dimarts, 25 de novembre de 2008

Aparences

En un cafè antic amb solera, tres amics seuen en una tauleta de marbre al costat de la vidriera que dóna al carrer. Conversen animats, s'han retrobat després d'un temps de no veure's. Ella somriu i els explica que ha canviat de feina, i que ara té millors condicions de sou i avantatges, i que ha trobat un bon ambient i un gran grup de treball. El noi alt i guapo s'acaba de separar, però diu estar molt bé i descansat, perquè la relació feia molt que no funcionava, i era el millor pels dos. Sense fills, els lligams són sempre més fàcils de trencar. El de les ulleres i despentinat no té massa res a explicar, continua treballant de redactor al diari, i segueix solter, però els escolta content i sense perdre's cap detall.

L'estampa es perllonga en el temps sense que ells semblin adonar-se del pas d'aquest, entre rialles i anècdotes de vivències passades que acaben sortint sempre que es troben. La imatge podria ser l'enveja per qualsevol observador poc experimentat, la més alta expressió d'amistat, però a mi els detalls no se m'escapen, per això em dedico al camp de la investigació privada. Contractat per vigilar 'el ben plantat' de prop, m'ha interessat investigar sobre els altres dos, però aquesta conversa que espio d'amagat, m'ha donat més informació que tots els esforços que he fet.

El menut està enamorat d'ella, això és evident, i a jutjar per la seva expressió, en fa força temps i està resignat a no tenir-la, però això li fa la vida feixuga, la seva obsessió malaltissa li impedeix tirar endavant. Però ben mirat, més li valdria que s'oblidés d'ella. Per aconseguir la feina de la que tant presumeix es va ficar al llit amb el responsable de recursos humans de la seva nova empresa, però no sembla que es penedeixi massa del fet, posat que no li vacil·la la veu en mentir i dir que els va impressionar el seu currículum i que actualment és el cap de la seva unitat el que aconsegueix els seus favors. I no són els únics enganys que s'amaguen entre aquest grup d'amics tan unit. El meu vigilat proclama el trencament de la seva relació, però no diu que recentment s'ha adonat del que el separava de la seva dona. El monitor del seu gimnàs ha despertat en ell una faceta que no coneixia, i per primer cop sent una atracció sexual fins ara desconeguda per ell. Misèries i més misèries. I mentides i més mentides, o el que és el mateix, obviar la part més important de la informació. Però res que no vegi cada dia algú com jo.

33 comentaris:

  1. LLavors, un cop més donem raó a les dites: Les aparences enganyen...!!!
    Em pensava que eres psicoleg, però igualment un xic de psicologia s'ha de tenir per veure més enllà del que hi ha. Si més no, ser observador!
    No es oro todo lo que reluce!
    Caram, a aquest pas, deixaré anar tot de dites populars!

    ResponElimina
  2. un altre relat? ara ja no ens espantem com el dia que et disparàvem! Novel·la negre, d'investigadors i crims; quan l'escriguis avisa!

    Sovint, no tot és el que sembla; ja se sap!

    ResponElimina
  3. jur.. això sembla allò de "per davant i pel darrera"

    ResponElimina
  4. a vegades les mentides poden ser un "via d'escape". Però és com l'estrès que si durà massa és perjudicial.

    ResponElimina
  5. Al final, una mica entristida pels descobriments de l'investigador, jo mentalment em refaig la frase del començament: En un cafè antic amb solera, tres coneguts seuen... i és que les aparences ens diuen que són amics, però en realitat no ho són. Acompanyen les seves solituds durant una llarga estona, aprofundint-les potser més encara...

    I ells com se senten després? continuarà? S'adonaran que això no els porta enlloc? O és que tenen altres amics de verita t en algun altre lloc?

    Aix! ara mateix et manllevaria els personatges... o al menys algun d'ells...

    ResponElimina
  6. Mira que començava bé... com tots els tòpics... però la informació "privilegiada" et fa veure la realitaT!

    ResponElimina
  7. Si s'ha de disfressar tant la realitat, potser simplement són "amics": relacions socials que serveixen per no sentir-se sol, xò que potser no són del tot del tot autèntiques,... no et sembla?

    D'observar se'n poden treure tantes coses....

    Un escrit molt xulo!!

    ResponElimina
  8. Tots enganem una mica, ja sigui per necessitat, comoditat, per aconseguir alguna cosa..., el que sigui. Potser però, moltes vegades ni ens adonem quan ho fem, tan acostumats en el fons a actuar així davant el cap, la família, els amics o la persona que voldriem tenir o tenim al nostre costat. Potser hi ha enganys justificats... S'aprén molt escoltant als altres.

    ResponElimina
  9. A vegades sense voler-ho pesques informació a través de les converses i realment se'n podria fer una novel.la qua només és la realitat.
    M'ha agradat com ho has explicat!

    ResponElimina
  10. Vaja,vaja, quin relat més interessant... a aquest investigador no se l'hi escapa ni un JAJAJA. Ja es pot dir que molt amics aquests no són.

    ResponElimina
  11. és un relat? jo que em pensava que la nova feina era de detectiu... o potser és un hobby?

    ResponElimina
  12. Apa, quin parell de mentiders "el guapo" i la noia!!

    Quantes vegades no ens haurem trobat en converses així!! on la gent explica els seus "èxits" per impressionar i amaga (o menteix directament) el que hi ha al darrera...

    Saps què, senyor detectiu? Vaig a veure si m'apropo a aquest cafè i puc parlar un moment amb el menut d'ulleres i despentinat, que és l'únic sincer (amagar el seu amor per ella no es mentir, pobre, és que és tímid) i li diré que s'oblidi d'aquesta noia... que em sembla que hi ha una companya del diari que se l'aprecia molt...

    ResponElimina
  13. Fill meu, aquest post és boníssim, sembla que descriguis una cançó d'aquest grup que m'agrada tant, no cal que et digui quin oi? el què dius, el què observes i com ho fas... les misèries que amaguem davant de tothom i portem per dintre corren per totes les sangs, costa admetre-ho a uns més que als altres, però hi són xiquet... els teus últims posts m'impressionen nano :)

    ResponElimina
  14. Sempre hem de mirar una mica és enllà

    :)

    realment, res es el que sembla.
    Una història sorprenent, si senyor!

    ResponElimina
  15. una bona història sí. M'he quedant pensant com deurà ser la seva vida i la seva amistat d'aquí molts anys. S'acabarà sabent la veritat?. De fet, potser tots la saben la veritat dels altres però fan veure que es creuen les mentides.

    ResponElimina
  16. Noi, (no goso dir-te Holmes) aquesta vegada l'has brodat, pot ser un imaginari i pot ser un real...jo, que treballo amb molta gent, et ben juro que mirades, converses, amagatotis i sospites es congrien arreu com les tempestes dels darrers dies i que, enganys i enamoraments, trabanquetes i arribistes es donen la mà pel món, casumlolla...

    ResponElimina
  17. Un història molt interessant. Bon investigador i millor escriptor!

    ResponElimina
  18. Senyor XeXu, només puc dir-te que m'ha encantat. Escrius molt bé. I em permeto fer-te una reverència al més pur estil mosqueter davant del rei! ole ole i ole! :D

    ResponElimina
  19. Xexu, acostumo a fer aquesta mena de investigacions en els aeroports i estacions. Moltes vegades són relats curts. M'agrada inventar històries i pensar que la realitat supera a la ficció. M' agrada pensar que hi ha més gent que també investiga. Felicitats...

    ResponElimina
  20. És bo observar. I més les relacions socials. N'aprens molt i te n'adones que siguem com siguem, en el fons tots som iguals.

    Petonet i fins aviat!!

    ResponElimina
  21. Per si algú encara té dubtes, això que heu llegit és un relat, un relat inventat que em va venir tot d'una, passant per davant d'un cafè antic amb solera. Moltes gràcies a tots i totes pels comentaris, i m'alegro de que us hagi agradat, a aquells que us hagi agradat, és clar.

    No anava a contestar personalment els comentaris, tot i que per ser un relat déu n'hi do les coses interessants que heu comentat, però si que et diré, Carme, que m'encantaria que agafessis algun dels personatges i el fessis servir per alguna cosa, que t'inventis el que sigui que et va passar pel cap en llegir-ho. Si et ve de gust, per mi serà un honor, i qui sap, potser algú s'anima a seguir i podem fer una història ben llarga. Si ho fas i hi ha voluntaris per seguir, passa el testimoni a qui tu decideixis.

    ResponElimina
  22. M'ha agradat molt, de veritat! No calq ue et digui que la noia no m'ha caigut gens bé... ja no pel fet d'haver-se fotut al llit amb el jefe, sinó perquè la prepotència em supera. Si vol amagar la realitat doncs que ho faci, cadascú és lliure d'explicar el que vol i el que no, però disfressar-la amb mentides i pintar-la de color de rosa tot fardant-ne... mira que m'he tallat les ungles que si no esgarrapo!

    Però un deu, un onze, matrícula d'honor per a tu, noi! =D

    ResponElimina
  23. Doncs, ho provaré, Xexu, a veure què surt. A mi m'agraden aquestes coses. Això és Personatges itinerants, compartir personatges i seguir una mateixa història... però ar a els tinc aturats potser després de festes... Ei! però això ho provaré als Moments.

    ResponElimina
  24. Perquè la gent s'entesta tant i tant en voler aparentar allò que no és?
    En aquest cas és un relat ...,
    -molt bo per cert-, ... però tantmateix podria ser una conversa espiada a cau d'orella des de la taula del costat.
    Han de tenir molt bona memòria tota aquesta cosa per recordar-se de les seves mentides ... o potser com ja se les creuen de tant dir-les ni els hi cal !

    ResponElimina
  25. Molt interessant XeXu! Sempre que et poses a escriure relats inventats en saps treure un suc impressionant! M'ha agradat molt!
    una abraçada!

    ResponElimina
  26. Ho intentaré :-)
    He respost al blog de la Carme... però em fa molta por, eh? :-)

    ResponElimina
  27. Xexu :-) Rits acaba de deixar un comentari al meu blog dient que accepta fer un quart capítol d'Aparences ;-)))
    Ara li deixaré també "nota" a la Carme :-))

    ResponElimina
  28. La Rits ja el té fet!!!!

    http://riboru.blogspot.com/2008/12/exp-0833.html

    Li he donat una ullada i he vingut corrents a la Carme i a tu :-))

    ara el vaig a llegir amb calma però m'ha semblat MOLT BÓ!!! :-))

    S'ha centrat en el Detectiu jejeje... :-))))

    ResponElimina
  29. XeXu, Òscar (The lost art of keeping a secret) m'ha deixat un comentari que també accepta continuar el relat :-))

    On el continuarà la Laura? És que clico el seu nick i em porta al blog de Personatges Itinerants com a únic blog seu. Si el segueix a algun altre lloc, m'avisareu si us plau? em fa ilu llegir-lo :-)

    Bona nit! :-)

    ResponElimina
  30. Ja està, ja li he deixat comentari a l'Òscar que va darrera la Laura :-)

    A veure si sabré arribar al blog d'ella :-)

    I a la Carme també li he deixat comentari.

    Perdona que em comuniqui així, no puc fer servir el mail perquè quan clico als enllaços en que els poseu em diu que no tinc ben configurat no sé què i no puc accedir a la vostra adreça de correu electrònic... sóc conscient que queda fatal així... ho pots borrar quan ho llegeixis, clar :-)

    ResponElimina
  31. Hola!!

    Suposo que ja ho saps, però teu relat està caminant solet :-)) per aquí:

    http://www.ladygriselda.es/prosopopeia/?p=179

    Trobo que la Laura escriu molt, molt bé!! Personalment, trobo que ha anat agafant molt bé coses d'aqui i d'alli per omplir el personatge de l'Albert.

    Llàstima que el blog em sembla complicat per a comentaris i tal...

    Li he passat l'enllaç a Òscar i ja em retiro :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.