dimarts, 7 d’abril de 2009

Paranormal

Sóc un poruc, m'espanto per qualsevol cosa. Des de fa molt temps que no miro pel·lícules de por, ni tant sols aquelles d'intriga que et fan ensurts; no m'agraden. Amb els llibres em passa el mateix, després em quedo intranquil, em donen molt mal rotllo. Bé, això em passava quan era un xiquet, però ja llavors vaig decidir que no m'agradarien, i com que no sóc consumidor d'aquest gènere, no sé si ara podria tolerar-les. Però sé que quan m'expliquen coses de por ja m'esborrono tot, així que jo no posaria la mà al foc amb que m'he tornat gaire més valent.

Sempre em quedo garratibat quan algú parla de coses paranormals, aparicions, espiritisme, somnis premonitoris, visions... La meva reacció és una mica estranya, de seguida se m'humitegen els ulls, i això per mi és senyal de por, sé que no m'està agradant el que estic sentint. No ho puc evitar, hi ha gent a qui encanten aquestes coses, jo no puc. Gairebé em fa vergonya ser tan poruc. I no és que hi cregui, però...

Però ja quan t'ho expliquen en primera persona, no allò de 'jo tinc un amic que el seu cosí va conèixer una gent que...', sinó que t'expliquen coses que li han passat al teu interlocutor, i saps que aquest no és un malalt mental, al contrari, et mereix tota la credibilitat, llavors ja és per posar-se el coixí al cap i no treure'l d'allà sota. Simplement, si a mi em passessin algunes coses que sento que han passat a gent que conec, em moria directament. Primer, de por. I després, d'aturada cardíaca.

43 comentaris:

  1. per això a tu no et deuen passar segons quines coses... La naturalesa és sàvia ;)
    Deixe el llum engegat per si de cas, val?

    ResponElimina
  2. Jo també sóc poruca pero m'encanta escoltar coses estranyes que els ha passat als altres. Ara mateix em moro de curiositat per saber què et va contar aquest interlocutor que dius. Contradiccions que té una.

    ResponElimina
  3. Veuràs que hi ha més gent com tu. Jo, personalment, encara no m'he refet d'aquell misteri del "tapacubos" de la roda del Yaris (i això que ja fa un o dos anys!)... GG me les pagaràs per haver-m'ho explicat!

    Joder, em pensava que podria ser el primer o el segon en escriure un comentari, però entre llegir, pensar-m'ho i tota la pesca, ja han passat els set o vuit minuts necessaris perquè el post tingui dos comentaris! Bé, un altre dia serà...

    Una abraçada! I canta!

    ResponElimina
  4. Homeeeee m’ha fet molta gràcia això de que et mors dues vegades: primer de por i després d’aturada cardíaca :-)

    Sincerament, si surt algú per aquí dient que no té por de res no m’ho creuré jajaja... a mi, de petita, em feia molta por una habitació fosca, sobre tot si era desconeguda. Per exemple, si jo estava al meu dormitori i estava fosc doncs no em feia massa gràcia però ho podia passar, però anar a un lloc nou o poc conegut i que estès fosc, llavors sí que em feia molta, molta por.

    Actualment, moltes de les pors de petita les tinc superades per la qual cosa crec que no sóc ni molt valenta ni molt poruga... De fet, a mi tampoc m’agraden les pelis ni els llibres de por però, si és de dia, doncs les puc veure, si és de nit prefereixo passar directament :-)

    A vegades miro una peli d’aquelles que veus que el protagonista entra a una habitació i saps que algú mig ensangonat i disposat a atacar-lo li apareixerà per darrera... i ho saps, perquè es veu a venir, perquè ho estàs esperant... però el cor se m’accelera i, quan el dolent li posa la ma a l’espatlla, no puc evitar un crit... és que no puc. I crido, eh?

    I els sorolls que se senten per la nit? Per què tots els mobles han de cruixir a les tres i les quatre de la matinada? :-)

    Però normalment no m’espanten massa els fenòmens estranys... potser és que sempre miro de trobar-los una explicació lògica i racional. Jo també tinc pors i manies i tonteries... però són coses diferents :-)

    Ara bé, si una cosa no puc suportar és la gent que es riu de la por (o les pors) dels altres, o que “no ho entenen”. Tinc un nebot de tretze anys que me l’estimo moltíssim, és intel•ligent, simpàtic, carinyós... però té por a la foscor, suposo que la mateixa que tenia jo a la seva edat. El pis on viu ma mare és molt gran i el bany està a l’altre punta d’on estem normalment... si el xic vol anar a rentar-se les mans abans de dinar, doncs es nota que li costa un esforç i jo sempre li dic “t’acompanyo” i ma mare diu “va, que ja és prou gran, que no li passarà res allí al davant”... i a mi no m’agrada que li digui això... jo em quedo amb el seu somriure amb el qual m’agraeix que l’acompanyi perquè l’entenc perfectament... si quelcom et fa por, doncs et fa por i ja està.

    ResponElimina
  5. jo de petita tenia por de tot, i vaig haver decidir fer alguna cosa al respecte... ara tinc la impressio que quan alguna cosa em fa por d'entrada la penso, me l'explico i desapareix.
    de totes maneres, no miro cap peli de por, perque no ho trobo gens divertit. i si em trobo amb algun llibre que fa por, l'acabo perque mira... pero segur que no en torno a llegir cap de semblant... em va passar amb 'la pell freda'... quina por... encara quan hi penso!

    ResponElimina
  6. puc dir que m'ha sorprés molt aquest post?
    no sé xq xò sovint penso que sóc d'una espècie estranya, que el més habitual és que agradin les pelis i històries de por i paranormals, xò ja fa un temps que no m'avergonyeix gens dir que no m'agraden les històries de por, ni les pelis de por. Amb els amics quan anem al cine fins i tot ens hem dividit en diferents sales perquè ells volíen veure una de por i jo no, o x molt cotitzades que siguin les entrades del festival de sitges, no cal que me'n comprin, que no m'hi veuran.

    x això entenc perfectament cada línia del teu post. i les subscric tb!!!

    xò a més tb puc dir que sóc molt poruga; no no+ als misteris o la foscor (mira que m'encanta viure sola xò l'estona que em poso a dormir em continua costant i malgrat el temps que fa, sento tots els sorolls possibles) sinó tb en moltes altres coses que no han de fer por, se suposa, xò vaja això ja és un altre tema. suposo que tothom té els seus propis malsons.

    ResponElimina
  7. Però vejam, hauriem de diferenciar entre dues coses:

    1. por/sang i fetxe,
    2. por/fenòmens paranormals

    Del tema 1 no en vull ni sentir parlar. Freddie Krugger & companyia no estan fets per mi; tindria malsons durant setmanes! No, passo: sang i fetxe no els vull ni regalats.

    Del tema 2, respecte però... m'atrauen les històries de fenòmens paranormals. Em poden fer una mica de "cosa" (eufemisme, ho sé), però m'atrauen.

    Com ja s'ha dit, però, la meva "por de totes les pors" continua sent la foscor: no puc amb ella, em paralitzo, em quedo immobilitzat (ep, quan arriba de forma no buscada!) i... buf, quin mal rollo; vaig a buscar espelmes, per si les mosques!

    ResponElimina
  8. Xexu... racionalitat abans de tot!!!
    L'últim fet paranormal que he viscut, és recent. D'un dia per altre em va desaparèixer la música del mòbil... ningú, i quan dic ningú vull dir ningú, el va tocar!
    jejeje
    és veritat però eh?

    Per sort meva no tinc ningú proper que m'expliqui coses d'aquestes, perquè si en tingués no sabria pas què fer, si posar cara d'incredulitat i pensar que l'edat ja comença a atacar-li les neurones o preocupar-me.

    Uuuuuuuuuuuuh!
    jejejejejeje
    ais... perdona...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Atenció, pregunta: "La pell freda" fa por? veig que Kika diu que si...

    Perquè no l'he llegit i ho volia fer, però si en fa, ja passo directament. Gràcies :-)

    ResponElimina
  10. Ufff... mira que a mi m'agraden les coses que se'n surten de lo "normal", però tb hi ha temes que em fan por, i tampoc m'agraden les pel.lis de por, ni d'esperits ni de tot això. A mi em sembla que si em passés segons què, primer em pensaria si m'estic tornant boja, i potser tb moro de por, no sé si abans o després... De totes formes, i mira que jo em sembla que no sóc tan racional com tu, en segons quins casos sí que necessitaria buscar-li la resposta lògica o racional, això si la por em deixa pensar amb calma...

    ResponElimina
  11. de petit les trobava interessants, ara ja no!
    potser és que son per criatures!

    ResponElimina
  12. Assumpta!, "La pell freda" dóna un mal rollo impressionant! Me'l vaig començar a llegir i no vaig arribar a la meitat; era pitjor que veure un TN!

    ResponElimina
  13. Xiquet que ara tindré por! en això sóc com tu, prefereixo que no me'n expliquin, fa respecte eh!

    ResponElimina
  14. Gràcies Ferran!! :-)) M'has lliurat de cometre un gran error... ufff... la gent en parla tan bé. Res. Fora de la llista :-)))

    ResponElimina
  15. A mi sí que m'agraden i te'n podria explicar unes quantes en primera persona, però no pateixis, no ho faré.
    "La pell freda" no em va agradar gaire i "Pandora" menys, no sé què li troben perquè hagi tingut tan éxit.

    ResponElimina
  16. Deric Moltes gràcies també :-))

    Ja ho tinc claríssim. Ni compro ni regalo "La Pell Freda" perquè no cal passar males estones.

    Perdona XeXu per haver fet aquesta pregunta aquí al mig... ara ja callo :-))

    ResponElimina
  17. No dona, que jo anava a contestar també, tot i que no ho solc fer. Jo vaig llegir La Pell Freda, i no em va desagradar. És una sensació estranya, em donava molt mal rotllo per una part, però per altra m'agradava. És un llibre difícil de definir, i difícil de decidir si es recomana o no. Jo no m'atreviria a fer-ho, però estic esperant a que Pandora baixi de preu.

    Em sembla que no he aclarit massa res...

    ResponElimina
  18. A mi sempre m'han fet respecte aquesta mena d'històries... però el que sobretot em trastoca són les imatges de les pelis, encara que sàpiga que res és real. La imatge se't queda ficada al cervell i sembla que te l'hagis de trobar per casa mentre fas qualsevol cosa... així que ara, evito aquesta mena de pelis, i si les miro, ho faig en horaris no nocturns :) ara bé, les històries de la gent, m'apassionen. Trobo que si que hi ha certes coses que ens envolten però (eh! no et vull donar mal rotllo) que no tenen perquè ser dolentes... Jo també he viscut certa cosa en primera persona i no és quelcom amb el que hagi patit, sinó el contrari: vaig somriure :)

    Suposo que sempre s'ha de mirar l'altre cantó de les coses... del que has de tenir por no és dels morts, sinó dels vius :P

    Un petonet, macu!

    ResponElimina
  19. Ostres, moltes gràcies XeXu crec que ja tinc la solució jejeje
    el demano a la biblio i si veig que no m'agrada el torno sense acabar i ja està :-))

    (Quan he dit que callava ho anava a fer de veritat, eh? però clar, si tu en persona em respons, doncs jo...) :-))

    ResponElimina
  20. Sóc massa racional per a que m'agradin aquestes coses paranormals... suposo que deu anar una mica amb la meva personalitat, no ho sé. Però mai hi paro atenció, mai me les crec. Les trobo inversemblants, i no és que em facin por precisament. Però si em passés com a tu, que un amic de confiança que no té antecedents d'agradar-li aquestes coses me'n parlés...

    Primer riuria, segur, pensant que m'està prenent el pèl.
    Després... intentaria trobar-hi una explicació lògica i que tingués sentit pels cinc continents i per on faci falta, la ment en ebullició i treballant frenèticament.
    I finalment... com tu, acabaria desitjant que aquests ensurts no em passessin a mi :)

    Tot plegat una mica lent, però és que abans d'acceptar que una cosa ha passat degut a algun afer paranormal... remoc cel i terra, tinc un cervellet que busca massa explicacions a tot. I de vegades tampoc és bo!

    Mmm... que dormis bé!!!!!!!!!! ;-)

    ResponElimina
  21. el dia que et vingui de gust t'explicaré la història del fantasma que vivia a casa...

    ResponElimina
  22. Cagat com tu XeXu, m'he sentit molt identificat amb això que comentes.
    Pastat noi, fa por de pensar en coses d'aquestes per si són de veritat...

    ResponElimina
  23. eps, doncs a mi "La pell freda" sí que em va agradar i "Pandora al Congo" encara més. Tot i que són d'aquells llibres que has de recomanar sota advertència. Jo, confesso que mentre llegia la "Pell freda" si a mitja nit em despertava i volia anar a buscar aigua a la cuina, em semblava notar granotots per tot arreu! ;-)

    ResponElimina
  24. Hola noi,
    aixì que poruc, eh?
    Dons aqui una en podria escriure un llibre de "coses estranyes" en primera persona. Jo crec que va molt relacionat amb el grau de sensibilitat de cada un de nosaltres i ja saps allò que diuen els gallecs"...de haberlas, hailas". I els portuguesos amb la seva famosa ceramica de Sargadelos... Per això a mi, que al principi em fei molta por, ara ja no.
    Si aquestes coses no t'agraden, dons no t'agraden i cal respectar-ho.

    ResponElimina
  25. T'en faries creus del que realment pot aguantar una persona quant es ell l'afectat .
    A mi em fa pànic el dentista , només de pensar-ho m'esgarrifo ..en camvi quant hi vaig bé que ho aguanto . Devant dels inconvenients ens tornem forts .....molt forts.

    ResponElimina
  26. Jo també sóc poruga de mena. No em fan falta escoltar històries, inclús estant a casa si ve algú sense fer soroll pel darrere i jo no l'he sentit, el so de la seva veu ja em provoca un esglai... i el més curiós de tot és que quan era petita no em passava a mi sinó a la meva àvia, i sovint a casa feiem broma amb els seus ensurts...

    ResponElimina
  27. no se.. a mi es que m´encanten les pelis de por..(pero lo fotut es que no en fan de bones i son massa previsibles.)i els llibres de misteris i d´assassinats.. no se, els d´intriga. i pel que fa al mon paranormal em sembla interessant, tot i que no crec massa en aquestes coses, vaja, que si no em passa a mi no m´ho crec.

    ara bé, ultimament no puc mirar coses de metges... i menys de quiròfans, quant m´encantaven aquestes sèries. suposo que tinc por a lo desconegut i a no saber controlar una situació determinada.

    ResponElimina
  28. A mi em fan por fins i tot les pel·lis i les sèries que facin riure però que hi surti algun mort, tipus Ghost, que tant agrada a la gent. Ja de petita tenia molts mals sons... i ara no he millorat gaire més, tot i que la meva mare em deis: No has de tenir por als morts sinó als vius!

    ResponElimina
  29. Apa, apa, ja t'acompanyaré si tens por...recordes la meva visió/aparició blanca? tot és qüestió d'acostumar-s'hi, o això diuen...

    ResponElimina
  30. Doncs morir-se dos cops ja seria ser una mica paranormal, Xexu!

    No m'agraden gens les coses que fan por, ni pelisl ni llibres.
    però hi ha coses curioses o estranyes que no fan tanta por simplement inquieten perquyè no ole s podem controlar. I amb aquestea a mi em passa al revés que tu, que malgrat que tampoc em crec res de res m'encanten les històries així una mica paranormals... m'agradaria creure-m'ho, i al final dic, au va! no pot ser. Surt la racionalitat. Però hi ha coses que t'expliquen que creen dubtes, tens raó.

    A mi em va agradar força La pell freda, tot i que no la regalaria a ningú, sense saber que li agraden les coses rares.

    ResponElimina
  31. no podem permetre que et moris! tapa't les orelles! ;)

    ResponElimina
  32. Reconec que a mi sí que m'agraden aquestes coses i que sempre paro l'orella quan algú n'explica una història. Recordo que alguna vegada fins i tot m'havia enrabiat perquè a mi mai em passava res que tingués un caire paranormal, i continua sense passar-me, és clar.
    Suposo que això va a caràcters i personalitats, i ments racionals com la de la Laia, que es neguen a creure en res que no tingui una explicació científica al darrera, no estan disposades a passar pel sedàs de la paranormalitat, a deixar-se endur per la imaginació. No sé quin pot ser l'origen d'aquesta por que sents, suposo que malgrat no creure-hi hi ha alguna part de tu que al pensar que existeix una mínima possibilitat de ser cert el que t'expliquen t'esborrones i prefereixes tancar els ulls i no contemplar-la.
    Sigui com sigui, la veritat és que m'has fet riure amb aquest post. Sé que parles seriosament i que no t'ho deus haver passat massa bé al escoltar aquesta història, però la situació m'ha semblat còmica i la teva manera d'explicar-la hi ha ajudat.
    Dius que la inspiració t'ha abandonat... mentida! Potser no et sents tant productiu com temps enrera, però deixa'm dir-te que almenys per mi el Bona nit continua essent un espai ple de bons escrits i amb una personeta al darrera encantadora!
    una abraçada XeXu!

    ResponElimina
  33. Jo només volia dir que el joc del Barça no és paranormal... no hi ha cap fenòmen estrany... senzillament és que SOM BONS!!... això sí, els rivals ens tenen por... molta por :-))

    ResponElimina
  34. Jo com la Kweilan, sóc un aporuga però la curiositat em pot. Com en Ferran també distingeixo dos tipus de por, sobretot en pel·lícules: sang i fetge ,NO!! ni boja. Terror psicològic ho passo fatal, però si la peli està ben feta m'agrada. Bé,el tros que veig i sento perquè sóc de les que em tapo els ulls i les orelles.
    Assumpta, a mi no em va fer por La pell freda, és diferent... però por no.

    ResponElimina
  35. a mi m'agraden aquestes històries misterioses, sobretot quan s'expliquen en colla, a la vora del foc. Uuuhh

    ResponElimina
  36. Moltíssimes gràcies a tothom per les vostres aportacions, ja veig que el tema de la por i els esdeveniments paranormals, no deixa indiferent. Ja em temia que us posaríeu a explicar experiències, i ja m'estava cagant de por. Però bé, veig que hi ha de tot, com era d'espera, i com que som una colla de malalts, tots aquí donant l'opinió sobre 'La Pell freda' del Sánchez Piñol.

    Nimue, potser perquè et passin has de ser especialment sensible o estar predisposat, i jo no ho estic, t'ho asseguro!

    Kweilan, em sap greu, però prefereixo no explicar el que em van dir, més que res, perquè són coses de la intimitat d'una persona, i no crec que tingui dret a difondre-les. Però bé, no sé com t'ho fas per aguantar aquestes coses estranyes si ets poruga de debò.

    Gerhart, has de millorar les teves marques, encara que de moment, medalla de bronze no està malament. L'incident de 'tapacubos' del GG tenia tela, però bé, si no hi surten fantasmes o coses així, en principi ho tolero.

    Assumpta, jo encara avui tinc por a la foscor. No és que sigui malaltís, però no em fa gens de gràcia, i quan s'apaga la llum, busco de seguida l'interruptor. T'explicaré una cosa, ja que tu m'expliques les teves pors nocturnes. Em sembla que un cop ja ho vaig explicar, però tinc la impressió que fa molt temps. Quan vaig entrar a viure al pis on estic ara, les primeres nits vaig estar sol, ja que el meu company encara no havia portat les seves coses. Llavors, a les nits, de sobte es començava a sentir una noia cantant, però no res conegut, com si fossin cants de sirena, no sé com descriure-ho. Quin ensurt, les primeres nits estava cagadet de por, des del llit sentia aquest cant i no les tenia totes. Va resultar ser la veïna, que és cantant, o alguna cosa així, però ja podria haver-se sentit algun instrument, o cantar una cançó amb lletra perquè no donés tan mal rotllo! Quines coses de fer-me! Tan racional com sóc jo sí que és estrany que m'espantin aquestes coses, però no ho puc evitar. I això de menystenir les pors... doncs hi ha gent molt simpàtica, certament. Però en alguns casos s'han de poder superar, i potser s'hi pot treballar.
    I encara dues coses més. Ja t'has fet una opinió sobre la pell freda? No diràs que no has tingut respostes! I l'altra, m'ha encantat el comentari sobre el Barça, és clar que ens tenen por, i mira que els més fantasmes són uns altres! Mira, aquests si que no em fan por a mi, em cau la bava i llestos. Quin partit!

    Kika, quina sort poder racionalitzar la por! Està molt bé que li trobis una explicació a les coses, i així deixen de fer por. Però bé, no cal temptar la sort, oi, així que millor passar de les pel·lícules aquestes. Mira, a mi La Pell Freda no em va fer por, mal rotllo sí, però tampoc era allò com per deixar-lo dels malsons que em feia tenir. No recordo haver-me espantat, però fa temps que el vaig llegir, potser ho he oblidat instintivament.

    Rits, tornem a coincidir. Totes aquestes coses de por amb les que la gent sembla gaudir molt, ben lluny! No entenc com els pot agradar patir d'aquesta manera... però per què t'ha sorprès el post, no esperaves que jo fos un poruc rematat? Doncs ja veus. Ara, a força de viure sol, que jo també hi visc, m'ha passat una mica tot això de les pors nocturnes. Ara que, no hi ha com tenir un ensurt perquè no dormi tranquil durant un any!

    Ferran, jo no diferencio, no m'agrada cap dels dos tipus de terror. Uf, no sé quin és pitjor dels dos. Fàstic, angoixa... què més dóna, cap dels dos, si us plau. Com deia per aquí, a mi la foscor també em dóna molt mal rotllo, i quan ve de manera inesperada com dius tu, més val tenir alguna forma d'il·luminació a prop.

    Elur, molt maca la racionalitat, però hi ha moments en que no hi ha manera! Això teu del mòbil, mentre no es demostri que el culpable va ser un esperit entremaliat, ho puc tolerar. Només em sap greu que hauràs de tornar a carregar la música, que sempre fa pal. Preocupar-se o no... no sé si és per estar patint, però si per desitjar que res paranormal no li vingui en gana contactar amb mi. Que m'envii un mail, en tot cas!

    Bruixo, jo no m'he trobat mai en cap cas estrany d'aquests (creuem els dits), però potser si m'hi trobés intentaria fer servir el cervell, fer el que justament ara dic que no seria capaç de fer, però algunes coses et canvien i et fan reaccionar. Jo sóc molt racional de normal, per què no hauria de ser-ho davant d'una cosa que aparentment no té explicació? Si sóc científic també, i en ciència res té explicació fins que la trobes!

    Estrip, deus ser el més valent de la classe, tu!

    Cesc, i tant respecte, jo prefereixo no sentir aquestes històries...

    Deric, així que tu has tingut experiències en primera persona? Ara et miraré amb uns altres ulls... millor no me les expliquis, i prometo no tenir-te por.

    Yuna, tens tota la raó. Diuen que una imatge val més que mil paraules, i en aquest cas es compleix a la perfecció. No llegeixo llibres catalogats com a llibres de por, però si d'intriga, llibres que si fossin pel·lícules segurament no les veuria, o em farien por. I és que aquell monstre que s'apareix rere la porta fa que després anem amb molt de compte sempre que entrem o sortim... I ja sé que s'ha de tenir més por als vius, però mira, per molt fantasma que hi hagi, semblen més fàcils de controlar, no? A mi totes aquestes històries em posen els pèls de punta.

    Laia, jo també sóc molt racional, però amb aquestes coses no puc. Suposo que primer deixo passar la por, i ja no vaig més enllà. Si em dediqués a buscar una explicació, potser deixaria de témer-ho. Però tens raó, com a científics cal buscar l'explicació més lògica i més fàcil primer, i si no, una de més enrevessada, però no es pot acceptar aquests afers sense proves. Però què me'n dius dels somnis premonitoris, per exemple. Això és difícil de comprovar. Però quan algú et diu que va somniar que algú es moria, i es mor... això dóna molt mal rotllo, i pot ser que s'ho inventi, però seria de molt mal gust mentir en una cosa així, no?

    Jordi Casanovas, sent un xulo piscines, és normal tenir un fantasma a casa, no?

    Els del PiT, millor no pensar en la possibilitat que siguin veritat, tot i que depenent de qui t'ho explica, t'ho has de creure... però millor ho esborrem!

    Menta, una altra amb experiències místiques. Crec que tens raó, cal tenir una sensibilitat especial per tenir aquestes experiències, i potser jo no la tinc, i justament per això, em fan tanta por. Potser quan la tens estàs més receptiu, i ho acceptes millor. De totes maneres, són experiències que prefereixo no tenir.

    Garbi24, ja ho comentava per aquí, quan et toca a tu les reaccions que tens són imprevisibles. Quan tant sols ho sents d'altres, es pot tenir por o passar de tot. Jo opto per la primera opció, i si mai tinc una experiència d'aquestes, ja us ho explicaré.

    Manuscrits, jo tampoc suporto que em facin ensurts, sempre m'espanto i sovint se m'escapa un crit. Espero no haver heretat els problemes de cor d'una part de la família, perquè algun dia m'hi quedo!

    Aina, doncs jo sóc el contrari. Les sèries de metges no em fan cap por ni angúnia, fins i tot les més bèsties. Bé, de vegades sí que fan angúnia, però ho tolero perfectament. Però pel·lícules de por, i coses d'aquestes, ni de conya, se'm posen fatal. House forever!

    Cèlia, ta mare tenia raó, però em sembla que tu t'acostes força al que em passa a mi. Jo em vaig acollonir amb El Sexto Sentido, i la gent no s'ho creia. Però és cert, més d'un cop vaig tenir una pujada d'adrenalina d'aquelles que notes que et puja tot. Quin cas.

    Zel, sí que la recordo, sí. Però se t'ha tornat a aparèixer? Espero que a mi no em passin coses d'aquestes, de veritat.

    Carme, amb tu ja van uns quants que diuen que no els agraden les pel·lis de por, però que les històries rares de la gent sí. La racionalitat pot sortir, però a mi és que m'entra el canguelo i en comptes de qüestionar-ho, em dóna molt mal rotllo. Com deia per aquí, el dia que em passi (que espero que no), potser aprendré a veure-ho amb uns altres ulls i a trobar-hi explicacions.

    ÀnimaAlada, tapant-me les orelles en tinc prou per evitar morir-me dues vegades?

    iruNa, potser és que no em puc creure que la gent tingui tanta imaginació, i que ves a saber si aquestes coses passen de veritat. I només de pensar-ho, pèls de punta. Però ja veig que tu voldries que et passés, no comptis amb mi, eh? Suposo que s'ha de ser especialment receptiu i sensitiu, si realment hi ha alguna part de veritat en aquestes històries, les persones que les pateixes han de tenir alguna cosa, ser especials. Nosaltres no ho devem ser...
    Gràcies per les teves paraules de després, m'alegro que et segueixis sentint còmoda per aquí. I mira, tot i que no és mentida tot això que explico, el post sí que tenia un puntet d'humor, més que res, de riure'm de mi mateix, ja que em sembla una mica ximple que sigui tan poruc. Millor treure ferro a l'assumpte.

    Puji, no no, que encara se'm posaran els pels de punta i estic sol a casa!

    Mireia, és això el que no entenc. A molta gent li agraden aquestes pel·lícules, però total, passen una mala estona quan les veuen. Jo que pensava que mirar cinema era per gaudir... ja hi ha altres coses que ens ho fan passar malament, no?

    Jesús, recorda'm que no m'apunti a fer res amb la teva colla...

    ResponElimina
  37. Xexu, suposo que és com pujar al Dragon Khan, si el nivell de por és controlable és divertit. Sinó mal més no fer-ho. Jo ho passo fatal amb les pelis de plorar, me sap sempre tant de greu...que prefereixo no mirar-les. Suposo que és el mateix

    ResponElimina
  38. El pis de bcn, te un passadís molt i molt llarg. Quan de petita havia d'anar d'una punta a l'altra del pis, sempre feia el passadís corrents. Tot i amb això sempre mirava cap a les habitacions mentre passava i em semblava veure-hi uns ulls vermells al fons. Coses de crios, però va durar uns quants anys!

    Per circunstàncies diverses de la vida, m'he hagut de fer valenta amb moltes coses que anys enrera no ho hagués pensat pas.
    Us semblaria mentira el que realment pot aguantar l'ésser humà quan es troba en segons quines situacions. Ara l'únic que em fa por de veritat és la claustrofòbia i no "m'hen ser surtir" (mai mé ben dit). És l'únic que crec que pot realment amb mí.
    Saps que cantar, o parlar encara que estiguis sol, ajuda en aquestes situacions?
    Petons, XeXu !

    P.S.Tant La pell freda, com Pandora, crec que són una mica especials. Sense entusiasmar-me, però me'ls vaig llegir bé. Ara, regalar-los no ho faria. Segur que hi ha altres opcions millors.

    ResponElimina
  39. l'única cosa paranormal que recordo és quan es va apagar l'assecador pels cabells que estava utilitzant just en el moment en que va començar a sonar el telèfon... estava esperant aquella trucada amb ànsia, i si no l'hagués sentit no haurien tornat a trucar...

    [i tranquil que la nimue té tota la raó ;)]

    ResponElimina
  40. XeXu... mira, sentir cantar una persona sola, sense cap música de res i a la matinada a mi tampoc em faria cap gràcia :-)

    De "La pell freda" no m'agrada ni el títol... crec que passo, tot i que em té intrigada això que el fa tant especial que sí que fa por però no en fa, que impressiona, que es estrany, que... però... ufff

    En quant al comentari del Barça vaig dubtar una mica si posar-lo o no... Havia escrit ja tant a aquest post que quasi em feia vergonya... però, ostres, és que l'eufòria em va poder :-)))

    ResponElimina
  41. Mireia, suposo que es tracta de jugar amb els sentiments, alguna cosa se't regira per dins, però ha de ser controlable, no pot ser superior a els nostres límits, perquè quan una cosa que se suposa que ens fa gaudir es converteix en dolorosa, ja no és divertit.

    - assumpta -, ja m'ho han dit per aquí que les persones aguanten molt quan els toca viure algunes coses en primera persona. Fins que no t'hi trobes no pots saber realment com reaccionaràs, i llavors és possible que et sorprenguis a tu mateix. Ei, però en situacions paranormals no tinc cap pressa per trobar-m'hi, eh?

    aina, quin esdeveniment paranormal més oportú! Caram, sembla que els esperits i els fantasmes han de ser dolents, però mira el que vivia amb tu era molt considerat i et va donar un bon cop de mà, és per estar-li agraït.

    Assumpta, ja saps que sempre ets molt benvinguda, que no et faci vergonya (no és pas el post que tinc amb més comentaris teus, hehehe). El comentari del Barça em va fer molta gràcia, no venia a compte, però precisament per això me'n va fer. Vaja, ho vas relacionar amb que fèiem por, i això sí que té relació amb el post, però encara que no n'hagués tingut, sempre hauria estat agradable trobar-lo. A més, has generat tot un debat literari al voltant d'un llibre que molts hem llegit, i que us aneu contestant els uns als altres m'encanta, és de les coses que més m'agraden d'aquest lloc, que la gent s'hi troba bé per fer aquestes coses. A veure si aquest cop m'explico millor. És un llibre estrany, explora sentiments molt profunds amb l'aparició d'unes bèsties sobrehumanes, i això és el que fa por en teoria. Tot passa en una petita illa i hi ha molt pocs personatges destacats, però algunes coses, d'alguna manera, et fan sentir fastiguejat i incòmode. Potser és que a ningú ens agradaria trobar-nos en aquesta situació. I com han dit, és un llibre que es pot llegir, que no et deixa indiferent, però que no pensaries en regalar perquè creus que no agradarà. Però per què no, si quan un el llegeix tampoc no és que desagradi. Bé, aquesta és la meva opinió, però pot estar d'allò més equivocada.

    ResponElimina
  42. De veritat que a vegades entro aquí i no puc aguantar el riure (cosa que m'encanta, per cert) :-))

    Mira que vaig posar SIS comentaris (contant el del Barça) a la part principal!! (abans de les teves primeres respostes) i em dius que no és el post teu amb mes comentaris meus!! jajajajajajaja... Ara sí que agafaré vergonya, home!!! :-))

    Ostres!! ara m'has fet agafar ganes de llegir el llibre... Doncs res, faré l'opció "Biblioteca"... si m'agafa "canguelo" el torno i ja està :-))

    Amb aquest porto VUIT comentaris a aquest article ;-)) Ara sí que ja paro jejeje

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.