dijous, 18 de juny de 2009

Lliçons

Tenim sort que en aquesta vida no parem d'aprendre coses, vivim en un aprenentatge constant. Aquesta setmana un gat m'ha donat lliçons de vida, i faria molt bé d'interioritzar-les. Veient la cara d'incredulitat del veterinari, m'acabo de convèncer de que en Bamboo està bé, va remuntar, i des d'ahir que rondina a la seva gàbia i em demana amb la mirada que el porti a casa. Avui, més que ahir, he vist el gat que conec, i ell m'ha vist a mi i m'ha reconegut. Si tot va bé, dissabte serà a casa.

Després de dos dies de donar-li un 95% de probabilitats de morir, la recuperació, gràcies al treball dels professionals i a la voluntat i lluita del gat, ha anat produint-se. I em pregunto com és que jo em rendeixo tan aviat amb algunes coses, com pot ser que m'enfonsi i em deixi endur per les circumstàncies, sense força per avançar. Està clar que el gat no ha sortit a mi. Algú (que no sap de l'existència d'aquest blog) em va dir ahir que en Bamboo és un autèntic lluitador, i anava a afegir que com jo, però em va mirar i s'ho va repensar, fins i tot va dir que no, que com jo no. Trist, molt trist.

Molt he d'aprendre del meu gat, i molt he d'escoltar alguns amics que em parlen, de vegades amb duresa, però de manera merescuda. Hi ha situacions que no es poden perllongar i emparar-les en un 'no puc'. Si un gat té set vides, quantes no n'hem de tenir nosaltres?


33 comentaris:

  1. En primer lloc dir que m’alegro moltíssim, però molt, molt que el Bamboo ja vagi cap a casa el dissabte!!

    En segon lloc, després d’haver llegit detingudament el teu post, m’adono de que jo també hauria de prendre exemple d’ell... jo sóc la típica del “no puc”... sé que, a vegades, (no sé per què) dono una imatge de persona forta i lluitadora, i no és així.

    Sé que no té res a veure, o potser sí, no sé... quan van fer els Jocs Paralímpics a Barcelona, vaig anar a veure algunes proves. Davant d’aquells atletes, exemples de superació, em vaig prometre que jo també lluitaria per superar algunes coses... però no ho vaig fer, o no vaig poder, o potser no hi vaig posar prou força... i fa tants anys que ho intento!!

    Però tu, XeXu, tu que el tens al teu costat i que, cada vegada que el vegis recordaràs aquest petit miracle de vida, no faci’s com jo, fes com ell!! Cada dia un pas i un altre i aprendràs a ser també un autèntic lluitador... i un vencedor :-)

    M'ha quedat un comentari estrany :-) però aquest és un blog que invita a la reflexió i m'ha anat sortint així... he dubtat de si posar-ho o no, però sí, crec que el publico :-)

    ResponElimina
  2. No et conec personalment, així que disculpa'm si fico els peus a la galleda, però com ja et vaig dir en una altra ocasió, tinc la sensació que ets un pèl massa dur amb tu mateix. No sé quines són les situacions davant les quals t'has rendit, però en qualsevol cas la "petita" diferència entre tu i el teu gat és l'explicació que tal cosa t'hagi pogut passar: ets humà, i ell no.

    Ser éssers racionals fa que tot sigui més senzill... i més complexe alhora. Ningú té garantit fer una bona feina sense excepcions, ser sempre al lloc addient, dir constantment les paraules correctes... Si t'has rendit en alguna ocasió, és que aquella ocasió t'ha superat. Punt. No estàs obligat a trionfar sempre, ni tu ni ningú.

    Ho hauràs fet, en la meva opinió, el dia que puguis respectar les teves febleses humanes, i treure forces d'on no en tens per tirar endavant. Et rendeixes, com qualsevol, i com qualsevol amb voluntat, te'n sortiràs de totes. Endavant!

    (joé, la inspiració m'ha jugat una mala passada; sorry pel rollo que t'he fotut!)

    ResponElimina
  3. Ferran, aquí sobre, a la finestreta diu "Si us enrotlleu, no demaneu disculpes" :-))

    El teu comentari és maquíssim, a mi m'ha encantat :-))

    ResponElimina
  4. Me n'alegro que el Bamboo ja estigui bé. Deus d'ésser una persona bastant exigent amb tu i suposo que amb els altres, però més amb tu. Es pateix molt essent així però cadascú és com és. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. (Ens hem creuat els comentaris. Bona nit!!)

    ResponElimina
  6. jo també me n'alegro molt que el Bamboo estigui bé, em sembla que tots li hem agafat carinyo al teu gatet.

    I pel que fa a l'escrit, m'ha semblat una autèntica lliçó, de sinceritat, d'esperit auto-crític, i sobretot d'humiltat. Està molt bé saber encaixar allò que ens diuen de nosaltres i que potser no ens agrada sentir, però agafar-ho amb bons ulls, i com tu dius, aprendre, de tot plegat. Tb es poden aprendre coses molt bones del teu escrit. M'ha agradat. Jo tb sóc de les de "no puc" molt sovint. Suposo que acceptar-ho i ser-ne conscient ja és un primer pas per canviar, si és això el que volem.

    L'esperit de lluita d'en Bamboo, pot ser una bona ajuda per despertar l'esperit de lluita que segur que tots tenim dins. (i ara, casi que publico sense rellegit el què t'he dit, que últimament tinc moments esborradors, pq no estic molt convençuda del que dic, i al final, no podré dir res... Va, faig com l'Assumpta, publico). Bona nit :-)

    ResponElimina
  7. M'alegro que en Bamboo estigui bé. Una bona manera de vencer les nostres pors és acceptar-nos tal com som i ser sincers amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  8. Fa uns instants deixava un comentari al post anterior sabent que era antic, però és que procuro llegir-ho tot i ara llegia aquest amb temor. M'alegro doncs de la revifada del gat, però no de la teva reflexió, penso que no ens podem comparar als gats ni als gossos, però no només per la racionalitat (nostra...), tampoc els homes ens podem comparar a les dones, si haguéssim de parir...
    Au vinga que demà passat ja serà a casa!

    ResponElimina
  9. Uitx! Doncs tens raó, Assumpta; no m'hi havia fixat, en aquesta "petició" d'en XeXu :-) Retiro la disculpa, hehe...

    ResponElimina
  10. Molt bé, aquest gatet valent! No hi ha com tenir ganes de viure i de sortir-se'n!

    Tots n'hauríem d'aprendre d'ell. Tu el tens a prop...

    I jo també penso sovint que ets massa dur amb tu mateix...

    ResponElimina
  11. Llarga salut per els valents, a cuidar-lo.

    ResponElimina
  12. Nosaltres em sembla que amb una vida ja fem (llarga, això sí, comparada amb les dels gats). I si anem dient "no puc", potser amb mitja ja fem. Això no pot ser!

    Si el Bamboo demostra aquestes ganes de viure, també deu ser que el tractes bé :-)

    ResponElimina
  13. Però ho dius tu mateix al final. Efectivament el gat te set vides, això vol dir que te molta més experiència que tu i que la resta de mortals, i que el seu aprenentatge ja ha sigut durant les seves 6 anteriors vides, o no sé quantes!

    És cert que els gats tenen 7 vides??? Ara m'has fet pensar en si és cert o no. Ara vaig a buscar-ho a la xarxa a veure que trobo!

    La vida és això Xexu, un llarg aprenentatge. I quan creus que ho saps tot, llavors t'en vas a l'altre barri.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  14. Vides no sé quantes tenim, company, però oportunitat de canviar la que tenim si que solem tenir varies, i tot és qüestió de sort, oportunitat i, sobretot, molta lluita.

    Me n'alegro molt pel teu gat i per tu, de debò.

    ResponElimina
  15. aisssss... que bé! fes-li una rascadeta, suau, a les orelles de part meva... i a sota la barbeta també... i si es deixa a la panxona :)
    Me n'alegro molt Xexu.

    En quant a tu, ja saps què penso o sigui que no sé si cal que digui res. Però que no ets lluitador no m'ho crec pas, si no en fossis no series on ets, t'hauries enfonsat i hauries desistit de tot i è que no ho has fet pas? cada persona necessita el seu procés, cadascú té el seu ritme per afrontar, païr i deixar de banda segons quines coses. Però no ens podem escudar en això tampoc i fer com si una situació irreversible no en fos.

    El gat té set vides... potser sí. Nosaltres una, o potser no, potser cada dia és tota una Vida.

    Cop de puny sobre la taula, engega-ho tot a la merda i sí, tu pots perquè sí, perquè ets tu i perquè vols. Què coi.

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  16. ah! me n'oblidava, la diferència és que ells es mouen per instint, els humans portem tota la nostra existència intentant eliminar-lo de les nostres vides... i em sembla que li hauríem de fer més cas.

    ;*)

    ResponElimina
  17. Felicitats pel Bamboo, m'alegro molt que se n'hagi sortit! I respecte un mateix penso que és bo ser reflexiu i anar-se replantejant les coses que ens passen, però això sí, cal mirar endavant no com a problemes sinó com a nou reptes. També caldria una millor qualitat d'educació social en general, però... cal nar fent petits canvis (que són els poderosos!, com bé diria el capità!)

    ResponElimina
  18. Quantes vides tenim? Segurament en tenim una, però... maneres de viure-la, tantes com vulguem, tantes com desitgem, tantes com somiem, tantes com ens atrevim, tantes com siguem capaços d'inventar...
    Una suau gratada sota la barbeta per en Bamboo ;)

    ResponElimina
  19. Que be!! Que be, de veritat que és genial que hagi remuntat :) Segur que en dos dies ja està per aquí rondant i treient el cap pel blog (perquè passarà a dir hola quan torni, no? jeje)

    Per altra banda, XeXu, jo depèn de quin afer em rendeixo ràpid o no, i potser a tots ens passa el mateix. Si analitzes bé les situacions de la teva vida, t'adonaràs que ara només en recordes els moments de feblesa, però de ben segur que darrere amagats hi ha uns quant moments on va ser fort i vas tenir el que va fer falta per tirar endavant.

    ResponElimina
  20. Nosaltres, per sort o per desgràcia, només tenim una vida, tot i que a vegades podem tornar a néixer per circumstàncies que ens toquen viure. Per això és un bon motiu aprofitar-la, viure-la i aprendre de tot això, com el Bamboo, que a vegades necessitem que els amics o coses ens donin aquestes lliçons per seguir fent camí d'una manera diferent i amb més empenta. Està molt bé que hagis vist el què ha fet en Bamboo i valoris les opinions dels teus amics, ja has fet un pas qe costa de fer que és veure-ho. Ara, a pel pròxim!! Nosaltres seguim aqui. Petons!!!

    ResponElimina
  21. Feia dies que no passava i no sabia que el Bamboo estava malalt. Celebro que estigui millor. Sempre podem aprendre de tot i de tothom: només cal ser receptiu. Molts petons.

    ResponElimina
  22. un amanyac pel gat i un per tu, si el vols, de part meva.

    ResponElimina
  23. Menys mal! Però no t'agobies home! Potser ara estàs en un moment de paralització, guardant la força per quan toque ser valent de veritat ;)

    ResponElimina
  24. ole, ole, ole!! demà ja a casa! enhorabona!
    com ha fet patir, el petit, eh!
    ara a descansar i recuperar-se tots tres.

    potser si que podem aprendre del Bamboo a no rendir-se i a lluitar pel que es vol. En el seu cas, la seva lluita era per viure. I aquesta si que cal defensar-la ben fort.

    xò estic convençuda que quan has tingut clar algun objectiu, has tret forces per aconseguir-ho i has lluitat. I ets més fort del que et penses. Cadascú necessita el seu temps per veure les coses clares i saber el que més li convé i ha de lluitar.

    i com molts et diuen, potser ets massa exigent amb tu mateix, i això tu ja ho saps. no dixis que ningú et digui que no ets lluitador, cadascú porta la seva motxil·la de coses i ha de lluitar de maneres diferents.

    ResponElimina
  25. Me'n alegro molt que ja estigui una mica millor, pel teu gatet i per tu.
    De vegades la gent propera a nosaltres ens fa comentaris que ens fereixen. És qüestió de reflexionar-los i intentar veure si seria positiu per nosaltres canviar.
    I si no, deixa'ls córrer; el vent se'ls endurà.Molts ànims!

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris i els vostres ànims. Avui em permetreu que tampoc contesti un per un, ja que encara em queden moltes coses per empaquetar, aquest és el darrer cap de setmana que seré a Barcelona. Prefereixo passar per casa vostra que contestar aquí. Però us agraeixo molt tot el suport. El Bamboo ja és a casa, fa una estona que l'he portat, i sembla estar perfectament. Tot ha anat bé, esperem que continuï així.

    I per aquells que dieu que sóc dur amb mi mateix, teniu raó, però que he tingut èpoques millors també us ho diré. Ara sembla que tot em supera, i això no pot durar. A veure si he après les lliçons, i faig un cop de cap.

    Gràcies altre cop.

    ResponElimina
  27. Benvingut a casa, Bamboo!! :-)))

    És ben cert això que dius que hi ha èpoques... Potser a partir d'avui en comença una de nova :-)

    (el meu tercer ull veu coses bones) :-))

    ResponElimina
  28. si es que només cal mirar al nostre voltant i en trovarem moltes de lliçons de vida. Ara, aplicarles a un mateix no és tant fàcil, a que no?
    Altre cosa es agafarnos a un clau roent. A que conscienment no ho faries? jo tampoc però el nostre caparronet va per on vol. Fins que un bon dia, poder a copia de repetirnos una vegada i un altre, aquest no és el camí, que fem el salt i no ens n'adonem, no sé si m'explico. Segur però que tu ja m'entens.
    Ets jove, tens salut, coneixements "avançats", gent que t'estima i amics... jeje vols que et foti el clatellot que et cal? ;-P

    ResponElimina
  29. :) M'alegro moltíssim jo també que el teu gat estigui millorant d'aquesta manera! :)

    També volia dir-te que sí, que de vegades els animals ens donen lliçons de com enfrontar-nos a les coses, però jo crec que tot plegat va molt més enllà. Nosaltres som massa complicats de vegades, i ens emboliquem amb mil i una històries que ens treuen la son. De vegades hauríem d'aprendre a agafar-nos la vida d'una manera molt més senzilla, i simplement intentar sobreviure. Però això és molt difícil en un món ple de merda com aquest.

    ResponElimina
  30. Eeeep! Si et cal clatellot avísa'm, que en sé d'un que els deixa anar a tort i a dret i sense demanar-los...
    ;-)

    No ho diràs per mi, eh?

    Ui! No, no, avi com pot pensar això de mi?

    ResponElimina
  31. Felicitats per en Bamboo, ho ha aconseguit!!!
    Penso XeXu, que ets massa dur amb tu mateix. Crec que has de creure més en tu i en tot el que ets capaç de fer (i quina prova millor que el que ens demostres amb les teves reflexions en el dia a dia des d'aquest bloc?).
    Ell ho haurà aconseguit perquè en el fons n'estava segur i confiava en les seves posibilitats. Fa poc temps (mentre ma mare era a l'hospital, la seva gosseta era en una clínica veterinària), la Nala va arribar a estar molt i molt fotuda. Ens van dir que no li donaven més de 48hs. Va estar 10 dies en la clínica. Hores d'ara, ma mare l'ha de punxar cada dia i s'ha quedat molt i molt primeta. Però ella dia a dia se supera i ha sabut tirar endavant. Com en Bamboo, potser sense ni tan sols saber-ho és clar, però el seu esperit de superació davant l'adversitat l'ha ajudat a tenir empenta per tirar endavant.
    Penso que les "casualitats", ens ensenyen sempre alguna cosa. Que sempre hi ha un motiu.
    Potser en aquest cas, ja l'has trobat.
    Ànims, XeXu i repeteixo m'alegro que puguis tornar a tenir en Bamboo al teu costat.
    Un petó.

    ResponElimina
  32. Tenia els teus articles pendents de llegir i quin ensurt en saber això que li ha passat a en Bamboo. Me n'alegro de tot cor que estigui bé i que ja el tornis a tenir a casa. Quin alleujament en llegir-ho!

    Pel que fa al comentari del teu amic, i després de llegir la resta de comentaris, potser el problema és que sí, ets massa dur amb tu mateix, t'exigeixes massa i per això deus tenir aquesta sensació de «no puc», perquè et poses el llindar massa amunt. I això és el que transmets: que no lluites, que no pots, perquè segurament des del començament tu creus que no, perquè et demanes massa. Has de ser més transigent amb tu mateix. Com ha dit algú, ets exigent amb els altres, també, tot i que en menor mesura que amb tu. Sr. Capricorn, sé de què parlo, hihihi! L'únic que et puc dir és que et relaxis. No és bo ser tan exigent amb tu i tampoc no ho és ser-ho tant amb els altres. Perquè, si no, després passen coses com aquesta.

    ResponElimina
  33. Diuen que els gats tenen set vides. No sé. No ho tinc gaire clar. Esperem que sí. Els homes només una. Val, hi ha qui em dirà que més. De fet un tiet d'un amic meu, unes quantes. Però millor que només sigui una, i ben viscuda :D

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.