dimecres, 29 d’abril de 2009

Tercer esmorzar

Feia temps que perseguia un cafè amb ella, però no sabia com proposar-li. Avui, finalment, una mica per casualitat, hem acabat a la cafeteria on feia escassos 20 minuts que havia esmorzat amb els companys. Ha estat el meu tercer esmorzar del dia. Per fi li he pogut preguntar coses que fa temps que volia que m'expliqués.

Sona bé, oi? Doncs parlo de la meva superior, no diré que és la meva jefa, perquè oficialment és una altra, però a efectes pràctics és qui més em mana. I qui podria decidir el meu acomiadament, també. Per sort, continuo caient-li en gràcia, i tenim una relació força fluïda. Feia temps que volia preguntar-li què en pensa de la nostra feina, si estaven contents amb el meu grup (que seguim sent només tres personetes), perquè de vegades no tenim massa contacte amb ningú. No és mal moment per parlar d'aquests temes, d'aquí a poquet seré fixe, i m'agradaria saber si realment m'ho he guanyat.

La resposta no ha pogut ser més positiva. Sembla ser que es parla bé de nosaltres fins a les altes esferes, i que ens deixen fer perquè funcionem perfectament, sense que ens hagin d'anar darrere. Això ja ho havia explicat anteriorment, però després d'uns mesos, és bo reafirmar que segueixen confiant plenament en nosaltres. Ella també s'ha interessat per com estàvem, si ens agradava la feina, si ens en sortíem bé, i jo he dit que sí, que som un autèntic equip, i he aprofitat per parlar meravelles de les meves dues companyes. Elogis del tot merescuts.

Per cert, el cafè me l'ha pagat ella. Li vaig guanyar en una aposta que vam fer sobre un tema de feina. M'encanta fer apostes d'aquestes, però mai n'havia fet una amb algú tant per sobre meu. Així que, bon rotllo, no?

28 comentaris:

  1. M’ha fet gràcia això que, per demostrar que ella és qui més et mana, dius que és qui podria decidir el teu acomiadament :-) Homeeee!!

    Ostres, recordo fa uns mesos quan estaves amoïnat per temes de feina i finalment tot es va arreglar... Em vaig alegrar molt, moltíssim. I ara també m’agrada veure com tot va bé i estàs satisfet amb el que fas i com et sents valorat.

    El quart cafè suposo que haurà estat descafeïnat, oi? Pensa que si no, desprès no dormiràs... ah!! és veritat que tu tampoc dorms mai!! Jejeje

    Enhorabona de tot cor!!

    ResponElimina
  2. el proper dia, ni que sigui el quart esmorzar, afegeix un croissant pagat per tu xexu.

    el croissant suma, a les virtuts d'aquesta exquisida rebosteria, la de ser un detall de "semipiloteig" que, al damunt, agrada. :)

    ResponElimina
  3. Es genial, tenir una relació així! Jo sé que la relació professor/alumne no es la amteixa que jefe/treballador, pero dins el que cap, tots dos influeixen pru en tu...

    Jo soc molt oberta, xerraire, i tot i que a vegades soc una mica àcida amb els comentaris, m'he guanyat la simpatia de molts i me'ls puc permetre amb els "superiors"... veig que tu també tens aquest do! Les apostes estan molt bé, jaja!

    Per cert, de què treballes?

    ResponElimina
  4. En tot cas, XeXu, tal i com estan les coses, que no et preocupi gaire saber si t'ho has guanyat o no; amb tenir una feina, i encara més si t'agrada, n'hauries de tenir prou!

    Bon rollo, i que duri!

    ResponElimina
  5. Sí xiquet, bon rotllo i merescut el café i que el pagui, tenir treballadors així s'agraeix, felicitats per ser fixe!

    ResponElimina
  6. Doncs no saps com m'alegro d'això que expliques, és una molt bona notícia, i sens dubte et deixa bones sensacions no? Que et serveixi per treballar amb més ganes i que tot funcioni millor. Que xuli!!!
    M'agradaveure que t'estàs aixecant, tu que ho veies una mica negre fa uns mesos. Sembla mentida, però és molt important que la feina et valorin tant bé. Ah, i visca els cafès!!!

    ResponElimina
  7. sembla que les coses funcionen no?

    Un somriure maco, una cap que et/us valora... això va de meravella, nano!!!

    Ja els dediquest somriures a tort i a dret? ;-)

    Un petó, gros, avui, te'l mereixes!!!

    ResponElimina
  8. Si no t'agrada jefa, en podries dir superiora o capa (és broma, eh!). M'alegro que laboralment les coses vagin bé!

    ResponElimina
  9. I tant que sí, és molt important tenir bon rotllo amb els que tens al voltant!

    Guaita qui parla, el que em deu uns quants caramels...No es queixi, tiquismiquis!

    ResponElimina
  10. doncs si que és un bon rotllo, i de tant en tant va molt bé tenir aquestes converses, reconforten i fan tirar endavant!
    enhorabona!!!!!

    coincidència: nosaltres també hem tingut una reunió avui, amb un "coach" extern, que ja és estrany a l'administració, xò ens ha anat molt bé. ens ha dit que funcionem sols i que de fet, el nostre problema és que estem assumint feines que no ens pertoquen, que hauríen de fer altres àrees... tb ha estat molt alliberador

    ResponElimina
  11. Caram xexu! Aquest bon ambient de treball és envejable. Tant de bo que duri, que duri moltíssim. Ser feliç fent la feina que t'agrada és alguna cosa de la que pocs poden lluir.

    Saluts, maco!

    ResponElimina
  12. Doncvs vinga el bon rotllo i la bona feina! Fantàstic, Xexu!

    ResponElimina
  13. tres esmorzars!!!
    com si fossis un Hobbit!!!
    X¬DDDDDDDDDDDDDD!!!

    el bon rotllo sempre és important, company!

    ;¬)

    ResponElimina
  14. Doncs amb el temps que córren ja hi pots estar ben content del bon rotllo, de la bona premsa i de ser fixe ;) I a sobre amb una feina que t'agrada !!

    Felicitats i a continuar així company !!

    ResponElimina
  15. Realment. tenir una feina amb bon rotllo i que n'estiguis content..., es un tresor!

    ResponElimina
  16. Enhorabona! A més, aconseguir feina fixa ara mateix té més mèrit ;) I el bon rotllo és el més important. Jo tenc la sort que els meus caps són molt propers, de fer bromes i coses així. Amb els companys ens duem tots molt bé i també tenim molt bon rotllo a l'oficina. L'única pega és que la feina de cada vegada m'agrada menys, hi ha promeses que no arriben i m'estic desmotivant una mica. Aguant pel bon rotllo, l'horari, entre altres coses. igualment no es pot tenir tot, oi? Qué duri el teu estat d'eufòria a la feina, ja que ens hi passem mitja vida allà i és important estar bé :)

    ResponElimina
  17. bon rotllo sí, que et valorin la feina, que hi hagi bon ambient amb les dues persones amb qui treballes, que li guanyis l'aposta a la que es pot considerar la teva jefa, i esmorzar tres cops en un matí!

    ResponElimina
  18. Xexu!!!!!!!! m'agrada aquest post i l'anterior també!!
    Estar bé a la feina és un privilegi, hi passem la major part de la setmana i quan no hi estàs a gust tota la resta trontolla, però si passa el que ens passa a tu i a mi, i a molta altra gent, que ens hi sentim a gust, sembla com si la resta també s'anés posant, mica en mica, al seu lloc. Espero que sigui així!!!
    Ànims i abraçades a carretades!!!

    ResponElimina
  19. Tenir un bon ambient a la feina i poder estar amb els caps sense tibantor està molt bé.

    ResponElimina
  20. Que estiguin contents amb el que fas... que se't reconegui la feina ben feta... i que a sobre t'agradi... un trio ben complet!

    Felicitats, me n'alegro que en aquest aspecte que et feia una mica de respecte la cosa ahgi rutllat tan bé. Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Felicitats, noi, amb els temps que corren això que expliques és fantàstic! Ara, cal treballar perquè duri. Petons.

    ResponElimina
  22. El tercer esmorzar? Podria ser un guió per una pel·li! però el més important és el que expliques. A nivell professional molt bé, i a nivell personal? Em sembla que faries cafès l'un darrere l'altre, si convingués...

    ResponElimina
  23. Jo crec que els caps o superiors són persones com nosaltres i per molt ogros que els poguem veure o respecte que ens fagin, ells també agraeixen que els tractem amb tota la normalitat possible. Una persona que mana o dirigeix alguna cosa es sent més bé si té persones al seu càrrec i no súbdits llepaculs. Crec que tan tu com ella vau estar contents del bon rotllo, és el millor que hi pot haver.

    He resusitat xexu.

    Emma

    ResponElimina
  24. Gràcies a tots i a totes pels comentaris, sempre dóna gust poder donar bones notícies, o explicar cosetes que ens fan sentir bé. També n'hi ha d'aquestes, també.

    Assumpta, gràcies, m'estàs fent un seguiment de l'evolució, i per aquest camí ja veus que seguim bé, hehehe. Jo també me n'alegro, tot i que a la meva empresa els sous bons brillen per la seva absència, no em puc queixar perquè hi estic a gust (i em puc mantenir!), i per mi és més important estar a gust i valorat que cobrar molt. Ei, cafè descafeïnat mai, ni en broma! Si no s'ha de dormir, no es dorm, però descafeïnat no!

    Òscar, no ho vaig posar al post perquè no sabia on introduir la frase, però el croissant el va pagar ella, i de xocolata que era! Va insistir que ens el partíssim tot i que jo li deia que acabava d'esmorzar. I és que la xocolata ens perd a uns quants per allà. Naturalment, per respecte, em vaig endrapar la meva meitat!

    Neo, tenir bona relació amb algú que està per sobre de tu sempre és bo. Jo també era així quan estudiava, ho recordo de l'institut, que parlava amb alguns profes, i m'agradava sentir-me lliure de fer-ho. I alguns comentaris meus també déu n'hi do, però tiro més per fer broma, suposo que això ajuda a la comoditat. De què treballo? ... difícil. En una empresa de biotecnologia. No et soluciono massa cosa, oi?

    Estrip, hattrick de cafès, que déu n'hi do!

    Ferran, tot i que sempre ens queixem, i jo també ho faig, sé que sóc afortunat, he anat a parar a un bon lloc, i a més crec que la cosa va molt bé. Però això no vol dir que no segueixi sent com sempre, i que m'agradi saber que se'm valora per la feina que faig, i que estic ben considerat. La veritat és que he de dir que a la meva empresa no s'estan per ximpleries, ja he vist fer fora a algunes persones perquè no feien el que s'esperava d'elles (un just el dia després d'escriure aquest post!), i em sembla que això dóna certa informació, ja que no sembla que amb mi tinguin cap problema.

    Encara no Cesc, no ho celebrem encara, com la lliga. Dues setmanes encara. Quan estigui al sac, ja podrem celebrar-ho. Crec que no la cagaré tant en dues setmanes per no acabar el període de prova, però bé, no desfermem l'eufòria, hehehe.

    Instints, saber que et valoren i que compten amb tu sempre ajuda a prendre's les coses amb més ganes. Almenys a mi. A la meva antiga feina em passava just el contrari, i suposo que em consideraven un dropo, però sense motivació i sense mostrar-me certa estimació em sembla que em costa molt fer les coses. Esperem continuar així, com a mínim, la feina és una cosa que considero que va bé a la meva vida.

    Rita, en qüestió de feina tot rutlla, és una cosa que em manté animat. El somriure maco... ja és un altre tema. Direm que això no va tan bé, però què hi farem, aquell somriure es mereix posts com l'anterior i coses força millors que quatre paraules. Espero que finalment les aconsegueixi. Ei, avui em mereixia un bon petó? I quan no? Què he fet ara??

    P-CFA..., moltes gràcies. Li diem pel nom, però tampoc no seria qüestió de posar-lo aquí, no?

    Els del PiT, bon rotllo amb els del voltant sempre. Però amb qui mana, ja és una cosa nova per mi que em sorprèn molt gratament.

    Rits, ja ho havíem parlat alguna altra vegada que el teu equip i el meu són molt autònoms i es saben espavilar molt bé. És una sort, i jo crec que si la feina està ben feta, sempre s'acaba valorant i t'ho fan saber d'una manera o altra. Estaria bé amb un augment de sou, però bé, què hi farem, i tal com estan les coses, tampoc no ens queixarem.

    Musa, és el que té no tenir massa clar quina és la feina que t'agradaria fer. Jo vaig trobar aquesta i m'agrada, però si em preguntessis quina és la meva feina ideal no t'ho sabria dir. Suposo que és la que estic fent si m'hi trobo bé.

    Carme, que no pari la festa!

    Barbo, encara més que un hobbit, no, que només en fan un parell ells. No et creguis, eh, per alçada encara passaria per un, però no tinc els peus (massa) peluts. El bon rotllo que no falti.

    Carquinyoli, sí que estic content, sí. No em queixo, la veritat és que aquesta feina és la millor cosa que m'ha passat en força temps. Que duri, però no celebrem encara això de ser fixe, que queden dues setmanes de prova encara!

    Dan, és una gran sort, s'ha de mirar de conservar-lo.

    Caterina, a tot arreu hi ha coses dolentes. Jo ho pinto bé, però naturalment també hi ha les coses que no m'agraden. És una llàstima que la feina t'agradi cada cop més. Quan pesi això més que el bon rotllo serà moment de fer un canvi, ja saps. Suposo que tot té una caducitat. Però jo porto menys de sis mesos, encara em queda corda.

    Robadestiu, tot pinta molt bé, i la meva relació amb la gent d'allà millora dia a dia, mentre que a d'altres cada dia els paro més els peus i m'imposo més. Però és que sóc així, m'agraden les coses clares, amb la bona gent perfecte, però amb els capullins compte, i ells saben que amb mi hi han d'anar.

    Elur, et dic com a la Rita. Ja sé que els dos posts que he fet seguits són com molt positius, però res a veure. Amb la feina tinc sort, i em sento com tu mateixa, estar bé a la feina ajuda molt. Però saps, estar bé a la feina no ajuda tant, com perjudica estar-hi malament. Crec que estar putejat a la feina et pot afectar tot el dia, però jo a la feina hi estic bé i quan surto me n'oblido. I pel que fa al post anterior... és un post que tenia moltes ganes d'escriure, però que no implica que hi hagi cap canvi en la meva vida en aquest aspecte. Una llàstima. Però el seu somriure és...

    Gràcies Judith.

    Kweilan, és on més he notat la diferència, poder interactuar amb els caps sense sentir-me una merda, i que les seves mirades em facin sentir petit, petit.

    USD, que continuï, que continuï! Molt benvingut, o benvinguda, al Bona Nit!

    Laia, començar alguna cosa sempre és complicat, i potser comença molt bé, però no saps com evolucionarà. Ara que ja porto mig any allà (com vola el temps!), tot va molt bé. Potser no tot, però les coses que m'importen sí, i això és el que m'empeny a tirar endavant, i en el que em recolzo.

    Fada, en això estem. Continuo intentant fer la feina el millor que sé, i així continuaré, perquè amb la motivació correcte sóc un treballador incansable.

    Cèlia, sí que és un bon títol, ara que ho dius. Si el vols utilitzar per una pel·lícula, ja saps. Fer cafès m'encanta, i també en faig a nivell personal, és clar. L'altre dia em vaig sentir una mica com els de Càmera Cafè, davant d'una de les màquines de l'edifici. El pla laboral millor que el personal, ja t'ho dic ara.

    Emma, que bé tenir-te per aquí altre cop. M'alegro que hagis tornat, i que duri! Potser tens raó. De fet, el capo suprem és molt proper, i a mi sempre em fa molta gràcia com parla. Tots som persones, i mentre mantinguem el respecte que pertoca, suposo que es pot parlar amb llibertat. De fet, jo sóc molt de fer broma, i és una manera de caure en gràcia, sobretot si veus que et segueixen el joc. Si et trobes algú que no et segueix o que et posa mala cara, doncs ja canviaràs el registre.

    ResponElimina
  25. Oohhh!!! que xulo, quin bon rotllo, ja ho pots ben dir XeXu!
    M'agrada la situació que descrius, m'agraden els ànims que desprenen les teves paraules, la felicitat, l'orgull propi que apareix quan un sap que ha fet les coses ben fetes.
    Benvinguts siguin aquests esmorzars!!!
    una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.