dilluns, 18 d’agost de 2008

Física quàntica

M'agrada la gent amb criteri, i una bona conversa és sempre un gran plaer. No cal que sigui un gran tema per passar una bona estona conversant, però és evident que no es pot saber de tot i de vegades s'ha de reconèixer que d'un tema no en tenim ni idea. No crec que sigui gaire greu declarar-se ignorant d'alguna cosa, perquè segur que tenim altres punts forts que ens permetran debatre amb coneixement de causa.

Sembla ser, però, que hi ha gent que els costa reconèixer això. He conegut alguna gent a la vida que sempre tenen quelcom a dir, tingui sentit o no. D'acord que de vegades sabem quatre coses d'un tema i les deixem anar com si en sabéssim tres o quatre més, però dir sempre la teva, acabar les frases dels altres, puntualitzar que una cosa és evident, que és així i no hi ha volta de full, quan en realitat no tens ni idea del que estàs parlant, crec que és del tot innecessari. Hi ha unes quantes frases i altres tants posats que serveixen com a comodí per aquestes situacions, però personalment, prefereixo que quedi patent que no en sé, que és un tema que no domino, i escoltar els que en saben, si m'interessa. Perquè no és normal que algú faci servir els mateixos comentaris per parlar de futbol o de física quàntica. No hi ha ningú que sàpiga de tot, i si algú ho pretén, segurament es posarà en evidència, ja que més tard o més d'hora (i sol ser més aviat d'hora) es notarà que el seu discurs és totalment inconsistent, i que no sap ni les dades més bàsiques del tema en qüestió.

No vull buscar-li explicacions, no vull pensar per què ho fan o per què necessiten fer-ho, però són persones amb les que no puc parlar perquè em posen nerviós. O com a mínim, no hi puc parlar de cap tema que jo conegui.

26 comentaris:

  1. Estic molt d'acord amb tot el què dius. Per sort, es veuen a venir, i quan n'has calat un, no et costa res calar el següent. Jo també em pregunto per què ho fan. Serà per mostrar que és més que tu? Sembla ser que el valor "intel·ligència o sabiduria, o cultura" està molt cotitzat. Carai...

    Petons

    ResponElimina
  2. Absolutament d'acord amb tu. El plaer d'una bona conversa, sigui del tema que sigui, amb una persona així, acaba convertint-se en ferragós.
    Petons!

    ResponElimina
  3. D'aquestes persones n'hi ha moltes, potser masses, i les veus d'una hora lluny, pot ser pel temps perquè vas agafant experiència i ja els veus... i fa una certa cosa trobar-te'ls i escoltar-ho... Un post que diu molt de tu nano :)

    ResponElimina
  4. Quina llàstima! Amb el títol pensava que ens parlaries de física quàntica :-( Ja m'havia emocionat i tot!

    Jo llegeixo molt per aquí i per allà, i m'agrada llegir coses de ciència. No sé de tot, però sé alguna coseta d'aquí i alguna d'allà, que he anat aprenent llegint coses que tenien un títol com ara el d'aquest post...

    Jo sempre callo, però la gent em comença a conèixer i de tant en tant pregunta. No sóc com aquesta gent que dius, però suposo que ho puc arribar a semblar. Em pregunten alguna cosa, en tinc una lleugera idea, però si em fan alguna pregunta aguda, sempre acabo dient que no en tinc ni idea, que és la veritat.

    Tot i així, crec que entenc de què parles. A mi m'agrada escoltar i aprendre coses de la gent (que llavors fan que sàpiga una mica de tot i molt de res). I quan veig algú que parla i que no en sap... també em fa ràbia! Tot i així, potser, en algun moment, jo ho puc semblar.

    Potser, i només potser, tots podem ser així en algun moment.

    (Ho sento, últimament m'estic plantejant moltes coses, i ara m'ha donat per preguntar-me si jo sóc així. Hauria d'haver fet un post i no un comentari-post!)

    ResponElimina
  5. aisssssssss... t'hauria de presentar mon avi, que ell en sap de tot i molt. Segons ell, és clar :P
    Jo tampoc puc amb aquesta gent, m'esgoten mental i físicament.

    ResponElimina
  6. Fuas, i aquesta tendència es veu amplificada a mesura que corre més alcohol per les seves venes! I és llavors quan seguir-los la corrent i donar-los cova pot ser d'allò més divertit. Mal que mal, si els has de sofrir, que sigui de manera distesa, tu…

    ResponElimina
  7. si és com aquell que siurtia en un programa de la tele que sempre deia que ell havia llegit alguna cosa sobre el tema, no?
    O aquell que sempre té un amic que en sap o que li ha passat quelcom...

    ResponElimina
  8. ara sí que m'has ben enganxat per què un servidor ni física quàntica, ni futbol.

    ResponElimina
  9. Tens tota la raó! Es fa pesada una conversa així... de fet ja no és una conversa... perquè acabes deixant-los per impossibles i callant o si no la opció de musa que és la millor, intentar prendre'tho bé i fer-hi broma.

    ResponElimina
  10. Doncs sí, aquests saberuts més aviat a mi em desconcentren i em desconcerten i després ja perdo el fil, intentant saber per on van... No ets estrany, noi, tu tens senderi!!!!

    ResponElimina
  11. Esdevé esgotador al final. Crec que és fruit de cert desig acaparador i competitiu.

    ResponElimina
  12. Per un moment me pensava que anaves a parlar de física quàntica, i dic uff uff què diré? Jo d'això no en sé res...
    Per sort o per desgràcia d'este altre tema si que ne sé. Avui mateix he quedat amb uns amics que saben de tot... a vore com torno a la nit mentalment, perquè poden arribar a agotar. I ne faria una bona llista de gent així, fan molta rabia i ja no per un mateix, sinó per la resta de la gent que sempre los deixen malament. La desgràcia és que mai surt ningú en contra seua que los rebatigue los seus arguments i los faigue quedar malament.

    ResponElimina
  13. hola,
    jo de física quàntica la que vaig apendre mentre tenia un amic que era/és catedràtic de l'autónoma...ja fa mooolts anys.
    Jo prefereixo callar i parlar si em pregunten, de fet sóc molt ignorant jo.
    Ara, de la vida? uf, d'això en podria parlar una miqueta més.
    Salut!

    ResponElimina
  14. Reconeixo que fa temps, molt de temps, intentava, callant però assentint a tot, fer veure que del tema que es parlava en sabia... però que no era així (no era així la majoria de vegades) I finalment, vaig veure que així l'únic que feia era passar-ho malament. Així doncs, fa temps, vaig decidir que si no entenia o no sabia, doncs ho deia i punt. I si em miraven com si fòsi una marciana doncs mira, almenys era una marciana tranquila JEJE.

    ResponElimina
  15. Ei maria, molt ben dit això de marciana tranquil·la!! M'ha agradat la idea!També aplicable a altres situacions.

    salut!

    ResponElimina
  16. A mi em fa molta ràbia també, però com dius tard o d'hora acaben caient pel seu propi pes. M'ho han fet moltes vegades, i potser abans sempre sortia victoriós i guanyant per la meva ignorància, pel fet que jo no sabia de res. Cada vegada, però, es posa en evidencia més sovint i les seves exhibicions van disminuint. Es gira la truita. Però no tinc necessitat de demostrar-li, em limito a defensar-me dels seus atacs.

    M'agrada també escoltar a aquells que en saben més i sobretot, que tenen ganes d'explicar-t'ho. És una situació on es gaudeix per les dues bandes, i el discurs és molt més amè i enriquidor.

    ResponElimina
  17. Saber dir "i això què és?" et permetrà saber-ho. Fer veure que ja ho saps té dues conseqüències: l'altre se n'adona indefectiblement i fas el ridícul i, a sobre, no t'assabentes del que no saps. He de confessar que de la física quàntica, ni un borrall, però, sisplau, no m'ho expliquis... ;P

    ResponElimina
  18. Jo, per això, hi ha vegades que prefereixo no opinar perquè no tinc prou coneixements per a fer-ho.
    Pel que fa als altres, depèn de la persona, m'és ben igual si en sap o no en sap! Prefereixo dir-li sí a tot i ja es cansarà, abans que començar a rebatre segons quins temes... :)

    ResponElimina
  19. Hi ha moltes persones com les que descrius. Avui ho parlava amb una companya de feina. Un tema que és perillós de tocar és el de la política. La gent no sap ser autocrítica amb els seus. S'ho prenen igual que un és del Barça o del Madrid i així i tot, crec que la gent és més autocrítica en el futbol, d'emprenyar-se quan el seu equip no va bé, però en política... Jo sóc molt crítica, políticament parlant, fins i tot amb els meus i em canso de que em titllin de fatxa o independentista o roja o el que sigui segons el moment (m'han dit tantes coses ja...) Per tant, amb segons qui hi ha límits per dialogar, això segur, i quina pena.
    Besets!

    ResponElimina
  20. Moltíssimes gràcies a tothom que ha deixat la seva aportació en aquest post. Un petit aclariment, em referia a la gent que parla sense saber què diu, com si conegués el tema a la perfecció, no d'aquells setsiències que ho saben tot i ho fan notar. Encara que aquests també...

    Instints, suposo que hi ha gent que li costa assumir la seva pròpia incultura o ignorància, i la maquillen del contrari, però com tu dius, se'ls atrapa de seguida.

    Rita, et dono la raó, aquesta és la paraula, o una d'elles, ferragós, jo acabo que no sé com posar-me.

    Cesc, jo no diria que n'hi ha massa, o com a mínim, jo he tingut la sort de trobar-me només amb uns quants. Espero continuar així.

    Llum, primer deixa'm disculpar-me per haver-te creat falses esperances amb el títol. He de reconèixer que jo no en tinc ni idea del tema, però em va fer gràcia titular-ho així precisament. Estic segur que tu no ets com la gent de la que parlo. Si et pregunten és normal contestar, i explicar tot el que saps, segur que quan no saps una cosa no t'ho inventes, i t'informes abans de contestar.

    Elur, els avis ja les tenen aquestes coses, però són entranyables. D'altre gent d'entranyable no en té res.

    Musa, no, per déu, a alguns espero no veure'ls mai borratxos!

    Estrip, era boníssim aquell paio de la tele, això si que ho he dit jo molts cops, seguint aquella broma: jo no he fet mai... però he llegit molt sobre el tema. Molt gran!

    Jordi, jo de futbol encara la rascaria, però de física quàntica... millor deixar-ho.

    Carme, deixa de ser una conversa perquè no saps com posar-te, no et diuen res que tingui cap lògica, i tampoc no et surt de deixar-los malament, que seria força desagradable també, així que la millor opció per mi és acabar desviant el tema.

    Zel, com que de vegades no saben ni el que diuen, també costa seguir-los el fil, i acabes volent amagar-te en algun racó per tal de tallar el seu discurs.

    Xitus, per aquí deuen anar els trets, o per algun complex, oi?

    Bajoqueta, en principi no em referia a aquest tipus de setciències que sempre saben més que tothom, sinó als que sense tenir ni idea xerren i xerren. de totes maneres, espero que no et matxaquessin massa aquests amics teus.

    Menta, cadascú té els seus temes dels que pot parlar perfectament, però quan no se'n tracta un, s'ha de saber callar, no?

    Maria, molt ben fet que fas, com et diu en Xitus. Saber-ho reconèixer ja és tot un què, però em sembla que tu saps més del que reconeixes.

    Laia, tot i que entenc que la situació que expliques tampoc no m'agradaria gens a mi, el que volia explicar és el cas de persones que es fiquen a les converses sense tenir ni idea del tema, només per participar, només per fer-se veure, i que t'acaben espatllant la conversa perquè perd l'interès que podia tenir, a base de frases inconsistents, buides i sense sentit. Escoltar els que en saben sempre és un plaer, s'han d'aprofitar els coneixements dels altres.

    Hahaha, tranquil·la Fada, que no te'n puc explicar res de física quàntica, t'ho asseguro. Has llegit i interpretat molt bé el que volia dir amb el post, de vegades penso que no m'explico bé, però em sembla que tu em sols entendre perfectament. M'agrada les conclusions que en treus, i no només les d'avui.

    Núr, saber callar a temps, en aquesta i moltes altres situacions, és un art. Jo quan no sé res d'un tema sé callar, però en altres circumstàncies potser no. Això ho hauria de millorar.

    Caterina, si hi ha un tema del que he de reconèixer que en parlo relativament sovint, i no en sé prou, aquest és la política. És d'aquells que en sé quatre coses i en pretenc saber set o vuit. Però per això en parlo poquet aquí al blog, perquè sóc conscient que no en sé prou, i això és perquè no n'estic massa al cas. És inevitable que surti en converses amb amics i coneguts, i naturalment que participo, però de vegades no puc arribar més enllà.

    ResponElimina
  21. perque necessiten sentir-se superiors als altres

    ResponElimina
  22. ummmm.... no coneixes al meu avi...

    ResponElimina
  23. Deric, doncs així no ho demostraran pas.

    Elur, no tinc aquest plaer.

    ResponElimina
  24. vull dir que d'entranyable en té ben poca cosa... :(

    ResponElimina
  25. currimix¿sabes? Había pensado en algún momento escribir un post así. Ultimamente me encuentro un mogollón de gente que habla de física cuántica y demás misterios y sabes qué hago? Los escucho y sobrevuelo sus cabezas pensando en helados de chocolate...estaré loca????????????????Besos

    ResponElimina
  26. Aixo ho fan xk les seves cèlules tenen mes receptors pels neuropèptids que es creeen amb el sentiment de "escolteume que se de ke parli i tinc raó". no es culpa seva, simplement son adictes a aquest sentiment, i el pitjor es k no en son conciens!! per aixo ells son presisament els unics que no en tenen la culpa, amb gent aixi s'hi ha de parlar i fer-los entendre la importancia de controlar les emocions. Nomes es pot jutjar en cas de coneixer l'altre en un 100% (les persones normalment no arriben mai a coneixer el 10% de si mateixes) aixi k si ells comenten un error al voler tenir la raó, nosaltres cometem 2 errors molt pitjors, jutjar-los i creure que en tenen la culpa. Pero mai es tart ni per apendre ni per perdonar^^

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.