divendres, 7 de novembre de 2008

Primaveres a la tardor

Aquests dies no estic escrivint massa, no tinc idees, però segurament és perquè tinc altres coses al cap, coses de les que no vull escriure perquè em faria mal. Però m'adono que fa un temps enunciava canvis, i de canvis no n'han faltat, però em sembla que a dia d'avui cap d'ells no s'ha produït de la manera que jo esperava. I això era pel maig, i tot i que fa molt que no en parlo, el maig no ha acabat encara, i no sé quan acabarà. I potser serà moment de viure en un infinit maig, imaginant que els mesos passen al ritme que toca.

Res no funciona com voldria, i poca cosa hi puc fer. O potser sí que hi podria fer més, però no sé com, i no sé si en sóc capaç. Avui estic trist, i n'estaré. Però no perdo el nord, perquè sé que tot té tendència a arreglar-se, i me'n sortiré, costi el que costi, i de suport no me'n falta. No demano grans coses en aquesta vida, vull una existència tranquil·la, senzilla, i al final la tindré. El 'quan' és ja més complicat, però fins i tot això és qüestió de temps.

40 comentaris:

  1. fins i tot un rellotge parat marca correctament la hora dues vegades al dia... així que paciència que fins i tot del més fosc dels embolics es pot sortir.

    I bé, parlant de meteorologia, si que és una mica maig aquests dies, de fet, en maig també va haver un temporal de pluges i feia fred...

    ResponElimina
  2. Xexu, oblida't del maig o fEs que a partir d'ara t'agradi! No és un gran consell però quan les coses són difícils de canviar la qüestió és viure el màxim de bé amb elles, però sense deixar d'intentar millorar-les.

    No sóc massa bona donant consells, però si serveix d'alguna cosa:
    ÀNIMS!

    ResponElimina
  3. Amic XeXu, no estiguis trist, tingues paciència, només el temps ho posa tot al seu lloc i tu tindràs el bon lloc que mereixes.
    Una abraçada i uns petons!

    ResponElimina
  4. Xexu, he obert un moment el blog abans de marxar fins diumenge i m'ha impressionat aquest escrit teu... i no puc passar sense dir res.

    Tu, que sempre tens paraules d'ànim per tothom, que vas repartint somriures, que regales el teu temps en comentaris que ajuden, que distreuen, que animen, que fan pensar... que fan pinya...

    Només dir-te que, com tu mateix escrius, les coses s'aniran arreglant, crec de veritat que ho mereixes.

    I potser et sorprendrà la manera en que es puguin arreglar, a vegades els canvis arriben de manera inesperada, sorprenent, d'on menys esperem...

    Mentres tant... ànims, molts ànims!!!

    ResponElimina
  5. maig no dura cent anys. mentre t'acaba aquest nefast mes, molts d'ànims!

    ResponElimina
  6. Si vol emocions fortes, sempre es pot fer mestre, les coses seguiran sense funcionar com vostè voldria, però tindria inspiració per escriure una bona estona, li ho asseguro.

    ResponElimina
  7. a mi també em passa que estic trista pq les coses no són com jo voldria. Suposo que no sempre tot depèn de nosaltres. De vegades la vida és com és i mira... Però m'agrada això que dius que tot té tendència a arreglar-se. Temps al temps. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. El teu escrit l'he sentit molt meu!!

    Molts ànims. Potser no s'han donat els canvis que esperaves o volies, xò de segur que s'han anat donant petits canvis, potser imperceptibles a primer cop d'ull, però segur que hi són i que et portaran a d'altres. Segur que les coses aniran donant-se. Poc a poc, sense pressions ni presses.

    Et confessaré que també havia de ser un any de canvis, i de fet n'he tingut molts i alguns encara no els he assumit gaire bé, xò sovint em sento igual que uns mesos enrera, igual de trista per coses que no sé canviar.....

    Per si et serveix, crec que en som uns quants que ens sentim així últimament. Un dia, un amic que em coneix bé, em va dir que aquest mes costa molt de tirar endavant.

    Per cert, molt xulos els anagrames!!

    ResponElimina
  9. Xexu, m'alegra el teu optimisme, la teva voluntat de tirar endevant... penso que és algo molt important i que a molts ens falta.

    Sí, tot s'arregla i tu ho tens present. Saps que no t'has de creuar de braços però tampoc s'hi val córrer... El maig fa malt, molt de mal (i això que és el meu mes!) Però serà per això que he sortit romàntica i melancòlica, i gafada amorosament (ja se sap, afortunada en juego...)

    Però parlant de tu, és moment de posar-li una banda sonora ben animada a la teva vida i esperar que els canvis ens portin cap a un lloc millor...

    El riu sempre acaba al mar, pensa-hi :)

    Un petó, anima't!

    ResponElimina
  10. Quna imaginem què passarà en un futur, quna ens creem expectatives, sempre estem especulant i creant unes imatges que no són certes. No podem saber com serà el futur, no podem predir què passarà, només aproximar-ho i socont la ment és somiadora. És normal que de vegades les coses no surtin com voldríem o com les haviem planejat, però mica en mica tot tornarà al seu lloc, reorganitzaràs la teva vida a la teva mida i hauràs trobat el lloc que sempre has buscat. Fa ràbia saber que tot és qüestió de temps, i a sobre que aquest no s'atura i que va corrent, i l'espera es fa llarga i eterna. Però també crec que ets un home pacient, i sabràs esperar la teva oportunitat i el teu moment. Si més no, cal buscar-li una mica el cantó pòsitiu, no pot ser que te'm posis trist... Pel maig, cada dia un raig, diuen. Doncs la tardor també és època de tepmestes, i és la teva estació preferida... ;-) Transforma el maig al teu gust ^^ Petons!

    ResponElimina
  11. pero que gozo en un pozo ni que niño muertoooo! diria la meva amiga Madre Cuervo... Ets un tio genial, el maig fa dies que va quedar enrere, les coses canvien al seu ritme i el millor està per arribar, i a tú... t'ha d'arribar per força!! perquè els que et llegim bé ho sabem que totes t'hauríen de pondre. Ets sincer, sensible i emotiu. Tens un cor de pà bimbo i et mereixes el millor. Ets cabal i tenaç, i ets un paio intel.ligent (renoi, si me n'has ensenyat de coses al blog!)així que ja t'estàs traient de sobre aquesta pena que s'ens ha encomanat a tots amb aquest post i tornes a somriure, perquè de motius n'has de tenir!! vaaaa, si fa dos dies escrivies quelcom molt bonic sobre la complicitat tot cantussejant Antònia Font... no pots ser que te n'hagis oblidat!

    T'envio una abraçadaaaa d'aquelles que et trenquen les costelles i un petò al front, que aquests ho curen tot ;p!

    ResponElimina
  12. company, estem igual, canvis que volem i que no arriben. No hem tingut massa do de la oportunitat. Tot i això estic amb tu, és qüestió de temps i tot arribarà. Reconverteix la tristesa en empenta.

    ResponElimina
  13. tinc la mateixa sensació, i ho saps, aquella que et trasbalsa sencera i et deixa clavada sense saber cap on tirar. els meus canvis tampoc han anat en la direcció que volia. però saps què és el que em sembla que hem de fer? arrencar l'última fulla del calendari i despertar-nos sabent que el que ha quedat enrera ja no es mourà de lloc. ànims :)

    ResponElimina
  14. El que té de bo el maig és que, tard o aviat, acaba tornant.

    No ho sé, avui et podria dir moltes coses. Jo no estic en el meu millor moment, sinó tot el contrari. Però a vegades, no ho sé, com dius, les coses s'acaben arreglant soles.

    Tampoc sé si té a veure amb la frase d'aquí a la dreta, ni amb moltes altres coses. I ja m'enrotllo, com sempre.

    Només això: el maig sempre torna. Sempre després de l'abril. I l'altre dia ho deia: ostres, jo no vull que els altres siguin infeliços. Jo vull ser feliç jo, i que els altres també. I sé que això no és cap consol. Però si et serveix d'alguna cosa, el meu maig també s'està allargant molt. Massa :-( Tot i que, segurament, només sigui una petita part del teu maig.

    Ànims!

    ResponElimina
  15. Acabo de demanar el mateix en un post. Això de no perdre el nord, molt important. Després costa molt de recuperar. I m'encanta la manera de pensar, que tot té tendència a arreglar-se. Si es pensa en positiu, és el primer pas.

    El quan s'acabarà aquest maig etern és angoixamt, no et diré que no. A mi se m'ha allargat el juny fins fa dos dies.

    Però compte, aviat vé el Nadal, i els Nadals amb tristor són fotuts.

    All things must pass...

    ResponElimina
  16. a vegades tenir l'esperança que el temps ho curarà tot, i no saber quan, es una putada, perquè la incertesa és dura. Però m'agradaria que no desesperessis i no deixessis de lluitar, doncs tu ets un bon conseller quan els altres tenim el cap sota l'ala i malgrat no conèixe't en persona, crec que ets un bon amic, dels que no decepciones.
    Així, que endavant, busca sota les pedres i no et desanimis.

    ResponElimina
  17. estigues trist si és això el que sents, no ens hem d'avergonyir ni de fugir d'estar tristos, plora si cal, i d'aquesta manera aniràs tirant endavant i abandonant el maig...
    i manten-te ferm en mirar endavant i estigues convençut que te'n sortiràs perquè això serà el que et permetrà abandonar la tristesa i tornar a somriure...
    petó de cap de setmana...

    ResponElimina
  18. De vegades estar trist és inevitable, i com dius, de suport no te'n falta, i no ho dubto, poques persones com tu he conegut. Hi ha coses que no acaben mai, però el dia menys passat acaben acabant-se. I és que sempre aquestes temporades en què no tot arriba com voldríem ni s'arregla fa mal i cansa... perquè suposo que vols solucionar-ho ja... el què s'ha de fer, és el què fas, amb ganes i força, el quan ja vindrà... no ho dubto, ànims XeXu, i si avui estàs trist, espero que demà portis un somriure ben a la vora.

    ResponElimina
  19. Res no dura per sempre, com tu dius. I tot és qüestió de temps. Xexu, segur que no hi ha cap maig infinit, els altres també existeixen, segur que ho notaràs aviat, un dia o altre.

    Em sap greu que estiguis trist, però a vegades toca, a tots ens toca. No puc fer-hi res, però sempre podem seure una estona al mateix blog i fer-nos una mica de companyia. Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Em sap greu XeXu que estiguis així, de debò

    ResponElimina
  21. Busca els somriures dels que parlaves l'altre dia, aquells que sorgeixen quan per un instant et pots oblidar fins i tot de qui ets tot escoltant una cançó divertida...
    No t'hi encaparris més del compte amb tot plegat Xexu, mica en mica i "nàfent", no es pot arreglar tot de cop, encara que siguis capaç de trobar solucions a tot, que segur que n'ets. I si avui estàs trist, doncs estàs trist (i em sap molt de greu) i demà, dissabte, fixa't ben bé en els arbres... fixa-t'hi bé, mooooooooooooooolt bé. Ho veus que no són verds flamants primaverencs?? doncs senyal de que no estem a maig. Xxxxxxxxxxxit! no admeto rèpliques, eh? hoooooooome, amb la ilu que em feia ser a la tardor, a mi.
    Va, seriosament. Espero que almenys aquesta tonteria que t'he escrit t'hagi arrencat mig somriure.
    Una abraçada, maco! (i mira bé els arbres!!)

    ResponElimina
  22. Xexu, estimat, tens la nostra companyia, pel que calgui, ja saps on sóc!
    I si el maig dura sense empitjorar, ben durat, mira, sempre en poden passar de pitjors. Un superpetó!

    ResponElimina
  23. Vinga, Xexu! Que es un momentito sólo de bajada!
    Ànims!

    ResponElimina
  24. Mmm... no sé massa què dir-te després de tots els ànims que ja t'han donat... ja veus, a vegades em falten les paraules, es perden o se les emporta el vent jugant amb elles com fa amb les fulles dels arbres, mentre jo, quieta, ressegueixo la seva bella dansa, deixant-me endur per una mena de musicalitat que flueix de no sé on, però que m'omple de manera estranya. En moments així, el silenci de qui comparteix aquest instant al teu costat, potser un autèntic bàlsam...

    ResponElimina
  25. I ja no sé què dir després de llegir els comentaris que t'ha fet la gent...
    Moltes vegades ens imaginem el futur (encara que sigui l'immediat), és inevitable crear-nos expectatives del que volem que sigui la nostra vida, fer-nos una imatge mental de nosaltres mateixos. I llavors, quan ens adonem que res del que haviem pensat es fa realitat, ens sentim tristos i abatuts. Però potser cal fer un esforç per intentar veure que hi ha coses que ens serveixen per aprendre i per crèixer. Les èpoques dures i difícils (com el teu maig etern) són una prova que ens posa la vida i només està a les nostres mans superar-la. Ganes no te'n falten XeXu, i capacitat tampoc. També és cert que és normal que pensis que no podràs, que tot plegat s'està allargant massa, que les coses no estan anant com desitjaves i això et faci perdre força i confiança en tu mateix. Però deixa'm dir-te que ets una persona forta i que te'n sortiràs. Un dia parlaves de consells, intenta tornar-te a llegir el post com si no l'haguéssis escrit tu, com si fos el post d'algú altre que llegeixes sovint i que t'aprecies... i intenta pensar en què li diries, en quin seria el teu comentari.
    No sé, potser no et serveix de res... però no tens res a perdre per intentar-ho no?
    Ei, que molts ànims XeXu... que com tu dius tens molt suport i això és important. Confia en els teus i accepta el seu recolzament... tu saps la importància de fer-ho. Quantes vegades no m'has aconsellat això mateix?
    I no sé què més dir-te, que espero que el juny arribi ben aviat... no seria bonic que per Nadal ja el tinguessis a tocar?
    una abraçada molt forta!!!!

    ResponElimina
  26. Amic XeXu, torno de nou per aquí perquè he llegit un post avui que m'ha fet pensar en tu i en aquest post.

    Si tens un moment, fes-li una llegida, te'l poso al final. És llarg, però crec que et pot anar bé. Carrega les piles i potser ara és el que et convé.

    I si no, pensa que està fet amb la millor de les intencions... :-)
    Una abraçada!

    http://cuentosprescindibles.blogspot.com/2008/10/consejos-para-el-camino.html

    ResponElimina
  27. Ostres Xexu, porto tot el matí provant de deixar-te un missatge però la connexió que tinc no és molt bona i no sé per què a vegades no puc obrir la finestre dels comentaris.
    Bé, què hem de fer? (ara semblo la meva mare!) Xexu tio però què fots? Ara em fas pensar en el post aquell dels consells. Què fàcil és fer suggeriments i què difícil és aplicar-te el cuento a vegades. Però el que et vull dir és si és possible, i sigui el que sigui que et passi sempre és millor mirar-se les coses d'una a una. Com deia aquell:

    - els petits canvis són poderos.
    - pasito a pasito a bazar perpiñá
    - fes l'amor i no la guerra
    - ...

    ResponElimina
  28. Les coses mai passen com ens les imaginem...
    A vegades, quan em posso a somniar desperta paro en sec pq em sembla q al imaginar-m'ho faig q es faci impossible de realitzar.
    La part bona és q com sempre imagino d'una manera racional (amb horaris de feina, virtuds i defectes de les persones, transports reals...) ultimament he decidit imaginar de forma irracional, com si d'un món màgic es tractés (vaig volant pels llocs, no hi ha responsabilitats ni horaris...)i com el q imagino és impossible, doncs ja sóc conscient q mai es podrà cumplir.
    Ànims Xexu, que som molts els que trobem en el teu raconet uns textos que ens alegren i ens fan pensar. Necessitem un Xexu a tot gas!!!
    Que et milloris, i pensa q d'aquí uns dies tot ho veuràs diferent.

    ResponElimina
  29. Ui, Xexu, ja he rectificat, perdó...no sóc gaire jo mateixa...muacks

    ResponElimina
  30. Tot arriba, lo que a vegades pareix que no arriba quan ens pensem que més ho necessitem.

    ResponElimina
  31. De vegades quan esperem molt una cosa i no acaba d'arribar ens desespera, però pensa que aquesta espera pot valer molt la pena per apreciar millor el futur canvi.
    Ànims i viu el moment, ja saps Carpe Diem.

    ResponElimina
  32. Sovint els canvis arriben quan no els esperes i moltes vegades et foten un sotrac que et deixen paralitzat però cal no esperar-los. Aquest potser és el secret. Deixa que et sorprenguin. Jo també vaig tenir un longmay...petons

    ResponElimina
  33. Si sabéssim el "quant" de les coses. Si coneixéssim el camí que hem de triar, si...
    Xexu , la vida és així :un camí tortuós, amb rectes i pendents.
    Cada dia però, surt el sol per algú. Pensa-hi!
    un petó!

    ResponElimina
  34. Jo ja fa 9 mesos que visc el meu maig particular. Tothom m'ha dit que el temps me'n salvarà, que confii en el temps... i jo els vull creure. Se que un dia els meus canvis m'agradaran, tot i que fins ara n'hi hagi hagut algun contra la meva voluntat i fent-me molt mal. Se que les coses seran millors, però encara no ho puc creure del tot, encara no ho sento, encara no puc dir que "tot ha passat, ja estic bé". Però, ep! serà qüestió de posar-nos hi, d'oblidar el maig, no esborrant-lo, sinó mirant altres coses, buscant altres mesos dels que gaudir, vivint agostos i setembres i desembres genials.
    ànims. El teu blog té molt bona pinta, m'hi començaré a passejar, m'agrada.

    ResponElimina
  35. Moltíssimes gràcies a tothom per tenir la deferència de passar per aquí i donar-me les vostres paraules de suport. Sé que no és fàcil comentar un post com aquest, però ajuda veure que tanta gent t'escriu unes línies d'ànim, és un suport que cada cop arriba més, el vostre escalf no es perd, que sapigueu que el porto amb mi, i em sap greu escriure coses així, però no hi puc fer més.

    ResponElimina
  36. No te n'ha de saber gens de greu Xexu, gens.
    Una abraçada! ah! i el cafetó te'l penso pagar eh? perquè sí, perquè em va de gust i perquè segur que riem una mica ;*)

    ResponElimina
  37. El temps, diuen, ho cura tot. Jo no sé si ho cura. Crec que no, però et fa veure les coses de manera diferent. Molts petons i una forta abraçada. No estiguis trist!!!Anims!!!

    ResponElimina
  38. El maig es pot veure de dues maneres: pot ser un maig florit o un maig d'aquells que diuen que cada dia en cau un raig. Suposo que el teu maig és aquest en què cada dia te'n cau un raig, i no precisament a gust teu pel que puc deduir. Espero que "tanta aigua" faci florir ben aviat les flors. I que aquest llarg mes passi a ser història del teu passat i en els teus pensaments. I que ben aviat puguis gaudir d'un desembre ple de llums, de llums de tots colors...
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  39. Una altra de les meves passejades nocturnes... m'agrada molt això de "Però no perdo el nord, perquè sé que tot té tendència a arreglar-se, i me'n sortiré, costi el que costi, i de suport no me'n falta."
    S'ha acabat un altre mes de maig. Endavant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.