dimarts, 30 de setembre de 2008

Llibreries

Què tenen les llibreries que sempre que passo per davant d'una, no puc evitar entrar-hi? Algú més té com a afició anar a remenar llibres? De vegades ja vaig a això, i generalment no surto amb les mans buides, però és passar davant d'una llibreria que em trobi, i alguna cosa m'empeny a entrar. I remeno, i descobreixo llibres, i llegeixo contraportades i veig els mateixos llibres un cop i un altre, però tot i així els torno a mirar. I no ho entenc, perquè no tinc temps material per llegir tots els que tinc pendents a les estanteries de casa, però cada cop en sortiria amb un sac ple. Sort, o desgràcia, que tampoc tinc diners per comprar-ne, i m'he de reprimir. Si tingués les butxaques plenes, potser no em compraria més roba, ni sortiria més, ni em pagaria altres capritxets, però cada cop que trepitgés una llibreria, m'emportaria amb mi alguna nova història, un altre tresor.

41 comentaris:

  1. Doncs jo penso que tenen precisament això que dius al final: tresors. Tresors "sorpresa" a més a més. No saps mai ben bé del tot què hi haurà dins. I per això sempre imagines un tresor que t'aportarà les coses que t'agraden o que necessites. A vegades les espectative s es compleixen i a vegades no, però sempre hi tornem. Jo també sóc com tu. Puc llegir-me la contrapostad a d'un llibre 7 vegades a 7 llibreries diferents. Com que en llegeixo moltes, a vegade s no me'n recordo, fins quen'he llegit un tros i dic "Ah! sí!

    Un dia no sé si era un mem o què era em van preguntar què faria de diferent si tingués molt s diners. M'ho vaig pensar molt. I la meva resposta va ser la mateixa que tu.

    Hi havia un temps quan era més jove que comprava poquets llibres perquè tenia pocs diners i mentrestant llegia els del meu pare que en tenia molts. I vaig fer un sobre on anava estalviant diners per a llibres i en comptes de comprar-me'ls mica en mica, esperava que entre regals (sempre demanava llibres de regal o diners per comprar-me'ls) i els estalviats en tingués per comprar-me'n uns quants, un pilonet ni que fos petit. I aquell dia era una festa per a mi. Ara per sort ho puc fer una mica més sovint.

    ResponElimina
  2. T'entenc perfectament :-)
    El meu marit i la meva germana pateixen el mateix mal que tu!!

    A mi també m'agrada molt llegir, però admeto que no sóc una devoradora de llibres com ells dos.

    Aquesta sensació que descrius, de ganes d'aturar-te a "mirar-los" per llegir les contraportades una i una altre vegada, veure quines històries et podrien agradar més, etc., és ben bé el que fan ells :-))

    Sent soci d'Abacus fan un bon descompte i amb el carnet de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona també fan descompte a algunes llibreries :-))

    Ma germana "gestiona" els carnets de les biblioteques de tota la família... sempre li encarreguem les coses a ella...

    En fi, és un bon vici aquest :-))

    ResponElimina
  3. les llibreries tenen un no-se-que d'especial...tens la sensació que hi pot passar qualsevol cosa, i fins a cert punt és cert, tenen tots de mons dins seu.

    ResponElimina
  4. sí, és veritat, les llibreries tenen algo especial que atrauen. Només entrar, normalment el silenci, ja relaxa. I llavors pots començar a escoltar tot el que diuen els llibres.

    Jo, de totes formes, des de fa anys, no llegeixo pràcticament cap novel.la. Els últims anys pràcticament tot el que he llegit ha estat relacionat amb la meva feina (uff....què avorrit sona....). L'any passat vaig fer un parèntesi i llegia un altre tipus de llibres que comentava al blog. He de tornar als llibres del blog, o potser millor i tot, a les novel.les, que són genials per viure i conèixer històries diferents.

    De fet hauria de tornar a llegir el que sigui que fa mesos que no llegeixo res.Potser em passo un dia d'aquests per alguna llibreria i a veure què passa...

    ResponElimina
  5. és que les llibreries són com aquelles coves fantàstiques que mai saps quin tresor trobaràs dintre...

    ResponElimina
  6. és una afició que tinc bastant abandonada per manca de temps. I s'aprèn molt amb els llibres, vaja el què tu dius: un tresor. Però mai és tard oi?
    Petonets macuuu!!

    ResponElimina
  7. I és que dins de cada llibre hi ha una història que ens deixa portar, ens allunya de la realitat i vivim en un altre món per un temps, un llibre atrapa, i llegir annexos, mirar-ne la portada, la dedicatòria... tot és un món i comprar aquell que sembla prometre és un petit regal del dia oi?

    ResponElimina
  8. La sensació és que de dins una veu em crida... i vaig seguint aquesta veu fins a trobar d'on ve. Un cop el tinc a les mans estic perdut.

    ResponElimina
  9. ai que aquest post el podia haver escrit jo...

    he arribat a pensar que els llibres em criden, d'alguna manera em criden... segur... i mai em faig la sorda!

    ResponElimina
  10. Em sap greu discrepar però jo considero molt més interessant invertir els diners en tunejar el cotxe com el del "coche fantástico".

    És broma.

    Sí, algun llibre cauria.

    ResponElimina
  11. a mi un dia em diran si no has de comprar no t'entretinguis. Sort que de tant en tant si que faig despesa.

    ResponElimina
  12. A mi m'agraden tant, que els robaria, els llegiria i els tornaria...ja, ja ho sé que hi ha biblioteques, però no és el mateix...i també tinc un munt de llibres que m'esperen, però el blog m'ha robat els llibres a mi...
    Tonets!

    ResponElimina
  13. És una malaltia molt sana, jo perquè no tinc lloc ni diners sinó...
    Si un dia me toca la loteria crec que seria una de les primeres coses que faria: anar a comprar-me'n un munt :)

    ResponElimina
  14. Sento i penso com tu. De fet, sovint hi vaig a fer el volt jo a les llibreries. M'encanten! El problema és que sempre cau algun llibre com a mínim, però no hi puc fe res.

    El millor de tot és que quan viatjo, encara que sigui un país de parla estrangera que no entenc, també m'agrada visitar les llibreries. Ves quina raresa...

    ResponElimina
  15. costa escollir...llegir una contraportada i una altre i una altre.... jo encara em perdo més si es tracta de contes...


    besets!

    ResponElimina
  16. Doncs som uns quants malalts de llibreries, pel que llegeixo aquí. També jo estic afectat pel mateix virus: llibreria amb què topo, llibreria on entro a remenar.

    Salut.

    ResponElimina
  17. ja veig que sí que en som uns quants...
    jo també tinc el mateix vici...
    ja ho deia en un post...
    "petits plaers, grans vicis i moltes satisfaccions..."
    petonet...
    (hauríem de quedar un dia i envair alguna llibreria... jejeje)

    ResponElimina
  18. Aquest post el podria haver fet mon pare (www.plusterrat.blogspot.com)

    Ell també ho fa això. L'altre dia vaig acompanyar-lo a la fira del llibre d'ocasió, i jo mirava llibres, però per a ell era una experiència fora del normal. ;)

    Quan tenim pressa, intento distreure'l si hi ha alguna llibreria a prop.

    ResponElimina
  19. Es que les llibreries son la cova d'Alí baba pels lletraferits. Jo tampoc pur resistir-m'hi!

    ResponElimina
  20. És l'ambient, l'olor, el xiuxiueig, el tacte dels llibres i aquella mena de lleu cruiximent de les pàgines del llibre escollit... perdre's entre les lleixes de les parets i la curiosa geografia de les taules de novetats i recomanacions... és una mena de viatge, d'anada i de tornada a noves descobertes i velles coneixences que va seduint lentament.

    ResponElimina
  21. Jo és que si entro en una llibreria vaig directa als diccionaris... I els que vull valen molts i molts diners... Ja vaig decidir que fins que no em comprés els diccionaris que vull no em compraria cap altre llibre. Així que puc mirar i mirar, prò no compro. A més, també en tinc moltíssims per llegir i uns quants de començats que no trobo el moment per acabar... aix...

    Tampoc no tinc lloc per a posar-los... Quan tingui casa meva... Que farteta n'estic d'aquesta cançó...

    Prò tu llegeix tant com puguis és el millor que pots fer!! :)
    hum... Trobada d'intercanvi de llibres blocaire?? hehehehe

    Somriures, petit!

    ResponElimina
  22. je, je, a mi tb em passa. Crec que em passa per la mateixa raó que m'agrada va enquadernar els llibres de col.legi quan era petit, i olorar-los,...no sé quina és, aquesta raó, però fa que disfruti amb aquesta petita cosa, que és badar de llibre en llibre.
    Veig que som uns quants !

    ResponElimina
  23. Abans tenia més afició a fer-ho. Ara ja no. Sembla una excusa però no tinc temps. A més, que és un vici. Jo també estaria tot el dia remenant llibres i escollint per llegir. D'aquí poc, si tot va bé i trobo bon lloc, una horeta de lectura cada matí i cada tarda no m'ho treurà ningú ;)
    NOTA: Bé, potser el del matí aprofiti per dormir...

    ResponElimina
  24. Els llibres enamoren... a mi almenys m'enamoren. Estan fets de paraules que ens ajuden a somiar, a viure experiències, a compartir emocions amb personatges creats del no res, a transportar-nos a noves realitats. També ens serveixen per aprendre, són font de coneixement i sabiduria.

    A part de tot això, i suposo que a tu també et deu passar, a mi m'encanta tocar el paper dels llibres, notar el tacte de les portades, tastar la olor que desprenen al passar les pàgines, sentir el pes i agafar-lo entre les mans.

    M'encanta tenir llibres propis perquè m'apassiona omplir-los de vida, atorgar-los significat... conviure amb ells durant uns quants dies, ja que mentre te'ls estàs llegint són els teus companys de viatge... i després m'agrada, al cap del temps, recuperar-los i reviure aquelles emocions només d'agafar-los.

    És cert que, malgrat aquesta debilitat de comprar llibres, faig força ús de les biblioteques públiques ja que la meva butxaca no em permet gastar-me tants calerons.

    Si tenim en compte aquesta passió que sento pels llibres ja no cal dir el que em desperten les llibreries no? jeje... És una atracció fatal!!!!

    Un gran post XeXu, visca la lectura i el xafardeig de llibres!!! jeje
    una abraçada!

    ResponElimina
  25. Uf... He llegit el post i m'he esgarrifat perquè he pensat: això són paraules meves! De veritat, que m'hi sento molt identificada! La primera pregunta me l'he fet milers de cops! I la resposta de la segona pregunta és SÍ!
    Jo sempre que vaig a la llibreria surto amb un mínim de dos llibres, sempre! I clar, amb la feina i tot no dono a l'abast, però jo en segueixo comprant! I tinc una llista d'espera important...Em desfaig a l'hora de triar el següent llibre per llegir. Ara mateix, a la tauleta de nit tinc tres llibres: dues novel·les i un llibre d'articles. I no en tinc tres perquè un m'avorreixi, no! En tinc tres perquè sóc una goluda i m'ho vull llegir tot tot tot! I saps què em passa? que estic a punt d'acabar-ne un i ja penso en devorar el següent.
    A més, saps què em passa quan llegeixo un llibre? Que jo sempre em dono el paper de la protagonista i clar, m'enamoro, pateixo, ric, ploro (no saps com he arribat a plorar amb els llibres!)... Vaja, que m'encanta llegir i com ja he dit en algun dels meus posts, m'agrada molt llegir els dies de pluja. No sé per què...

    ResponElimina
  26. Cadascú té els seus propis tresors... Els meus, estan guardats al meu calaix de les sensacions i no són palpables!

    En aquest cas, traslladar-se a altres mons, a través de les pàgines escrites d'un llibre...
    Jo haig d'estar inspirada.. igual que per llegir-los, a vegades els compro i desprès no els faig ni cas... fins el dia, que dic, ai! Mira!.. el llegeixo...
    Va com va...

    ResponElimina
  27. JO també t'entenc, he estat durant tota la vida una rata de biblioteca i tinc una pila de carnets de biblios de fora de la xarxa i de la xarxa tb... I nits sense dormir, llegint, les que vulguis, i quan vivia a casa els meus pares, m'amagava sota el llit amb la llanterna i un munt de vegades em quedava sopa allà a sota... En fi :S

    El meu consol és que hi ha alguna malaltia pitjor... (No gaires...)

    ResponElimina
  28. Em confesso adicta a la lectura; Vaig haver de marcar-me el límit de no comprar més de dos llibres mensuals. I entre les biblioteques i els que em deixen amics i coneguts ja vaig fent :)

    ResponElimina
  29. Creu-me que em sento totalment identificada amb això que expliques. Tenir un nou llibre per llegir, és tenir un nou tresor a les mans... Les biblioteques tenen aquell encant especial, com una màgia, que fa que et poguis perdre entre els prestatges i els llibres...
    Saps, de petita sempre havia volgut fer una llibreria... Bé, també un bar... així que al final ara vull tenir un cafe llibreria! No et creguis, que ja ho hem estat parlant amb una amiga... Però sssssssht... no ho diguis a ningú que això és un secret, un projecte que encara va per llarg, però ho aconseguiré, i espero que tingui també aquesta màgia!

    ResponElimina
  30. Doncs jo faig exactament el mateix! I digues que no puc llegir be encara en alemany, o sigui que ara no puc fer-ho tant. Però tornant de Barcelona i Paris he comprat cinc llibres (i acabat de llegir-ne "només" un)

    ResponElimina
  31. A mí em passa com a tú Xexu, que entro a una llibreria o a una biblioteca i el temps em passa volant i m'hi puc passar la tarda! Gran sort tenim els que apreciem la lectura, perquè tenim l'opció i la possibilitat de viure mil històries, de donar la volta al món i fer volar la imaginació.
    Hi ha un proverbi àrab que diu que "Un llibre és com un jardí que es dúu a la butxaca" :o)

    Ara tinc el nas ben ficat dins "El nen amb el pijama de ratlles" i friso per arribar al final... abans no surti tothom del cine i m'expliqui com s'acaba :o)!!

    ResponElimina
  32. Culpable, culpable!!!!! Que jo sóc igual.... aix, aix, aix... però com dius, per sort (per desgràcia, per desgràcia) no tinc prou peles per comprar-me tots els que voldria... M'encanta llegir... trobo que és una de les millors sortides que tenim de la realitat ;)

    un petonet!

    ResponElimina
  33. Es com si em llegisis els sentiments... em passa el mateix que a tu

    ResponElimina
  34. Sembla que això d'anar a les llibreries i descobrir llibres que, almenys en potència, poden compartir el temps amb tu, al teu temps, que no és poca cosa... enganxa i enganxa tant que m'he de reprimir i no comprar-ne més perquè no done abast a totes les coses que vull fer i se m'amunteguen tot esperant que els arribe el torn de ser llegits...

    ResponElimina
  35. M'agrada saber que la meva malaltia és compartida per tanta gent, en major o menor grau. Ara que, és lògic, perquè tots els d'aquí ens agrada llegir i escriure. El que no pensava és que tants de vosaltres tinguéssiu aquest vici d'anar a les llibreries a remenar. I em sorprèn gratament això de les biblioteques. Gràcies a tots els que heu dit la vostra, aquest post m'ha servit per conèixer-vos una miqueta més, i això sempre és bo, oi?

    Carme, ja veig que ets totalment dels meus. M'encanta 'anar de llibreries', com a afició no està gens malament, oi? M'ha encantat el que expliques al final, de com estalviaves per comprar-te llibres. Això per mi ja et dóna punts de per vida, t'has guanyat la meva admiració i respecte. Bé, ja te l'havies guanyat, no ens enganyem, però amb això em toques la fibra. Jo em compro llibres des que puc, i abans els feia comprar a ma mare. No sé si ja ho he explicat, però a casa, des de sempre, per Reis era una festa del llibre. De petits, el meu germà i jo passàvem la relació de llibres que volíem, a part de les joguines, és clar, i crec que a ma mare se li devien saltar les llàgrimes en veure com havíem sortit, perquè ella és una autèntica devoradora. Ella és la culpable de la meva malaltia, totalment, i no podré agrair-li mai prou.

    Assumpta, amb aquests historial familiar, no m'estranya que te'n vulguis desvincular una mica, amb dos xalats tan propers a tu ja n'hi ha prou. I és que és una autèntica xaladura això de les llibreries, jo és que me'n faig creus. Però bé, no t'he d'explicar res, em sembla, que ho coneixes de primera mà.

    Mireia, no dubto que tu ets una autèntica devoradora de llibres també, i això d'anar de llibreries que deia a la Carme té el seu què. Hi ha tants llibres... i la vida és tan curta...

    Bruixoleta, primer de tot, molt benvinguda a Bona nit i tapa't. Et recomano molt seriosament que trobis estones per llegir coses que no tinguin relació amb la feina, una distracció sempre és necessària. Pot ser la lectura, o pot ser qualsevol altra cosa, però t'has de saber aïllar una mica. Si no, potser perdràs les ganes de llegir novel·les i altres tipus de llibres, i aixo no pot ser..

    Carquinyoli, entrar en una llibreria provoca una sensació estranya, no sé si com entrar a una cova, però de tresors n'hi ha per tot arreu. Llàstima que part del tresor no estigui a la nostra butxaca, que així podríem emportar-nos més històries a casa.

    Instints, si l'afició que tens abandonada és 'anar de llibreries', no passa res. Això és per malalts, dona, no cal fer-ho. Ara, si l'afició abandonada és llegir, et convido a que ara mateix vagis a l'estanteria de casa i que triïs. Agafa un bon company, algun llibre que sempre hagis vist allà i que et cridi l'atenció, i posat-hi. Sé que saps que val la pena, així que només és recomençar. Ja em diràs què tal.

    Cesc, i tant que és un regal. Jo n'hi ha molts que ja tinc clitxats, i em faig el ronso perquè em sap greu gastar-me diners per vici, perquè a casa en tinc molts, però sempre arriba aquell dia que t'agafa amb la guàrdia baixa, i de sobte et trobes al carrer amb dos llibres en una bosseta. És més fort que jo. Sort que sóc pobre, i m'encanta llegir al transport públic, així que sempre m'espero a que surtin versions de butxaca, que si no, m'hi deixaria tot el sou (que ara mateix no tinc).

    Jordi, això de sentir veus al cap t'ho hauries de fer mirar. Però per fi sabem d'on treus els teus somnífers!

    Elur, si ja ho deia jo, mira, ja tens una altra cosa en comú amb en Jordi Casanovas, que sentiu veus al vostre cap que us criden. Ai amiga, a mi em costa tant fer-me el sord...

    Ararat, però quan ja tens el cotxe tunejat què fas? Si quan el cridis no vindrà. Millor posar-se a llegir una mica. Fer servir el cotxe per anar a la llibreria seria una mica grotesc.

    Ostres Estrip, jo he pensat algun cop el mateix. Em sembla que a alguns llocs ja em coneixen, em preocuparé si posen cartells de 'es busca'. Jo també faig despesa de tant en tant, que costa molt resistir-se. Però per les hores que hi passo... no crec que els compensi.

    Molt bo, Zel! No et diré que no hagi tingut temptacions de fer això, però jo no els tornaria, que els llibres m'agrada quedar-me'ls. I és clar, les biblioteques no són el mateix. El tema dels blogs ja l'hem parlat altres cops. Treuen temps de lectura, però no deixen de ser lectures en si, i algunes de molta qualitat. I si la saps trobar, hi ha estona per tot, dona. Ah, que tens família? Llavors no...

    Bajo, si et toca la loteria, com estaràs molt contenta, potser me'n podries comprar un parell o tres a mi també. Creu-me, a mi si em toques, la visita a l'FNAC amb un carretó no me la treia ningú, i a l'IKEA a comprar un parell d'estanteries a joc més.

    Rita, és sempre un plaer trobar algú que està pitjor que un mateix. Ho fas també a l'estranger? Això sí que té mèrit! Jo l'única cosa així estranya que recordo és a Elx, on hi vaig anar amb una companya de feina que era d'allà, i el seu pare té una llibreria de cert renom. No vaig parar fins que m'hi va portar, i a part de presentar-me a son pare, vaig estar remenat, és clar que si.

    Mercè, però la qüestió és remenar i remenar, encara que no ens haguem de quedar amb cap llibre, però que no en quedi cap que no hagi passat per les nostres mans.

    Guten Tag Ferran, encantat de tenir-te per aquí, sigues molt benvingut. Sí que en som de malalts, sí. Ara quan entri a una llibreria, cosa que passarà sovint, miraré de reüll a tothom a veure quants blogaires descobreixo.

    Mar, benvinguda a Bona nit! Estàs proposant un acte de vandalisme? I si no el proposes, ja el proposo jo, quedem tots nosaltres un dia i arrassem una llibreria. La majoria ens podrem salvar, i amb les butxaques plenes... de llibres!

    Xitus, home, quin poc respecte per ton pare! Segur que és un home molt sa i molt cabal. Exemple n'hauries de treure, hehehe. Jo tinc sort que m'acompanya una persona que és igual que jo, i ens hi passem hores. Però entenc que si hi ha desequilibri, pot ser pesat i fins i tot absurd per algú que no sigui tan fanàtic. Però tu ets lector també, suposo. En fas tota la pinta.

    Dan, riu-te'n d'Alí Baba, ja es pot quedar tots els tresors per ell... bé, que me'n guardi una mica per comprar llibres!

    Manuscrits, gràcies per passar, no he sabut determinar si ets 'ell' o 'ella', però si que ets amant dels llibres. I el que comentes és una explicació immillorable del que jo volia dir, però no sóc capaç d'ajuntar les paraules així per fer-ho. Aquest viatge és el que m'agrada fer un cop i un altre.

    Núr, filla meva, tots sabem que quan tinguis el teu espai per anomenar casa no et dedicaràs a llegir, sinó a practicar sexe. Perdona, perdona, perdona, no ho he pogut evitar!!! Ara seriosament, si justament parlava de remenar, no de comprar. Entrar una llibreria, i ja poden ser diccionaris o el que vulguis, es tracta de remenar, de palpar-los (que no, que això ja no té res de broma!), i segurament marxar amb les mans buides, però pensant 'algun dia, algun dia...'.

    Atzu, de vegades ho he parlat amb amics. Ja no tenim cintes de música, ni discs, ni pel·lícules de manera física, tot ens cap en pen drives, ja no carreguem pes. I els llibres també es poden portar així... però no ho fem. Els llibres en paper no passen de moda, i mira que són anteriors a tota la resta. Alguna cosa tenen, i tampoc sé què és, però que no me'ls toquin!

    Maria, sé d'una platjeta on, quan el temps ho permeti, podràs baixar amb una tovallola i el teu llibre i llegir tranquil·lament fins que el sol caigui, un lloc immillorable. Ara que, per remenar bé, caldrà que ho facis a Barcelona, això no t'ho treu ningú.

    iruNa, t'he de donar la raó en que no hi ha res com tenir un llibre a les mans, com ja he dit més amunt, els llibres en paper crec que no hi ha res que els pugui substituir, i és per tot el que tu dius, i per l'encant que desprenen. Trobo que les biblioteques poden aportar molt, però he de reconèixer que no en sóc usuari (pel que fa a treure llibres per llegir) des de l'escola. Allà era un no parar, la bibliotecària sempre em deixava agafar llibres per una mica més grans, perquè em coneixia bé. Encara en recordo del meu número de 'soci', en guardo un molt bon record. Però en créixer, a casa la meva mare tenia tots els llibres que volgués i més, així que ja no anava a les biblioteques, i posteriorment he adquirit l'habit de ma mare de comprar llibres i fer-los meus. M'agrada que siguin meus, tenir-los, i conservar-los com tresors. Algun vici havia de tenir, no?

    Guspira, jo no sempre surto amb llibres perquè hi vaig molt sovint. En sortiria, però sóc conscient que he d'arribar a final de mes amb possibilitat de menjar. Tot i així, me'n compro força sovint, i tampoc dono l'abast, ja que sóc força lent llegint, i no m'hi poso tant com podria (culpa dels blogs). Crec que no em poso tant en els personatges com tu, però gaudeixo molt de la lectura i m'endinso al seu món, i ja et dic ara que jo quan passo la meitat del llibre ja em poso a pensar en el següent, és malaltís, i això fa que tot sovint recordi més els principis dels llibres que els finals, perquè els passo a tota hòstia.

    Eli, cadascú té les seves aficions, veig que tu prefereixes anar a l'aventura, ets una dona que vol l'acció per ella, no llegir la d'un altre. Ho trobo bé, sempre dic que s'ha de llegir, però cadascú que faci el que vulgui. A més, segur que quan et ve de gust, també gaudeixes de la lectura, oi?

    Montse, jo també he estat una rata de biblioteca, però hi anava a estudiar i a aprofitar els llibres de text. Com he dit per aquí, només agafava llibres per llegir quan era a l'escola. I a casa, com que som de família lectora, mai no m'havien renyat per estar llegint, encara que fes tard. I em deixaven llegir sobre el llit i tot! ;)

    Somiant, jo de biblioteques no en gasto, però si que me'n deixen, que tal com està el tema, si algú de confiança te'l pot deixar, millor que fer la despesa. El que passa és que acaba sent com un fillet, i quan l'acabo em fa cosa tornar-lo. No és que m'hi aferri o que em faci el longuis, només és que m'agradaria quedar-me'l, i no pot ser. M'encanta tenir llibres en propietat.

    Nymnia, al principi se'm feia estrany, però considero que és una gran idea això dels cafès-llibreria. És una combinació sublim, m'encanta el cafè i m'encanta la lectura, i llegir mentre prenc un cafetó, ja ni t'explico. Així que ja tens el teu primer client, quan posis el negoci en marxa, ja em diràs on és que vindré de seguida. Ei, però que quedi entre nosaltres.

    Amic qfwfq78, jo crec que si encara no pots llegir bé l'alemany, ja no ho faràs, i el millor que podries fer és tornar aquí a Barcelona on t'espero amb els braços oberts (pujat a sobre un tamboret, és clar). És broma. M'alegro que comparteixis aquesta afició a la lectura, a part dels castells, i canya a l'alemany, que no és tan difícil... o sí!

    Sibeeeeeeeee, tu ho has dit! Llegir et dóna tantes opcions... i tot es viu amb molta més intensitat, i sembla mentida. Qualsevol diria que una pel·lícula t'ha de transmetre més, però no, llegit arriba molt més. Segur que estàs d'acord amb mi. El llibre que dius és a l'estanteria, però em sembla que encara li queda força per ser llegit. Sent optimistes, potser a finals del 2009... ja ho veurem. Total, jo no crec que la vegi al cine, ni que ningú me l'expliqui.

    Yuna, jo també penso que és per desgràcia això de no tenir pasta pels llibres. Però bé, es fa el que es pot, i encara que n'hi hagi poca, en comprem igual, oi? Però escolta, allà on treballes tu, no en teniu de llibres? Et deuen fer descompte, no? I si no, per què no els robes? Si total, un més o un menys tampoc no es notarà... Si t'animes a delinquir, t'espero a la sortida i anem a mitges, que la idea ha estat meva.

    Neo, com si te'ls llegís a tu, i a molts altres, que això està ple de malalts!

    Novesflors, benvinguda al meu blog i gràcies per passar. Ja veus que no ets l'única impacient que hi ha per aquí. Jo tampoc sóc capaç d'esperar a comprar un llibre, i ja no és que els compri quan se m'acaba el que llegeixo, sinó que els compro quan encara en tinc la tira en cua, cosa que fa que canviïn els ordres, les prioritats, fa més gran la cua, i la lectura del vigent tampoc no avança més ràpid. Si ja dic que estem malalts.

    ResponElimina
  36. Jo també tinc aquesta malaltia! Però sisplau que ningú s'inventi l'antibiòtic per combatre-la! Un petó.

    ResponElimina
  37. Jo en ocasions els oloro i llegeixo el final del llibre...no sigui cas que no tingui de temps o diners ara si cau a les meves mans ja l'he cagat...

    ResponElimina
  38. quan era jovenet tenia un somni: tenir una llibreria!
    no fa gaires anys em vaig embarcar en el projecte romàntic de tenir la meva pròpia llibreria i vaig viure tres anys molt intensos...
    abans de tenir-la, jo també patia la síndrome que descrius, XeXu...
    després... em vaig haver de quedar 1200 llibres; osigui que encara em queda per llegir! :)
    petons i llepades bibliòfiles!

    ResponElimina
  39. ...ta mare serà una santa, prò tu ets un fill de la grandíssima!! Tiuuuuu!! Que a tu la gent et llegeix!!! Que no pots anar dient aquestes coses fora de casa meva, que a tu et llegeixen i et respecten, coi!! Què pensarà la gent que llegeixi el teu bloc i no em conegui??? XeXuuuuu!! Jo que havia posat el millor desig per a tu en el post anterior... Ara no sé si te'l mereixes...

    ResponElimina
  40. Torne'm-hi!

    Fada, ni de conya, si algú inventa un antillíbric, t'asseguro que no me'l penso prendre, 'mantener fuera del alcanse de XeXu'!

    Moni, jo això no ho trobo bé, mai s'ha de perdre l'esperança de llegir un llibre, per tant, llegir el final és donar-lo per perdut. Això mai, no et rendeixis!

    Gatot, vas aconseguir fer realitat el teu somni, encara que fos breu! A mi m'encantaria, de veritat, però no està la cosa com per obrir negocis ara. Però la veritat és que m'encantaria tenir una llibreria, poder tenir clients fidels i aconsellar-los, saber què anirà bé per cadascú, haver llegit tots els llibres i saber reconèixer quan un llibre no val la pena llegir-lo, buf, que m'emocionaré. Segurament no ho faré mai, però mira, la teva experiència dóna ànims, encara que sembla que no va acabar bé la cosa. Al menys espero que no se't passessin les ganes de llegir, i si d'aquests 1200 te'n sobra algun, ja saps que jo l'adoptaria i el cuidaria gustosament...

    Núr, et demano disculpes. Pretenia ser una picadeta d'ulls, perquè els blogs no són illes perdudes, sinó un continu, una xarxa de relacions que cada cop et mostren més com és una persona. No ho hauria d'haver fet, però els que em llegeixen a mi també et llegeixen a tu, serà que no tens clientela! Així que ja saben de què va, m'agrada tenir-ho al cap tot i saber relacionar cada cosa amb cada persona, em sap greu. Espero que no gaire gent hagi llegit la meva resposta al teu comentari, potser, amb sort, només ho has llegit tu.

    ResponElimina
  41. OOOOOh Xexuuu, l'he acabat. No el pots deixar fins al 2009 aquest llibre, és llegeix en un tres i no res, i com t'assaventis del final abans d'hora... sería una pena!! m'ha deixat fra-pa-da.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.