divendres, 2 de gener de 2009

Menjar, beure i antihistamínic

Començo el meu tercer any com a blogaire amb moltes ganes, però molt cansat després d'aquests dies fora. He tingut la sort de passar uns grans moments al costat d'algunes de les persones que més m'estimo, i com tenim per costum, ha sigut una entrada d'any menjant molt, bebent més, i jugant als nostres jocs habituals. Però ara els excessos i la manca de son es paguen, és clar.

Tot i ser uns dies dedicats totalment a l'hedonisme, també vaig començar l'any a corre cuita. La primera persona amb la que vaig parlar en llevar-me el dia 1 va ser la venedora de tiquets de l'estació. Vaig fer una escapada a casa, i vaig deixar a tots els altres dormint. No, no era per connectar-me a internet! Volia veure què feien els gatets, que no estic acostumat a deixar-los sols, i ja portaven dos nits sense veure'm el pèl. Els vaig trobar molt bé i me'n vaig tornar. Unes tres hores de viatge per quedar-me tranquil, però és que ja estava patint.

I per si fos poc, al vespre, ja amb els altres, em va agafar una mena d'al·lèrgia que em va causar molt malestar, i correm-hi tots cap el CAP a que em punxessin antihistamínic. No es podria dir que vaig tenir una entrada d'any precisament tranquil·la! Però res no enfosquirà com ens ho hem passat aquests dies, i com hem rigut. Només espero que els fets del dia 1 no siguin la tònica de l'any que comença. Els millors desitjos per tothom al 2009. Som-hi?

28 comentaris:

  1. No está nada mal tú entrada...gracias por volver

    ResponElimina
  2. Ai senyor XeXu... m'has entendrit amb això dels gatets! M'alegro que el Bamboo i el Blog estiguéssin bé, segur que et van trobar a faltar un xiquet però entre ells dos ja es fan companyia... home! no pateixis tant, que ja s'espavilen la mar de bé! jeje..
    Déu ni do quina entrada d'any més accelerada... no crec que marqui la tònica d'aquest 2009 però sí que t'indica que portaràs les piles carregadíssimes i que et menjaràs tot el que et vingui al davant, n'estic segura. Aquest any, malgrat la crisi, serà un any d'oportunitats personals per tots els que hem estat lluitant entre cametes. És hora de sortir a l'escenari i demostrar el que valem!
    I ara a reposar i a recuperar-se. Estàs millor d'aquesta al·lèrgia? espero que sí! Jo, com que vaig fer bondat per cap d'any... campanades a caseta, amb pijama, a les 2 al llitet... no tinc aquests problemes! jeje... és broma. M'alegro que t'ho passessis bé.
    Per cert, no sé com t'ho fas per llegir i comentar tants blogs... ho he vist al teu comentari del post anterior... 100? buf... jo moro en l'intent, segur.
    I ja callo... que això de ser de les primeres a comentar em dona massa corda! jeje
    Una abraçada XeXu... i visca el 2009!!!

    ResponElimina
  3. Ais... jo quan no dormo a casa sempre pateixo pel meu gat i això que no el deixo sol!! però el conec i llavors quan arribo al matí següent em renya el malparit!
    Espero que l'alèrgia ja s'hagi passat.
    I no, l'important no és com es comencen les coses, sinó com van anant i com acaben.
    I aquells riures que no saps com parar, que et fan saltar les llàgrimes i fan venir mal de panxa, es repetiran segur.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. mentre l'al·lèrgia no te la facin els gats això rai... citerizina a la bossa i tira milles

    ResponElimina
  5. q bonic, 3h de viatge per anar a veure els gatets.... si no fos que em fan al·lèrgia... A mi m'agrada molt marxar de casa, però sempre m'emporto l'ericet amb mi, és petitot, em cap a la butxaca, i el prenc a tot arreu. L'altre que tenia, el Boleta, havia fet el camino de santiago, el camino del cid, havia estat a la ciutat de les arts... jeje, la seva bossa és igual de gran que la meva!!!

    I si tens al·lergia a aquestes preciositats blanquetes que viuen amb tu??? jejeje, noooo, que és broma, el que no és broma és que et mereixes el millor any de la teva vida. Sort amb les cartes, i vinga!!!

    ResponElimina
  6. Segur que l'any continuarà millor, perquè t'ho mereixes! un petonàs!

    ResponElimina
  7. Deu n'hi do, quina entrada trionfal al 2009! Amunt i avall, que si trens, gats, CAP... deu n'hi do!

    Que la resta de l'any et sigui una mica més tranquil·la :-)

    ResponElimina
  8. Un inici d'any mogudet però segur que es quedarà amb lo bo l'any nou. Molt bon any!

    ResponElimina
  9. Ostres, quin detall més bonic, anar a veure els gatets jejeje

    Aghh jo l'any passat també vaig començar amb una al·lèrgia encara no sé a què... però a mi em van donar pastilletes, així que seria més lleu.

    Espero que ja t'hagis recuperat... de tot!! :-))

    Bon any!!!

    ResponElimina
  10. Segur que en Blog i en Bamboo s'estaven fotent la festa padre sense tu i els vas aixafar la guitarra! Per això déu et va castigar amb l'al·lèrgia! ;)

    Som-hi i a redactar i a escriure i a llegir i a comentar i a... Bon any!

    ResponElimina
  11. Ei,jo trobo que la Núr té raó... :)
    Jo també vaig començar malament l'any... Em vaig passar el dia 1 al llit i no precisament per la ressaca... Espero que la resta d'any sigui més bo!
    Ei, bon any nou!!! I que aquest any sigui molt millor!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. s'ha de vigilar amb el marisc!
    que el tercer any sigui tant bo o millor!
    Salut!

    ResponElimina
  13. Ui si que te'ls estimes als gatets :)

    Si vols te regalo lo gos dels veïns que cada dia a les 7 del matí se fot a plorar, deu ser que lo deixen sol. Uns tanta estimació i d'altres passen dels animals...

    ResponElimina
  14. Jajajaja! Ostres, tres hores de camí per veure els gats... que no tens veins que te'ls facin una ullada???? xDDDD

    ResponElimina
  15. Això que vas fer desl gatets diu com ets, diu molt de tu! no canviis jeje jo també m'hagués fet un fart de patir, no es poden queixar els gatets no senyor! i això de menjar molt i beure encara més m'agrada! Feliç 2009 i som-hi vinga...

    ResponElimina
  16. tens el gatets molt mimats...pero estic amb la nur...els hi vas xafar la guitarra i et varen fer un buduuuuuuu jejejejje
    celebro llegirte de nou, benvingut!
    i ja veuras quin any que ens espera!!!
    sargantana ;)

    ResponElimina
  17. Som-hi, maco, cap al 2009 amb energia, amb salut, amb antihistamínics i amb el que toqui, fins que acabem la corda...junts endavant Petonassos, Xexu, estimat!

    ResponElimina
  18. Malgrat l'antihistamínic, ha estat una bona entrada d'any, i espeem que durant els dies i mesos que vindran els bons desitjos i l'autoestima es mantinguin amunt, ben amunt.

    Et trobes millor, no? I si no, una abraçada ben forta, a veure si et transmet energia i pots tornar al ritme normal!

    ResponElimina
  19. Bon any 9 i espero que ja estiguis recuperat!!!!
    marxar per cap d'any és un pla fantàstic!!!
    ais, els gatets!!! un altre dia demana que te'ls vagin a veure. Amb els amics tenim un rondo muntat i quan un està fora ens anem turnant perquè almenys dia si dia no algú els visiti i jugui (gairebé totes tenim gats)

    ResponElimina
  20. Lo dels gatets és impactant. LLàstima d'al.lèrgia...a veure si et vas trobant millor, al menys és el que et desitjo des d'aquí.

    ResponElimina
  21. Ben fet, cal assegurar-se que els bitxos estiguin bé. Jo truco sovint quan deixo la gossa a casa dels meus pares.

    Bona entrada d'any, tot i l'alergia!

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots i totes per passar, m'encanta tenir-vos per aquí un any més. Molt bon 2009 a tots, encara que a la majoria ja us ho he desitjat. L'al·lèrgia no ha tornat, són d'aquelles coses incomprensibles que apareixen i no saps per què. Què hi farem.

    Moni, gràcies a tu per ser-hi.

    iruNa, suposo que no hauria de patir tant per aquestes bèsties, que s'espavilen molt bé, però deixar-los tres dies sols... em feia cosa. A més, a en Bamboo se l'ha de controlar, i quan el vaig veure feia pipi amb sang. Almenys no estava apagadot com les vegades que ha estat pitjor. Ara amb la medicina sembla que tot és al seu lloc. Ah, i mira, jo intentava no fer bondat, però un cop em van punxar els antihistamínics, se'm va acabar el Martini, perquè era millor no barrejar. I mira que estàvem fent una bona feina, que ja ens havíem polit un parell d'ampolles i mitja. Llàstima. Ah, i que sàpigues que la safata del google reader ja és neta i he mirat ja tots els posts pendents, i tot i que no els he comentat tots, perquè no sempre sé què dir, he deixat petja en moltes cases. Ja m'hauràs vist passar per les teves, oi?

    Elur, quina gràcia el teu comentari, a mi també em foten bronca els gats! Tot i que no són massa rancuniosos els meus, perquè me'ls he trobat molt mimosets, deu ser que m'han trobat a faltar, ara em costa treure-me'ls de sobre! Hauries de veure en Bamboo com es comunica el tio. Et fa un miol i posa una cara, i saps perfectament el que t'està demanant, acabaré aprenent el seu idioma, ja veig. Amb el Blog tinc llargues converses imitant els seus miols, i ell contesta, però encara no l'entenc com a l'altre. Quin cas. Espero que les rialles no faltin a la teva vida, i que el desembre que no et va deixar massa bé s'hagi convertit en un gener radiant.

    Jordi, tens tota la raó, però és que mai hi penso en preparar-me, vaig molt feliç per la vida, i hauria de portar sempre amb mi algun antihistamínic, perquè mai se sap, però no tinc remei.

    Montse, que bo, t'emportes l'eriçó d'excursió? Genial! Ja saps que m'encanten aquestes bestietes, segur que no donen tant pel cul com els gats. Trobo genial aquest animaló de companyia que tens, no sé si és massa xerraire o comunicatiu, però és sens dubte un dels meus animals preferits.

    ÀnimaAlada, espero que el teu any també sigui molt bo, que em sembla que l'anterior no va acabar massa bé per tu...

    Ferran, s'ha de ser original, no? Però una mica més de tranquil·litat s'agrairà, de moment sembla que tot s'ha calmat una mica.

    Myself, molt bon any per tu també.

    Assumpta, ja estic recuperat, va ser només una estona, i les punxades em van anar bé, que a mi em van posar dues injeccions. Com diu en Jordi, m'hauré de posar antihistamínics a la bossa, que així no es pot anar pel món. Tampoc sé per què em va agafar l'al·lèrgia, mai segueix un patró quan apareix. Aquest cop va sortir menjant anacards (però mai he tingut problemes amb els fruits secs), bevent Martini Rosso (que sóc més de Bianco, però no crec...) i jugant a l'UNO (que hi jugo molt sovint...).

    Núr, per això vaig venir, no per veure com estaven, sinó per enganxar-los in fraganti, i que no facin festes a casa quan no hi sóc!

    Guspira, malalta per cap d'any? Sí que és mala sort, sí. Bé, almenys millora't i celebra Reis amb alegria, a veure si et cauen molts regals, i així l'any millora.

    Estrip, marisc? Què va! Si aquest any ens hem gastat una minúcia per cap d'any! Si pel sopar del 31, que sempre ens el solíem currar, cadascú va portar alguna cosa preparada de casa i para de comptar. Ei, però tot boníssim, eh?

    Bajo, sóc patidor de mena, i sempre tinc por que els passi alguna cosa dolenta. I després em queixo de que són uns pesats i no me'ls trec de sobre. No hi ha qui m'entengui.

    Alepsi, sóc dels que no creu massa en els veïns, hi tinc poca relació. En qui sí que crec és en els amics, però el problema és que tots els que haguessin pogut fer una ullada als gatets eren amb mi, o encara més lluny que jo!

    Cesc, és que sóc patidor de mena jo. Segur que no hagués passat res, que per això són gats i s'espavilen, i a més es fan companyia, però jo pateixo igual.

    Mmm... Sargantana, tens alguna informació que desconec? Sembles molt segura de que serà un gran any, esperem que no t'equivoquis! I sí, els mimo massa els gats, i això que també s'emporten algun mastegot de tant en tant, però no els passo una, de festes res de res!

    Guau Zel, quina energia més positiva! I tant que hi anem, a fer camí plegats, com fa temps que fem. I que provin d'aturar-nos!

    Laia, m'alegro de tenir-te un cop més, un any més, aquí a casa. Segur que tot anirà bé, et desitjo molta sort a tu també per aquest any, i l'abraçada s'agraeix i és retornada.

    Rits, si que ho teniu ben muntat, ho trobo una gran idea. El problema, i la sort, és que tots els amics que podrien passar a fer un cop d'ull als gatets eren amb mi celebrant el cap d'any. Problema perquè no hi podia anar ningú, i sort, perquè m'alegro d'haver-los tingut a prop aquests dies.

    Kweilan, totalment recuperat, cap problema. Gràcies pels bons desitjos i per seguir passant per aquí.

    Mireia, ja veus, sóc patidor de mena. Si s'haguessin quedat amb algú no passaria res, però estaven solets, pobres.

    ResponElimina
  23. Mogudeta l'entrada de l'any, sí senyor !
    Desitjo que ja estiguis recuperat del tot, i els gatets de ben segur que també.
    En aquestes dates, entre menjar... freds... "virus-varios" ...
    qui no té un nap te una col ...!
    Ja veuràs com ara tot arrenca ja bé !
    ;)

    ResponElimina
  24. Som-hi!
    Una entrada estressada, però ja calmarà
    bon any!

    ResponElimina
  25. XeXu, doncs sí que me l'emporto, sí. Sempre ve amb mi si marxo més d'un dia de casa, i dorm tot el dia, no amoïna gens, no fa soroll, no fa olor... És supergraciós i divertit i cap a qualsevol butxaca, jejeje. Ara, xerraire gens, tot el sorollet que fa és bufar una mica al veterinari (com un gat petit) i rosegar les seves croquetes, jejeje.

    Ja veus, comences parlant dany 9, de lifares i medicines i acabes parlant d'ericets, jajaja. Perdona.

    ResponElimina
  26. Per cert, què tal estas, tu, de l'al·lèrgia??, jejeje, un petonet curatiu, i tb un pel Blog i un altre pel Bamboo.

    Pd. Ei, he acabat CRISIS, juas, m'ha enganxat força!!! Ara en buscaré més, del Cook, que l'ADN no estava gans malament, tpoc. Mil gràcies per la recomanació!!!!

    ResponElimina
  27. - assumpta -, de moment tot bé, els gats, jo, i l'any. Esperem que continuï així per tots, oi?

    Deric, anem-hi plegats, que el 2009 ha de ser un bon any!

    Montse, ja m'agrada parlar d'ericets, que m'agraden molt, ja ho saps. No sé, no semblen ser unes bèsties que donin gaire, no sé com t'ho fas per donar-li mimitos i que te'n faci ell. Mira, ara mateix acaba de venir el Bamboo i se m'ha assegut a la falda, feina tinc per escriure, que em reclama l'atenció...
    Caram, has acabat Crisis gairebé al mateix temps que jo, així que ja saps si es casen o no! Ets molt ràpida, espero que em recomanis cosetes tu també. De Cook et recomano Tratamiento letal i Ceguera asesina, que no són tan coneguts, però en guardo bon record. I si no, ja saps, Contagio i Cromosoma 6, els seus primers best sellers. Et deixo que acaba de venir el Blog també i comença a ser impossible escriure, m'està llepant la mà!

    ResponElimina
  28. Ainx els petitons,és normal que no poguèssis estar sense saber com estan!!!!! I no seria la primera vegada que una persona em diu que ha començat l'any fatal però desprès ha anat millor que molts altres. Som-hi??? I TANT!!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.