diumenge, 9 de novembre de 2008

Resta

Sense tenir massa clar el que vull dir, perquè de coses en podria dir moltes, però no vull, tinc la necessitat d'escriure, i si de vegades aquest espai em serveix per jugar, reflexionar o explicar records o històries, altres també em serveix com a teràpia. Què trist, però, no poder dir les coses tan clares com voldria, per la gent que sap que tinc aquest lloc, i que no he triat que em llegeixin.

És un dia de resta, i les matemàtiques no enganyen. Els canvis dels que parlava en el post anterior van en la direcció contraria, però hem d'entendre que són per bé, i suposo que ens ho haurem de creure, fins que no es demostri el contrari. Dels revesos de la vida s'aprèn, però m'agradaria tenir una temporada tranquil·la, i la incertesa que visc en aquest moment és tan gran que penso que mai havia crescut tant. I ja no tinc 20 anys per tenir tant poques coses segures. Sort que algunes em queden, però no parlem de coses sinó de persones. Persones que m'oferiran la seva mà perquè l'agafi si em cal. Persones que els falta temps per córrer a buscar-me si saben que estic caient.

Estic bé. De moment estic bé. Però és inevitable que una pregunta em vingui al cap: I ara què?

27 comentaris:

  1. Tenir-ho com a teràpia va bé, més que res perquè hi dius el què creus i sents... tenir gent al voltant que et donaran la mà i estaran amb tu t'ha de donar més fortalesa, crec que ja ets fort i sensat, però tenir la gent sempre dóna més... i ara? ara creu en tu perquè poca gent hi ha com tu, de debò, a cuidar-se i sort, jo crec que tot anirà bé i espero clar.

    ResponElimina
  2. aquests moments en què la incertesa és tan gran i sembla que no para de crèixer, van apareixent en diferents moments de la vida, no és cosa de l'edat. Si tens persones que et donen la mà quan caus, agafa'ls la mà, això ja és tenir molt. Pel que fa al "i ara què?", és una pregunta que només la pots respondre tu, i tard o d'hora trobaras la resposta. Si n'estàs convençut, l'espera es farà més lleu.
    Un escrit difícil de comentar. No sempre trobem paraules encertades, però mira, el publico igualment. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Les coses poden donar un canvi radical en tan sols un segon i el proper canvi pot ser bo...

    Ara què? Doncs ara començar a caminar :-)

    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  4. El Nadal ha guanyat molts partits gràcies als seus revesos. Torna els cops amb revesos i qui sap. I aquesta pregunta de "i ara què" doncs, tòpicament, és temps, les circumstàncies són les que són i tmbé necessiten el seu temps. Cuida't i deixa't cuidar, que a vegades les coses no són perquè tinguis una edat o una altra. Petons i ànims!!!

    ResponElimina
  5. Ara a continuar endavant encara que per fer-ho a vegades hagis de recular unes passes. Pel que dius tens gent que t'ensenyarà per on va el camí quan tu no el vegis clarament i això és una gran sort, no creus? I disfruta de les petites coses, d'allò que per petit que sigui et causa satisfacció, regala't aquella cançó que tant t'agrada, un bon tallat en aquell bar, o una conversa amb qui vulguis.
    I segur, segur, no hi ha res a la vida, bé sí que no ens quedarem pas per llavor. ;)

    ResponElimina
  6. el dia després és vertígen, por. sembla que els dies passats no han passat, no han valgut de res.
    però no és així, el dia després ofereix noves mans que agafar, alegries futures i pàgines en blanc esperant ser escrites.

    i ara què? ara tot!

    ResponElimina
  7. La teràpia d'escriure és una bona teràpia, Xexu, però és llàstima que no puguis dir les coses tan clares com voldries o com caldria per sentir-te'n una mica més alliberat. Potser pots buscar un altre espai menys públic per a fer-ho amb més llibertat. Sé que tens molts bons amics per a fer-ho, però si vols, ja saps on sóc. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Hola Xexu, he caigut als teus desitjos i ara em tindràs aqui més que mai, més que a castells i tot...
    un petó al nas!

    ResponElimina
  9. No fan falta paraules explícites per entendre que estàs passant, què estàs sentint... Això ens passa a tots, ens ha passat a tots i són moments durs i difícils, però tu mateix saps que et tornaràs a aixecar, i això és fantàstic.
    Hi haurà dies que no tindràs força per aixecar-te i tot se't farà una muntanya, però no desisteixis, hauràs de tirar endavant.
    Sé que te'n sortiràs, perquè estic convençuda que no estàs sol, i a més a més, sempre ens tens a nosaltes, els teus amics anònims, la gent de l'altra banda de la pantalla, que t'estimem i et recolzem en tot el que faci falta.
    I tot tornarà a sortir bé. N'estic convençuda.

    Un petó ben gros, Xexu :)

    NeoPoeta

    ResponElimina
  10. amb argot casteller:
    els castells a vegades fan pinya, se'n continuen construint!

    ResponElimina
  11. Mmm.. te'l puc copiar?

    Els canvis potser no arriben com esperaves o desitjaves, xò segur que es van fent poc a poc.

    A mi, potser més que seguretat el que vull, o em manca i ara necessito és estabilitat.

    Ah! i ara de cop i volta, també em passa semblant a tu... quan coses més interiors meves estava deixant anar al blog, ara de cop i volta el blog el coneix un munt de gent del meu voltant, que estimo i aprecio però que em fa molta cosa que llegeixin el meu interior....

    Molta ànims!!!!!

    ResponElimina
  12. Aquestes èpoques sempre m'han fet pensar, en si es poden evitar o s'han de deixar passar com un encostipat. Vull dir, que no sé si per més que fem, la sensació que ho engloba tot és la que mana. És difícil mirar-s'ho en positiu quan no es compleixen certs mínims, que no sé si és el cas, però a mi m'ha passat en prolongades èpoques. Agafo d'una cançó "you don't need to smile when you're hurt inside". Qualsevol història filosòfica potser ara farà més nosa que servei; en canvi t'ofereixo la meva mà virtual i si la vols tb real pel que vulguis. Tornaràs a trobar el començament del celo aviat.

    ResponElimina
  13. En els moments de major incertesa és quan un s'ha d'esforçar a prendre decissions i a tirar endavant, sigui com sigui. Tot i que són etapes que quan més aviat passin millor, a la llarga s'acaben veient com a lliçons que ens tenia preparada la vida de cara al que ens ha de venir demà. Tot passa... (Semblo una predicadora haha):P

    ResponElimina
  14. Tens un regalet al Bar. Fes-hi una ullada

    ResponElimina
  15. I ara que? Buf. Ja veuràs. Aquesta pregunta t'anirà apareixent una vegada i altre al llarg dels anys.

    ResponElimina
  16. bé, si no tives massa, et dono la meva mà... més que res que poder m'arrosegaries i tot! i et preguntes i ara que? no no no
    preguntat, i ara cap on? i per que no?

    ResponElimina
  17. En aquest moment, et dono la meva mà de suport virtual i una abraçada per encomanar-te força i ànims. Tot i que sovint no entenem els revessos que ens regala la vida, sempre n'acabem traient la part positiva. Anima't una mica, d'acord?

    ResponElimina
  18. ... em sembla que ara toca esperar. Esperar i gaudir dels teus amics i companys (i mininus)Com tu bé dius, tens la sort de no estar sol :) Una fortíssima abraçada, petonassos ben forts i molts ànims!!!!!!

    ResponElimina
  19. Doncs ara a seguir endavant, a seguir caminant, a seguir lluitant, a seguir pensant i desitjant, sentint... vivint!!!
    Les incerteses a la vida costen d'assimilar, però com bé dius, tot serveix per aprendre alguna cosa. No creguis que no tens edat per estar així... és totalment mentida aquesta idea!
    El blog com a teràpia és una bona eina si es complementa amb el suport de la gent del món real, això ja ho sabem tots. Però em temo que aquest fre de mà que poses a causa de certes mirades conegudes fa que no puguis expressar tot allò que realment voldries... i em sap greu, perquè si poguessis entendries el significat de la paraula "teràpia blogaire" (que m'acabo d'inventar..jeje)
    Enfi, que aquí ens tens... que molts ànims i una abraçada gegant!
    i amuuuuuunt!!!!!!

    ResponElimina
  20. M'ha agradat el paral·lelisme de l'Estrip amb els castells... quants n'arriben a caure i es tornen a aixecar! I és a mida d'anar-ho intentant que un es fa més fort, més segur, més valent.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Hi ha preguntes que no tenen resposta o, simplement, no cal buscar-la.
    Viu.

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots pel suport i les paraules. Aquest cop volia contestar-vos de manera individual, però millor us ho agraeixo amb un post. Sou l'hòstia de veritat, tot el que em dieu em fa arribar una estimació que em fa sentir especial, i això és impagable. Us heu convertit en un suport important a la meva vida. Prometo que tornaré a contestar individualment cada comentari, però m'ho perdoneu aquest cop, oi?

    ResponElimina
  23. No puc afegir gaire cosa més de la que ja t'han dit... Una etapa d'incertesa, de cruesa en la teva vida, però que passarà... I ets fort, i tens valor i empenta per superar-la, aquesta i les que et vinguin, i no perdràs el rumb de la teva vida perquè tu la dirigiràs cap a on voldràs... Potser una mica de marejol fa torontollar la barca, però un bon mariner com tu aferra el timó i segueix endavant, i tant! Jo hi confio, com tots, com els que t'envoltem físicament i virtualment. I això potser fa contrapès amb la resta, no? Potser fins i tot suma una miqueta ^^

    petonassos, ànims i una abraçada!!!

    ResponElimina
  24. ...em sembla que després del primer post que he llegit, el que has escrit avui, 11 de novembre, ara no hi ha gaire cosa a dir. Et sap greu que em reservi per un altre dia?

    Em sap greu no haver-ho llegit quan les meves paraules haurien pogut servir d'alguna cosa, encara que fos només un petit consol...

    ResponElimina
  25. Saps? Jo sempre vull pensar que les coses que passen, per molt mal que ens facin, passen per bé. Perquè del dolor, de la tristesa, del patiment... de tots aquests sentiments que tanta por ens fan i potser també, tant ens fan plorar, de tot això Xexu, se n'aprèn... I ens fem més forts i valents...
    I saps què penso? Que és molt enriquidor tenir persones a la vora a qui poder agafar la mà, però encara és més enriquidor tenir persones a la vora que ens l'ofereixen... I tu aquestes persones les tens. I saps què vol dir això? Que ets una gran persona... Molts molts ànims i ara... suma, suma i suma!

    ResponElimina
  26. por favor, si puedes pone un tradutor para portugues para yo acompañar este espacio.
    gracias.

    saludos


    http:\\coresemtonsdecinza.blogspot.com

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.