divendres, 24 d’abril de 2009

Per sobre


Hi ha dies plujosos, i dies amb núvols. Hi ha dies que només et mullen una mica els cabells, i d'altres que acabes moll de dalt a baix. Hi ha dies de tempestes i huracans, de ciclons i de nevades. Hi ha dies que l'aire pesa i ens fa caminar encorbats, dies que el mantell gris sembla sòlid, tant o més que el terra. Hi ha dies que cau pedra que abonyega fins i tot el metall.

Però més enllà de tot això, per sobre de tot això, sempre hi ha un cel blau, i potser fins i tot un sol.

29 comentaris:

  1. Un sol brillant com un somriure ;))

    ResponElimina
  2. Hi ha dies de tot... Però després de tot sempre hem de ser capaços de veure-hi més enllà, que tot remunta, que les boires vénen i van. I si podem pensar en positiu, fins i tot crec que podem tenir prou força com per bufar ben fort i fer que els núvols marxin més aviat... I poder gaudir d'un solet ben dolç i recomfortant. De vegades el poder de la ment espanta...

    :-) Una abraçada

    ResponElimina
  3. Un cant a l'esperança que, si vols que et sigui sincera, m'ha anat genial llegir-l'ho...

    Malgrat que sempre m'esforço per estar contenta, (no per res especial, ni per fer un "paper", sino perquè em sento millor amb mi mateixa) fa una temporadeta que, de tant en tant, sento com aquest aire que pesa i em fa caminar una mica encorbada (la descripció la trobo boníssima, perquè és ben bé aquesta sensació)...

    Llegir aquesta veritat que, per sobre d'això hi ha el cel blau, doncs m'ha transmés com un missatge de calma, com si m'hagués tret "tensió" :-))

    ResponElimina
  4. Aquest post m'ha recordat aquesta cançó. Que els núvols et deixin veure el cel!

    ResponElimina
  5. Saps, Xexu? El cel blau i el sol sempre hi són per molts núvols que tingui el dia, perquè en realitat, el cel blau rau als ulls d'aquell que el vol veure...
    Desitjo un cel blau de fit a fit per als teus ulls...
    Ànims!

    ResponElimina
  6. Alguna vegada has agafat un avió i, en pujar per sobre dels núvols, no has vist el cel blau i el sol (o les estrelles)? No hi ha excepció, amic XeXu: més enllà dels núvols hi ha la llum!

    Amunt, amunt, sempre amunt!

    ResponElimina
  7. Després de la tempesta sempre ve la calma, amic XeXu, i avui ha fet un bon sol. :-)
    Bona nit, maco!

    ResponElimina
  8. És important pensar que sempre hi ha el blau (i grana) per damunt del blanc dels núvols...
    ;-)

    ResponElimina
  9. i fins i tot el Sol de nit també brilla. Tot i que el meu pare sempre em deia quan era petit que al Sol s'hi podia anar de nit que no cremava.

    ResponElimina
  10. Hi ha molts dies de sol, de sol brillant i cel balu, net i clar. I nits de lluna plena i cels estrellats... El cel és tot un espectacle, i nosaltres uns essers privilegiats capaços de gaudir-ne.

    Petons assoleiats amb un cel tant blau que et deixin sense alé estimat Xexu.

    ResponElimina
  11. Sergi i Avi, a vegades... jajaja... sí, ja sé que no és "el meu blog" aquest, però no puc evitar-ho, total és per aplaudir-vos!! :-))

    ResponElimina
  12. No et sàpiga greu fer intervencions Assumpta, que al nano li agrada fer conya amb això, però sempre ho fa de bon rotllo, jo estic per anar-li recordant a base de clatellots, hi hi...
    :)
    Assumpta:
    Com el missatge d'en XeXu em va semblar moix, vaig pensar que podria alegrar-li un xic el dia, o la nit...
    :-)

    ResponElimina
  13. Noho dubtis mai, un dia et trobes el sol de cara i et dius, mite'l si està aquí :)

    ResponElimina
  14. i tant, més enllà de tot això, un univers sencer!

    ResponElimina
  15. I tant que hi és, un cel blau sota de qualsevol núvol. Un sol brillant, allà, lluny en el seu lloc de sempre, que ens fa girar i girar al seu voltant. Tant si el podem veure com si no. Ell hi és:

    ResponElimina
  16. Sant Jordi, t'ha provat... et veig força content. Xula la foto també !

    ResponElimina
  17. Si ja ho sé Sergi i Avi :-)) però em va semblar tan simpàtic el comentari que vaig haver de dir "la meva" :-)) Suposo que a ell, si li parleu de blaugranes per damunt dels blancs, també el vareu fer somriure :-))

    ResponElimina
  18. I més enllà Xexu, hi ha tot un univers, amb les seves estrelles, galàxies, planetes... més enllà hi ha l'infinit, ple de llum i colors impossibles!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. dema sortim d'excursió tot el dia i es preveu del d'allò més engrescat! quina una ens espera!

    ResponElimina
  20. Sempre ens hem de quedar amb allò positiu i plantar-li un somriure a la vida!

    ResponElimina
  21. Hola,
    El amor siempre nos acompañan, el amor a la gente que nunca lo abandonarían. Todos mis buenos pensamientos que has enviado!

    ResponElimina
  22. És increible com influeixen els colors dels dies en el nostre estat d'ànim!
    Potser allò bo seria aconseguir trobar sempre un trosset de cel entre la boira.
    Per cert, donar i rebre un somriure sincer ajuda a veure els dies ben blaus!!

    ResponElimina
  23. això que dius es veu molt clarament quan t'enlaries amb avió un dia gris i a dalt de tot veus el sol brillant

    ResponElimina
  24. a més les nuvolades, els ciclons i tempestes, la pluja també són necessaris perquè hi hagi vida i després descobrir aquest cel blau!

    com aquest matí que ha plogut i força i ara hi ha un sol radiant!

    ResponElimina
  25. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Per qui no ho hagués notat, no estava parlant del temps, i intentava que això fos un post una mica positiu, ja que de vegades em deixo portar pel desànim. Aquest pensament sempre l'hauria de tenir present, més enllà de qualsevol problema, sempre pot sortir el sol.

    ResponElimina
  26. Sort que dalt de tot sempre està lo sol finalment :)

    ResponElimina
  27. Una bona metàfora XeXu... i ben certa! A vegades resulta complicat o difícil mirar més enllà dels nuvols, saber i creure que per sobre dels problemes existeix alguna cosa que ho acarona tot, que ho simplifica... a vegades, quan tinc aquesta visió d'ocell, em pregunto perquè ens compliquem tant la vida quan en el fons les coses són molt més senzilles... però llavors torno a baixar i els núvols tornen a tapar-me el cel blau i el sol. És molt important no oblidar mai això que dius!!!
    M'ha agradat molt aquest post.... senzill... com la vida mateixa!
    una abraçada ben gran!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.