divendres, 24 de juliol de 2009

Sentits

Mai he tingut bon olfacte. A més, vaig tenir alguns problemes de més jove i encara va disminuir més aquesta capacitat. M'agraden algunes olors, però em costa molt detectar-les i identificar-les.

Per aquest motiu, tampoc no gaudeixo del gust, no tinc el paladar gens fi ni entrenat, i només puc saber si una cosa m'agrada o no.

L' oïda és una altra cosa. Sempre hi he sentit bé, gaudeixo de la música i percebo els sons i sorolls a distància.

I què dir del tacte? Bé, sense ser res de l'altre món, tinc les mans petites i les tenia fines fins que que els guants me les van destrossar... i el meu cos reacciona al contacte.

Però de tots, el que prefereixo és la vista, una idea molt humana, que sortosament se m'està mantenint amb el pas dels anys. Em permet llegir, em permet observar la bellesa, i sempre vaig mirant-ho tot com si ho volgués aprendre de memòria.


I el sentit comú? Doncs generalment el tinc molt centrat, però hi ha vegades que el perdo completament.

26 comentaris:

  1. Jo també pense que la vista és un dels sentits més importants, però si ens parem a pensar, tots i cadascú dels sentits són necessaris per igual i de segur que els trobaríem a faltar si ens faltaren.

    I el sentit comú... de vegades ve bé perdre'l :P

    Bona nit!

    ResponElimina
  2. Uff pos jo l'olfacte cada dia més crec. L'oïda crec que va fallant, deu ser l'edat :)

    ResponElimina
  3. Jo tinc molt bon olfacte... massa, igual que mon pare, perquè qualsevol olor massa forta em molesta molt. Per tant, el gust també funciona bé.

    L’oïda la tinc molt fina però amb un curiós problema i és que ho sento tot molt bé, qualsevol sorollet, però moltes vegades em costa saber d’on ve. Mai sé si de la dreta o l’esquerra, o a l’esquena... és estrany, oi?

    El tacte, jo diria que bé... bastant sensible als canvis de temperatura, a les diferents textures. La veritat és que mai hi havia pensat. Igual com penses si et pots quedar sord o cec, mai he pensat en la possibilitat de perdre el tacte... És estrany. Només valorem allò que tenim por de perdre?

    La vista és el que pitjor tinc... Quan era petita, o pre-adolescent, tenia terror pensant que em quedaria cega, ja que la miopia m’augmentava molt ràpid. Cada vegada que anava a l’oculista havia perdut visió. Afortunadament, en arribar a les 5 diòptries, la cosa es va començar a aturar i en els darrers vint-i-cinc anys no he perdut ni dues més. Ara en tinc 6 i “pico” a cada ull.

    En quant al sentit comú :-) El meu pare deia que dels seus tres fills jo era la que tenia més sentit comú. Però això no vol dir res més que:
    - El meu pare m’estimava molt.
    - Que els meus germans tenen poc sentit comú! Jajaja

    Ja m’agradaria que fos cert... i sé que a vegades ho és.
    Però no hi ha ningú en aquest món que pugui refiar-se sempre, en tot cas, de la seva prudència + intuïció. Tots ens equivoquem... A mi també m’abandona a vegades aquest sentit comú.

    Bona nit! :-)

    ResponElimina
  4. Tinc l'oïda i l'olfacte perfecte (el paladar fi, potser no tant, jeje) I la vista doncs xunga. Sort que ara hi ha les ulleres (de moltes formes i colors) ó les lentilles o operarte... jo ho volia fer. Em vaig informar i, eps, a mi no em cremen l'ull ni de conya!!!

    ResponElimina
  5. De vegades, hauriem de deixar de banda la vista i fer més cas als altres sentits per "veure" les coses d'una altra manera, igual d'important potser. Això em recorda a una peli composada de 5 històries diferents, una d'elles transcorre a París amb una noia cega i parla d'això de veure sense els ulls. I és que hi han pel·lícules que t'ensenyen coses.

    ResponElimina
  6. Tots els sentits són importants (fins i tot el sisè sentit que hi ha gent que diu que té), però sense la vista, uf! També és el meu preferit.

    ResponElimina
  7. cada un dels sentits és important i t'aporten alguna cosa, per petita que sigui o poc desenvolupat que creguis que el tens.

    expliquen que a qui els manca un dels sentits, desenvolupen extraordinàriament els altres, com els cegs, que tenen una oïda finíssima!

    llavors, a qui li manca el sentit comú, quin altre desenvolupa extraordinàriament?

    no sempre es pot estar centrat al que tothom entén per sentit comú, de vegades cal deixar-se portar per les sensacions dels altres sentits.

    a mi la vista tb se'm manté, això si, sordejo una mica-força (xò em diuen que és per manca d'atenció)

    ResponElimina
  8. Crec que tots els sentits són importants.La vista per poder veure aquests colors.L'oïda per poder sentir les notes.El gust per poder tastar aquests pastissets tan bons.El tacte per sentir el plaer de tocar-nos.L'olfacte per poder sentir les olors.Si n'hagués de triar un, no sé pas amb quin em quedaria...

    ResponElimina
  9. Jo abans fardava de vista d'aviador i d'oïda d'indi navajo… Però cada cop van fallant una mica més, què hi farem.

    A l'olfacte i el gust mai els he donat la importància que es mereixen, però al tacte… Massa sensible i tot en sóc. El meu llindar del dolor em delata.

    Saluts, maco!

    ResponElimina
  10. Doncs és una llàstima que no tinguis bon olfacte, és un sentit essencials per viure, veure, beure, menjar, estimar :) diuen els someliers que es pot entrenar, ves a saber! :D

    ResponElimina
  11. No he entés mai gaire bé el que és el sentit comú. Decidit a acabar amb aquesta mancança he buscat la definició a l'enciclopèdia Catalana, i això és el que diu:
    "Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l'experiència sensible tant externa com interna". Així és que no en tinc ni punyetera idea de si en tinc o no.

    ResponElimina
  12. No sé si el meu comentari anterior és de bon gust, m'oloro que no. És la meva habitual manca de tacte. Espero que facis la vista gorda. Ho sento :)

    ResponElimina
  13. Crec que tots els sentits els porto força bé menys la vista que, precissament, és el que més em preocuparia perdre.

    El sentit comú el veig més lligat a valors socials, així que de tant en tant ja va bé perdre'l una estona!

    Com l'Assumpta des de ben petita tinc miopia progressiva (vinga a augmentar i augmentar!). Fa uns anys que per fi s'ha parat una mica, però deunidó, vaig per 10 i 11 diòptries! Això sí, amb lents de contacte ningú diria q no veig "tres en un burro" jejeje

    Fa un parell de mesos vaig escriure al meu bloc alguna cosa en relació a això i vaig transcriure un poema del Miquel Martí i Pol. Si voleu fer-hi una ullada...

    No sé com es fa això de "cliqueu aquí" i q surti directament el post, aíxí q ho faig a la manera rústica ;)

    http://blautopia.blogspot.com/2009/05/que-tienen-las-miradas.html

    ResponElimina
  14. seny i rauxa, si senyor!!!

    els sentits, si no s'entrenen, s'atrofien, com tot. Fins i tot el sentit comú, el menys comú dels sentits ;)

    ResponElimina
  15. Sóc del que pensa que donem massa importància a la vista. Vivim en una societat d'imatges on tot passa pel sedàs dels ulls. Enteneu-me, no és que pensi que la vista no és important, ho és, però no pas més que la resta. I de vegades no te'n pots acabar de refiar només de la vista, i caldria aprendre a prioritzar els sentits en funció del que busquem. Com quan compres fruita, que sembla que ha d'oferir bon aspecte més que no pas bon gust ...

    Pel que fa al sentit comú, ja és bo oblidar-se'l al calaix de tant en tant. La vida és molt avorrida sense una mica de bogeria!

    ResponElimina
  16. Segur que tens un olfacte interior, la intuÏció.

    ResponElimina
  17. Suposo que la majoria de nosaltres ens faria por prendre la vista perquè és el sentit que més autonomia et faria prendre.Si no olores o ni hi sents pots fer una vida mitjanament normal però adaptar-te ala pèrdua de la vista pot ser més dificultós.
    Però deixant de banda això: us imagineu ser assegut ala platja i no percebre la brisa del mar, la rugositat de la sorra , no sentir la remor de les onades o el gust de sal. L'experiència per molt que vegis el paisatge no és la mateixa.

    Del sentit comú o del sisè sentit quasi millor no parlar-ne ...

    ResponElimina
  18. El que destaquen de mi és l'oïda :)

    Un post molt suggerent!

    ResponElimina
  19. Jo tinc els sentits una mica espatllats... tots, tots, a mi el meu pare també em deia com a l'Assumpta que tenia molt sentit comú, però és que també m'estimava molt.

    Porto ulleres des dels 13 anys, o sigui molt fina no l'he tinguda mai, em van operar d'una orella ja en deu fer... 17 i tot i que hi sento molt millor que abans d'operar-me... els sons greus... em costen de sentir.

    L'¡olfacte i el gust "normalets", no tinc problemes però no crec que els tingui molt fins. Em costa de diferenciar olors i gustos. I el tacte... crec que és l'únic que em funciona bé del tot.

    Crec que perdre algun dels sentits ha de representar una adpatació molt difícil.

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies a tots i a totes per comentar aquest post. Ja pensava que cadascú tenia les seves preferències en qüestió de sentits. Però em sembla que els humans ens refiem molt de la vista, massa potser?

    Toni, tots són importants, però personalment podria acabar de perdre el poc olfacte que tinc, i no em sabria tan greu com adonar-me que començo a perdre visió, cosa que tard o d'hora acabarà passant.

    Bajo, vas guanyant olfacte? Millores amb l'edat, ja veus. L'oïda no compta...

    Assumpta, quatre de vinc no està malament. Si els altres els tens bé, la vista es pot corregir. Bon olfacte, bona oïda... i el tacte, doncs tens raó. Segur que hi ha alguna patologia al respecte, però no se'n parla de perdre el tacte, oi? I pel que fa al sentit comú, no dubto que en deus tenir molt, però hi ha molts motius pels quals el podem perdre. Depèn de com estem, ens és més fàcil ser sensats o no.

    Maria, hi ha un gran negoci al voltant de la visió, tant la cirurgia com les ulleres, lents de contacte, etc. Senyal que la gent valora molt la vista, i hi ha un gran mercat potencial.

    Ana, tens raó, però és difícil de fer. Quan tens vista només et fixes en això, te'n refies. Suposo que és quan et falta que aprens a veure les coses de manera diferent, a fer servir altres sentits en substitució.

    P-CFA..., m'agradaria saber què és això del sisè sentit del que parlen, i espero que no sigui la capacitat de veure els morts...

    Rits, els sentits són allà per alguna cosa. Si ens en manca algun, suposo que ho notem molt, i no ho podem saber fins que el perdem. Però molt ben vist això de la manca de sentit comú! Em sembla que la seva manca no desenvolupa res de bo, només problemes, però tampoc és un sentit com els altres, no? Sembla s'una natura diferent.

    Judith, tots tenen la seva gràcia. Cadascú té els que prefereix, però els fem servir tots, i tots ens provoquen bones sensacions.

    Musa, pot ser l'edat o poden ser els disgustos del doctorat, no? Es podria trobar una relació entre això i el teu llindar de dolor?

    ResponElimina
  21. Clídice, molt benvinguda al Bona nit, gràcies per passar. Sí que es pot entrenar l'olfacte, però amb tan poc com en tinc, no sé jo on arribaria.

    Angle, em trec el barret davant del teu segon comentari, que em va arrencar una rialla ben sonora. Ets un mestre de la paraula, quin comentari! No entenc que a l'Assumpta li hagi passat per alt, hehehe.
    Pel que fa a la definició de sentit comú... vaja, em sembla que ara encara ho entenc menys que al principi...

    Yo, ostres, no sé si mai havia sabut d'algú amb tantes diòptries, no sabia que es podia arribar a tant! Però bé, si amb les eines correctores hi veus bé, doncs cap problema. I el sentit comú em sembla que el perdem sense voler, és més, el perdem quan més falta faria que el mantinguéssim.

    Ballarina, conec a molta gent que acabaran perdent el poc sentit comú que tenen, per falta d'ús!

    Deric, què hi ha dels teus?

    Joan, quan deia que això de preferir la vista és molt humà em referia al que t'ho dius. Tot està preparat perquè ens entri per la vista, fins i tot hi ha estudis sobre quins colors cal fer servir per vendre un determinat producte. I si és així és perquè els humans hi hem dipositat la nostra percepció, i ens en refiem, però com bé dius, no ho hauríem de fer tan cegament, mai més ben dit.
    La bogeria la portem incorporada. La qüestió és quan la deixem sortir i quan no.

    Marta, doncs no et sabria dir, puc dir que tinc intuïció, però que aquesta sigui bona o no ja és un altre tema.

    Mireia, si és el que més autonomia ens fa perdre és perquè la majoria de coses que hem fet els humans es basen en poder-les veure. Si des de bon inici tot estigués pensat per guiar-nos per senyals acústics, la vista potser ens seria una mica igual, com ara ens passa amb l'oïda. Ara que, tens tota la raó, si a mi no m'agrada la platja i me n'has fet venir ganes amb aquest desplegament de sentits que has fet!

    Xitus, això vol dir que no hi veus tres dalt d'un burro?

    Caram Carme, ja veig que quan no és un nap és una col. Però bé, em sembla que gaudeixes molt dels sentits, ja els tinguis tocats o et vagin bé, per les coses que escrius, es nota que la teva percepció és bona, i potser fas servir aquest sisè sentit del que parlen, un que no pot decaure mai, aquell que ens fa ser tan sensibles i sentimentals.

    ResponElimina
  22. La bellesa ni que sigui amb "lupa" no la podem desixar passar.
    I gràcies als altres sentits podem percebre altres manifestacions i textures que ens són vitals.
    Això de sentit comú? Va bé que faci vacances també! :)

    ResponElimina
  23. Ostres, XeXu!! T'asseguro que vaig estar a punt de posar una resposta al comentari d'Angle, t'ho prometo!! jajaja què bó quan he llegit ara això que has dit!! :-)

    ResponElimina
  24. hum... Només diré que m'ha agradat llegir el teu article i els comentaris que ha originat, prò crec que no val la pena que després de tants dies ara t'expliqui els meus cinc/sis sentits, oi?

    Bona setmana!

    ResponElimina
  25. M'agrada aquesta dansa dels teus sentis... És un post molt original!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.