dimarts, 20 de gener de 2009

Rols

Algunes vegades m'han dit que sóc molt més seriós aquí al blog que no pas a la vida real. Una cosa no és excloent de l'altra, per escrit tinc temps de pensar el que dic, i els meus posts són meditats, m'agrada que les coses quedin clares i entenedores. I potser no ho sembla, però quan no escric puc arribar a ser molt pallasso, fins el punt que de vegades he exercit de bufó, en funció del grup amb el que estic.

Ser el bufó no és tan mala cosa, però poden no prendre't seriosament, és clar. A tot grup n'hi ha almenys un. Els grups formats per unes quantes persones, un grup d'amics, per exemple, solen tenir uns quants rols definits, i no sabria dir si depenen de les persones o del grup o de les situacions. Està clar que tot grup té també un líder, un opositor, gent que estira, gent que es deixa portar, i un que fa riure, que seria el bufó. Això és simplificar molt la dinàmica d'un grup, però sí que hi ha uns perfils marcats. El líder, per exemple, segurament ningú no l'ha triat, però tothom el té com la persona de referència. I no té per què ser dels que més estira, però sovint la seva paraula és la que decideix. Cada persona juga un paper, té un rol, dintre la dinàmica d'un grup, i el sol mantenir dins d'aquest.

Això no treu que una persona pugui tenir rols diferents en grups diferents, o potser fins i tot en moments diferents. Els grups són dinàmics, flueixen, deriven, guanyen i perden gent. Però suposo que cada persona té fusta per alguna cosa, i la necessitat és el que pot fer que canvii. A mi m'agrada fixar-me en aquestes coses, també basat en les pròpies experiències, però dintre d'un grup està bé saber quins són els papers de cadascú. De vegades pots quedar-te el que quedi lliure, oi?

25 comentaris:

  1. M'agrada el tema XeXu :) jo crec en els rols, jo els desenvolupo, els visc i quan en tinc un d'assignat i veig que s'ha de canviar em crea com angoixa i tot, no sabria definir-ho, ja en feies la pinta de ser divertit ja :)

    ResponElimina
  2. Doncs la veritat és que jo també sóc molt pallassa, moltíssim, "a la vida real"... Actualment, qualsevol company de classe d'anglès (per exemple) podria constatar que no puc evitar fer un acudit de cada ximpleria que em passa pel cap.

    Si et dic que dimecres passat a Catequesi, al meu grup, vàrem cantar l'himne del Barça em creus? Creu-t'ho, és cert :-))

    ResponElimina
  3. Una cosa és escriure en la intimitat de casa teva (o de la feina, és clar), tenir temps per reflexionar i pensar cada paraula, i l'altra, ben diferent, és l'espontaneïtat del moment.
    Em sembla que això ho tenim força clar tots els blogaires, per aquest motiu moltes vegades els rols que adoptem al nostre blog poden distar dels rols que tenim a la vida real. Però no per aquest motiu hem de creure que el que escrivim o el que diem sigui més o menys autèntic, sóm nosaltres en contextos i situacions diferents i això també ens canvia en certa manera, no?

    Els grups són un món apassionant. És cert que normalment sempre hi ha uns rols assignats i cada persona desenvolupa el seu paper sense quasi adonar-se'n. Hi ha com unes lleis subtils i no escrites que regeixen les dinàmiques grupals.
    Jo crec que els rols poden canviar en una mateixa persona en funció del moment, de la situació personal, de les persones que formen el grup... Jo mateixa, per exemple, quan era petita anava amb el grupet de nenes (que en deien fifis) fins que em vaig cansar d'haver de fer el que la líder deia i em vaig ajuntar amb els marginats, amb tots aquells que el grup no acceptava. I mira, em vaig acabar convertint en la líder del grup que anava en contra de les populars. Coses que té la vida.
    I ara no em considero una persona amant dels grups, m'agrada fer coses amb colla però necessito els meus espais i les meves converses amb els amics de l'ànima. Potser en el fons aquesta experiència de petita m'ha marcat més del que penso, però sempre he cregut que el grup és molt superficial, no pots intimar amb tothom i a vegades aquestes normes socials no escrites de compromisos i rols em cansen. Segurament em contradiràs en això de la superficialitat del grup... (i creu-me que no és la meva intenció ofendre ni desmerèixer res ni ningú) però el que vull dir, si és que aconsegueixo fer-me entendre, és que el que t'aporta un grup o una amistat amb una persona, és diferent. Aix.. perdona, no sé trobar les paraules per descriure el que sento i penso. Entens el que vull dir?

    Uix... ai mare, quin rotllo t'he fotut! És que m'ha inspirat el teu post, el trobo molt interessant!
    una abraçada, bufón! jeje

    ResponElimina
  4. Cert, molt interessant. Jo tinc diferents imatges i papers, sense voler-ho, però me n'adono.

    Aquest matí precisament hi pensava. A la feina, tinc fama de seriosa i dura. Alguna vegada m'han dit que quan m'enfado faig por i tot i jo, francament al·lucino.

    Grup no en tinc, tinc amistats de diferents procedències. I amb algunes sóc més líder, amb altres segueixo perquè ja n'hi ha de líder i ja m'està bé, en fi, que realment hi hauria molt a parlar.

    Aquí no sé quina imatge dono, la veritat, però espero i aspiro a no fer por ;-)

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó: els rols hi són; el que no sé és en quin percentatge ens "són assignats" i en quin ens els auto-atorguem. Deu ser un fifty-fifty.

    Un tema interessant, sí.

    ResponElimina
  6. No, a mi no m'interessa el que queda lliure, vull el meu! (i aquí he fet un enllaç mental al post de l'Òscar, amb el seu esmeuisme).
    No sé què dir-te Xexu, jo sóc el bufó de la família, a vegades només. I a vegades ho sóc a la feina o al bar quan faig el cafè de bon matí o amb les amistats o... o en cap dels llocs esmentats, havent-hi les mateixes persones.
    Dec tenir un rol variable, jo. Una mena de rol-ling.

    ResponElimina
  7. Doncs jo la majoria de les vegades, estic de catxondeo... i llavors, m'enric de tot... i es clar, certes persones del meu entorn (sobretot laboral), es fan un tip de riure amb mi... No és que jo vulgui ser pallassa, però amb certes persones tens més afinitat per ser-ho.. i tampoc ho soc expressament... simplement sóc jo.
    Es cert, això que dius dels grups... cadascú té un paper, que potser de lluny no ets capaç de veure-ho.. però ara que ho dius, estic analitzant el meu entorn, i tots tenim el nostre què!
    Ep, que riure pels descosits i riure amb tothom i de tothom (amb respecte, això sí!) és molt divertit.. eh!!!!
    ;-D

    ResponElimina
  8. Jo trobo molt interesant això del canvi d erol d'un lloc a un altre o davant d'unes persones o unes altres. Jo també sento que tinc rols diferents i n'hi ha uns que m'agraden més que els altres i vaig aportant coses dels que més m'agraden als que no sé com canviar del tot perquè no m'agraden tant. Aleshores canvien mica en mica.

    ResponElimina
  9. A mi m'agrada poder anar canviant de rol, segons el dia, la gent i les ganes.

    ResponElimina
  10. en un món on només et parlen de treball en equip només per anular la individualitat, està bé que parlis dels grups d'amics i els seus rols perquè en aquest àmbit, es pot pertànyer al grup i no perdre la individualitat.

    ResponElimina
  11. crec que hi ha moments per tot: per ser seriós i per estar de broma, per ser reflexiu i per ser impulsiu. I el un no és excloent de l'altre. És més, tenir molt sentit de l'humor i poder fer broma és el millor per encarar el dia a dia.

    si que és cert que els rols en els grups es marquen i que es pot tenir diferents rols en els diferents grups. de fet, és molt curiós mirar-los i veure'ls a les persones.
    i perquè presentant-se de la mateixa manera, sent igual, es pot tenir rol diferents? curiós, molt curiós

    ResponElimina
  12. Em fas pensar en aquells exercicis de dinàmica de grups, assignació de rol i interpretació, per després parlar-ne... Penso que quan som petits tenim el rol més ben definit i, a mida que ens fem grans, segons el grup i l'entorn, podem arribar a assumir més d'un rol diferent. M'agrada l'expressió que he llegit en un altre comentari del "rol-ling", com si amb el temps poguessim passar d'un rol fixe a uns rols més mòbils, una mena d'adaptació que va donant diferents matisos a la nostra manera de ser, com si anessim d'un color a tota una gamma de colors...

    ResponElimina
  13. El post és molt interessant i els comentaris, també. Jo només puc afegir que sóc conscient de què segons amb qui estic em comporto d'una manera o altra però és que l'entorn, la situació, les altres persones també hi influeixen.

    ResponElimina
  14. El tema dels rols és complex i sovint no som concients de quin paper juguem en un grup

    ResponElimina
  15. Si que tots tenim un (o alguns) rols, perquè tot depèn del dia, de l'estat anímic... hi ha rols que estan ocupats per més d'una persona... Però van canviant, a poc a poc. A vegades gens.

    No ho sé, els humans som molt complexos i tot té matissos, però segur que un estudi sociològic n'exteuria alguna conclusió plausible.

    ResponElimina
  16. Uf quin tema acabes d'encetar…
    Quan et traus el carnet de monitor et parlen de líders, de líders negatius… És tot un món, i fins que no agafes una mica d'experiència (edat) o coneixement, realment no t'adones del poder que tenen els rols. Fixa't bé, que jo realment no acabo de tenir clar el rol que exerceixo segons en quins moments…

    ResponElimina
  17. És un tema que dona per a molt.
    De ben segur tots, tots, encara que no volguem o no ens ho pensem tenim diferents rols.
    Els amics, el treball, la família ... en cadascun d'aquests encara que siguis la mateixa persona hi jugues un paper possiblement diferent.
    Pel que diuen els amics, sóc bastant divertida i sempre en tinc una de preparada.
    A la família quant hi ha "un tema important" sempre (o gairebé sempre), esperen ... valoren ... i normalment accepten la meva opinió. I a la feina, depent, per una banda degut a la meva tasca "he de dir les coses clares" a la gent bastant sovint (cada dia) i a més molt seriosament. I per altra banda, ser "tan amigos".
    Em sembla que ho aconsegueixo
    Estic acostumada a estar rodejada de moltísssssssima gent a diari i alhora m'encanta la meva propia soletat.
    Ufff! ja no sé ni el que t'explico, però dona per molt i molt.
    ;)

    ResponElimina
  18. És interessant això de fixar-se en els rols que desenvolupem segons el grup on estem, o el context. I adonrar-nos-en dels nostres propis rols, i de vegades ens en fan adonar els altres. Suposo que interactuant amb els altres també ens coneixem millor a nosltres mateixos. I pel que fa a tu, amb el temps que fa que et llegeixo he trobat diferents matisos... tot i que la racionalitat és un tret que et caracteritza sovint, ja et vaig dir un dia que de vegades es nota que et surt del cor, i també he rigut amb escrits que fas, potser pq es barreja un contingut divertit amb un to seriós, que ho fa molt especial.

    Així, també ets bufó...? ;-)

    ResponElimina
  19. Saps una cosa bufó? de bonic eh!
    Mentre et llegia em recordava en els darrers seminaris de feina que vaig fer fa... anys!! ;-P

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Un cop més aporteu moltes visions interessant a una barrinada de les meves, i això sempre és molt enriquidor.

    Cesc, s'ha de ser valent, i si cal canviar de rol, perquè la situació ho requereix, es fa. Jo tampoc pensava mai que algun cop hauria d'agafar el rol de líder, i vaja si m'ha tocat, no ho vulguis saber.

    I tant que et crec Assumpta! Si em diguessis el del Madrid encara tindria dubtes, però el del Barça? Oh i tant! Jo gaudeixo molt fent riure la gent, la veritat. Quan veig que algú ho passa bé, de vegades m'embalo i és un no parar. M'encanta.

    iruNa, suposo que tens raó. Aquí també hi ha qui fa els posts més sense pensar, i tal com li surten. Cada persona és un món, potser la manera d'escriure (no vull dir bé o malament, sinó l'estil que s'utilitza, la manera de fer-ho), ens pot explicar moltes coses de la persona. No és difícil endevinar que jo sóc una persona que dono moltes voltes a les coses, però això no vol dir que no pugui pensar ràpid quan toca.
    Pel que fa a grups, com li deia al Cesc, de vegades la situació requereix que hi hagi canvi de papers. Per exemple, un grup que es veu decapitat, que ha perdut el seu líder pel que sigui (potser simplement perquè aquesta persona està en hores baixes), n'obtindrà un de nou, vull dir que algú assumirà aquest paper. I potser és algú que no estirava del carro fins llavors, però quan ha calgut, hi ha estat.
    No et creguis, jo no sóc amant dels grups grans, ho tinc claríssim. Un grup sol tenir satèl·lits també, és a dir, un nucli important, i gent que va i ve. I en el meu cas, com saps, valoro molt l'amistat, i l'amistat només es pot tenir amb algunes persones, mai amb un grup. Com a molt es pot tenir la sort que tinc jo de compartir coses de vegades amb un grupet reduït on qualsevol dels membres els puc considerar amics íntims, però crec que això és una situació totalment anòmala. I no sóc amic del grup, sóc amic de cadascun d'ells, i em sento a gust quan estem junts. Si he de parlar, preferiré trobar-me amb algun d'ells per separat.

    Rita, ja és ben cert que la imatge que podem donar aquí i la de la realitat pot ser molt diferent. T'asseguro que aquí l'última cosa que fas és por, penso que dones una sensació de proximitat molt gran, que convida a xerrar amb tu i a llegir els teus articles. Però cada situació vital requereix un comportament, i potser sí que en alguns àmbits de la teva vida has de donar la teva versió més dura. Però bé, exigències del guió, no?

    Ferran, jo penso que és difícil auto-assignar-se un rol. És el conjunt de gent que et considera així, i normalment no es diu, és clar, però si tinguéssim unes cartetes amb els rols grupals i les donéssim a cadascú perquè n'assignés una a cadascú del grup, per separat, segur que coincidien força d'uns a altres. És com els malnoms, no ens els posem nosaltres, normalment ens els posen, i poc hi tenim a dir.

    Elur, el concepte que t'has inventat, el 'rol-ling', es podria fer cèlebre. A mi m'ha passat de tenir rols totalment diferents en funció de la gent amb la que estic, per exemple, a la feina d'avanç era l'últim mono, i el ranci que no s'apuntava a les activitats. En canvi, en el mateix espai temporal, era el que més estirava del meu grup d'amics, i el que feia les propostes que generalment tiraven endavant. I dintre d'un mateix grup em costa més de canviar, a menys que la situació ho requereixi. Potser tu ets un esperit lliure i no estàs subjecte a clixés d'aquest tipus.

    Eli, a mi m'agrada menjar-me l'olla amb totes aquestes coses, fa molt temps que em fixo en el comportament de la gent. No sé si és comú o no, per això us instava una mica a veure si pensàveu que és així com deia, o que per altra banda, eren imaginacions meves. Veig que, qui més, qui menys, observa algun rol grupal al seu voltant, serà que no estic tan boig! És clar que riure de tot és divertit, m'hauries de sentir a mi fent broma de cada cosa... m'encanta l'humor negre...

    Carme, si t'agraden aquests canvis, en algunes fases de la meva vida podries haver escrit una tesi amb mi! És cert que hi ha entorns en els que no et sents prou còmode, o que et cohibeixen i no pots explotar les teves característiques, i t'has de quedar un pas enrere. O per contra, si a tu t'agrada deixar-te portar, un grup en el que hagis de prendre decisions constantment segur que t'estressarà molt. Però el canvi és possible, i diria que surt espontàniament, en funció de la situació o les necessitats.

    Doncs Carquinyoli, si ets capaç de fer-ho lliurement, penso que ets afortunat.

    Estrip, perdre la individualitat és una cosa que no entra dins els paràmetres en els que em moc. És tan rematadament important que mantinguem el nostre jo, ja sigui a la feina, amb els amics, i també amb la parella... Això crec que ho tenim clar. Però escolta, això de treballar en equip és una cosa que m'agrada molt, i quan s'aconsegueix funciona molt bé. Potser en faré un post i tot, perquè darrerament estic aprenent el significat d'aquest concepte.

    Rits, és interessant com pot arribar a canviar una persona, sense deixar de ser ella mateixa, quan es troba en entorns diferents. La situació marca molt el que cal fer, i una persona que està en un grup amb un líder clar, es veu abocada a fer de líder en un altre entorn, i el seu comportament ha de ser molt diferent, per força.

    Manuscrits, no estic tant segur de que això sigui així. Penso que és fàcil encasellar-se dintre d'un mateix grup, i que sempre es pot tenir el mateix rol, si la situació no canvia. El rol-ling de l'Elur m'agrada com a concepte, però potser això també depèn de les persones concretes, segur que a alguns els costa menys adaptar-se i mutar que a altres. Com sempre, crec que acabaríem decidint que tot depèn de les persones.

    Kweilan, els comentaris que trobaràs per aquí sempre solen ser millors que el post. L'entorn hi fa molt, i també les necessitats del grup. Els rols que queden lliures s'han d'ocupar, i de vegades ens toca canviar.

    Ui Mireia, jo m'hi fixo molt en aquestes coses, i si bé potser és difícil saber el rol propi, si no s'és prou objectiu, el rol dels altres es descobreix fàcilment.

    Neo, si les persones són complicades, les interrelacions grupals ja ni t'explico. Suposo que per això m'agraden tant, perquè és tot un repte entendre-les.

    - assumpta -, expliques molt bé la grandesa d'aquest tema. En diferent entorns, de diferent consideració també, ens veiem abocats a agafar el rol que ens toca en cada cas, i el millor és que ens surt natural, que els assumim sense problemes i ens en sortim. I això s'explica amb que cadascú de nosaltres és polièdric, que no deixem de ser nosaltres mateixos encara que el nostre comportament varii molt i molt.

    Caram Bruixo, no sabia que em tenies tan ben estudiat. Segurament sóc totes aquestes coses que dius, i que en realitat ho podem englobar en un 'el que em surti cada dia'. Però per estudiar-me bé m'hauries de veure en els meus entorns diaris, sense pantalla blanca per escriure i amb menys temps per reaccionar. Ah, i bufó només de fer riure.

    Menta, als seminaris de feina us parlaven dels rols grupals? Que interessant, no?

    ResponElimina
  21. jejejeje això d'esperit lliure m'ha fet gràcia... senzillament em comporto de la manera que em demana el cos i el cap i el cor. I a vegades sense adonar-me'n :P
    Una abraçada!
    Nanit, maco i gràcies, de tot cor. Un petonàs!

    ResponElimina
  22. La vida és pur teatre al cap i a la fi :)

    ResponElimina
  23. Potser no m'he expressat bé, quan he dit que "Penso que quan som petits tenim el rol més ben definit i, a mida que ens fem grans, segons el grup i l'entorn, podem arribar a assumir més d'un rol diferent". Aquest "rol diferent" que menciono ve marcat per les connotacions específiques de cada grup i entorn on ens trobem. Aquesta diferència que crec que augmenta amb el temps, es deu també a que s'amplien els horitzons de relació i d'experiència, i anem assumint que a cada lloc has d'actuar, tot i sense deixar de ser tu, amb algunes adaptacions que modifiquen el rol innat que pot predominar en la nostra personalitat. Per exemple, un líder no sempre serà un líder, a mida que es faci gran, passi el temps i les circumstàncies es modifiquin, en una situació concreta es pot trobar amb un caràcter líder més fort que ell, i caldrà adaptar-se a la nova condició, a un nou rol. El rol ve definit per molts aspectes interns i externs a nosaltres mateixos, d'aquí a que en obrir-se el ventall de relacions, coneixences i experiències, anem fent les modificacions al nostre "paper" en cada una d'elles... No em volia enrotllar tant, perdona ;)

    ResponElimina
  24. Passava per conèixer la gent del P.I. i ets el prier de la llista que encara no coneixia.

    Una reflexió molt escaient, Xexu, m'ha agradat.
    Salut!
    Aniré passant, de nit és clar...

    ResponElimina
  25. Vols dir? Vaja, ara que ho dius, potser sí tothom té un rol dintre un grup. Però no és bo abusar d'ell. Crec. Sempre ha de tenir una mica de dinàmica perquè sinò el que sempre es líder un dia qualsevol es rebotarà i qui és el que fa bromes un dia parla seriosament i no s'ho creuran i qui és depre i negatiu per natura un dia pot ser positiu i pensaran que potser està dopat o vés a saber. Va a dies, moments, temes, etc... Bé, jo era la payasanegativa del grupet (és que jo volia doble paper) jeje ;p

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.