diumenge, 30 de novembre de 2008

Renaixement laboral

A finals de la setmana passada vaig fer el meu primer acte social amb els companys de la nova feina, i això que no en sóc massa partidari (de fer coses amb els de la feina, no d'ells, pobrets). Després de dues setmanes treballant, i de cobrar el primer mig-sou, he de dir que estic molt content del gir que ha donat la meva vida. Faig una feina que puc i sé fer, i l'ambient és molt bo en general. És fàcil pensar que aquesta és la idea inicial i que després tot canvia, en sóc conscient, però em penso que he tingut sort i que gran part de la bona impressió que tinc ara es mantindrà. És tot gent d'edats semblants a la meva, i penso que me'ls començo a guanyar, fins i tot als superiors.

Però el millor de tot és que han reviscut les meves ganes de treballar i la meva motivació, ja que d'alguna manera ja es valora i s'aprecia la meva feina. Mai hagués pensat que sabia tantes coses i podia aportar tant, ja que feia temps que em sentia 'l'últim mono' i no em veia preparat com altres companys. Ara, sense adonar-me'n, em surten els molts coneixements adquirits al llarg dels anys i he pres les regnes de la meva posició, fins i tot en tasques formatives. Alguns suggeriments meus ja s'estan posant en pràctica, i m'han vist amb tantes ganes que aquesta setmana m'assignaran un projecte perquè el comenci i l'acabi jo. En dues setmanes he demostrat el que no he pogut demostrar en cinc anys, i han vist que tot el que m'han demanat, tasques senzilles per ara, ho he fet sense massa dificultat.

Tot això és molt important per mi perquè em calia una injecció d'autoestima, i l'estic tenint. Ara només queda continuar demostrant el que puc fer, però no als caps ni als meus companys, sinó a mi mateix, que sóc qui més necessita ser-ne conscient. No em vull relaxar. He començat bé però vull continuar millor. Ja era hora que la feina, això que jo tinc en tan baixa posició en la meva escala de valors, però tan necessari, em portés alguna alegria.

34 comentaris:

  1. Me n'alegro que vagi tant bé. La veritat és que tots volem ser útils, no?

    Jo també espero que, quan treballi (si,si QUAN) pugui sentir-me així!!

    ResponElimina
  2. Me n'alegro molt per tu. Com ja preveies, aquests canvis han estat per millorar, així que... MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!!! I que duri!

    D'altra banda, jo tampoc no era partidaria de sortir amb companys de la feina però et puc dir que PER SORT he canviat en això i no m'ha anat gens malament.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats!! I tant, perquè sentir-se a gust a la feina, sentir que treballes bé i realitzat és importantíssim!!!

    La feina pot ser només feina, xò quan treballes a gust i estàs content amb la feina que fas és una cadena que fa que les demés coses també vagin millor.

    ResponElimina
  4. És tot un privilegi estar bé a la feina, hi passem moltes hores i no em podem prescindir, ni que ens toqui la grossa de nadal!
    Me n'alegro molt, maco.
    Pst, que som capris, som guais ;) jejejeje
    Que vagi molt rebé el projecte!

    ResponElimina
  5. Moltes Felicitats! tant per la feina com pel nou projecte. És el més important, trobar-s'hi bé amb la tasca a fer i amb els companys i no sempre va lligat. M'alegro que ho veguis així i que així ho pugués seguir sentint molt de temps !!! :)

    ResponElimina
  6. molt bé, d'això se'n diu progressa adequadament, ara que l'escola està de moda!
    que duri!
    et deus sentir com un nen, el nen del que parlo jo avui al meu escrit!

    ResponElimina
  7. En una de les meues primeres feines hi havia gent que comptava els dies que els quedava per jubilar-se encara que tenien més de 10 anys per al davant...Ho vaig trobar molt trist i sempre he pensat que la feina ens ha d'agradar. Hi ha moments de tot, és clar, però disfrutar treballant és un privilegi. Felicitats!

    ResponElimina
  8. Enhorabona per tu, me n'alegro molt i molt, però moltíssim, quan un es sent ple i realitzat, i notes que tornes a ser "viu" com a persona valorada entre d'altres, la sola alegria omple el cor i ja no et cal gaire res més, de moment. Estic molt contenta per tu, de veritat, un fortíssim petó, estimat, finalment el nostre Xexu té el lloc que mereix!

    ResponElimina
  9. Ostres!!! Quina alegria llegir aquest post, Xexu!!
    Et felicito de tot cor!! :-))
    (He llegit i m'he quedat amb un somriure molt gran!!)

    ResponElimina
  10. Molt bé XeXu, mica en mica nano, fes-ho per tu i després la resta, no n'hi ha cap dubte :)me'n alegro que et sentis així

    ResponElimina
  11. Me n'alegro moltíssim, de tot, de tot, que t'hi trobis bé, que et valorin i que amb tant poc temps ja t'estiguis fent un lloc que et deixa satisfet. Una abraçada ben forta de tant contenta.

    ResponElimina
  12. Molt bé noi, ja sé que es repetir tot el que t'han dit, però jo no tinc la facilitat d'adjectius de l'orador del "está pasando" així que només et puc dir que me n'alegro moltíssim per tut i que estic segur que aportaràs tantes coses bones com les que t'aportaran a tu.

    ResponElimina
  13. Com tots, jo també me n'alegro molt. Saps, no tenia cap dubte que arribaria un dia que llegiria això. Tu ho has passat malament perquè no arribava, però jo estava segura que així seria. Per tot el que t'he anat llegint, estic segura que vals molt i només calia esperar.
    Felicitats, de tot cor i endavant les atxes, amic XeXu!

    ResponElimina
  14. tot arriva, a la curta o poder sempre a la llarga, però tot arriva.
    No demostris però, públicament, massa alegria, ja saps que hi ha gent que això els punxa i ...
    Ara et donaré un consell que em va donar la meva iaia quan vaig començar a treballar i que he aplicat amb éxit. Em va dir que malgrat no estiguis bé, a la feina i al carrer, no deixis que ho vegin, posa't un somriure en la teva cara, arregla't i endavant amb força. I m'ha funcionat, Em permeto de dir-ho ja que, podria ser ta mare!! ;-)
    Bona sort i empenta, i records als gatets, ara deuen estar molta estona solets...

    ResponElimina
  15. La valoració cap a un mateix, això és el més important de tot...
    El reconeixement de la nostra feina, és a vegades el més important de tot... Jo el considero així, malgrat que a la gent li costi tant fer-lo...
    ;-D

    ResponElimina
  16. Ahir, quan ja havia apagat l'ordinador i planxava una camisa extreta del munt de roba acumulada que tinc per planxar, reflexionava sobre algunes de les coses llegides durant el dia als blogs... i, de cop i volta em va venir aquesta frase teva:

    "En dues setmanes he demostrat el que no he pogut demostrar en cinc anys"

    I em vaig recordar del bambú... que, després de set anys esperant, en sis setmanes creixia i creixia i creixia :-))

    ResponElimina
  17. Molt bé! Quina alegria! :)

    És que l'ambient de treball hi fa molt, eh? Encara que no vulguis t'acaba influint en moltsvaspectes de la teva vida!

    Endavant, ah! I, estic d'acord amb el consel de la Menta Fresca.

    ResponElimina
  18. Ahir en certa manera parlavem d'això dinant. De la pressió de la feina etc. Jo crec que sense pressió podem treure lo millor nostre, i com tu dius has tret en pocs dies molts coneixement que seran útils. I ho has fet perquè t'han donat l'oportunitat i han vist que vals la pena.
    Espero que res s'espatlli i tot continue sempre així. Com diu Assumpta ets com el bambú :)

    ResponElimina
  19. Molt bé Xexu, és important fer les coses amb alegria, content i convençut que ets capaç de fer-les. L'actitud hi fa molt i si tu estàs bé tot rutlla millor. Suposo que quan el coco està ofuscat no sap trobar tot allò que té amagat. Ostres noi, destil·les optimisme! Felicitats!

    ResponElimina
  20. Bromes a banda, aprofita això de gaudir treballant perquè el pitjor que et pot passar és treballar en una cosa que no t'ompli!

    Tot i que de les teves paraules es desprèn que tens unes companyes molt maques oi? jejeje (no me n'he pogut estar!)

    ResponElimina
  21. Felicitats, crack!!!!
    Petonets i cava i galetes!!!

    Pd. per cert, què fa un bioquímic, exactament???

    ResponElimina
  22. en general, si sabem trobar motivació i bon ambient a la feina, el dia a dia amb nosaltres mateixos millora moltíssim.
    pot semblar un argument una mica cursiló però, si ets mínimament feliç a la feina, ho ets també (encara que sigui mínimament) a la teva vida diària.

    felicitaaaaaaaaaats!

    ResponElimina
  23. Clar que sí, Xexu!
    Autoestima per damunt de tot!

    Ànims, i a seguir donant canya!



    Salut!

    ResponElimina
  24. doncs moltes -i merescudes- felicitats :))

    ResponElimina
  25. M'alegra molt llegir el teu post. Sentir-se bé és molt important i necessari en tots els àmbits de la vida, i el laboral, n'és un. Poder trobar aquell lloc on un és valorat, és tota una recerca que alguns troben més aviat que d'altres, però que cal no deixar mai per inútil. Endavant i moltes felicitats!

    ResponElimina
  26. Aquestes coses es noten, aquestes bones impressions i vibracions inicials no solen ser passatgeres. T'ho dic per experiència... almenys a mi m'ha passat. Quan vaig començar a la feina a on estic treballant vaig sentir que hi estaria molt bé i que seria una gran oportunitat per mi, i així ha sigut. Així és que confio plenament en què tot t'anirà molt bé, perquè confio en les teves capacitats, sempre ho he fet... només que et feia falta tenir l'entorn adient per desenvolupar-les!
    Enhorabona XeXu, de veritat!
    una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  27. Què et puc dir?? Doncs que me n'alegro moltíssim per tu!!! Estar bé a la feina, que t'aporti coses, que hi puguis aprendre, que et valorin, que vegis que serveix d'alguna cosa... Tot això són coses importantíssimes que de vegades no valorem: si no les tenim, no les veiem. Prò quan hi són... és al·lucinant perquè t'adones com n'és, d'important, estar bé a la feina! aix...

    Estic contentíssima per tu, de debò! :D

    ResponElimina
  28. Ei, que bé, Xexu, me'n alegro moltissim, de veritat :) Que la feina t'agradi és una cosa necessària ja que és on has de passar un terç del teu dia, i haver-lo de passar en un lloc en que no estàs còmode...

    Me'n alegro molt, de veritat :)

    ResponElimina
  29. realment la feina, només pel fet que li hem de dedicar tantes hores, val la pena que ens doni alguna alegria. Sembla que ara, a tu te'n dona i me n'alegro molt!

    ResponElimina
  30. Me n'alegro molt per tu! Veus com les coses han anat bé? I saps per què van bé? Perquè en saps i això vol dir que vals. I el primer que s'ho ha de creure ets tu, recorda-ho... Que en cinc anys no hagin estat capaços de veure el teu talent no vol dir que no el tinguis i això ha quedat palès en aquestes dues setmanes. Així que no dubtis gens de tu i demostra del que ets capaç! Ah! I gaudeix de la gent de la feina, és molt enriquidor i important anar-hi a gust. Sort!

    ResponElimina
  31. Moltíssimes gràcies a tothom pels vostres comentaris. Estic molt content pel fet que us explico al post, i tenia ganes de compartir-ho amb vosaltres. Les vostres felicitacions em fan feliç, igual com els vostres ànims, quan calen, sempre m'han pujat la moral. Espero continuar així molt temps, i anar-me sentint millor cada cop.

    Ballarinadeplom, per mi sentir-me útil, i que m'ho facin veure, és una necessitat.

    Silenci, de canvis n'hi ha hagut molts i variats, i no tots han sigut bons, ni ha estat fàcil arribar fins aquí. Però ara que hi sóc em sento bé, és clar. I de moment he trobat bona gent a la feina, però temps al temps, ja veurem si canviaré d'idea pel que fa a sortir amb ells.

    Rits, tens raó. Amb aquesta feina m'ha canviat la cara, com a mínim sento alleugerit un punt important de la vida, que és tenir diners a la butxaca. A més, m'hi sento bé, i això ho valoro molt més, que també podria tenir diners però estar fastiguejat.

    Elur, és que els capris ja les tenim aquestes coses, caiem bé, fem bé la feina, tothom ens aprecia... aquestes coses no te les diuen gaire sovint, oi? A mi tampoc. Per què serà? Moltes gràcies maca.

    Jordi, les 'atxes' les tinc ben esmolades!

    -assumpta-, per ara, tasca i companys, tot bé. I amb els que més estretament hauré de treballar, em sembla que mai hi tindré cap problema, si no me'ls busco.

    Estrip, segur que entre tota la munió de papers i paperassa que es fan a l'empresa per culpa de la ISO, també hi deu figurar el que diu si la gent progressa adequadament o no. Miraré si el trobo.

    Kweilan, benvinguda al meu blog, encara que em sembla que ja havies passat per aquí sense dir res. Gaudir de la feina és tal privilegi que no tothom el té o el mereix. Si has d'estar pensant en la jubilació a falta de 10 anys, potser que t'ho repensis, i que miris de treballar d'alguna altra cosa.

    Gràcies Zel. Per mi és important sentir-me valorat perquè abans no me'n sentia. Queda molt camí per recórrer, però almenys demostro que no sóc un principiant, i que encara puc donar molt de mi.

    Assumpta, moltes gràcies. Saps, em sorprèn, però m'encanta, que persones desconegudes puguin sentir una alegria tan sincera davant d'una bona notícia d'algú que tant sols llegeixen. I si t'ho dic a tu, encara que podria dir-ho també d'altres, és perquè la sinceritat de les teves paraules m'arriba moltíssim. A mi també em passa, eh? Són els vincles que s'estableixen. I referent al teu segon comentari, tens tota la raó! A mi perquè em costa fer relacions d'idees, però la història que vas explicar sobre el bambú és força adient, sense voler-me comparar a una majestuosa canya de bambú, és clar. I és que tot lliga, jo tinc un gat que es diu Bamboo!!

    Cesc, tot al seu temps, però de moment ja m'estic demostrant a mi mateix tot el que puc fer. I mica en mica els altres també ho van veient.

    Gràcies Carme, de moment tot és positiu, certament, i cada dia tinc més feina. Però tinc ganes de fer-la, suposa un repte, i per mi això ja és una bona motivació. Si me'n surto em sentiré bé, i a més m'ho valoraran.

    Carquinyoli, si fossis un d'aquells de l'Está Pasando hauria de posar un filtre per no deixar-te entrar per aquí. Sempre som a temps d'aprendre, i tinc intenció de fer-ho, però m'encanta que també puguin aprendre de mi.

    Rita, després de les ratllades que us he fotut, si arribava aquest dia, què menys que compartir-ho amb vosaltres també que sempre teniu paraules tan amables per mi, i m'animeu tant.

    Menta, si no demostro alegria a casa meva, on l'he de demostrar si no? Em sap greu, però una sensació tan bona com la que estic tenint l'havia d'explicar i compartir amb vosaltres. I saps una cosa, no estic del tot d'acord amb el consell que em dones, tot i que t'ho agraeixo molt. Això que dius ho vaig fer durant molt temps a la meva anterior feina. No permetia que res de fora hi interferís, i reprimir tot allò em feia molt mal. Després vaig tenir una temporada molt baixa i no hi havia manera d'aixecar-me ni a la feina, i els companys no sabien com posar-se davant d'això. N'era un ferm partidari, però ja no penso tant així. Hi ha coses que estan per sobre de tot, i a la feina poden ser més comprensius si et veuen més humà, penso jo. Això sí, una cosa tinc molt clara, es noti o no el mal moment, a la feina sempre a donar el màxim, si hi ha coses que estan per sobre, demostrar també que la teva professionalitat està fora de tot dubte. Això ho tinc molt clar.

    Gràcies Deric.

    Eli, és cert que es tendeix més a fer veure els fracassos que no pas a lloar els èxits. Per això a la vida sempre intento felicitar aquells que fan les coses bé, perquè la correcció s'ha d'homenatjar si pretens després fer notar quan una cosa està malament. Per mi és una gran font de motivació que faig bé la feina i no només es queixin el dia que queda enrocada.

    Tarambana, jo no estic tan d'acord amb la Menta Fresca, ja li he explicat a la resposta del seu comentari, si et ve de gust ho pots llegir. Però sí que estic d'acord amb això de l'ambient, és molt important, per mi molt més que el sou. Penso que he tingut sort i que estic encaixant força bé.

    Bajo, estic content d'aquesta oportunitat que m'han donat i de com de fluïda és la comunicació per ara. Aquest va ser un dels meus problemes en el passat, però he après dels errors. Espero seguir demostrant que no s'han equivocat contractant-me.

    Marta, per una vegada que m'agafo les coses amb optimisme, deixa'm gaudir-ne! No és massa comú en mi, la veritat. Però en aquest poc temps que porto allà, la meva mentalitat ha canviat molt. Tinc les piles carregades i moltes ganes de menjar-me el món. Aquesta és l'actitud, no?

    Clint, que si no em fas riure en un comentari no seria el mateix! Alguna n'hi ha que es salva, però ja prou feina tinc, mai més ben dit!

    Montse, doncs jo ara unes galetes me les fotia. Moltes gràcies. I el que fa un bioquímic no ho sé massa bé, ni jo ni ningú, així que si ho descobreixes, no dubtis en explicar-m'ho.

    Òscar, a la feina hi passem moltes hores, i és normal que si passem vuit hores putejats, quan sortim no ens canvi la cara a l'instant, i ho anem arrossegant. També passa a l'inrevés, suposo. De moment, més feliç no ho sé, però cada dia surto d'allà ben cansat!

    Gràcies Musa, a veure si em dura ben alta molt de temps. L'autoestima, vull dir.

    Moltes gràcies Aina, (també per deixar-te veure).

    Manuscrits, vols dir que tothom ho acaba trobant? Suposo que no, però com dius, cal seguir buscant-ho. Mai sabem si estem en el millor lloc que podríem estar, però la qüestió és saber conformar-se amb el que ens ofereix el que nosaltres volem.

    Gràcies iruNa. Espero que es mantinguin aquestes bones sensacions, cada dia que passo veig més que no m'equivoco. Després, quan coneixes a la gent, tothom té les seves coses, però no deixen de ser companys de feina, i si t'han de sorgir amics, ja sorgiran amb el temps, l'ambient general i el respecte és el més important. I com que jo estic bé, crec que els estic aportant una alenada d'aire fresc i que m'estic integrant bé, almenys amb els que tinc més a prop. I sobretot, aprenc dels errors pel que fa al tracte amb els caps, que a mi fer-me amb la gent no em costa, però he d'aprendre a tractar amb els que manen.

    Núr, és molt interessant això que dius. Bé, gràcies, abans de res. Però deia que és cert que si no tens aquestes coses no li dones importància, però sense saber per què, no estàs a gust i et sents malament, fins que t'adones dels motius. Quan te n'adones segurament és tan tard que canviaràs de feina segur. Gaudir-ne és l'hòstia, ho estic descobrint!

    Neo, 9 hores si comptem el dinar. No és poc, eh? Comptant sobretot que són les hores que en teoria estàs més despert. Si no estàs còmode i la feina no t'agrada, millor plegar. Fent aquests càlculs m'has fet agafar unes ganes de cap de setmana...

    Bruixoleta, crec que ja em tocava. Sempre em queixo i estic segur que hi ha molta gent que està molt pitjor del que jo estava (en feines equiparables; evidentment, hi ha moltes feines pitjors que la meva amb les que no em compararia), però el fet d'estar a gust, fer una cosa que saps fer i t'agrada, que et suposa un repte i que t'hi trobis bon ambient crec que és tot el que es pot demanar. Ah, i gràcies.

    Guspira, la veritat és que estic descobrint que puc arribar lluny si hi poso ganes, però no només jo, sinó molta gent, però ca trobar el lloc adient i que et valorin adequadament. Si et convencen i et convences de que no pots, segur que no podràs. Els èxits no venen sols i s'han de treballar, i per fer-ho cal motivació i força. Ara tinc molta confiança en el que faig, i se'm plantegen nous reptes. Espero seguir estant a l'alçada, almenys sé que la meva actitud és la correcta.

    ResponElimina
  32. Arribo a misses dites però bé... Moltes felicitats xexu, me n'alegro moltíssim per a tu, és fantàstic que puguis estar còmode i sobretot que demostris el teu potencial que fins ara no havies pogut lluir pel que dius... I l'adjudicació del nou projecte... bufff.. sona brutal. Que tinguis moltíssima sort en tot el que et vingui a partir d'ara. molts petons.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.