dilluns, 1 de setembre de 2008

Mails des de la feina

Se suposa que quan un té una edat ha d'anar centrant-se una mica i donar importància a algunes coses que abans eren una mera qüestió de supervivència. Ens hem de cuidar més, hem de tenir cura del pis (que paguem nosaltres), tenim una feina respectable que hem de fer tan bé com sabem, comprem un cotxe més segur que potent... Però fins a quin punt ho fem això? O més ben dit, quan és el moment en que comença a passar això?

Pensava l'altre dia en un cas que em demostra que molt centrat no estic, un cas petit, puntual, però que em diu força de la meva maduresa. Des que treballo he tingut accés a internet de manera fàcil, i amb un relatiu poc control. Com és natural, quan s'acosta el cap, és moment de tenir visible algun excel o un processador de text, però quan no hi és, el firefox és la finestra més habitual. Gran part de les meves comunicacions es duen a terme via correu electrònic, i com que a la feina hi passem moltes hores, doncs també em comunico des d'allà. Fins aquí bé, perquè no em crec que hi hagi algú que no fa servir internet per usos personals quan és a la feina. El que és més preocupant és la naturalesa dels meus mails.

Amb els amics tenim tendència a dir-nos moltes animalades per mail, insults, bromes de mal gust per picar a un altre, punyalades, ja se sap, però tot des de l'estimació, eh? Més d'un cop se m'ha escapat el riure a la feina mirant la pantalla, o fins i tot algun 'que cabrón!', i és clar, si t'arriben mails així, els has de contestar. I vinga enviar i rebre mails així, a veure qui la diu més grossa. I no és que jo estigui a la feina, és que ho estem tots, cadascú a la seva, i als meus amics se'ls pressuposa la mateixa maduresa que a mi...

I a part d'aquests, també hi ha altres mails de caràcter personal, per quedar, per explicar-nos alguna cosa, per esperonar a algú que fa temps que no veus, per felicitar... I quan hi vaig pensar l'altre dia, em vaig sentir com una criatura, quan temps perdo a la feina enviant mails! És això normal? No m'ho hauria de prendre més seriosament, i dedicar el temps de feina a la feina, i el d'oci a les comunicacions? Ep, que no és que no treballi, eh, que bé que penco, però a poc que puc, a les estones mortes... i no em sembla un comportament gaire madur, però em pregunto si arribarà un moment que ja no ho faré, i llavors tindré una prova de que m'he fet gran.

37 comentaris:

  1. Tot depèn del temps que hi dediquis al dia, suposo, o bé de si deixes de fer la feina per fer-los.
    Jo també faig mails privats o personals a la feina, però mai he deixat res per fer. Ni tant sols els he passat davant de la feina. Tal com -pel que se't llegeix- sembla que ets, i ja només pel fet de fer-te la reflexió diria que no t'has de preocupar.

    ResponElimina
  2. Si continues fent feina, què hi fa que dediquis una estoneta als mails personals?

    Cap ni una, penso jo. I tampoc es qüestió d'immaduresa, no?

    ResponElimina
  3. XeXu!

    això ho hauràs de parlar amb la teva consciència...La meva feina no em permet fer això, sí que a les estones llargues a la sala de mestres, en escoles on he estat poc temps, internet ha estat un bon refugi.

    Però penso que no has de perdre el toc aquest de bromes, que ens manté joves d'esperit!

    ResponElimina
  4. Jo crec que això tothom ho fa. Jo no, jeje, perquè a la meva feina no hi ha ordinadors pels treballadors, ni cafetera ni res, allà es va per feina i potser massa.
    Però els amos també ho fan. Jo sempre rebo mails de gent que estan a la feina, i ningú se sent malament per fer-ho. Mentre portis la feina al dia, cap problema, crec jo. I jo no ho relacionaria amb si t'has fet gran o no, el què sí que quan et fas gran tens aquest sentiment de responsabilitat per si t'enganxen, de "aix, no ho hauria d'haver fet i hauria d'estar per la feina".
    No?
    Petons macu!!! I merci pels ànims!!!

    ResponElimina
  5. Iaaaix Xexu, això ho hem fet tots en un moment o altreee :o). El fet és que si tens temps per mails en hores laborals pot ser per dues raons: 1/ Que tinguis poques coses a fer (en determinades èpoques la feina decau, pose'm-hi el mes d'agost,4 example), i 2/ ets tant productiu que enllesteixes allò que has de fer abans que els altres! jajaja, jo sempre em quedo amb la segona... i en dic "optimització": optimització del meu temps i dels meus recursos personals :o)!
    Serà que ets un crack ;p!!!

    PD: segueixo ensucrada, oooh shiiiii :o)! i les vacances m'han sentat rebééé. Ara he de fer enrera i mirar de cua d'ull, a veure cóm t'han anat a tú!?
    un kissuuuu.

    pd: la frase d'en Xitus, la de dalt, m'agrada molt!

    ResponElimina
  6. La feina seria molt més agobiant sense aquests 'petits' alicients. Jo també ho faig.

    ResponElimina
  7. Ai que em sembla que l'edat amb això no hi té res a veure... jo no escric mails, llegeixo blocs. I la meva consciència està d'allò més tranquil·la. La feina no se'n ressent, o sigui que...
    I pensa que sóc mooolt madura, eh? juas!

    ResponElimina
  8. jo crec que ho hauries de dir al teu cap. A veure que et diu. És broma home.
    Una frase diu: que el que és urgent no ens faci perdre el que és important. O alguna cosa semblant.
    Així que tranquil, que què hi ha més important que els amics?

    ResponElimina
  9. Això és normal!
    Tot i que jo intento no fer servir el mail corporatiu per temes personals...
    Ara be, Internet s'ha convertit en una eina de treball.... i per tant, almenys per mi, esta a l'abast. No em veureu pas consultar les pàgines grogues...
    I hi ha temps per tot... Tot i que no sempre...
    Quan hi ha més moviment, hi ha menys internet personal, però vaja si per això s'ha de dir si sóm immadurs... Jo ho soc força, doncs!
    ja,ja,ja

    ResponElimina
  10. Només diré que el fet d'enviar correus personals en hores de feina no em sembla pas una falta de maduresa, sempre que tinguis la teva feina feta i no deixis coses pendents, sobretot perquè podries fer anar malament als altres. :)

    ResponElimina
  11. No crec que tingui a veure ni amb la maduresa ni amb l'edat, tothom ho fa, depèn del nivell de seguretat dels ordinadors de la feina, jeje!!
    I depèn de la feina en sí, naturalment. Hi ha dies que no pares i altres que estàs més avorrit que una ostra i pots fer mails tranquil·lament que ningú se'n ressent.

    ResponElimina
  12. Amb el teu permís, et linko!!
    :-)

    ResponElimina
  13. No crec que 'no enviant mails des de la feina' un es faci madur. hehe

    Hola de nou, ara mateix em pos al dia!

    ResponElimina
  14. Doncs jo sí crec que és una gran falta de maduresa, eh?

    Mira que enviar mails personals des de la feina!!!

    Des de la feina el que es fa es posar posts als blogs!! (com jo estic fent ARA MATEIX) jeje


    Seriosament:
    Mentre no perdis massa estonaaa dooooncs... :-))

    ResponElimina
  15. Et falta la lectura de blogs des de la feina. I mirar pàgines de notícies (de tota mena... fins i tot si hi ha màquines de més d'1 Pflop/s). I receptes de cuina. I saber com se diu aquell grup de música que cantava la cançó que sona a la ràdio... I ... molt més!

    ResponElimina
  16. Home, tots ho fem de tant en tant això de mirar el correu personal... i el bloc de vegades. Si continues fent feina i no t'interfereix no ho veig cap problema, el problema és si t'enxampen...

    ResponElimina
  17. Jjejejejej!!! No fa molts dies estava tirada a terra a casa de la meva cunyada mentre la meva parella mirava unes coses a internet. Aleshores li vaig preguntar: trobes que això és normal a la meva edat??

    Abans d'ahir vaig comprar un "super Pocoyó" i quan vam arribar a casa el vaig "presentar" a la resta de pelutxos. Evidentment, vam riure una estona de la tonteria que estava fent.

    No he llegit els comentaris de la resta perquè haig de sortir pitant. M'imagino que hi ha molts que et diuen que la maduresa depen d'altres coses.

    ResponElimina
  18. Si fas la teva feina, quin mal hi ha? Això sí, el dia que tinguis muntanyes de coses a fer i ho deixis estar... llavors sí que hauries de controlar-ho!!

    Si arriba un dia en què no ho fas... trauràs l'espurna d'immaduresa que dius tu per una altra banda, però no desapareixerà. I és millor així! ^^

    ResponElimina
  19. Qui tingui accés a internet a la feina i digui que no fa coses de "no feina" MENTEIX xD

    Immaduresa? Si no tens altra manera de relaxar-te, pot ser una bona opció, tot i que sempre és millor fer-la petar amb els companys, ves…

    Salut!

    ResponElimina
  20. Hola,
    et contesto sense llegir els altres comentaris.
    A la feina es fa feina i res més. Jo ho tinc molt clar i no fora el primer cop en el món empresarial que s'aprofita un cas com el que descrius per fer fora a algú.
    Ves amb compte.

    ResponElimina
  21. t'he vist comentar a molts dels blogs que llegeixo i finalment t'he visitat,... i saps des d'on? des de la feina!!!!!

    crec que és inevitable i a més diuen que la concentració és de 45 min i que després és necessari fer pausa,... per tant....

    aquí la feina vam estar aturats molt de temps per qüestions polítiques i els mails i els nanocats van ser la nostra salvació. Quan no tens feina a la feina, és molt durillo!!!

    Un blog molt maco!

    ResponElimina
  22. Si et serveix de consol, jo que sóc autònoma i no he d'amagar-me de ningú ni de res, a la que em dedico a hores de feina a mirar cosetes de caire més privat (com el teu blog jejej) tinc el runrun dq no estic fent el que tocaria. Potser això fa que sigui més divertit i ens manté joves l'esperit... pq qui es vol fer gran i deixar de tenir akests petits e innocents moments per fer el trapella?? Jo ja et dic que noooo

    ResponElimina
  23. Quina diferència hi ha entre enviar correus, fer la xerrada sobre el cap de setmana amb un company, anar a buscar un cafè tranquiiilament o la gent que surt a fumar cada hora? Si la qüstió és fer la feina, fer-la bé i amb el temps que tens i si de ant en tant fas un break , segur que es nota . però per millor.
    M'ha agradat això que algú ha sit sobre optimitzar recursos

    ResponElimina
  24. Gent jove, pa tou. I que per molts anys ens puguem sentir joves. La reflexió que fas demostra ja la teva maduresa. Jo no m'hi amoïnaria massa. Petons.

    ResponElimina
  25. Jo crec que la majoria de gent ho fa, excepte la gent que treballa en llocs que han hagut de controlar, precisament perquè tothom ho fa i sovint hi ha gent que es passa.

    Jo treballo pel meu compte. I faig visites, per tant m'és impossible fer-ho. Quan tinc una estona lliure, es lliure, puc fer-ho. No sé imaginar-me què faria jo en una feina diferent a la meva.

    Però jo penso... que ho faci tothom vol dir que està bé? No pas necessariament. He llegit que ve a ser com comentar les vacances amb un company, potser si, però finalment acabes fent les dues coses, no?

    Jo crec que l'única cosa preocupant de tot això és si ens passem massa i l'estona passa volant.

    ResponElimina
  26. Ara ja vaig entenent moltes coses... jeje Només de veure la quantitat de comentaris que tens aquí i la feinada que suposa contestar-los tots, em creia impossible que fossis capaç de mantenir aquest nivell només amb les hores d'oci! Al post no parles del blog ja que fas referència a emails, però no sé si encerto en englobar-ho tot al mateix sac.
    Lligues aquest comportament amb la maduresa, no sé si realment hi té a veure o és una qüestió que va més lligada amb la personalitat. No crec que sigui "dolent" utilitzar internet a la feina per ús personal, tot depèn de les hores que hi dediquis... potser hauries de fer una balança per veure quina part pesa més, si l'estona que dediques a treballar o a comunicar-te.
    Deixa'm dir-te que jo també tinc internet a la feina i que no el faig servir mai per ús personal, i sóc més jove que tu!!! jeje.. això et respon la teva pregunta? bé, suposo que depèn de la feina que facis, la meva no em permet passar-me massa estona davant de l'ordinador i les estones que tinc les necessito per fer feina. Però a vegades sí que he tingut la temptació d'entrar un segon al blog per veure si tinc algun comentari nou i no ho he fet, em fa massa cosa i crec que no és el lloc indicat per fer-ho. Però cada persona és lliure de fer el que vulgui i suposo que la teva feina et permet una certa flexibilitat.
    De totes maneres, ja et dic, no penso que sigui una qüestió de maduresa... ara entrariem en el debat sobre què significa el concepte de maduresa? buf... potser millor per un altre post no? jeje
    una abraçada!!!

    ResponElimina
  27. Xexu,
    maduresa, si, poder.
    el que segur que és, és sentit comú, el més escàs de tots els sentits.
    desconec en que i on treballes,
    pero quasi bé tots treballem pel mateix, per poder viure.
    pero insisteixo, ves amb compte.
    de tot cor ho dic, un cop llegit els altres comentaris.

    ResponElimina
  28. Jo crec que són les circusntàncies, si tens l'opció i et parles amb els tes via mails, no ho podràs evitar, ens fem madurs però necessitem saber dels nostres també... i segur que la resta de gent també hi entra... o sigui que no passa res... o si jeje

    ResponElimina
  29. Si en determinats moments tens temps per entretenirte amb internet i si dius que ho fas en estones mortes...Noiet, amb això no es veu si t'has fet gran o no. O si ets responsable o no. Amb això es veu el grau de dedicació que necessita de tu la teva feina.
    Sobre el contingut i els missatges dels mails... jejeje... amb això es veu el grau de bestieses que podeu arribar a dir i fer JAJAJAJAJA!!!!

    ResponElimina
  30. Aquests "que cabron" em sona força.
    Dubto que sigui un tema relacionat amb la maduresa, si la feina que has de fer, la fas, no hi ha problema.
    Salut!

    ResponElimina
  31. No està bé, però no és lo mateix estar tot lo dia fen-t'ho que un ratet en una estona que l'important està fet. És un tema delicat, i segur que si hi ha algun jefe per aquí i et diria que no està bé fer això. Però és qüestió de control. Jo vaig a estar a una feina que ne tenia i tota l'estona que volia i quasi mai feia res, perquè tenia moltíssima feina, ni se'm passava pel cap posar-me a internet per oci. En canvi a d'altres feines que no m'han deixat baixar ni a esmorzar un ratet mentre menjava lo meu sandwich si que me conectava.
    Suposo que és com tot, controlar-lse i no passar-se. Jo he tingut companys/es que se passaven lo dia al telèfon parlant amb amics i familiars, d'altres que no fotien res i se dedicaven a voltar i marejar... La qüestió és fer la teua feina així no te poden dir res. Encara que si se possessen a controlar... uff.. tots al carrer! jajaja.

    ResponElimina
  32. jo em passo el dia a internet... i m'he sentit molt identificada amb el post! també hi ric de cop i volta...no se que deuen pensar...

    ResponElimina
  33. Jo donc una ullada als vostres blogs, però comento des de casa. I només envio mails de feina.
    I no vol dir que sigui més madura, responsable ni tot això, només que "si perdo el temps una estona" l'aprofito per llegir.
    Però de totes maneres si vulguessin ens despedirian a tots ia totes...pel que vaig llegint. M'ha agradat aquest post!

    ResponElimina
  34. Ja veig que per aquí hi ha molt penques, i que tots fem igual. Vaja, era el que m'esperava, no ho veig tan estrany. Però davant dels vostres dubtes, dir que naturalment que faig la feina que toca, però omplo totes les estonetes que queden a Internet, i això fa que m'hi passi força temps, perquè m'ha tocat fer feines amb llargues esperes. Moltes gràcies a tots els que heu passat i heu deixat comentaris, i als que no també, és clar.

    Rita, no és que em preocupi, ni que deixi de fer les coses que he de fer, però de vegades em sembla que abuso, perquè els companys que tinc no hi passen tanta estona.

    Neo, no hi veig cap mal, si no, com em comunicaria amb la gent amb el munt d'hores que em passo allà?

    Xitus, la meva consciència és la que em fa escriure posts com aquests, però és que necessito aquesta comunicació, i t'asseguro que m'encanta el to dels mails amb els amics, diem moltíssimes animalades i per això em sento immadur, però espero no deixar de fer-ho mai. L'únic que volia dir, que no sé si s'ha entès, és que no m'imagino el meu jefe escrivint aquest tipus de mails, així que suposo que hi ha un moment que això deixa de ser.

    Instints, canvia de feina, però ja! Depenent del que facis, és normal que no calgui un ordinador, però avui en dia sembla que ja no es pugui fer res sense ells. Sense internet i sense cafè... jo no podria...

    Sibe, jo em quedo amb la primera, que sóc molt dispers, i per fer la feina necessito el meu temps. A poc a poc i bona lletra. De crack, res de res, més aviat formigueta. Sí, en Xitus és molt gran.

    El company de Venus, benvinguda a casa meva, tot un plaer, un bon avatar de presentació! Tu també ho veus necessari, oi? Crec que som molts que ho pensem.

    Elur, no ho vaig dir, però he de reconèixer que jo també ho faig. Va ser un gran què fixar que m'arribessin els comentaris per mail, que així no és tan descarat... i els altres blogs només els miro de 7 a 9h, que no hi ha ningú per allà. Veurem quan canvii de feina.

    Estrip, em quedo amb la teva frase, a veure si així no tinc tan mala consciència de vegades. Més important que els amics no hi ha res.

    Eli, tot depèn del moment, és clar, però si una cosa tinc clara, és que el mail de la feina és per feina. Per les altres coses ja tinc les meves adreces.

    Núr, si hagués de perjudicar els altres ja no ho faria. Que tu facis el ximple no vol dir que hagis de fer el ximple als companys.

    Cafeambllet, això de la seguretat dels ordinadors és un punt, sempre vas una mica amb por. Però allà on estic ara semblava que eren durs amb aquest tema, i em sembla que passen una mica de tot.

    El tacte, més madur no sé, però que s'avorreix molt, segur.

    Assumpta, ja veig que ets dels meus. Algun que altre comentari jo també faig. Actualment, tots aquells que faig de 7 a 9h, són des de la feina. Però això s'acabarà aviat.

    Redcrash, només parlava de mails, i quin uns que envies tu! Qui t'ha dic que no faig les altres coses? Menys mirar receptes de cuina... això ja t'ho deixo per tu... friki!

    Tarambana, et sembla maco això com a exemple pels teus alumnes?

    Silenci, a mi també m'agrada estar tirat per terra, no et creguis. I les ximpleries aquestes que fem que fan riure la parella, o els altres formen part de nosaltres mateixos. Preocupa't el dia que no les facis.

    Laia, això ja passa. Hi ha dies que surten bords, i que no pots parar ni un moment. Llavors ni hi penses. El temps passa molt ràpid, i tens altres coses de què preocupar-te que els mails o els blogs.

    Musa, jo també penso que el que digui que no ho fa menteix. Parlar amb els companys està bé, però a mi segons com m'omple més comunicar-me amb els amics. Amics... companys... amics... companys... tria.

    Menta, aquí estàvem tots una mica de broma, i reconeixent que ho fem, però tens raó que cal que anem amb compte, i que no es pot jugar. Que feina és feina, i que prou difícil és trobar-ne una com per perdre-la per fer el burro.

    Rits, primer de tot, benvinguda a Bona nit. Està bé que el primer cop que vens sigui des de la feina, quin millor moment per comentar aquest post, oi? Allà on estava abans havíem fet de tot a la feina, però bé, diguem que no era un lloc gaire estricte, era un laboratori, i quan dic de tot, és de tot. Menys sexe (almenys jo), abans que ho preguntis, de tot una mica.

    Ariadna, sabent que tu ets jefa i que també ho fas, em quedo més tranquil. Una estoneta no fa mal a ningú, i després, tornar a la feina amb més ganes. Jo tampoc vull perdre aquesta espurna, tant de bo em duri, però ja et dic, sempre penso que gent d'altres nivells ja no ho fa, i potser estic equivocat.

    Mireia, saps que passa, que el cafè jo també el faig, això és més sagrat encara. Pot ser que un dia no hi hagi temps per mails ni per hòsties, però l'estoneta del cafè, que en funció de la feina en curs serà més llarga o més curta, no me la treu ningú.

    Senyu Fada, tu també les fas aquestes coses? Doncs et diré el mateix que a la Tarambana, et sembla bonic donar aquest exemple a les criatures? Els mestres també sou humans, oi?

    Carme, el problema és el que dius tu. Per aquí deien que és equivalent a l'estona del cafè, a la xerrada amb el company... però si ho fas tot què, en què queda la jornada laboral? Jo crec que entra dintre de la idiosincràsia del nostre país, i no serà que no tenim fama de treballadors, però aquestes coses les fem. En altres llocs suposo que això és impensable, i que als treballadors mateix ni se'ls acudiria. Hauríem de parlar amb algun oriental, a veure què hi diu.

    iruNa, ja és ben cert que em doneu molta feina a contestar comentaris, però és un plaer, i crec que un deure, ja que els comentaris que em feu no es poden quedar així sense resposta, seria una falta de consideració per part meva. Fas bé d'incloure els blogs en tot plegat, per què ens hem d'enganyar a aquestes alçades, però el que em va inspirar el post va ser els mails que m'envio amb els meus amics, que de vegades són molt bèsties. Jo per ara sempre he tingut força fàcil l'accés, i per això m'he pogut connectar força. El dia que tingui una feina des de la que no em pugui connectar, no sé què faré.

    Cesc, sé que els altres hi entren, però acabes pensant que el que facin els altres és igual, que importa si tu estàs fent bé o no. I bé, de vegades penso que és massa, però és cert que em costa desenganxar-me dels meus, i esperar a arribar a casa per contactar-hi.

    Maria, el grau d'exigència de la feina no és sempre la mateixa, ja ho sabem. Llavors, hi ha dies que hi ha més temps pels mails, i dies que ni pots entrar a mirar-ho. Però jo sempre que tinc una estoneta lliure, ni que siguin uns minuts, intento mirar-ho, i gairebé sempre tinc alguna coseta.

    Uribetty, la feina es fa. Per això ens paguen, no?

    Bajo, fins i tot algun jefe de per aquí m'ha dit que ho fa, així que tothom s'ha sincerat. Com dius, depèn del dia, del tipus de feina i de moltes coses. I quan no es pot, s'ha de saber prioritzar. Però amb la darrera frase la claves, si volguessin, estaríem tots al carrer!

    Akairis, quina sort, tot el dia a internet...mmm. Jo també, filla, però aviat se m'acabarà. A veure què toca després.

    Joana, jo ara m'he acostumat a llegir a l'hora d'esmorzar i a la de dinar, perquè em toca fer-ho sol. I la veritat és que m'encanta, llegir sempre és un plaer.

    ResponElimina
  35. Doncs a la meva feina hi ha una paia que es passa el dia (però tot el dia, eh?, no estonetes mortes) fent el seu blog i deixa la pantalla a la vista de tothom per exhibir les seves misèries. També mira el correu tota l'estona, el comptador del blog de manera compulsiva, i el twitter contínuament. Penso que això seu és un problema mental que té. Els altres li hem de fer les seves feines i n'estem fins als dallonsis. No m'estranyaria gens que voltés per aquí, de fet m'he trobat aquesta pàgina al seu historial i m'encantaria que llegís el meu comentari. Apa nena, a pencar una mica que no et farà mal.

    ResponElimina
  36. mmmm... No t'estava criticant directament a tu, ja m'ho imagino que no envies correus si tens feina. (En tornar a llegir el meu comentari, he vist que es podia llegir en aquest sentit i no és pas el que volia...)

    Hi estic d'acord: si no tens feina i no fas anar malament a ningú, per què no pots enviar un parell de correus?

    ResponElimina
  37. tranquil xexu, jo tb ho he fet. i de treballar treballaba eh??? suposo que segons la teva teoria massa madura no soc..i ja en tinc 33!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.