dilluns, 11 d’agost de 2008

La ciutat deserta

El dia es va llevar gris plom, amb un cel ennuvolat de la consistència d'aquest metall. Els colors eren estranys, apagats, sense vida. Els carrers eren deserts i res no es movia. Semblava que sempre havia estat així, una ciutat fantasma de la que havien desaparegut tots els seus habitants per causes desconegudes i misterioses. Però la seguretat de trobar-se a la ciutat que mai no dorm encara feia més sorprenent la situació. Va creuar un dels carrer més llargs mirant tant lluny com abastava la vista, a ambdós cantons, i cap vehicle no es va interposar en la seva mirada. En aquell instant, tot es va aturar, i tant podien haver passat unes dècimes de segon com una eternitat. El temps va deixar de tenir sentit davant de la punyent sensació de soledat, d'aïllament. En aquell instant etern, milers de pensaments van passar pel seu cap, però tal com s'havia aturat el temps, va tornar a la realitat de l'asfalt i dels edificis. Tota la ciutat per ell, però ni una ànima amb qui compartir-la.

17 comentaris:

  1. i això no troves que també està bé, uns dies l'any? ho vàres sentir tu sol, uns instants i ara ens ho expliques a nosaltres, que no és poc, ai, vull dir que no som pocs!

    ResponElimina
  2. Avui hauria donat el que fos perquè el centre de Barcelona estigués completament buit! He estat ben apunt de cometre un guiricidi massiu! Ostres, és que no puc!!
    A més, amb tot el merder de la línia vermella, s'ha ajuntat un munt de gent a Espanya que han entrat sense cap mirament, sense deixar pujar la gent que havia de baixar. I el metro s'ha omplert de pudors d'aixella i de peus suats. Hòstia, quin viatge més llarg! I a pl. Catalunya ja sabem tots com devia estar, oi??

    aix... Barcelona completament buida, COM-PLE-TA-MENT buida, per a mi? Ni soledat ni hòsties!: quin descans!!! ;)

    ResponElimina
  3. Amb aquest escrit fas pensar en moltes coses...

    ResponElimina
  4. L'agost és com un diumenge a la tarda allargassat... si no saps què fer pot ser terrible.

    I no em crec que bcn estigui buida, és impossible, de fet, si no hi ha autòctons, la podem repoblar amb guiris i japos!

    Bon estiu Xexu!
    un petó al nas!

    ResponElimina
  5. La ciutats plenes posen els nervis de punta, però una de buida... això sí que ha de fer por

    ResponElimina
  6. on està aquesta ciutat? que hi corro!

    ResponElimina
  7. A vegades un xic de calma va bé per l'esperit!

    ResponElimina
  8. No parles de Barcelona, entenc... Això és ple de gom a gom! Ufff....

    ResponElimina
  9. Espero que no fos una sensacó angoixant Xexu. :*)!

    ResponElimina
  10. M'imagino que deus de ser un escriptor conegut... el talent literari flueix de cada paraula que escrius. Ha estat un plaer visitar el teu meravellós espai. Felicitats!

    ResponElimina
  11. Saps? aquest per mi és un relat agre-dolç... la sensació d'una ciutat deserta sembla ser agradable, tots voldriem en algun moment que el frenètic trafic del nostre dia a dia s'aturés per un instant, però la soledat imposada, no volguda... em desperta un malestar intern estrany. No sé, no sé què pensar... les teves paraules, extraordinariament ben posades i polides, no m'han deixat indiferent! Curt però intens!
    una abraçada!

    ResponElimina
  12. Em recorda el Mecanuscrit del segon origen!!!?
    Barcelona al mes d'agost... oi?
    Doncs dona gust!!!

    ResponElimina
  13. Oh, el que fa haver de matinar per anar a currar un dia qualsevol d'agost. I la son, que et fa anar mig adormit mentres vas caminant cap a la feina. Quanta inspiració...

    ResponElimina
  14. Carai, sou tots molt espavilats. Ho vaig fer com un relat, perquè així em va venir al cap, però està basat en fets reals, aquell instant el vaig tenir, i és cert que la ciutat està buida a l'agost. El centre no, és clar, però allà on no és susceptible d'haver-hi guiris, ni una ànima. Gràcies a tothom per comentar.

    ResponElimina
  15. Avui quan hem tornat a Tarragona he tingut la mateixa sensació. Semblava que no havia una alma, ha sigut genial. Per desgràcia esta tarde los veïns han tornat a posar la musiqueta i hem recordat que no estavem sols a la ciutat.

    ResponElimina
  16. a vegades la ciutat té això, encara que no sigui agost...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.