dimarts, 16 de juny de 2009

Un gat lluitador

Aquests dies he estat una mica out de tot. No he contestat mails, no he passejat per massa blogs... de fet he llegit molts posts, necessitava distreure'm, però les paraules per comentar no em venien com habitualment. Els que fa un temps que passeu per aquí sabeu que tinc dos gats a casa, els podeu veure a la barra lateral. Són dos germans molt especials, que no s'assemblen gens de caràcter, però que fan una parella increïble. El Bamboo i el Blog.

El Bamboo és un gat malalt, té alguna mena de defecte metabòlic que l'obliga a seguir una dieta especial i a prendre medicaments. Portava molt temps sa, o aparentment. Diumenge es va posar greu, i el vaig haver d'ingressar. El pronòstic era molt dolent, no hi havia esperança. L'he estat visitant sovint i la veritat és que feia molta pena. Ha estat un cop molt dur.

Avui a les 10h del matí era l'hora límit per prendre la decisió de sacrificar-lo si no millorava. Però el gat aquesta nit ha aconseguit sortir del seu estat d'inconsciència. Li hem donat més hores, tot i que segons el veterinari, el pronòstic era igual de greu. Aquesta tarda s'han atrevit a sedar-lo per poder sondar-lo, i quan he anat a veure'l s'estava despertant. Ha resistit l'anestèsia en el seu estat, és un gat increïble. S'ha aixecat fent tentines i ha begut aigua. Després d'una estona, l'hem estirat i, rendit, s'ha quedat allà, però remenant la cua.

Tot i aquesta revifada, el pronòstic segueix sent greu, i només es pot esperar. No puc fer-me il·lusions, els veterinaris insisteixen amb que és probable que no se'n surti. Però després del que he vist amb els meus ulls només puc dir que és un gat lluitador, i que està fent un esforç molt gran. Aquest gat és una passada. Es mereix viure.

34 comentaris:

  1. Ja saps com m'afecta tot això. Em sap molt de greu que estigui així. MOLTS ANIMS PER EL PETIT LLUITADOR, PER EL SEU GERMANET, QUE NO ES SENTI SOL, I PER EL SEU PARE ADOPTIU QUE SÉ QUE SE L'ESTIMA MOLT :)Qualsevol cosa que necessitis, ja saps on sóc.

    ResponElimina
  2. Vinga, Bamboo, una miqueta més d’esforç, i ho aconseguiràs... Mira que diu en XeXu, diu que ets una passada, i això no es diu a tothom, eh? Només es diu als que són molt especials.

    Quan algú lluita i lluita es mereix el premi de la victòria final... sigui gatet o persona. I espero que així serà!!

    ResponElimina
  3. Jo he patit molt en situacions semblants. Ànims!!!

    ResponElimina
  4. Si te ganes de viure s'ha de deixar viure , ara si es veu que peteix molt hauras de pendre una decisio........i sera dificil

    ResponElimina
  5. Només et puc dir que tinguis esperança, amic. Només de pensar que això pot passar a les meves conilles m'imagino el mal tràngol, però aquest gat es mereix viure, i tant que sí, i passi el que passi... haurà estat un gat lluitador.

    ResponElimina
  6. Ai, XeXu... Per estalviar-me, eventualment, una situació com la que estàs passant aquests dies, és justament que no tinc cap animal de companyia. M'agradaria, però penso en un hipotètic final i em faig enrere.

    Esperem que se'n surti, el pobre Bamboo (i ànims per tu!)

    ResponElimina
  7. una abraçada immensa per tu, una carícia suau per en Bamboo i una rascadeta d'orelles per en Blog.

    ResponElimina
  8. Hi tant que sí! I tu estaras allà per lluitar amb ell i ajudar-lo a ensortir-se'n

    ResponElimina
  9. Jo tinc el canari així des de fa un mes. Estic per deixar-li la gàbia oberta a veure si fot lo camp.

    ResponElimina
  10. XeXu, molts ànims!!!!

    Segur que en Bamboo està lluitant el possible i l'impossible per sortir-se'n!

    Trobar-te allà quan es despertava, segur que ha estat la millor de les medicines!!!

    Com es fan estimar!

    Una abraçada ben forta per tots tres!!!!! i si necessites res, xiula!

    Puck i rits

    ResponElimina
  11. A vegades serveix més l'actitud que els medicaments...
    Se'n sortirà!;)
    Molts ànims!

    ResponElimina
  12. jolin, això si que em sap greu... em toca la fibra d'una manera que ni t'ho imagines. Xexu carinyu!! Ànims i si ell lluita, tu més! :)

    ResponElimina
  13. No sóc massa d'animals domèstic jo, la veritat, però llegint-te m'has emocionat amb la teva tendresa i m'ha emocionat aquest animaló que no té ganes de deixar-te de cap manera.

    Esperem que tot vagi bé i pren exemple d'ell, lluita tu també per sortir de la "teva malaltia".

    Amb tot l'afecte que saps que et tinc, un petó molt fort!

    ResponElimina
  14. Espero que vagi tot molt bé i acabi guanyant la lluita. Molts ànims i una abraçada.

    ResponElimina
  15. Molts ànims i a seguir lluitant!! Sé que és perdre un animal estimat i fa molt de mal! Així que endavant la lluita, que s'ha de quedar entre tots nosaltres!!

    ResponElimina
  16. Tant de bo ho aconsegueixi :)
    Ànims!

    ResponElimina
  17. Xexu, ànims... s'ha de fer el cor fort, però arriba un moment en que si es veu que el pobre animalet ha de patir molt, val més sacrificar-lo. És dur, però és el millor. Nosaltres ja ho vam experimentar amb la nostra Mixa que feia 18 anys que ens feia companyia. Va ser molt dolorós, però la vaig tenir a les meves mans mentre s'adormia per sempre i la vaig poder acariciar fins al final. Va ser una mort dolça. Nosaltres vam quedar tocadets, és veritat. Encara tu tens un altre gatet que et farà companyia molts anys. Ànims

    ResponElimina
  18. Tot el que concerneix als gats realment em toca molt, ja que de lluny son els meus animals preferits i jo també en tinc dos, així com n'he hagut de viure la mort de molts més... És molt dur, però pel que dius, en Bamboo realment té pinta de voler tirar endavant, i tan de bo ho fagi.

    Des de casa, un fort petó de part meva i de'n Nitro i en Lux (els meus gats) per a en XeXu, en Blog i en Bamboo :)

    ResponElimina
  19. esperem que li quedin vides i sobretot ganes de viure-les!

    ResponElimina
  20. uf, ho deus estar passant malament, a mi em va passar algo semblant amb un gosset, fa anys, tb el vam haver d'ingressar i no sabiem si se'n sortiria, van ser uns dies molt durs, però al final se'n va sortir. Espero que el Bamboo tb se'n surti d'aquesta. Molts ànims i força per seguir lluitant, una abraçada per tots dos!

    ResponElimina
  21. Em sap greu això que expliques. Tot i que no m'agraden gaire els animals, entenc que qui els té se'n preocupi d'allò més.

    Si vol lluitar que lluiti però tampoc no tindria gaire sentit que patís sense necessitat.

    Espero que acabi bé!

    ResponElimina
  22. Es mereix viure Xexu!!Molts ànims!Tingues-li confiança i agafat a l'esperança.
    Una abraçada

    ResponElimina
  23. Em sap molt de greu, Xexu. Sé que es passa molt malament en situacions així. Us desitjo molta sort i molta força a tots tres. Una abraçada ben gran.

    ResponElimina
  24. No sé composar-m'hi. Aquestes coses saben molt de greu. La Bruna també està malaltona; tot i que ara sembla que la tenim controlada. Puc entendre perfectament el que estàs passant i ha de ser molt dur. Molts ànims per tu i moltes moixaines pel Bamboo!

    ResponElimina
  25. Ai, pobre bamboo… Ja ho pots ben dir que mereix viure! Espero que es milori aviat! Ais, aquestes coses són les que em fan tirar-me enrere a l'hora de tenir un aminal de companyia!

    I ànims per tu també, els necessites!

    ResponElimina
  26. Gràcies a tots i a totes pels vostres ànims i tot el vostre suport. Les coses han canviat força des que vaig escriure, el gat fa molta millor cara, i tot i que encara és d'hora per dir-ho, jo avui l'he vist força bé. Els veterinaris s'han sorprès tant com jo de la seva evolució. És realment un gat lluitador, segueix lluitant i aferrant-se a la vida. Agraeixo molt tot el suport que he tingut. Segur que part d'aquesta empenta ha arribat també a en Bamboo i això l'ha ajudat a tirar endavant. Segueixo sense voler fer-me esperances, però amb el que he vist avui, és inevitable.

    ResponElimina
  27. Uaaaaaaaau!!! t'acabo de veure pel meu blog i he vingut disparada aquí convençuda de que ens hauries posat noves notícies :-))
    Hauras de nomenar en Bamboo com a símbol perque aquells que a vegades ens desanimem i ho engegaríem tot a rodar, en prenguem exemple!!
    A veure si demà les notícies són encara millors :-))

    ResponElimina
  28. Les ganes de viure poden doblar els efectes beneficiosos de la medecina.

    ResponElimina
  29. Els animals es fan estimar molt, massa. Jo vaig tenir dues tortugues d'aigua que no es pot comparar a la companyia que et fan un moix o un ca, però quan les vaig haver de donar perquè eren massa grosses em va fer molta pena. Així que em sap greu. Al manco està lluitant. Molts ànims!

    ResponElimina
  30. Me n'alegro que estigui illor!

    Hauràs aconseguit concentrar les teves emocions cap a en Bamboo, transmetre-li que es millori, que en acabat tu seràs allà per cuidar-lo com fins ara. Aquestes coses es perceben, les moxaines i el simple fet de ser-hi presencialment sempre són recomfortants...

    ànims!!!!!!

    ResponElimina
  31. Molt bones notícies, els gats són els animals que més m'agraden.... en tinc dues, famelles.... sempre han vingut a casa en anys olímpics (diga'm agosarada....) i la Cuca, del 92... de la de casa, es va morir de vella l'any passat.... Era deliciosa.... Ara tinc a l'Atenes (del 2004) i a la Sia (siamesa nascuda al nadal 08) Són l'alegria de casa, i entenc com t'els pots estimar, cuidar i gastar-te el que sigui necessari per donar-los la qualitat de vida que de ben segur mereixen!! Una abraçada.... les meves envien als teus un parell de ronronejos.... :)

    ResponElimina
  32. No tothom és capaç d'entendre l'estimació que se sent per un animal, sovint no s'entén que consideris membre de la família algú que camina a quatre potes, però per nosaltres aquests són moments durs que costen de passar.
    Ànims, almenys ja saps que ell ho intenta.

    ResponElimina
  33. a mi aquestes situacions m'emocionen, quan estimes un animaló aixins! I és que són una pasada. Que sigui el que sigui, que sigui aviat...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.