dimecres, 29 d’octubre de 2008

Dit i fet

Antònia Font ha obrat un nou miracle avui, i ja en són tants que s'hauria d'anar plantejant la seva canonització. Hi ha èpoques dolentes i grans diferències que només es poden solucionar amb les petites coses, i això em fa pensar també en Breakfast at Tiffany's. Perquè avui he vist com et brillaven els ulls, i feia massa temps que no ho veia. Ha esta la música dels mallorquins, les nostres mirades intenses i els meus balls absurds i totalment arrítmics el que t'ha tornat el somriure als llavis i la tendresa als gests. I tot d'una, ha estat com si sortís un sol radiant en un dia molt gris com el d'avui, però era la lluentor dels teus ulls la que ha il·luminat tota la sala. I ho fas expressament, jo ho sé, perquè saps que em perds quan sota les dificultats deixes entreveure la teva felicitat. Perquè era felicitat el que percebíem, i la cara t'ha canviat del tot. D'aquí, a passar a riure i a compartir jocs -quina ironia, tenint en compte l'anterior post- ha estat dit i fet. Què hi ha de més maco que quedar-se amb el bon sabor de boca de cantar plegats, i riure i d'entendre'ns amb poquet? Era un dia que necessitàvem, i en necessitarem molts més com aquest. Quan vulguis, ja saps, tu turu ru...

30 comentaris:

  1. Preciós, encantandor, encisador, fantàstic... m'ha agradat molt com descrius aquests moments, o instants. A vegades, els concerts de bona música tenen això. Regalen les notes a dues mirades que han acudit a escoltar-los... i mira no ho oblidaràs, oi?

    ResponElimina
  2. Ostreeees!! Quin article més i més maco!! :-))

    ResponElimina
  3. xexu, i tu ens has transmes la brillantor d'aquest miracle a la perfecció. El somriure als llavis, la tendresa dels gestos i la lluentor dels ulls, barrejat amb música, felicitat i jocs, dóna un resultat genial!

    ResponElimina
  4. Ufff, XeXu, que bonic! Això és estimar, això és tendresa, això és sensibilitat, això és fer grans les petites coses, això és tot cor!! Felicitats per ser i sentir així... a tots dos! :-)

    ResponElimina
  5. De petits quan ens explicaven coses així cantàvem alguna cosa que s'assemblava a això: http://www.goear.com/listen.php?v=82e890e

    ResponElimina
  6. la música connecta!
    provoca "feeling"..
    molt ben narrat, segur que tararejaves mentre ho escrivies...

    ResponElimina
  7. Doncs a repetir-los!!!!

    I que no pari la música, almenys en els vostres cors.

    Molt bonic!

    ResponElimina
  8. calor en un dia fred, tendresa en un dia dur... si que sembla ben bé màgia company.

    ResponElimina
  9. Ualaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! què bonic què bonic, què boniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiic!!!!

    Segur que estaves feliç!!! Més que ella!!!!

    Ueeeeeeeeee!!!!

    ResponElimina
  10. Molt bé, molt bé, preciós, ja veia jo que t'agradava molt Antònia Font, però no sé si és per la músic a o pels miracles. ;)

    ResponElimina
  11. Entre el sol que ha sortit i el teu post tinc dosi suficient de felicitat per a tot el dia! Moltes gràcies. És preciós. I felicitats a tots dos :)) Que tinguis tan bon dia com ahir. Un petó.

    ResponElimina
  12. Que trist que seria aquest món sense música, somriures i tendresa...
    Per molts anys, Xexu!
    El teu somriure em fa somriure :)

    ResponElimina
  13. Uau, que maco :) Quina persona més afortunada, la del post ;)

    Ah, i que siguin molts dies més

    ResponElimina
  14. El que pot fer un somriure...
    És màgic.

    Un petonàs!

    ResponElimina
  15. Què et passa! un post alegre? jajaja

    Doncs a fer més el burru...que total són quatre dies

    ResponElimina
  16. Ostres...Complicitat II.. ja,ja,ja

    ResponElimina
  17. A mesura que anava llegint m'anava imaginant la situació... hi ha moments d'intensa complicitat i conexió que fan que els somriures oblidin les preocupacions i visquin la felicitat del present.
    És un post preciós, ple de tendresa i sentiment... ja t'ho ha dit tothom. Però deixa'm dir-te una cosa, estic segura que no només ha estat Antonia Font qui ha obrat aquest miracle... crec que tu també hi has tingut molt a veure, o m'equivoco?
    Certa música és sinònim de felicitat, però si està acompanyada d'aquells que més estimem es converteix en màgia!!!
    una abraçada XeXu, i a viure molts més dies com aquest!!!

    ResponElimina
  18. *o*... Si dic alguna cosa ho espatllo!! M'ha agradat molt, tan tendre, tan... buff és que trobes l'essència, el que de debò és important i és tan difícil de descriure. No hi ha res més bonic que el que descrius... Bé, sí. Poder-ho explicar sabent que és veritat.

    M'has fet somriure i també m'he osat una mica toveta! Que contadictori... Però preciós, de debò!!

    ResponElimina
  19. Tu turu ru... no cal dir res més... genial, em quedo amb la complicitat de les teves paraules :)

    ResponElimina
  20. I ballar només amb la mirada!!!Oooooh! com m'agrada ;)

    ResponElimina
  21. Ooooh... Ara mateix, després de llegir les teves paraules tan plenes de felicitat, només sé dir-te que et desitjo milions i milions d'instants llargs, com anar d'aquí a la lluna i tornar, plens d'aquests ulls brillants que puguis mirar i et mirin amb la tendresa més gran del món. I que aquests instants, et duguin un milió de capolament labial després de tant somriure... :)
    "i aaaaaaaaaaaaleeeeeegriaaaaaaaaaa ses veeelles se xapen de riureeee, es diiies s'acaben i es fars il·luminen ses gòndoles entre ses caseees i aaaaaaaaaaaaaaaleeeeeegriaaaaaaa ses òoooorbites en sincroniaaaaa i es ooovnis se pinyen i deixen un cràaater per seeeempre dins sa meva vidaaaaa i aaaaaleeeeeegriaaaaa..."
    (ja ho sé... canto fatal, però és igual!)

    ResponElimina
  22. Antònia Font és una bona elecció

    ResponElimina
  23. De vegades no ens cal gaire res per tocar la felicitat amb les nostres pròpies mans, oi? M'alegro de poder compartir un trosset de la teva felicitat. I que duri!

    ResponElimina
  24. A veure si se m'encomana, aquesta espurna de bon rotllo!!!!

    ;-D

    ResponElimina
  25. Nen, que maco, quina alegria compartir això....

    ResponElimina
  26. De vegades necessito escriure una cosa així, perquè hi ha coses que cremen a dins, i si no les dius, et quedes malament. Dono gràcies que tinc aquest lloc per escriure-les, tant quan són bones com quan són dolentes, però si puc triar, em quedo amb poder explicar moments màgics com aquests. I compartir-los amb tots vosaltres i veure com us alegreu per mi em fa encara més feliç. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Us he dit mai que sou l'hòstia?

    ResponElimina
  27. Noiet!!!Quin post més senzill i maco :)
    M'alegra molt saber d'aquests bons moments :D Els que sempre queden.

    ResponElimina
  28. uooooh, qué bonic!! veig somriures en la nit... tururú per tú, i per qui et fa somriure :o), tambééé!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.