteu alguns, això mai. Ara en parlem.

    Gatot, els títols no donen els coneixements, això està clar. Però la formació no sempre s'esdevé en un títol, i també hi juga molt la voluntat de qui aprèn. Hi ha gent que es treu títols de manera fàcil i després es creuen qui sap què, però que pel seu desinterès, mai no aprendran realment. En canvi, algú que s'esforça i que ho prova se n'acabarà sortint millor. Aquest és un tema molt interessant. A més, no tenir un títol de vegades respon a factors que res tenen a veure amb la intel•ligència, com per exemple, tenir els diners per pagar-lo o no.
    Dit això, el procés d'aprenentatge que expliques en realitat em dóna la raó. Cap dels dos no éreu mestres galeters, però us vau esforçar per aprendre, ell potser de manera autodidacta, i tu de la mateixa manera i amb la seva ajuda. Però en vau haver d'aprendre, vau anar fent i al final us en sortíeu bé. Jo no dic que un de sol no se'n pugui sortir, però la formació de la que parlo també pot sortir d'un mateix. Necessites aprendre moltes coses abans de poder realitzar un procés tot sencer, en el camp que sigui. I això ho dóna l'experiència, però també unes directrius apreses.

    Clídice, està clar que quan ja sabem fer una feina ens sembla d'allò més fàcil. Però aprendre-la és qüestió de posar-hi ganes, i com li deia a en Gatot, es pot fer estudiant una carrera, de manera autodidacta, o aprenent del que tens al costat. El tema és que si ens posen davant de qualsevol tasca de la qual no en tenim ni idea, tots anem iguals de peixos, res és més intuïtiu ni fàcil sense coneixements previs. Aquí estava la diferència de pensament entre el meu amic i jo, que ell deia que allò seu és fàcil encara que no en sàpigues res.

    Estrip, i són coses que es poden aprendre de moltes maneres, però quan ho veus sense saber-ne res, com tot, et sona a xinès.

    Kweilan, però la formació és molt relativa, per saber-ne no cal haver estudiat una carrera, només posar-hi interès i aprendre de la manera que sigui, i es podrà fer millor o pitjor, però s'aprèn. I amb la pràctica encara s'aprèn més i es reforça el que ja saps.

    Neo, m'has fet gràcia amb això de les plaquetes als flascons, hahaha. En realitat, com jo ho deia, eren dos suports de plàstic per fer créixer les cèl•lules, flascons (ampolletes planes) i plaques (superfícies planes amb diferent nombre de pouets per posar-hi cèl•lules). Ei, que no me'n ric, eh, que m'ha fet molta gràcia la teva manera de dir-ho. A banda d'això, tens molta raó, i és justament el tema central, amb les instruccions adequades es poden fer moltes coses, però ai si surt algun problema, llavors ja l'hem cagat. Això només es pot arreglar si t'has format correctament, algú t'ha de dir com arreglar-ho la primera vegada almenys, i algú pot ser un llibre, un company, internet, o el que sigui. Llavors ho incorpores i ho aprens, i quan torna a passar, saps reaccionar.

    T'equivoques Cris, a internet pots trobar tutorials del que vulguis, i naturalment també en trobaràs per poder fer les feines que jo faig. Això sí, un tutorial d'html per programar alguna cosa només et demana un ordinador amb connexió, i en canvi, per fer el que jo faig, necessites, per començar, una sala completament equipada i en condicions d'esterilitat. Però en cas que comptis amb les instal•lacions i el material (una milionada entre tot), podràs trobar com fer-ho servir tot per internet.
    I tornant al codi, si jo vull posar una galindaina al blog, posem per cas, puc passar-me hores buscant per internet, i després de trobar un codi que em serveixi, el puc retocar, amb un tutorial que m'ensenyi, i al final aconseguir-ho. Això és ser autodidacta, aquí ningú no t'ensenya res. Però és igualment una formació, t'ho has hagut de mirar i aprendre, encara que sigui tu sol.

    ResponElimina
  21. Utnoa, és cert que les capacitats de cadascú marquen quines feines podem fer millor, però tot és qüestió d'aprendre. Com ja deia més amunt, un cop saps fer una feina, et sembla molt fàcil, i la dels altres molt difícil. Potser és que la nostra ment està preparada sempre per nous reptes.

    Luthien, la biologia té molts camps, es pot ser biòleg i no veure una cèl•lula en la vida. Vaja, a la carrera sí, és clar, però no quan treballes. Així que digues, t'hagués agradat treballar amb cèl•lules com a model d'experimentació, o t'haguessis decantat per alguna altra especialitat?

    Mireia, aplaudeixo el teu comentari, m'ha semblat realment assenyat i molt ben raonat. És cert que hi ha feines que pensem que podríem fer sense saber-ne res, però no és cert. Per fer-ho bé s'ha de saber què fer, com fer-ho, i com dius tu, practicar molt. Practicar és la base per acabar fent una feina bé, però calen uns coneixements previs, unes bases, que s'ampliaran enormement quan es presentin tots els problemes possibles a resoldre. També deia per aquí dalt que quan això passa (i sempre passa), el primer cop que ens enfrontem a un problema nou necessitem que ens ajudin a resoldre'l, o aprenem a fer-ho amb els mitjans a l'abast, però aquí no ens podem fixar en el nostre background. Aquí hi juga la capacitat d'aprenentatge, la propera vegada que aparegui el mateix problema ho sabrem resoldre, ara sí, per l'experiència, i fins i tot, en molts casos, s'aprèn a detectar i prevenir aquests problemes. Però com ja li he dit a en Gatot, no crec en la titulitis. Això a l'hora de fer una feina, és clar. Per coneixements segur que guanya algú amb títol, i queda molt bé dir que el tens, però és a la feina que demostres el que has après, i no tothom pot.

    Assumpta, no et creguis que estàs d'acord amb el meu amic. A tu potser t'atreu més el codi que les cèl•lules, això d'acord. A més, com comentava més amunt, és més fàcil accedir a un codi font que a una sala de cultius de seguretat dos amb campanes de flux laminar, incubadors i condicions de seguretat. Però si fos igual de fàcil accedir a les dues tasques, seria igualment fàcil aprendre-les, i aquí ja hi entra l'interès de cadascú.
    Tu has après una mica d'html que et permet retocar cosetes, i t'agrada fer-ho. Però fixa-t'hi: n'has après. De manera autodidacta, has preguntat una mica per aquí, has buscat com fer les coses per internet, t'has estat mirant algun codi i endevinant a què porta cada funció... moltes hores, moltes proves i molts errors. Tot això és una formació. Ara poses un enllaç als comentaris sempre que vols, però agafa a algú que diu 'htmquè?', obre-li la finestra del comentari i digues-li que posi un enllaç a la pàgina del Barça. Oi que no podrà fer-ho sense preguntar-te com, o buscar-ho? Doncs això dic jo. Si et poso davant les cèl•lules i et dic que facis alguna cosa em miraràs amb cara de 'com ara què?'. Però si et dic que les rentis i t'explico com, que els apliquis un líquid per desenganxar-les, t'ensenyo a comptar-les i a repartir-les bé, ho podràs fer sense problema. O potser mirant un protocol escrit te'n surts igual.
    Ei, que les meves cèl•lules són la mar de mones, eh, res a veure amb els fongs! Els fongs són dolents, per mi són contaminacions.

    Elur, m'has fet riure amb el teu comentari, això de que acceptes que funciona i prou. Suposo que és justament quan decideixes que vols saber com funciona és quan aprens a fer alguna cosa. Perquè s'ha d'aprendre a fer, és clar, ningú no neix ensenyat, per més que el codi html sigui evident, o això pensi el meu amic. I per cert, en Sir? Ara estic molt despistat, i em sembla que quedo malament, però de qui m'estàs parlant?

    ResponElimina
  22. ais, Xexu, que a mi el que fas tu em sembla RE-COMPLICAT.... serà això, però m'encanta com defenses la teva posició, jajajajaja :)

    ResponElimina
  23. Bajo, és veritat, si tan fàcil fos fer una web jo no me les veuria negre per fer qualsevol ximpleria. Però bé, ja saps que els informàtics són d'un altre planeta, no? I també és cert que el que s'aprèn en una carrera dóna una base, però al final hi acaba jugant més l'interès i les ganes d'aprendre que no pas els coneixements teòrics. A les carreres també s'expliquen coses molt inútils, i al final acabes fent servir molt poquet del que t'ensenyen. Això sí, aprens a pensar i adquireixes una base que no notes, que fa que després tot et quadri molt més fàcilment.

    Rits, està clar que l'interès i la voluntat d'aprendre hi acaben jugant un paper tan important com la formació. Com tu dius, ja pots haver après teoria que si no t'interessa el que fas, la feina no la faràs mai bé. Ara bé, això que la feina et realitzi... crec que amb que hi estiguis a gust i et motivi una mica, ja en pots estar satisfet. Em sembla que molta gent no pot dir ni això.

    Albertinho, primerament, molt ben vingut al Bona nit. Probablement el treball diari amb cèl•lules és més senzill que aprendre llenguatges informàtics, però també depèn del nivell al que ho facis. Amb les cèl•lules es poden fer moltes coses, i també cada dia surten aplicacions noves, màquines d'anàlisi que et permeten fer coses fins ara impensables, i per això cal estar a l'aguait. La meva feina rutinària és senzilla, però me les he hagut de veure amb alguna màquina espectacular, i de vegades sembla màgia.

    Marta, però segur que en el que sigui que fas ets tota una mestra.

    Déjà, ja he vist que el teu blog ha canviat totalment d'aspecte, què se n'ha fet de tots els colors? Fins ara això et definia molt, a veure amb què ens sorprendràs. I no crec que el meu amic t'ajudés, diria que es dedica a altres coses, que és cert, però l'excusa sempre hi és.

    Carme, aquest era el punt central de la discussió, per mi tampoc no hi ha feines que siguin trivial, tot el que sabem fer ens sembla fàcil, però suposo que hi ha una component psicològica de pensar que si jo ho puc fer, qualsevol pot. Després hi ha coses més intuïtives, i potser programar ho és, però sense cap base ni ningú que t'ensenyi és totalment impossible de dur a terme, com tot, suposo. I és clar, un cop saps alguna cosa, només amb la pràctica s'acabarà aprenent realment, perquè no pots dir que en saps si no ets capaç d'enfrontar-te amb els problemes que surten. I això és experiència.

    Ferran, una base és necessària, però no cal que sigui profunda, depèn del nivell que hagis d'aplicar. I a més, el coneixement de veritat, el saber fer una cosa i superar tot el que et vingui, només ho podràs fer després de barallar-te molt. Ara podríem entrar en una discussió sobre la conveniència dels estudis universitaris, millor ho deixem per un altre dia, però et diré que considero que el 95% de la carrera és una pèrdua de temps pel que fa a treballar després, i en realitat el més important és el que no està al temari, sinó que t'ensenyen a pensar i a espavilar-te. Això si que t'ho dóna la universitat. Però coneixements... posant-hi interès, i amb la pràctica.

    Laia, no vull desil•lusionar-te, però com ja avanço a la resposta al Ferran, de la carrera es surt totalment inútil i sense saber fer res. Tens moltes dades inservibles al cap, i cap coneixement útil que et serveixi per entrar a treballar en un lloc (o fer el doctorat) i que te'n puguis sortir sense ajuda. Quan et formes tens una base, una base que no és més que un coixí, alguna cosa que et permet avançar, però només ho aconseguiràs si t'interessa, i practicant molt.
    Per tot s'ha d'aprendre, i cap feina no es pot fer si es té coneixement zero, o bagues nocions. Cal barallar-s'hi, i cal haver après abans ni que sigui uns fonaments bàsics. I a partir d'aquí, anar construint. Però estic segur que vens al meu laboratori i en dos dies et tinc cultivant com una campiona, t'ensenyo quatre coses i au, a fer plaques. Això sí, jo t'ensenyaria com NO s'haurien de fer les coses, que naturalment, és la millor manera de fer-les!

    ResponElimina
  24. Mare meva!! M'has obert els ulls a la ciència :-))
    Aquesta frase és boníssima "Ei, que les meves cèl•lules són la mar de mones, eh, res a veure amb els fongs! Els fongs són dolents, per mi són contaminacions."

    Doncs hi ha gent que es menja aquell formatge verd... eeeecccsss
    Jo adoro el formatge, m'encanta, m'agrada moltíssim... però "aquell" puaggssss

    M'ha encantat com expliques això de rentarles, separar-les, comptar-les, repartir-les, si ho fas amb carinyo i tot :-))

    Bé, suposo que tens tota la raó... si m'ho expliquessis possiblement ho podria entendre (no hi deu haver fórmules matemàtiques estranyes, oi?) :-))

    ResponElimina
  25. Assumpta: que el formatge verd i el blau són boníssims, i el brie i el camembert ( també són fongs no, la pasta que es fa al voltant?)

    ResponElimina
  26. MIREIA Ai, no sé!! jajaja
    El Camembeeeeert? Nooooo!!! No em diguis això!! acs... que m'agrada molt... ufff.. són fongs?
    Mira, al meu marit li agrada aquest formatge blau i un dia em va preguntar si en podia comprar una mica i jo li vaig dir que sí, però que el tallés ell, el guardés ell i que després de menjar-lo es rentés ben bé les mans :-)) I ho feia, pobre...
    És que quan veig quelcom que s'ha florit em fa una angunia!! Ufff
    Però ja sé que són rareses meves :-))

    ResponElimina
  27. Assumpta, et perds un dels més grans plaers del món.... a mi m'agraden els formatges que caminen solets!! jajajajajaa, els francesos són genials.... um, amb una copeta de vi.... aisssss.... un petó :)

    ResponElimina
  28. Ara diré una cosa que pot semblar incongruent, però és certa, què hi farem, les neures són les neures :-))
    Jo sóc capaç de menjar formatge "d'aquest" però sense tocar-lo. Per exemple, si està fet a dauets, agafar-lo amb un escuradents. I ja sé que és bo!! :-))
    El que em fa fàstic (puuuuuuajjssss) és tocar-lo!! Tinc la sensació que em passarà la floridura als dits i això em fa molta, molta, moooooolta mania. Només pensar-ho!! uffff

    Sí, sóc rara... bé, sóc original, eh?

    ResponElimina
  29. Per cert... Mireia i Cris :-))
    Heu llegit el que diu en XeXu? i ell és el científic... llegiu, llegiu:

    Els fongs són dolents, per mi són contaminacions.

    Suposo que s'entén que no vulgui tocar aquestes coses dolentes i contaminades... aissss a veure si em sortiran fongs a les mans!!

    ResponElimina
  30. Cris, Mireia, Assumpta... en aquest cas em posaré del cantó de les dues primeres. El formatge blau és una delícia... jo sóc molt formatger, i aquests no són els meus preferits, a excepció d'un, el gorgonzola, que és el rei només superat pel bon camembert. A més hi ha el Bavaria Blu, que és barreja de roquefort i camembert, però ja parlem d'un altre univers.

    Tots els formatges requereixen de microorganismes per fer-se, i això quan no en formen part, ja que, efectivament, la crosta tova del camembert i altres és un fong (Penicillium camembertii), de la mateixa família que el del roquefort, però les seves floridures no són verdes.

    Assumpta, sé que és una mania teva, no ets l'única a qui fan fàstic aquestes coses, de fet, quan jo em trobo alguna cosa florida (i que se suposa que no ho ha d'estar) em fot un fàstic que ni t'ho explico. Però aquests formatges són una delicatessen, no els has de tenir por, aquests fongs no fan res de res, els pots tocar, llepar i fer el que et plagui amb ells. Però jo et recomano menjar-te'ls, és clar. Els que em contaminen els incubadors no són aquests, què més voldria jo. Intenta-ho, compra'n i toca'l, agafa'l amb les mans i cap a la boca. Espero no estar-te fent massa fàstic, només és perquè vegis que no passa res.

    Et recomano el gorgonzola, que és més cremós. És fort, però... mmmmmmm...

    ResponElimina
  31. Doncs Xexu, m'encanta com ho has explicat, i un Gorgonzola, amb mascarpone, cremòs i suau, és una combinació fantàstica, tot i que, em quedo amb els "St Marcelienne" i demés parents.... No, si al final, acabem parlant de tot, eh? jajajajjaja, a veure si l'Assumpta es decideix!!

    ResponElimina
  32. A veure... perdona que insisteixi jeje... tu m'assegures que si jo compro formatge d'aquest, en faig uns tallets, l'agafo amb les mans (ufff) el menjo i després NO em rento immediatament els mans sinó que em poso a fer una altre cosa i no hi penso més, al cap d'una estona em frego un ull, no em sortiran fongs a l'ull? I si em poso a estendre roba o a planxar i guardar roba després d'haver tocat allò florit no "creixeràn" "bitxets" per tot arreu?

    Sí, sí, ja sé que pot fer riure, però per mi és important, de veritat.

    Si tu m'ho assegures, jo m'ho crec, de veritat. En Josep Lluís t'estarà agraït tota la vida perquè a ell li agrada aquest formatge. I ja dic, jo l'he provat, però sense tocar-lo :-))

    ResponElimina
  33. Doncs no ha de passar res, és clar que no. Però de totes maneres, si menges amb les mans aquest formatge t'empastifes, així que t'hauràs de rentar igual. Com a mínim eixugar-te amb un tovalló. Amb això en tens més que de sobres, però ja que ho dius, jo tinc molta mania de rentar-me les mans sovint, perquè no m'agrada sentir-me les suades o brutes. Segur que sempre que mengis una cosa així tindràs una aixeta a prop, i no cal que t'hi posis salfumant ni res, rentar-se les mans és normal després de fer qualsevol activitat, no? Jo de tu no m'ho pensaria més, de passar no passaria res, però tenint la possibilitat d'eixugar-se o rentar-se les mans, no cal anar escampant res, més que res perquè embruta, no perquè hagi de créixer res.

    Vinga Cris, que la tenim mig convençuda ja!

    ResponElimina
  34. Ai, és que jo sóc la reina de rentar-se les mans :-)

    Però suposem que, per la causa que fos, no me les pogués rentar. El que jo vull saber és si hi ha la possibilitat de que el fong aquest... aaaaaiiii!! és que no sé com explicar-ho sense que soni absolutament ridícul :-))

    Bé... suposem que no me les puc rentar pel que sigui. Val, tindré les mans enganxoses (aisss) però, em podrien creixer els fongs a mi? Si agafo aquest formatge i sóc fora de casa, per exemple i me'l donen a tastar a una botiga i l'he de tocar... Després puc anar tocant altres coses? No vaig extenent "floridura" pel món?

    Sí, sí, ja sé que són neures... i us deixo riure, de veritat, jo també ric ara quan ho explico. Però si m'hi trobo no riuria pas tant :-))

    ResponElimina
  35. Ostres, fem una formatjada i probem? jajajajajjaa Assumpta, que no et passarà res de res, i de debó que t'encantaran!!! Xexu, segur que els tasta, ja veuràs!!

    ResponElimina
  36. bufff, noi! Crec que depèn de la tasca a fer caldrà més o menys formació. Però si, per exemple, una persona és molt intuïtiva li caldrà menys formació que a una altra que no ho sigui tant. Hi ha persones que a partir d'una base, van provant i se'n surten tot sols sense gaire esforç i n'hi ha d'altres que necessiten que algú altre els ho expliqui fil per randa perquè ho puguin fer.

    També estic d'acord amb la rits en el fet que l'interès que hi posem també hi ajuda: A mi, l'html em sembla molt interessant, molt bàsic i molt accessible. M'agrada provar coses noves, cercar altres opcions per internet, etc. Tot i això, la programació en altres nivells ja no m'interessa. També m'agrada estar al dia en novetats d'eines i coses a internet (com allò que comentaves en algun article sobre les modes, primer blòguer, després fèisbuc, etc.) perquè considero que cal estar al dia d'aquestes coses. D'altra banda... no sé com la bioquímica pot ajudar-me en la meva vida quotidiana, així que ho deixo en mans de professionals! Per molt que m'hi posés, no entendria un borrall!

    ResponElimina
  37. en Sir William Temple... em feia sempre molt de riure:
    http://marquitus.bloc.cat/

    ResponElimina
  38. Curiós, passar de cèl·lules i bits a tota una dissertació sobre els formatges!!!!
    I et contesto, i tant que m'hagués agradat treballar amb cèl·lules!!!!!

    ResponElimina
  39. Si estigués d'acord amb el teu amic, seria perquè per programar, el que necessites és saber un llenguatge i coneixements de lògica que per molts ens són trivials (si tal, aleshores qual). Per cultivar cèl·lules, en canvi, necessites una sèrie d'habilitats i coneixements que no ens són tan innats o tan fàcilment adquiribles.

    ResponElimina
  40. uf, jo trobo xunguíssiiiimes les dues coses, perquè no hi entenc res, però re de re. Suposo que si em toqués fer alguna tasca d'això, intentaria espavilar-me i posar-me a la feina, tot i que tardés molt de temps. Però ho intentaria.
    Cadascú amb lo seu no? jejeje. Petonets!!

    ResponElimina
  41. Núr, comentes una cosa que ningú més ha dit, a part de la voluntat que hi puguem posar, també hi juga un paper la nostra capacitat d'aprenentatge. Hi ha gent que ho agafa tot de seguida, però alguna d'aquesta gent també té tendència en ser molt bona en algunes coses i en altres no.
    Si l'html t'interessa, com dius et dediques a buscar com fer les coses per internet. Això és un auto-aprenentatge. Si ningú no t'ho explica, en aquest cas, la xarxa, no ho podries aprendre només mirant les línies de codi. I el mateix et passaria amb les ciències. Perquè no t'interessen, però si busquessis per internet com fer el que faig jo i m'ho veiessis fer un parell de cops, ho aprendries igualment.

    Elur, en William Temple el conec només de nom, com una persona de referència de la catosfera quan jo vaig arribar-hi. Però no el vaig seguir mai.

    Luthien, ja veus, aquí es xerra de tot, al final semblava que era més interessant el tema dels formatges que el del post, hehehe. Doncs no t'hi pensis més, passa't algun dia per on treballo (ara no, que estic de vacances), i jo et poso a cultivar!

    Txari, no ho acabo de veure això. Potser una cosa és lògica, però no trivial. Jo puc entendre que un < ha d'acabar amb un > mirant un codi qualsevol. Però no sabré veure com una funció fa referència a una altra funció si no tinc una base prèvia. Quan ja has tocat cosetes ja t'és més fàcil veure els patrons.
    I amb el treball amb cèl·lules passa igual, si no et diuen res és molt difícil, però per lògica pots treure algunes coses, i si ho veus fer, ho aprens de seguida.

    Naturalment Instints, amb això confirmes el que jo pensava. Davant del desconeixement de les dues activitats, una no és més lògica que l'altra, les dues són igualment difícils i surrealistes. I segurament per mi ho seria ensenyar a nens. Sé quin és l'objectiu, però no sabria com fer-ho correctament.

    ResponElimina
  42. Home... Si tens les etiquetes i vas provant què passa quan en treus una o en poses una altra... Jo crec que l'html és força més deductible i s'hi pot experimentar més fàcilment (mides, entorn ordinador/laboratori, comprovació de resultats, etc.) que no pas la bioquímica...

    ResponElimina
  43. Eiii, que m'havia perdut el tema dels formatges( que molt a veure amb el tema principal no té, però bueno). Assumpta tasta'l i no et preocupis pels fongs aquests del formatge, que no passa res. Xexu, digues-li que no passa res.

    ResponElimina
  44. Formació + capacitat + interés.

    Aquests són fonamentalment els tres ingredients bàsics i desprès en funció del tant per cert aplicat en cadascún d'ell obtindrem el resultat.
    Posats a escollir em sembla molt més interessant el teu món que no pas el del teu amic.

    I en un altre ordre de coses... formatges TOTS i com més "pudents" i de vegades poc vistosos... millor.
    Si a més va acompanyat d'un bon vi i bona companyia obtenim també un resultat com el la part anterior... més que satisfactori!
    Com veig que la Clídice també ha caminat per aquí, aprofito per a preguntar-li: A que sí noia?, je,je
    ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.