dijous, 14 d’agost de 2008

El joc de l'àngel

Passejar pels carrers de Ciutat Vella mentre llegeixes El joc de l'àngel de Carlos Ruiz Zafón, és quelcom especial. De sobte aixeques el cap i veus el rètol del carrer que una estona abans has llegit que tenia un bar, una bugaderia, una pensió... I somrius, perquè l'autor sap enganxar-te amb la seva escriptura planera, fins i tot quan explica les coses més inversemblants, i et quedes amb els detalls més petits, els que et parlen de llocs coneguts, i d'altres no tan coneguts i amagats. Personalment, penso que n'abusa, que no cal anomenar cada carrer i carreró, i això ja ho vaig pensar amb L'ombra del vent, el llibre que precedeix a aquest. Però tot i pensar així, no puc evitar que se'm caigui la bava quan em parla de la ciutat que tant estimo.

Es tracta d'una història diferent a la de L'ombra del vent, llibre que em va agradar molt i que em va fer agafar aquest amb moltes ganes. Una història diferent però del mateix estil, fosca, amb personatges tenebrosos, i molt poca fortuna pels protagonistes. A més, els dos llibre tenen punts de trobada, personatges i llocs que fan de pont, tot una col·lecció de detalls que són la delícia dels que, com jo, som uns malalts de les referències creuades. És un llibre recomanable, que es llegeix molt ràpid, i si bé li falta aquella espurna que va fer de L'ombra del vent un clàssic universal, no crec que sigui gens decebedor. Es pot llegir perfectament sense haver llegit el primer, però si algú encara no l'ha llegit i li fa gràcia El joc de l'àngel, jo recomanaria llegir L'ombra del vent abans, no per res, senzillament perquè val la pena.

15 comentaris:

  1. Em va fer mandra llegir el primer, a partir que va despuntar tant i tant, no sé perquè, però els llibres molt mediàtics m'acaben fent una certa por. Amb aquest segon encara més, per la mateixa raó. Ara, després de llegir-te, prometo replantejar-m'ho. Em mereixes confiança i la teva recomanació m'ho ha fet pensar.
    Ja t'informaré... :-)

    ResponElimina
  2. He sentit diferentes opinions del llibre, però no sé per què... si tu dius que val la pena i t'hi enganxes et faré cas :) el cert és que m'he d'acabar l'ombra del vent...

    ResponElimina
  3. Oh! Just el vaig començar fa dos dies!! Fa tres estius (tres ja!) vaig llegir-me l'ombra del vent i em va enganxar; nits senceres sense dormir llegint i llegint!

    I espero que quan enganxi ben bé aquest, no el deixi fins l'última pàgina!

    Salut XeXu!

    ResponElimina
  4. Aixì que tú tambè estimes Barcelona, le teva-meva ciutat, eh?^
    Pero curiosament, ella sempre em fa fora, cada cop que intento de tornar-hi a viure. I ara per què m'explica això la pànfila aquesta?
    Dons per que aquesta ciutat em pot, la porta tant en dins que...
    I si a sobre troves llibres que la descriuen, l'anomenen, d'alguna forma ens la preserven pel futur, que més puc demanar? Ara ja espero que facin la peli del B.Allen...
    Jo he llegit el primer i tot i que m'ha agradat molt, es va fer un xic llarg.
    Quan arrivi la tardor, el temps de raura a casa i que ja no fa calor, llegiré la continuació, que tinc ja en la prestatgeria, esperant.

    ResponElimina
  5. Vaig llegir L'ombra del vent en un cap de setmana, no el podia deixar! Em va agradar molt i que mencionés carrers que conec des de que era petita, era un punt a favor.
    D'El joc de l'àngel he sentit que no està a l'alçada però de totes maneres me'l llegiré. A veure què tal!

    ResponElimina
  6. Ei, doncs sí, jo també ho vaig pensar que en el primer, tan nombrar Barcelona (sí, també la meva estimadíssima ciutat...)l'ofegaria amb tants turístes i si ara amb aquest igual... en fin, igualment jo també tinc ganes de llegir-ho. L'ombra del vent em va encantar i també molt la seva anterior novel·la no tan coneguda però igual de maca e interessant MARINA. A tots recomano també la seva lectura :)

    ResponElimina
  7. gràcies, a mi em va agradar L'ombra del vent, no em va entusiarmar, però em va agradar i em feia una mica de por agafar aquest per no sentir-me decebedut, ara potser l'agafaré.

    ResponElimina
  8. bon llibre per passar l'agost a barcelona!

    ResponElimina
  9. Oohhh!!! estava esperant amb ànsia la teva crítica! L'Ombra del Vent és un gran llibre, em va encantar, i tinc unes ganes terribles de començar aquest. Ara estic amb la Catedral del Mar (que suposo que deus haver llegit si ets tant amant de les novel·les ambientades a Barcelona.. jeje) però El joc de l'àngel està a la meva llista d'imprescindibles, t'ho ben asseguro!
    una abraçada i gràcies!

    ResponElimina
  10. Jo no tenia clar si llegir-me'l o no. Amb tant de rembombori al final los llibres tant aclamats normalment no m'acaben agradant gaire. Però ho faré per què sóc una malalta del llegir i no podré deixar-lo passar. I més si tu dius que està bé. Ja te diré.

    ResponElimina
  11. Gràcies a tots els que heu dit la vostra al respecte d'aquest llibre.

    Instints, benvinguda a Bona nit. Espero que t'agradi.

    Rita, ara no sé què dir, no m'agradaria decebre't, i que no confiis més en el meu criteri. Jo solc passar força de la crítica de llibres o pel·lícules, em refio del feeling que em donen, i sobretot, en cas dels llibres, de les recomanacions de la meva mare, que sempre em clava els gustos. Si et refies de ma mare...

    Cesc, un altre que confia en el que dic... m'esteu preocupant. Si no t'has acabat L'ombra del vent perquè no t'enganxa, aquest t'enganxarà menys, ja que encara que està bé, no arriba al nivell de l'altre, pel meu gust.

    Xitus, espero que m'informis de com el portes i de si t'està enganxant tant com l'altre, a veure com evoluciona el tema, i, qui sap, potser en podries fer el teu propi post al respecte, que m'encantaria llegir.

    Menta, si Barcelona et rebutja i no et deixa quedar-te dins dels seus límits, parla amb Ruiz Zafón, que de ben segur que et convertirà en un personatge de la seva propera novel·la. Quan el llegeixis ja em diràs què tal.

    Bentornada Terra. Doncs opino tal com dius, no està a l'alçada de l'altre, però no està malament. I això dels carrers, com dic, en part m'encanta i em cau la bava, però crec que es passa, que no cal que surtin tots.

    Maria, el llibre que dius és un dels objectius a mig termini que tinc. No es quedarà sense llegir, t'ho asseguro, però de moment tinc cua i he començat una trilogia, així que hi ha per una estona. Però caurà, això està garantit.

    A veure Deric, jo crec que si no s'entén com una continuació, que de fet no ho és, el llibre no està malament. Són dos llibres que estan separats, però que comparteixen alguns personatges i alguns llocs, que participen en les dues històries. A mi m'agraden aquestes coincidències, em sento còmode quan apareixen cares conegudes. Però si m'ho preguntes directament, diré que L'ombra... hauria de ser de lectura obligatòria, i aquest altre és més per passar l'estona.

    Doncs si Estrip, cap al vespre surts a fer una volta i recrees la història que vas llegint. Cap al vespre perquè al migdia et pots morir d'hipertèrmia.

    iru, esperaves la meva crítica? Com sabies que me l'estava llegint? Que ho he dit en algun lloc? Qui sap, potser si, com que cada cop tinc menys memòria... Si que he llegit L'església del mar (en català no té categoria de catedral, vès per on), i em va agradar molt. Però encara queda lluny de Els pilars de la terra.

    Bajo, la tercera que confia en el meu criteri, espero que en un futur no m'arribi un allau de reclamacions... Ja sé que és molt mediàtic, però mira, l'han volgut vendre així pel gran rebombori de l'altre. A veure si t'agrada.

    ResponElimina
  12. Ostres!!! Jo li vaig fer una crítica "demolidora" al meu blog. Em va decebre total i absolutament... Aissssss

    ResponElimina
  13. Ah!!!

    Jo sí que recomano "Marina", com diu la Maria!!

    Per mi és un llibre GENIAL i el precurssor de "La Sombra del Viento" :-))

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2008/07/el-juego-del-ngel.html

    ResponElimina
  14. Vaig llegir l'Ombra del vent, i em va agradar moltíssim, precisament per això que dius d'estar passejant per una carrer i reconèixer-lo en el que acabes de llegir. Marina també em va entusiasmar... El joc de l'Àngel ja és a la meva tauleta de nit.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.