diumenge, 7 de juny de 2009

Caixes

Poc a poc, mica en mica, tota la meva vida va quedant precintada i classificada dins de caixes i caixetes. Els records als que he posat cinta d'embalar aquests dies han estat molts. M'emporto amb mi moltes coses que han anat quedant a casa i que originalment no eren meves, i no puc evitar mirar-ne algunes amb nostàlgia; amb tristesa unes altres. Quan aquestes caixes siguin obertes de nou, amb elles s'obrirà també part del llast que arrossego. Hauria de fer també caixes dins del cap, i tenir clar quines han de quedar precintades i quines es poden obrir. Hauria també de fer una llista de les meves, una que digui les coses que trobaré a faltar de la vida que deixo, del meu pis de Barcelona. Seria una llista llarga, la podria començar ara. Coses que trobaré a faltar de viure aquí: a tu...

44 comentaris:

  1. Avui he entrat al teu blog moltes vegades perquè suposava que canviaries el post. Ho sols fer dues vegades per setmana i una sol ser dissabte o diumenge...

    He vist que havies contestat els comentaris, he llegit les teves respostes, he tornat a respondre... no ho puc evitar i sé que no et sap greu...

    Al poc he tornat a entrar i he contestat un comentari del Sergi i l’avi que, com sempre, m’han fet riure i, quan encara estava rient, he entrat a llegir l’escrit nou que acabaves de posar... i he deixat de riure perquè, mentre anava avançant, m’adonava que era un escrit molt profund, molt sortit de dins amb una gran càrrega emocional.

    He sigut conscient que estàs vivint un moment important a la teva vida i, quan he arribat al final, a les dues darreres paraules: tan sols tres lletres, se m’ha fet un nus a la gola... i no puc fer res més que oferir-te una abraçada ben sincera, encara que sigui a través d’Internet, és de tot cor... i dir-te que tot passarà, que encara que ara faci mal, passarà, em pots ben creure :-)

    ResponElimina
  2. ànims amb la mudança! ara vindrà una mica de caos però quan ho tindràs tot ordenadet ja veuràs que bé! i aprofites per fer neteja que et quedes la mar de bé!
    jo almenys em prenc així les mudances, que ja en porte unes quantes durant els últims anys!

    ResponElimina
  3. Sort Xexu. Les caixes del teu cap et portaran molta més feina.

    ResponElimina
  4. Els records sempre ens acompanyen i amb el temps els endolcim, confio que a tu et passi el mateix. Procura fer una caixa amb l'etiqueta: per quan torni a Barcelona i una altra amb: coses que em faran feliç a la meva nova casa

    Molts ànims!

    ResponElimina
  5. Ànims i una abraçada. Tot passa i tot queda...és així.

    ResponElimina
  6. Reconec que m'ha tocat aquest post. Jo també vaig fer un trasllat així una vegada.

    Però saps, el fet de deixar-lo allà, va fer que jo comences una nova etapa i descarregada de llast, pensa-hi també. T'anirà bé!

    Una abraçada, XeXu, i petons!

    ResponElimina
  7. T'emportaràs l'olor i els records i els colors i... oloraràs nous perfums i respiraràs nous colors!!!
    Que vagi molt bé!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Que bé que ho diu l'Assumpta! Si sents aquesta enyorança és perquè hi has estat bé, amb moments de tot, evidentment, però no tens la certesa que el canvi et sigui positiu... però segur, segur que un canvi et porta a un altre i potser algun dia podràs estar agraït! De joveneta cantava una cançó amb la guitarra que era de no sé qui però que jo la vaig aprendre de José Feliciano:

    "Que serà, que será, que será,
    que será de mi vida, que será,
    en la noche mi guitarra
    dulcemente sonará
    y una niña de mi pueblo llorará..."

    El proper poema que pengi l'acompanyaré d'aquesta cançó (si la trobo) per a tu...

    ResponElimina
  9. poquet a poquet.
    fer caixes ja ho té això, et remou per fora i per dins. totes les emocions es barregen i es fan intenses, com la pols que surt de darrera les estanteries.

    les capses del cap, aquestes no sé com s'endrecen (potser s'acaben endreçant soles....)

    molts ànims!

    ResponElimina
  10. De vegades fer llistes és útil, però crec que tampoc cal encaparrar-s'hi. Potser les caixes que portem al cap, en realitat, no les podem obrir i tancar nosaltres, sinó que ho fan elles. Bona sort!

    ResponElimina
  11. És dolorós, tancar totes les coses amb caixes i acomiadar-te de coses i persones que estimes... Jo tant sols vull dir-te que crec fermament que els canvis sempre son per bé si som positius, i que les coses sempre passen per algun motiu, que potser ara no veus però algun dia diràs: "Si no hagues fet aquest canvi... no t'hagues conegut, o no hauria trobat això o allò.... "

    Et deitjo el millor, i t'enio un sac de petons i una abraçada molt forta.

    Anims!

    ResponElimina
  12. Molts ànims Xexu!Ja veuràs com totes aquestes caixes t'ajudaran a començar una nova etapa de la teva vida.Que més puc dir, després de totes aquestes paraules boniques que t'han dit...si les paraules curéssin...Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  13. Xexu, hi ha una llista que encara no pots fer, una llista que podràs fer-la si vols i si la necessites... tant de temps com vulguis: la llista de les coses bones que trobaràs a canvia de les que deixes... segur que serà fantàstica, i els records seran bonics i dolços, no pas tristos. Jo he fet una pila de canvis de casa. Sé de què parles. I no vas tant lluny, aquest tu, no serà tant lluny ni temps tindràs d'enyorar-lo.

    ResponElimina
  14. estimat casteller ximple ( que no, que ets un sol) la idea de les caixetes al cap és l'única que et pot ajudar a arreglar la teva vida, les dures, al racó fosc del fons, les útils a mà dreta entrant i les dolces a mà esquerra. al mig, un ampli passadís on retrunyin tots els sons de la vida que tens al davant... petons!

    ResponElimina
  15. Per sort no tota la nostra vida la podem guardar en caixes: una part molt important la portem al damunt, però, per a mi,la part més important és aquella que s'hi queden els altres.

    Tot el demés és simple matèria...

    Molta sort i molts ànims en el teu nou començar

    ResponElimina
  16. Un suggeriment: i si aquestes caixes que haurien de quedar precintades les deixes al pis. Que els nous llogaters s'espavilin i en facin el que vulguin.
    A cada trasllat sempre s'ha d'aprofitar per deixar enrere algunes andròmines.

    Per cert, compte amb les caixes de llibres... la cultura pesa més del que sembla.

    ResponElimina
  17. Enllaçant amb el comentari d'en Jordi, diré que això de que "el saber no ocupa lugar" és una gran mentida... ocupa i, com diu ell, pesa!! :-)

    ResponElimina
  18. Nomes quant fem mudança ens n'adonem dels trastos que arribem a tenir i al mateix temps remenem els records que com sempre n'hi ha de tots colors .

    ResponElimina
  19. Potser és lògica la nostàligia, però has de creure que et crearàs un nou espai i que seguiràs endavant.

    Salut!

    *Sànset*

    ResponElimina
  20. Estic amb en Jordi Casanovas, totalment d'acord amb ell.
    Jo ho vaig fer així, tot el que pesava massa, i no pas per pes, ho vaig deixar al pis.

    M'ha costat entrar i deixar-te un comentari Xexu. Aquest post m'ha tocat. Quan veus que tota la teva vida cap en quatre caixes... i jo que la hi tinc desde fa un any dins de caixes...

    Ànims maco! I recorda que per poder volars'ha d'anar deixant llast!
    Un petó!

    ResponElimina
  21. Aprofita per llençar tot el que no vulguis endur-te...

    ResponElimina
  22. Els mals records, sempre precintats!! El bons, les caixes ben obertes per poder-hi accedir sempre que ho desitgem!!

    Ara, el trobar a faltar aquella persona que estimes... uff!! A quina caixa ho posem?? Complicat!! Molts ànims XeXu i una abraçada!

    ResponElimina
  23. si anessis a una illa deserta..... què t'emportaries??

    i comences per aqui, sense embalar ni res; la resta deu ser més... supèrfluu??

    =;)

    ResponElimina
  24. m'has fet recordar el dia que jo vaig haver de marxar de Barcelona! Em vaig autoconvencer que no era res.. que hi tornaria. D'això en fa 12 anys.
    Potser tu sí hi tornes.. només tu ho saps o el destí.
    Les mudances es un remoure ...
    Ànim i endavant. Segur és un canvi per a bé.
    :)

    ResponElimina
  25. Espero que hagis posat etiquetes a totes aquestes caixes... Després és un merder no saber on tens què!

    Sempre que he hagut de posar coses en caixes, el meu sistema és desar-ho tot tan ràpid com sigui possible, sense fixar-m'hi gaire. Quan arribi el moment de tornar a obrir les caixes i trobar un lloc per a allò que hi he desat, serà el moment de pensar què en faig, de l'objecte o del record, i no abans.

    Un petonet, bunik!

    ResponElimina
  26. A vegades començar de nou va bé pel que tu dius: fer caixes, empaquetar, recordar allò perdut... I així, d'aquesta manera, fas neteja.
    Amb el temps els mals records milloraràn, la nostra ment es prou spavia per esborrar el que ens faria la vida insofrible, es un gran mecanisme de defensa...
    Ja saps, si necessites mans per pujar i baixar coses per alguna escala, tens un gran comunitat blocaire disposada a ajudar! ;)

    ResponElimina
  27. mmm, per que no proves de no dur tant equipatge? a mi m'ha funcionat, quantes? a veure, he fet uns... catorze trasllats de vivenda entre els 17 i els 45 anys, t'imagines qye ho hagués empaquetat tot? hores d'ara fora insuportable, si, més si cap... t'ajudo?

    ResponElimina
  28. Vinga, ànims Xexu!
    Feia dies que no comentava, però et vaig seguint… El canvi d'aires, per molt que ara no t'ho sembli, serà una bona teràpia, igual que fer caixes. Trobaràs coses a faltar però, i el que t'espera a partir d'ara?

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  29. Ostres, XeXu, portem una vida paral·lela: en aquests moments tinc davant meu una quinzena de caixes, que contenen coses que vull endur-me al Maresme. I les que em queden per fer!

    Sí, comencem de zero en una altra banda. Faig vots perquè ho fem amb bon peu i sigui a fi de bé :-)

    ResponElimina
  30. Fer caixes et remou coses per dins. i, et cinnecta amb una part de tu que... no pots posar el pilot autoomàtic quan fas caixes, hi ha massa a sentir...

    Una abraçada molt forta! :***

    ResponElimina
  31. Si poguessim posar-ho tot dins de caixes que, precintades i degudament embalades, quedessin ben endreçades en un racó de la nostra memòria, potser ens estalviariem moments d'aquests que ens deixen un regust agredolç. Però, llavors, potser, correriem el risc de caure en mans de l'oblit d'aquelles situacions que, derivades d'aquests moments, han fet virar el gust cap a la dolçor...

    ResponElimina
  32. potser que primer et prenguis el traslla amb molta paciència i deprés, amb molta calma, pensis això... no sé, a mi els trasllats em trasbalsen una micona. I el què trobaràs a faltar, també ho trobaràs amb el temps, ja voràs!!! Petonets!!!

    ResponElimina
  33. Moltes, moltes gràcies per aquesta resposta tan massiva. Dieu coses molt interessants, al principi no anava a contestar els comentaris un a un en aquest post, però amb aquestes respostes no puc fer altra cosa que fer-ho. Gràcies a tots, de veritat.

    Assumpta, no has de patir. Si estaves passant una bona estona amb en Sergi i l'Avi, jo me n'alegro. Jo també l'estava passant, la veritat, veia aparèixer els vostres comentaris, i també em feia gràcia. Porteu una guerra, vosaltres, que Déu n'hi do. El post té arrels profundes, però em sembla que ets de les poques que ha donat importància al final del post, o almenys, ningú més no ho ha fet notar. Gràcies pels ànims, però no passa res. Només escric el que sento, i són moments. I per cert, em tens molt estudiat, però la quota de posts és d'uns tres per setmana. Acabo escrivint els mateixos dies perquè és quan em va bé, i el diumenge a la tarda solc tenir temps per escriure cosetes amb calma, per això gairebé tots els diumenges hi ha post.

    Nimue, veurem què em quedo i què llenço. Algunes coses ja han anat a parar a la brossa, però jo sóc de guardar-ho tot i anar-ho arrossegant...

    Moni, ja ho sé, ja...

    Mireia, em va fer somriure el teu comentari amb això de 'per quan torni a Barcelona', gràcies. A més, va estar bé perquè ens estàvem comentant mútuament, jo a ca teva i tu aquí.

    Kweilan, em sembla que ara m'importen les coses que es queden, encara que no s'hagin de quedar.

    Rita, tècnicament al pis no s'hi queda ningú, ella fa temps que en va marxar. Només en queden els records, el primer espai que he compartit a temps complet amb algú que m'estimo (ja m'entens, anteriorment vaig compartir aquest mateix espai amb el meu millor amic, que me l'estimo més que a res, però no és la mateixa cosa). I com que ella ja no hi és físicament, però si de pensament, el llast és més difícil de deixar enrere.

    Joana, ja et vaig dir que no tenia massa bon sentit de l'olfacte, i en ser un home, els colors no els acabo de diferenciar bé. Així que espero que, com a mínim, no em falli la memòria.

    Cèlia, ja no estic tan pansit per abandonar Barcelona i anar a un lloc que sé que m'agradarà menys. Ja m'hi acostumaré, i sé que serà temporal. El que passarà després no ho sé, però per ara sé on estaré i ja m'estic fent a la idea. Em faràs molt content si em dediques aquesta cançó, gràcies!

    Rits, si parlem de pols... sort que no s'ha d'ordenar, que me'n faria un bon tip. I de pèls de gat ja ni parlem. Les caixes del cap jo tampoc sé com es poden ordenar. Saps, potser amb el temps queden ben tancades i arraconades de manera que no sabem ni on les tenim, i per tant, tampoc no fan nosa. Esperem que sigui així. O d'una altra manera, però que no facin nosa.

    P-CFA..., bé els haurem de donar un cop de mà perquè s'obrin o es tanquin, no? Soles vols dir que poden? Ah, i és que sóc un malalt de les llistes, no ho puc evitar.

    Gràcies Anna. Jo no sé si les coses passen sempre per algun motiu, o almenys no crec que el canvi sigui per portar-te a una cosa millor que encara no coneixes. Les coses seran com seran, i les encararem com vinguin. I tant de bo tinguis raó que pugui dir aquestes coses algun dia, però mira, ja ho veurem.

    Judith, si les paraules curessin, jo seria el paio més sa del món de tant com em cuideu. A veure què tal serà aquesta nova etapa...

    Carme, aquest tu és un tu que no sóc jo (toma frase!). No sé si ho havies entès així, però no sóc jo. Si el meu nou allotjament m'ho permet, faré aquesta llista que dius, i segur que algunes avantatges tindrà. Per començar, és qüestió d'acostumar-s'hi. Ja tindrà temps d'agradar-me.

    Zel, si aquesta és la fórmula correcta per ordenar les caixetes del cap, jo de tu aniria pensant en publicar-la, que encara faràs la primera pesseta amb això. Molta gent necessita saber-ho!

    Carquinyoli, està bé tenir algunes coses a mà, perquè si per qualsevol cosa que hem de menester hem de rebuscar per totes les caixes...

    ResponElimina
  34. Jordi Casanovas, el teu és un dels comentaris que m'ha impulsat a contestar-los tots. M'ha encantat, i no he estat l'únic, he vist diverses referències a ell en els següents comentaris. És d'aquells comentaris que, quan els llegeixes, saps que canviaran la direcció del post. Això hauria de fer. Tant amb coses físiques, com metafòricament amb caixetes del cap. Deixar-ho enrere i només quedar-me el que m'hagi de fer bé. Quina gran idea. Però en seré capaç?
    Per cert, ja he empaquetat tots els llibres, com que són de les coses que més m'estimo, vaig anar-hi directament. I et puc dir que pesen, i tant! I això que no en tinc una barbaritat, però han quedat repartits en diverses caixes. Són de les que em faré portar per no esllomar-me...

    Garbi24, ja ho pots ben dir... No te n'adones, però quan has de moure les coses veus que n'hi ha la tira, moltes més de les que pensaves, i moltes més de les que es veuen. Sembla impossible que s'acabi empaquetant tot. I que apareguin els records és inevitable.

    Sànset, no sé si el pis on vaig serà el meu lloc, no crec que sigui per massa temps, però intentaré estar tan còmode com pugui, i qui sap, tu!

    Elur, el teu comentari també m'ha encantat. Espero que puguis desembalar les caixes aviat, que trobis finalment el teu lloc. Jo no m'ho he plantejat mai, però crec que si em miro l'interior, em sento tan nòmada com tu. Pocs cops m'he sentit a casa, i on més s'hi ha apropat ha estat en el pis que deixo, i sabia perfectament que seria un pis de pas abans de trobar un lloc definitiu, que tampoc arriba amb aquest trasllat. Miraré de poder enlairar-me aviat, però no sé si seré capaç de deixar anar llast fàcilment.

    Txari, ja saps com em costa llençar coses...

    Jordi, tens alguna cinta que pugui guardar ben precintats els mals records? Si és així, ja me la passaràs. I l'enyorança... dubto si portar-la al nou pis amb mi. Em sembla que no ho podré evitar.

    Ai Hypatia, si anés a una illa deserta, me l'emportaria a ella. Si ella es deixés, és clar.

    La mágia del corazón, ara si que em mates. Espero que podré tornar a la ciutat, sempre dic que ho faré, però no puc saber on em portarà la vida. Si no hi torno, almenys espero estar en bona companyia.

    ResponElimina
  35. Núr, tot retolat, tinc un edding 3000 aquí mateix. No és mal sistema el teu. T'estalvies la tortura psicològica inicial. Després, ja tens les coses allà, i només e´s qüestió de colocar-les. O llençar-les, potser sense pensar-hi tant.

    Neo, estaria bé fer una comissió blogaire i portar-vos a carregar caixes. Qui diu que per aquí no es creen vincles, hehehe. Ja tindré ajuda, però la majoria de coses me les portaran, que pesen molt. A veure què em portarà el canvi. Sincerament penso que d'aquí al temps que sigui que ja tingui tot a lloc, em veuré assegut davant de l'ordinador exactament igual que ara, i que les coses poc hauran canviat.

    Menta, vull conservar les meves coses. De moment no em vull desprendre de gairebé res, i mica en mica ja aniré fent canvi. Ara m'he de conformar amb el que tinc, i com que el pis on vaig serà de pas, no val la plena canviar massa coses.

    Musa, qui sap que m'espera a partir d'ara. Inicialment, poca cosa, crec. Em penso que tot seguirà igual. Però algunes coses canviaran, és clar, i aquí estarà la gràcia de la diferència.

    Ferran, doncs em sembla que sí que anem de bracet. Jo tinc previst que sigui la setmana que ve la mudança, i el més calent és a l'aigüera, tot i la quantitat de caixes que tinc a l'habitació. Espero que sí que ens anirà bé, ja ho anirem parlant, ens mantenim informats a través dels nostres blogs!

    AnnaTarambana, tens raó, cada coseta que poses en una caixa te l'has de mirar i pensar de que t'estàs desprenent, encara que sigui momentàniament. Això quan no et comencen a brollar records amb cada coseta que empaquetes.

    Manuscrits, quin comentari més maco. Si ens és impossible classificar la ment d'aquesta manera deu ser per alguna cosa. Potser és que el nostre cervell forma xarxes tan entortolligades que no és fàcil separar uns fets d'uns altres. Per això quan menys ens ho esperem, ens assalten records dolorosos, o alegres, i ni entenem massa bé com hi hem arribat a partir de fets tan separats i diferents.

    Instints, em penso que qualsevol trasllat, o l'entrada en un pis nou, sempre trasbalsa. Penses que ho controles tot, però sempre et fallarà alguna cosa, i això causa estrès segur. Però amb el temps tot s'estabilitza, suposo que és un procés habitual.

    ResponElimina
  36. iep,

    Bé, uns que venen i uns que van. Jo em retrobaré amb la Ciutat Comptal en breu, o sigui que experimentaré un procés a l'inversa.

    I necessito amb certa urgència adquirir un somier.

    Que et vagi molt bé el que facis a partir d'ara, sigui el que sigui.

    ResponElimina
  37. Ostres! És cert!! Dimarts, Dijous i Diumenge, amb precissió britànica (els darrers).
    Doncs mira, em semblen pocs perquè tenia la sensació (i ben clara) que eren menys!! :-)

    Bé, això vol dir que demà n'hi haurà un de nou :-)

    En quant al tema del Sergi jeje... ell s'ha adonat que em fa petar de riure i que, a poc que "em busqui", no puc evitar respondre i fer broma :-))
    Però a vegades, quan hi penso (a posteriori) quasi em fa vergonya, perquè una cosa és fer-ho "a casa pròpia" i l'altre a casa teva, o a casa de qui sigui :-))

    En quant al tema del post, jo crec que les tres darreres lletres eren molt importants en el conjunt del missatge...

    ResponElimina
  38. De la meua experiència "mudancera", et puc dir que inconscientment, hi ha caixes que es tanquen a poc a poc, i que només s'obren de tant en tant. I pel camí també es perd alguna caixa que conté coses que no utilitzem i que fan mal.
    Aprofita per fer neteja i portar al container caixes plenes de coses dolentes ;)

    ResponElimina
  39. On vas?? Què passa?? Què m'he perdut?!? Estic molt desconectat últimament... La tesi. T'envio un mail i t'explico. Abraçu.

    ResponElimina
  40. L'important és que les caixes sempre les puguis obrir quan vulguis. Les físiques i les mentals. Molts ànims en aquesta nova etapa XeXu!!
    Seguim parlant pel món virtual.
    Aleix.

    ResponElimina
  41. Hi ha coses que cal classificar i ordenar, i d'altres potser no cal. Fent un resum de tot el que trobaràs a faltar potser acabes fent-te més mal que bé. Tot t'ho enduus amb tu, i cada vegada que topis amb algun esdeveniment que et faci rememorar alguna d'aquestes coses, el record tornarà a tu, i veuràs que hi ha coses que mai s'obliden. Però no en facis un llistat...

    És normal que et sentis trist, saps que enyoraràs el que ha estat casa teva; però pensa que quan buidis les caixes de nou, la nostàlgia vindrà acompanyada d'una nova alenada d'aire renovador, i les caixes, que per això estan, podran ser omplertes de nou amb noves vivències i sentiments.

    Perquè és possible començar de nou, i aquest canvi t'hi ajudarà. Hi has de creure per ajudar-me i fer-me creure que no m'equivoco.

    Una abraçada ben gran.

    ResponElimina
  42. Ararat, quina enveja que puguis tornar a la ciutat. Bé, espero seguir els teus passos en un període no massa llarg de temps. Ah, i em sap greu, el meu somier em continuarà fent servei al nou pis.

    Assumpta, si et semblava que feia pocs posts és que en voldries més, no? ;)
    Em sembla que ets de riure fàcil tu. Però és que lidiar amb en Sergi també té la seva gràcia, ho reconec. Per mi ja podeu anar jugant per aquí, no us posaré cap impediment. Els impediments els posa el senyor blogger, ja saps.
    Molt importants...

    Bajo, espero que no se'm perdi res pel camí! Res que jo no vulgui perdre, és clar. Però ja he dit per aquí que em costa molt desprendre'm de les coses, i d'algunes no me'n desprenc ni que vulgui...

    Yeral!!!, dedica't a la tesi, no et distreguis! Ja t'ho explicaré amb calma, no pateixis. Me'n vaig del pis. En parlem, d'acord?

    Xitus, amb un bon cutter, tot arreglat. Però hi ha caixes que s'obren quan els don la gana. Sortosament, són les mentals. Si s'obrissin les físiques, estaríem parlant de Poltergeist...

    Laia, el llistat me l'he fet mental aquest cop, normalment ho escric. Però em sembla que això és millor no escriure-ho. Ja m'anirà venint al cap.
    Aquest canvi tampoc espero que sigui un nou començar. De fet, com ja he dit en altres respostes, crec que en realitat serà un continuar com ara, però en un entorn diferent. Hi haurà coses noves, i aquí estarà la gràcia al principi, però dubto que es noti massa quan ja estigui situat. Però és clar que és possible començar de nou, això ni ho dubtis. Per difícil que sigui, sempre es pot tornar a començar.

    ResponElimina
  43. Ooooooh!
    M'ha agradat molt, de debò, tant que ni pararé a llegir els 42 comentaris que hi ha fets (disculpeu comentaristes) per no saber si ja t'ho han dit, però les dues darreres paraules són d'allò més... No tinc paraules.
    Mooolt!

    ResponElimina
  44. Doncs, a mi m'has fet sospirar.... Saps? Jo tinc una mudança a punt, la tercera de la meva vida.... Se m'amunteguen les caixes al traster, només esperant a ser omplertes quan el meu pis en vengui.... Tinc nostàlgia de tot i res, a la meva edat i au, torna a començar una altra vegada.... No tinc por, però si em fa respecte mirar-me el pis i decidir mentalment què o què no m'enduré.... Porto així un any i mig.... Hi han records que no em podré ni voldré endur.... Ja sóc veterana, però fa mal igualment, paraula.... Ànims i gràcies per fer-me reflexionar amb la teva entrada, mai no se sap, però imaginarem que serà per bé, oi? Una abraçada ben cordial :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.