dimarts, 11 de novembre de 2008

La importància d'un segon

Dilluns: Raquel
Dimarts: GG
Dijous: Txaro
Divendres: Xavi i per la nit, birreta amb qui s'apunti.

Si hi ha una definició de 'ser afortunat', és aquesta d'aquí a dalt. I no només. Qui va dir que les coses poden donar un gir inesperat en un segon, portava tota la raó. He trobat feina. Una feina bona, una feina que he aconseguit a força de currículum, i per la qual la meva formació em servirà i molt. Una feina per quedar-m'hi. I estic content, perquè tot i que no tot és bo, les coses sempre tenen tendència arreglar-se, i això ho demostra. Avui he estat signant papers, i començo la setmana que ve. I en tinc moltes ganes. Un lloc nou, gent nova, bones expectatives, i molta feina, però sense por, i amb tota la força que cal per tirar endavant un repte així.

M'agrada poder escriure aquesta notícia aquí per totes les mostres de suport que m'heu donat aquests dies (i sempre), i és que és un goig poder compartir-ho amb vosaltres. Un cop més he de donar les gràcies perquè l'estimació que em mostreu em deixa meravellat cada dia que passa. I avui aprofitaré per donar les gràcies molt especialment a la NeoPoeta, perquè veureu quin poema em va escriure ahir al seu blog, amb el nom de Good night, and cover yourself up. Si us plau, llegiu-lo, per mi és una joia. Gràcies pel detallàs, Neo.

Ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Busca allò que et falta,
equilibra la balança,
una porta s'obre quan una altra es tanca,
lluita per no ser un més
en la llista dels caiguts.

No et preguntes el perquè,
però dónes voltes al llit,
i només pots dir a la lluna,
"Tapa't, i bona nit...
ja n'hi ha prou per mi"

Però... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

Torna el maig traïdor
i es quedarà un temps, m'ho ha dit,
però respira, respira,
i inspira, el món es mou,
allò vell és nou,
no pensis en demà
i agafa-ho tot al vol,
no agafis el paraigües si plou,
tenim assecadora a cobro revertido
i un company molt divertido,
noies, nois, poetes, gats,
una colla, tots plegats,
no et volem trobar a faltar.
I per això... ets aquí, amb mi,
ja no has de patir.

I algú que toca i escriu,
diu:

"It's hard to hear but it's true,
there's nothing you can do,
so smile, smile...

Tomorrow you can die
but now you're alive,
so smile, smile...

Come with us, it'll change
we are the second chance,
so smile, smile...

Keep on smiling, little man,
soon you're gonna understand..."

I molt prompte, recordant,
serà un malson distant...

52 comentaris:

  1. :) Enhorabona, petit!!!! Com t'he enyorat i quina il·lusió i felicitat que el primer post teu que llegeixo a la tornada sigui aquest! No puc deixar de somriure! Que bé!!

    I el poema és preciós! Hauré de visitar-la, que si tu la recomanes, segur que val la pena! M'ha agradat sobretot el detall del maig... Te'n recordes? No tens la sensació que ja queda una mica massa lluny...?

    Molta sort en aquesta nova feina!

    I molts molts molts petons!!

    ResponElimina
  2. XeXu, me'n alegro molt que les coses es vagin arreglant, sempre t'ho he dit, t'ho mereixes :) ara força i amb moltes ganes com veig que tens per les noves experiències :) i saps? el què t'ha deixat la neopoeta és una passada! la gent t'estima XeXu!

    ResponElimina
  3. FELICITATS!!!! Carai, jo venia de comnetar l'altre post i em trobo amb aquesta notícia fantàstica!!! Xexu me n'alegro moltíssim, crec que t'ho tens molt merescut i em fa molta il·lusió que el canvi hagi arribat. Les matemàtiques no enganyen però alhora són màgiques... De restes a exponencials, que tendeixen a l'infintit, que et portaran allà on vulguis arribar... Si cal, fins a la Lluna que hi tens posada a la capçalera, per poder observar tot el que t'envolta i admirar fins a on has arribat tu solet, només tu, amb el teu esforç i amb dos collons!!! Hehehe, és que m'emociono!! Et tinc rere una pantalla i no puc deixar de somriure, coi, estic molt contenta!!! Gràcies per permetre que s'acabi així el dia ^^ Petons i ja saps, endavant i a volar!!!

    I chapeau per la NeoPoeta, quins artistes que hi ha per la blogosfera!

    ResponElimina
  4. apa a gaudir de la vida, com sempre, que sabem que ho fas!

    com es diu en aquests casos:
    molta sort en la teva nova etapa!

    ResponElimina
  5. Patxanga, que jo vull només patxanga total,
    Patxanga, sa vida és només patxanga integral…

    Què? Era un momentito sólo de bajada o no?
    Enhoraboníssima, nen!



    Salut!

    ResponElimina
  6. Ho vaig dir jo... jejeje... ho sabia!! Les coses poden donar un gir inesperat en un segon!!!

    M'alegro molt!!!! :-)

    I m'alegro pel poema... jeje... fa molta il·lusió quan et dediquen un escrit ;-)

    ENHORABONA!!!

    ResponElimina
  7. Com be saps, la vida és un compendi de coses, a vegades dolentes, a vegades pitjors. Però hi ha algú en algun lloc, que, per tenir-nos enganyats, ens regala molt de tant en tant algun moment especial. Agafa'l i gaudeix-ne, que d'aquests n'hi ha pocs. I aquest diumenge espero tenir l'honor de compartir-ne un de molt especial a la teva dreta o a la teva esquerra. Serà més especial per tu o per mi? En tot cas espero que ho sigui per tots els que hem pencat com a burros per tal que aquest moment sigui possible. I als que no han pencat, és igual, que vinguin i que s'apuntin que com més serem més riurem.

    Per cert, quin nivell hi ha en aquest bloc. Magnífic el poema. Fins i tot l'he entès :)

    Jo d'escriure poemes, no en sé gaire, però domino el refranyer popular i ara mateix me'n be un al cap "A Sants i a Minyons, no prometis si no en dons". Ja sé que no està ben escrit, però no és culpa meva, és de qui se'l va inventar.

    Salut i fins aviat

    P.D. Molt bona feina...

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats!!! Ja té mèrit, ja trobar feina amb els temps que corren... Molta sort en aquesta nova etapa. Un petó.

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats, Xexu :) t'ho mereixes!!! petonets amb energia!!*

    ResponElimina
  10. estic molt content per tu, XeXu!!!! se m'ha enfilat un somriure mentre et llegia...

    et desitjo molta, molta sort; molta paciència, molt de coratge...!

    i, sobretot... et desitjo molt que no perdis mai la curiositat i les ganes... i si les perds, som tota una colla que segur que et farem costat!

    disfruta molt, nanu!

    ResponElimina
  11. Ei! Molt bé! Que tinguis molta sort en la tev a nova feina. I un poema molt bonic. Em v a fer posa r contenta a mi i tot, la Neo... Una abraçada.

    ResponElimina
  12. XeXu, enhorabona de veritat. Gaudeix de la nova etapa, que pel poc que sé de tu crec que prou t'ho mereixes. Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Ostres Xexu, què bé!!!!! Després d'uns quants posts en baixada i sense frens toca remuntar. Enhorabona!

    ResponElimina
  14. Moltes felicitats!! Me n'alegro molt per tu !!

    ResponElimina
  15. Ole un que ja tenim a un de col·locat!
    Ara a treballar per als que estem a l'atur :P

    Que algú et dedique un poema vol dir molt. :)

    ResponElimina
  16. Moltes felicitats!!! Me n'alegro molt!

    ResponElimina
  17. Estimat senyor Capri, algun dia li explicaré certs paral·lelismes entre vos i una servidora. Avui no ve al cas.
    Molta merda en la nova feina Xexu. Trobar-ne una en la que només de tenir el sí ja saps que t'hi podries quedar et fa sentir d'una manera difícil d'explicar. Espero i desitjo que malgrat els nervis, els crits típics de qualsevol feina, les presses i totes aquestes mandangues laborals, cada dia hi tinguis l'oportunitat de riure i somriure, perquè tornant a casa recordes allò que t'ha alegrat i els mals moments no pesen tant.
    No et diré que trobant feina la resta s'arregla perquè no seria veritat, però sí que ajuda a veure-ho tot d'una altra manera, amb menys pes a la motxilla.
    Ja tens una cosa arreglada, ara toca la segona i després la tercera i després... sense presses i amb paciència.
    Una abraçadassa!

    ResponElimina
  18. "Sense por", tu ho has dit! És el més important :)

    ResponElimina
  19. Moltes Felicitats!!!!!
    I ara què??? Doncs ara a disfrutar de les noves notícies!!!

    ResponElimina
  20. Moltes felicitats, Xexu!!
    i molta sort en això que ara comença!

    ResponElimina
  21. Moltes felicitats!!!!!!!!!
    Me'n alegro moltíssim de veritat, t'ho mereixes. Tant de bó aviat jo pugui escriu-re un post com el teu. No perdo l'esperança.

    El poema és preciós, quina emoció rebre uns mots tant preciosos. Pots estar molt content.

    Petonets.

    ResponElimina
  22. Xexu, t'he respost al teu comentari al meu blog, si tens temps passa-hi, si us plau :-))))

    ResponElimina
  23. Ei, Ei!!! Això sí que és una notícia, bé, una MOLT BONA NOTÍCIA hehehehehehe Moltíssimes felicitats, amic XeXu!!! Me n'alegro molt, t'ho dic de tot cor.

    Espero que ara comenci a acabar-se el "teu" maig i que tot et rutlli com et mereixes.
    Au, avui, piles de petons!!!

    ResponElimina
  24. Ah... i el poema, preciós. Quina ilu que et dediquin una cosa així.

    És que et fas estimar, nano! :-)

    ResponElimina
  25. M'alegra molt moltííssim llegir aixòòò!!! De veres, si algú es mereixia un cop de sort aquesta persona havies de ser tú. Ja veus que a tots ens fa il.lusió! Tan de bó aquesta feina que comences amb tanta empenta et duri tant com tú vulguis...I tan de bó el maig trigui molt a tornar a trucar a la teva porta. Ja veus que no estàs sol. Un 10 pel poema de la NEOOO, preciooos!

    ResponElimina
  26. molt bé! moltes felicitats per tot plegat feina i poema.

    Quan comencis demana'ls si els cal un xulo piscines.

    ResponElimina
  27. Com n'estic de content. El vent ha bufat a favor i t'alça altre cop, i tu que ho saps aprofitar.

    Estic content de tenir-te com a amic blocaire :)

    I quin poemet eh, no et pots queixar :)

    Salut,

    aleix.

    ResponElimina
  28. Això és una molt bona notícis!
    Que vagi tot molt bé i endavant les atxes... que diuen! Sense por...És el millor que pots fer!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  29. Moooooltes felicitats!!!!
    Segur que et portarà molt bones coses. Perquè quan comencen, ja no paren.

    I el poema, preciós!!!!

    ResponElimina
  30. Moltes felicitats XeXu!!! Quina alegria més gran ens has donat a tots!!! Sí senyor, sabiem que aquest segon tard o d'hora arribaria! Em fas molt contenta, de veritat, enhorabona!
    I el poema de la Neo és preciós... t'has d'haver emocionat eh!? jeje... són genials aquestes coses!
    una abraçada!

    ResponElimina
  31. Fa poc que xafardejo el teu bloc. Només volia felicitar-te per la nova feina i espero que tot et vagi millor a partir d'ara i aquest sigui el petit canvi que provocarà el canvi de direcció. Si em permets et continuaré visitant.
    Un petó!

    ResponElimina
  32. XeXu company, em fa feliç això que expliques de la nova feina.
    Moltíssimes felicitats!

    I el poema de NeoPoeta és fantàstic!

    I més que merescut!!

    És que.. saps?

    Ets un crack!
    I, segurament, millor persona

    Una abraçada ;¬)

    ResponElimina
  33. No puc dir res que no s'hagi dit ja, només et diré que em fa molt feliç veure que les coses et comencen a sortir bé, i que tens una gran sort de tenir tanta gent al teu voltant que t'estima. I saps? Això diu molt d'una persona.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  34. el dia que senti que el títol de la meva vida sigui "resta", procuraré venir fins aquí per recordar que de sobte, en un segon, tot pot canviar. Me n'alegro moltíssim per tu!

    ResponElimina
  35. MOLTES FELICITATS!!!!!

    ESPERO QUE ET VAGI MOLT BE!!!

    I QUE NO MANQUI LA IL·LUSIÓ!!!

    ;-d

    ResponElimina
  36. enhorabooooooooooooooooooooonaaaaaaaaaaaaaaaa!!! t'ho mereixes. ;)

    ResponElimina
  37. Felicitaaaaaaaaaaaats, petitooooooooooooooot!!!!!

    ja podries donar un parell de detalls més, com ara, si t'agrada la feina que faràs, si era el tipus de feina que buscaves, què faràs... :)

    Que bé!!!! Ma fa ilu, mira, felicitats un altre cop, al meu comentarista més fitipaldi!!!!

    ResponElimina
  38. No ho oblidis mai, XeXu, tots, tots els segons són importants... Enhorabona!

    ResponElimina
  39. me n'alegro moltíssim Xexu!!! De veritat i de tot cor, MOLTES MOLTES FELICITATS!!!
    Que serveixi per agafar forces, per arpendre, per créixer, per somriure, per afrontar nous reptes i sobretot per viure millor!!!

    El poema és preciós, m'has fet enveja sana eh? jeeje, ja m'agradaria a mi que algú me'n escribís un.. serà per mèrits propis? segur que sí!!!

    Petonets guapuuuu!!!

    ResponElimina
  40. Moltíssimes gràcies a tothom, quina allau de comentaris! Em fa molt feliç veure que us alegreu de la bona notícia, un cop més em feu sentir molt estimat. Gràcies, de debò.

    Gràcies Moni!

    Núr, ja he vist que has llegit els posts en l'ordre que no tocava, però t'agraeixo que hagis passat i hagis recuperat el que no havies pogut llegir. I mira, començar per les bones notícies no està malament, no?

    Cesc, tinc moltes ganes de començar, i de que surti bé. Mostres d'estimació no me'n falten la veritat, els teus comentaris sempre ho són, per exemple, però el poema de la Neo... increïble!

    Laia, si gairebé estàs més contenta que jo! Gràcies per tot el que dius, la veritat és que les restes hi són igualment, però aquesta notícia alleuja moltes coses i acompleix una de les prioritats que tenia. Ara respiro una mica.

    Això Estrip, ara que cobraré un sou decent, a polir-m'ho de seguida! Noooooo, que s'ha d'estalviar!

    Gràcies Musa, això és patxanga de la bona, i tant!

    Assumpta, com una nena petita reivindicant l'autoria, eh? Que ja ho sabia que eres tu, ja ho tenim parlat això tu i jo. Ja veig que t'hauré de fer més cas.

    Xavier, si no m'equivoco, serà a la meva esquerra. Però quins temps aquells que estaves davant per davant. És clar, ara és millor per tu, i pitjor per mi. Però en tot cas, espero que ens en sortim, i no només amb això, que tenim un bonic programa.

    Fada, i ha sectors que no estan tan tocats com d'altres, però si que he de donar gràcies per haver trobat aquest lloc, perquè demanda si que n'hi ha a tot arreu. Gràcies.

    Moltes gràcies Yuna.

    Gràcies Gatot, jo espero que ens puguis donar notícies similars aviat, i que t'arribin èpoques una mica més tranquil·les.

    Gràcies Carme, ja vaig veure que comentaves el seu post, és un poema genial perquè diu moltes coses de mi, les que la seva autora ha anat aprenent al llarg dels meus posts. Un solet de noia.

    Laura, moltes gràcies, espero gaudir-ne molt.

    Marta, tan de bo sempre es pugues remuntar tan fàcilment després d'uns dies malament. Mira, si això fos possible, segurament jo ja no els hagués tingut els dies malament.

    Gràcies Carquinyoli!

    Bajo, la propera tu? Bé, hi ha altres blogaires necessitats, espero que tots tingueu molta sort. I el poema... com no se m'ha de caure la bava?

    Moltes gràcies Llum.

    Estimada Elur. Qui digui que aquí a la blogosfera no es fan amics, o les relacions són molt impersonals, no sap el que està dient. El teu comentari és digne d'algú que està al meu costat cada dia, i saps, és que potser tu i d'altres de per aquí esteu més al costat que alguns amics que no puc veure tan sovint com voldria. Has captat perfectament el missatge, i com que et conec sé que per tu la feina és també un complement (i una necessitat) per les coses importants. Si no en tens, és un problema, i si en tens una de bona, una cosa menys de què preocupar-te. Bé, no m'enrotllo, però ja m'entens, que moltes gràcies per tot, pel suport i per les paraules, i que esperaré delerós aquests paral·lelismes que algun dia m'expliquis. Què vol dir que no venia al cas? Sempre venen al cas les teves paraules a casa meva.

    Menxu, de moment sense cap por. Esperem que no em vingui més tard, no?

    Ariadna, per una vegada, quin goig menjar-me les meves pròpies paraules! Dic 'i ara què?', i la vida em contesta immediatament. Quina sort.

    Gràcies Linwë!

    Gràcies Anna, i et desitjo la millor de les sorts per tu! El poema... sense paraules.

    Rita, comentaris tan efusius com el teu fan que m'adoni que em guardeu un raconet al vostre cor, aquestes felicitacions tan sinceres m'arriben moltíssim, com una abraçada ben forta. Com ja deia per aquí dalt, qui digui que aquí no es creen vincles d'amistat, és perquè no ho viu. Moltes gràcies.

    Sibe, això és que se m'ha encomanat de tu una miqueta de sort, i és que tu en tens per donar i per regalar. El maig no és que hagi marxat, la feina no tenia tanta relació amb això, però mira, em deixa molt més tranquil, això sí.

    Jordi, l'empresa s'està expandint ràpidament, estan incorporant gent, així que si veig alguna oferta de xulo piscines t'ho faré saber de seguida.

    Xitus, tots hem de saber aprofitar les coses bones, perquè aquesta vida no és fàcil, però sempre hi ha caramelets que ens la fan més agradable, i els hem d'assaborir. Ara era un bon moment per aquest caramel, i ha estat molt benvingut.

    Gràcies Joana, sense cap por i amb moltes ganes de començar.

    A veure si és cert Rits, si encadenem una bona ratxa, de conya, que ara s'acosta la loteria de Nadal...

    iruNa, quan hi estàs ficat et sembla que no ha d'arribar mai, però ara respiro tranquil, ja que alguna cosa ja està feta. Ara a intentar gaudir i aprendre moltíssim del meu nou lloc. I el poema... buf, és l'hòstia, diu moltes coses de mi, i això vol dir que em llegeix a consciencia. Però és que la Neo fa uns poemes que arriben ben al fons, eh, t'ho dic de veritat.

    Myself, no sé si et vaig donar la benvinguda quan tocava, però en tot cas, encantat de tenir-te per aquí. Gràcies per la felicitació, i naturalment, estaré encantadíssim de que em visitis.

    Gràcies Barbollaire. La veritat és que no m'hagués pensat que ningú d'aquí em pogués fer una cosa així, aquest poema és molt especial per mi, demostra el que sempre defenso, que per aquí es creen vincles molt forts, encara que no ens coneguem.

    Gràcies Boira. Sort en tinc de la gent del meu voltant, que sempre estan allà. Jo m'esforço per ser-hi, però no sé si mai podré estar a l'alçada del que alguna gent fa per mi.

    Gràcies Bruixoleta. És difícil de veure-ho quan hi ets, però en aquesta ocasió va ser un 'hem decidit donar-te una oportunitat', i tot va canviar una mica de color. Si aprenem la lliçó ja no caldrà tornar a aquest post i rellegir-lo, que és un rotllo. Només cal que no ho oblidem.

    Moltes gràcies Eli!

    Gràcies Déjà, espero que ells pensin igual...

    Montse, doncs el que faré m'ho reservo una mica, però és treball de laboratori. Justament, no és el que buscava, però vaig veure aquella oferta i em va fer gràcia, i m'hi vaig apuntar. I ha anat bé, mira tu. Com que no està el forn per brioixos, i jo també tenia necessitat, i tampoc tenia on triar, em va estar bé, i com em passa sempre, cada cop em veig més en aquesta feina, i estic més emocionat. Tinc moltes ganes de començar!

    Manuscrits, ja no ho oblidaré. Les coses poden canviar sempre d'un moment a l'altre, i s'ha d'estar preparat per adaptar-se.

    Moltes gràcies Instints. No sé si em mereixia tant com aquest poema, però és un detallàs que no oblidaré, una cosa molt especial. Tu voldries que algú te'n fes un, i jo voldria saber escriure com ella. Però bé, tampoc em queixo d'estar d'aquest cantó, hehehe.

    ResponElimina
  41. moltíssimes felicitats!!!
    els regals alegren. acostar-se al que un desitja a còpia d'esforç, molt més.
    encara que sols sigui per intuició lectora; crec saber que t'ho mereixies!

    ResponElimina
  42. Fa cosa de dos anyets en el meu bloc hi escrivia sovint tot desfogant-me de la feina, del jèfe, dels "companys" de feina i de tot aquell tinglado difícil de suportar. Aquest febrer farà dos anys que vaig engegar a la merda jefes i companyia, corria el risc de recaure en forats negres difícils de remuntar.
    El novembre de l'any passat, fa exactament un any i 7 dies, vaig començar a treballar aquí on sóc ara. Em sembla que mai més he parlat de la feina al bloc. A la primera i única entrevista, que si no recordo malament no va durar ni una hora, ja m'hi vaig sentir còmoda i em van agradar els que ara són companys i jefes. Vaig tenir més o menys la sensació de la que parles tu en aquest post. I fa un any i 7 dies que aixecar-me al matí per venir a treballar no em suposa ni traumes ni esforços. (deixant la mandra que fa sempre saltar del llit abans de les set si no has d'anar a caçar bolets, per exemple)
    Als dos dies, enlloc de signar un contracte curt, en termini de proves, el signava indefinit. Potser podria cobrar més en algun altre lloc, no ho sé, però sentir-me bé treballant no té preu ara mateix. I em sembla que no en tindrà mai.

    Ara... m'he passat, perquè amb l'excusa dels paral·lelismes t'acabo de fotre un rotllasso tremendu!!

    Molta sort Xexu, te la mereixes perquè te l'has guanyada!

    (a la que baixi a Barna et convido al cafè que tenim pendent)

    ResponElimina
  43. M'alegro que les coses et rutllin tan bé! Ja ens explicaras què tal la nova feina :)

    ResponElimina
  44. Felicitats! Enhorabona! Me n'alegro molt! Veus...? A poc a poc comencen a sortir les flors i encendre's els llums de colors... Quin detallàs el de la NeoPoeta. Molt bé, molt bé! Està escrit amb cura i sentiment. I no ha deixat passar cap detall... Tens amics, la gent t'aprecia i t'estima, i et fan regals així... Això no ho oblidis i t'ajudarà a seguir endavant.
    Desitjo que et vagi molt i molt bé en aquesta nova feina. M'ha alegrat llegir que estàs content.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  45. Moltes felicitats!!!!! Mira que és mal moment ara per trobar feina, però qui s'ho prepara acaba tenint la seva recompensa!

    Per cert, molt bonic el que et van escriure... tot un detall :)

    ResponElimina
  46. ^^ Ara sóc jo la que estic emocionada :)

    ResponElimina
  47. Sant Tornem-hi:

    Òscar, trobar una feina per currículum és producte de llargs anys treballant, sovint de manera infructuosa. Però ho considero un premi, tot i que no era exactament el que buscava, però crec que m'anirà molt bé.

    Elur, m'ha encantat saber això de tu, de veritat, i és que jo sóc igual. Quan vaig començar a fer entrevistes, vaig anar a una empresa molt gran, per un lloc molt ben pagat, i amb possibilitats d'ascendir força. No em va desagradar, però les dues entrevistes que vaig fer em van deixar una mica fred. En aquell moment m'estava bé, eren les primeres entrevistes que havia fet, però ara m'adono que probablement no hagués estat còmode allà, que no era el que volia. No em van agafar, i m'és igual. Ara cobraré menys, i faré un tipus de feina com el que vaig dir que no volia fer, però l'ambient em sembla molt bo, i l'empresa està emergent. On jo treballaré caldrà que ens ho muntem nosaltres, perquè està tot a mitges, i això m'encanta, construir, fer-ho nostre. Hi ha molts elements que m'agraden, i crec que hi ha moltes coses per davant del sou quan treballes (sempre que aquest et permeti viure, malauradament això sempre s'ha de mirar). El feeling que té un mateix, i el que desperta en els altres crec que és el més important. I si tens la confiança dels caps, ja és la hòstia. Et tracten bé, i tu treballes millor, sense cap mena de dubte. Ja veus, deu ser perquè som capris que pensem així...

    Gràcies Somiant..., espero no haver de rajar gaire.

    Gràcies per tot el que dius, Guspira. No m'oblido mai dels amics, ja no em passarà més perquè sempre m'han demostrat que hi puc comptar, i aquesta és la meva gran sort. Crec que en la vida d'una persona, una de les coses més importants és sentir-se estimat, i jo me'n sento. I aquí al món virtual també, que em dieu unes coses...

    LLuNa, hi ha sectors que no estan tan malament, i em sembla que l'empresa on he caigut està en expansió, i incorporant gent. He tingut sort, sobretot per no tenir crisi jo mateix!

    Neo... emocionat encara estic jo. És un poema tan personalitzat... m'encanta, l'havia de penjar, i no m'estranya que hagi agradat a tothom. Que sàpigues que ara sóc l'enveja de la blogosfera, que no a tothom li dediquen coses així. Moltíssimes gràcies, de tot cor.

    ResponElimina
  48. uah! Feia molts dies que no passava, ni per aquí ni per la majoria de blocs que solia passar, i ara veig això de la feina. De veritat que me n'alegro molt. No et conec, però me n'alegro, curiós, oi ? Potser és perquè aquests dies he parlat amb gent que està en la situació inversa i colpeix bastant. Me n'alegro i que gaudeixis de la feina !

    ResponElimina
  49. Felicitats !!! M'alegro que t'hagi fet un gir inesperat per a bé la vida !!!(Els del "Dpt. de Miracles" han fet la seva feina !!!
    M'alegro de veritat !!! Gràcies pel teu post. :)

    ResponElimina
  50. La veritat és que va ser una sopresa molt positiva! I com que ja tenia el somriure als llavis, quan vaig llegir la resta, no em vaig preocupar gaire (que ho faig molt!) perquè sabia que ara tot anava millor! Imagina't que hagués estat al revés, i jo vinga a patir i després resulta que tot és fantàstic! buff! hehehehe

    ResponElimina
  51. Quina passada! Quin detall més rebonic :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.