dissabte, 9 d’agost de 2008

El misteri olímpic

He de reconèixer que m'agrada l'esport. I per algú que sempre s'ha interessat pels temes esportius, la celebració d'uns jocs olímpics sempre és un esdeveniment. Aquest cop no me'ls he agafat amb gaire ànims, també ho reconec, però sé que acabaré enganxat als resultats, a les medalles i als records. No vull parlar de política ni de res que se li assembli, que ja se n'ha parlat prou, i tots sabem que l'esport és un món tan podrit com qualsevol altre.

El que em meravella dels jocs olímpics és que durant uns dies, un cop cada quatre anys, tots ens fem aficionats a les competicions esportives. I no parlo de seguir el futbol, o el basket, amb la participació de les estrelles de la NBA, que sempre fa bo de veure. Ens posem davant de la tele i mirem qualsevol esport que hi facin. I si no ja m'explicareu què hi faig jo mirant el piragüisme, o el llançament de martell, o el judo, o encara pitjor, la natació sincronitzada. Durant quatre llargs anys aquests esports no existeixen, encara que ens colin la Gemma Mengual a tot arreu. Aquests i tants altres, que només són seguits per una minoria de gent. També és cert que els mitjans de comunicació passen olímpicament (mai més ben dit) de molts esports quan no estem en període olímpic. Però poden aixecar la mà els que declarin que mai s'han enganxat a mirar per la tele algun esport d'aquests durant uns jocs olímpics? No veig massa mans aixecades.


No sé què ens passa, potser és aquest esperit olímpic del que es parla de vegades. O potser és que sempre es fan a l'estiu, i no tenim altra cosa millor per fer. Però mira, ni que sigui per uns quants dies, a mi m'agrada mirar competicions de les que no faré cas en altres moments, que així també aprenc de què van.

19 comentaris:

  1. a mi m'agrada veure l'esgrima i el tir amb arc. Ni jo m'ho crec!

    ResponElimina
  2. Mira, a mi també, n'aprenc i m'agrad, però hi ha esports que em posen dels nervis i he de tancar...com ara l'halterofília...

    ResponElimina
  3. No aixeco la mà, no... Jo també m'ho trago, i de vegades se'm posa la pell de gallina o pateixo per un esportista que practica una modalitat remota que mai m'ha interessat. Per exemple, una noia d'esgrima que se li ha tret l'espatlla de lloc i demanava plorant al metge que li posés a lloc, però ell ha dit que no, que no estava en condicions, que prou, que se li havia acabat.

    ResponElimina
  4. Una amiga meva, la Iratxe Quintanal, competeix en PES. I clar, viure clavada a la tele fins que la vegi competir...

    Sort, guapíssima!!!

    (Pd. És del barça, ella!!!)

    ResponElimina
  5. Veure el futbol en unes olimpiades?? ostres no que avorrit!!!!
    jo m'empasso, si es dóna el cas d'estar per casa, la sincronitzada, la gimnàstica, els salts del trampolí... i no t'ho perdis perquè amb els comentaris que deixo anar "hasta" sembla que hi entengui alguna cosa jejeje
    i això sí, el que sempre m'agrada mirar, siguin olimpiades o no, és el tennis :P

    ResponElimina
  6. Han començat unes olimpíades? Mira si m'interessa poc que el dia de la cerimònia de clausura dels Jocs de Barcelona (avui fa excatament 16 anys) em casava a dos quarts de set de la tarda. Tota la família va haver de programar el vídeo, jiji! Crec que ja pots comptar una mà aixecada!

    ResponElimina
  7. Aixeco la mà.
    I no trobo gens bé que entre olimpiada i olimpiada hagi esports que sembla que no existeixen.

    ResponElimina
  8. Crec que les Olipmiades són un esdeveniment socio-cultural important (deixant de banda el tema polític en el qual no has volgut entrar... no seré jo la que ho faci). És normal que ens enganxem a mirar esports que normalment no els fem cas, crec que se'ns desperta un sentiment de companyerisme especial, el joc i la competició uneix a les persones, sobretot els jocs d'equip. No obstant és cert que tot plegat cada vegada està més podrit, però per què no distreure'ns mirant esports que desconeixem? tot té la seva part positiva.

    ResponElimina
  9. En primer lloc, això dels esports desconeguts... segur que té alguna relació amb el fet que comencessin a celebrar la competició de futbol femení abans de l'inici oficial dels Jocs, oi??

    Sí, jo també confesso que m'agrada veure les competicions d'alguns esports. M'encanten totes les de gimnàstica, tan masculines com femenines (anelles, poltre, la barra, terra, poltre amb anelles...), i un que fa poques edicions que celebren i que també m'agrada de veure és el volei platja. O el salt de trampolí (que aquest sí que és xungo de veure, realment...) o la natació. I la natació sincronitzada, XeXu, és BRUTAL!!!!

    Per cert, només un comentari, la noia aquella que fa salt d'alçada (atletisme) que no para de batre rècords de centímentre a centímetre, perquè no li foten la barra directament a 5,25 m, que els saltarà igualment, coi!

    ResponElimina
  10. Diuen que d'aquí a quatre anys inclouran el béisbol com a esport olímpic! Esport que jo no entenc de res...

    ResponElimina
  11. Osti a mi el que em sobta és que durant l'Eurocopa hi havia un fotimer de veus crítiques amb el tema "elección Española" i ara ningú en diu res ... Això també deu ser un misteri olímpic, no?.

    ResponElimina
  12. Els jocs olímpics són... uf... si t'agraden els esports descobreixes nous esportistes, sents emocions... jo des de Barcelona 92 que hi visc abonat :) disfruta'ls XeXu, ja els comentarem :)

    ResponElimina
  13. hola,
    jo també aixeco la mà, no m'interessen gens tot i que trovo que està molt bé. I tens raó, per què la resta de l'any no es dona informació als mitjans de comunicació de la resta dels esports, llevat bàsquet i fútbol? pels calers que no mouen...

    ResponElimina
  14. Xexu! avui a casa n'hi havien més de quatre encantats mirant esgrima... i jo els anava dient, però, que us agrada? i em deien que no i quasi quasi que m'han repetit el teu post! jajajajaja.Evidentment no he pogut evitar pensar en tu ;)

    ResponElimina
  15. Han fet ja la natació sincronitzada?????? Merda! Jo la volia veure!!!! Jopetas!!!!

    ResponElimina
  16. Doncs a mi la natació sincronitzada i el patinatge sobre gel sempre m'ha agradat de veure-ho i ho he fet si m'he assabentat q ho feien per la TV. Ja la resta... nop. Ni abans ni durant Jocs Olímpics. Realment mai m'han cridat l'atenció.

    ResponElimina
  17. Bé, de 15 que heu comentat, crec que només 3 heu aixecat la mà. Però bé, tranquils, que tots els altres frikis no us ho tindrem en compte. Gràcies a tots per dir la vostra.

    Estrip, tir amb arc és un altre gran exemple del que deia, i segur que si m'ho trobo a la tele, m'enganxo a veure-ho.

    Zel, no no, l'halterofília s'ha de veure, a veure si es tiren un pet, si se'ls cau el pes a sobre, poden passar moltes coses interessants!

    Laia, d'alguna manera ens sentim identificats per l'esforç que fan, i ho vivim amb ells, per no dir que alguns ens cauen més o menys simpàtics, independentment del seu país d'origen.

    Montse, espero que la teva amiga tingui sort, però si és llançadora de pes, entenc que prefereixis tenir-la com amiga que com a enemiga...

    Elur, l'has clavada, els salts de trampolí són una altra cosa que em manté enganxat a la tele! Has vist els sincronitzats? I jo també sembla que en sàpiga, a força d'anar veient jocs olímpics. I per altre banda, en referència al teu segon comentari, és preocupant que coses de la vida et facin pensar en blogaires i posts de la gent de per aquí. I t'ho dic jo que és preocupant, perquè sóc el primer a qui li passa...

    Va Fada, reconeix que et vas emocionar tant que fins i tot et vas casar per celebrar el gran esdeveniment.

    Bajoqueta, però jo em pensava que només es trobaven cada quatre anys per fer aquests esports inventats com esgrima i salts de trampolí. Que no és així?

    iruNa, jo penso que si fos esportista, la meva gran fita seria anar als jocs olímpics, perquè encara que ara siguin una competició més, són uns jocs ancestrals, són la veritable competició pels esportistes, on es reuneixen els millors dels millors. I la veritat és que és com un mundial de tots els esports a l'hora, però em temo que els esportistes es prenen més seriosament els campionats mundials dels seus esports per separat.

    A veure Núr, si a tu t'agrada la natació sincronitzada, no tinc res a dir. No dic que no sigui complicat de fer, ni estètic, ni res, però a mi em sembla un avorriment. Menys durant els jocs olímpics, que és una passada! La noia que dius, la Isynbaieva (ni idea de com s'escriu) fa el que toca per guanyar més diners. Si bats el record del món un cop, cobres una vegada. Si el fas dues, cobres dues vegades. I així successivament. I si no hi ha ningú que et faci hombra en aquells moments, això ho pots anar fent fins que et retiris. Ho va aprendre del gran mestre i compatriota seu Sergei Bubka (segur que tampoc s'escriu així), que feia el mateix.

    Caterina, si dona, és allò que agafen un bat i llancen una pilota, la bateges, i l'has d'enviar el més lluny possible i posar-te a córrer. A les pel·lis americanes s'aprèn molt! Jo tampoc en tinc ni idea, però sabent més o menys de què va, ja ens el podem mirar, no? Però fins que no sigui olímpic res.

    Asimetrich, benvingut a Bona nit, i gràcies per passar. Ara l'esport espanyol està en auge, s'ho han cregut i tot. Però jo em pregunto, la selecció de futbol masculí no deu jugar, oi, perquè no n'he sentit res. Encara que sigui la sub 23, ens estarien tot el sant dia posant-nos el cap com un bombo.

    Cesc, potser si no haguessin fet Barcelona 92 no en seríem tan aficionats, no sé. Recordo aquell estiu enganxat a la tele a Torredembarra. Com que els horaris no eren diferents... tot el sant dia d'esports.

    Menta, pel teu comentari veig que a tu encara et podem portar pel bon camí, i encara t'aficionaries a mirar alguna coseta.

    Alepsi, espero que no, no fotem! Que no era broma, que s'ha de veure, eh? Si t'assabentes de quan és ja m'ho diràs.

    Maria, va dona, no te n'amaguis, que ja veus que aquí qui més qui menys ha confessat les seves addiccions secretes!

    ResponElimina
  18. No, home no! gens preocupant, tot el contrari, a mi em fa somriure ;)

    ResponElimina
  19. Hola xexu,

    A mi m'han agradat tot tipus d'esports sempre, i els jocs olímpics són una ocasió genial per a veure aquests que normalment no veiem per la tele, com bé dius. Quan tenia 14 anys vaig fer tir amb arc i no estaria malament repetir (he fet altres esports al llarg de la meva vida). Sempre que hi ha alguna prova intento anar-la a veure. Vaig anar a veure la tardor passada el campionat del món de pilota basca que van fer aquí la vall d'hebrón, i el 2003 i gràcies a TMB tot sigui dit, que regalava entrades per missatges de text, vaig poder assistir a dues proves dels campionats de natació de Barcelona, especialment bonics els salts de trampolí! M'agrada aprendre nous esports, sóc un curiós esportiu i penso que m'agradaria practicar-ne més!! Esport és vida :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.