diumenge, 3 d’agost de 2008

Begur

Poc després de començar aquest blog, vaig decidir que seria un bon lloc on anar deixant records de la vida, per tenir un lloc on venir-los a buscar si calia, i així ho vaig plasmar en aquest post. Explico això perquè un dels records que tenia pendents d'explicar, i que tenia moltes ganes que quedés aquí són els dies que vam passar a Begur amb els amics de la Comunitat l'estiu de 2006, més o menys per aquestes dates.

Van ser uns dies increïbles perquè vam arribar a una comunió difícil d'entendre. Diré sense exagerar que poques vegades a la vida m'he sentit tan a gust i tan ben acompanyat. Els dies passaven entre la platja, passejades i estones de sofà, i les nits entre partides d'UNO i ampolles de Martini, fins a tornar a veure clarejar. Dies feliços amb un sentiment que es va enfortir, perquè ser-hi ja hi era, però en aquells moments vam saber que aquell vincle duraria per sempre, i que sempre portaríem Begur al cor. Pel que significava, per com va anar, perquè de paisatges n'hi ha molts, però de trobades així no tantes. AMICS en majúscules, però també camins de ronda, i caiac, i gelats, i psiquiatre, i AEIOU, i migdiada a la sorra, i picnic a la platja de nit. I tantes altres coses que em deixo i que es perden...

I tot això aquest cap de setmana s'ha repetit, amb noves activitats i molts altres moments. Però jo no hi era. No hi he anat perquè no havia de fer-ho, perquè m'havia de quedar i ho he fet. Per moltes ganes que tinguis d'alguna cosa, de vegades has de fer passar per davant el que és més important, i no hi ha peròs que valguin. Però d'alguna manera si que hi he estat. Els meus amics m'han trucat els dos dies per explicar-me com anava tot, per veure com estàvem, i sobretot, per fer-me participar, a la mesura que podien, d'aquest cap de setmana tan especial que feia tant que esperàvem. I m'han fet feliç, no s'han oblidat de mi, em transporten , em fan estar allà, i encara que no pugui ser, em fan sentir allà per una estona. Per això un cop més he de dir gràcies, perquè hi ha coses molt senzilles, com una trucada telefònica, que poden canviar-te la cara, que poden canviar-li la cara a tot un cap de setmana, i són d'aquelles coses que mai no s'obliden, com haver estat a Begur amb ells, per exemple.

19 comentaris:

  1. El poder de la imaginació.. a vegades t'ajuda a transportar-te a llocs que mai podries imaginar!
    Sort dels amics.. que es recorden de tu!!!

    ;-)

    ResponElimina
  2. Nano, aquest post m'ha arribat, perquè transportes sentiments que sentim i que viuen en naltros i que sembla que la gent no porti, però veig que tu si portes. Sé com són aquests moments que guardes i on has estat genial... i el Martini és bo eh! aquest moments no els oblides mai i si a més et truquen i et demostren que et recorden... uf eh? oi que has estat a Begur de nou? Una abraçada XeXu!

    ResponElimina
  3. És bonic això que expliques, molt bonic. Desitjo que el que t'hagi impedit anar-hi no sigui res important. :)
    Petons, maco!

    ResponElimina
  4. Gràcies per compartir amb nosaltres tots aquests sentiments i records tan macos. M'has fet somriure de tanta... tendresa? No sé si és la paraula...

    L'amistat és senzillament grandiosa i té moltes formes d'expressar-se i de fer-se present.

    aix... que bunik! :)

    ResponElimina
  5. Per nosaltres també has estat allà. Ha estat un cap de setmana diferent al del 2006. Ha sigut curtet, però intens, sense caiac, però amb camí de ronda i sopar a la platja, i amb Jana, que ha condicionat una mica els horaris però en cap moment les activitats. Moltes gràcies!!

    ResponElimina
  6. Desitjo i espero que el no poder-hi anar no hagi sigut per res greu, i si de cas, que els motius s'hagin arreglat, i sempre, que estiguis/esteu bé. És molt maco això dels teus col.legues...He anat a la comunitat, evidentment, sóc trapassera...M'alegro que et tinguin present, això mostra quina mena de persona ets. Guapo! Petons!

    ResponElimina
  7. Doncs cuida-ho... perquè d'amics com aquests se'n troben ben pocs....

    ResponElimina
  8. Un post preciós i m'agrada la idea d'un blog com a lloc per recuperar els records o certs pensaments, a banda de compartir-los amb els demés.
    Les petites coses, com bé tu dies una simple trucada, són aquelles coses que més valorem i normalment les més importants, per sort ;)

    ResponElimina
  9. veus que bé. A veure si a la propera en cos i ànima.

    ResponElimina
  10. Contant això que contes i com ho contes, segur que la pròxima vegada tot serà genial.

    ResponElimina
  11. a vegades, amb una trucada, sentint les veus dels que hi ha a l'altre costat, pots veure els somriures i les mirades carinyoses i sentir les abraçades i l'amor que recíproc. I llavors sents una punxadeta en un indret inconcret, entre el pit i l'estòmac i es barregen l'alegria i la nostàlgia...
    Som molt afortunats els que podem sentir això Xexu. Felicitats!

    ResponElimina
  12. Potser es que estic tobeta, però aquest post m'ha emocionat...

    ResponElimina
  13. Que els amics es recordin de tu quan no pots estar amb ells ja ho diu tot.
    Cal prioritzar sempre i pensar en la propera vegada. Això encara et fa sentir millor: la possibilitat de que es repetirà!

    ResponElimina
  14. mmm, i si dones un cop d'ull aqui, asies.
    http://elmeumonparticular.blogspot.com/2008/07/un-simple-gest-i.html

    ResponElimina
  15. hi ha moments únics que ens fan veure la vàlua de la gent que tenim a la vora... i quan els moments es repeteixen, encara que sigui en la distància, sabem que no ens hem equivocat. molta sort tens, xexu, i grans amics amb qui compartir-la ;)

    ResponElimina
  16. Buf, m'has fet posar la pell de gallina. Ets molt afortunat per tenir aquesta gent al teu voltant i sobretot per poder tenir records d'experiències com la que ens has fet viure a través de les teves paraules. Però saps? jo sempre he pensat que si la gent que tens al voltant t'estima és perquè tu també els estimes molt, així és que deixa'm dir-te que te'ls mereixes!!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  17. Uo!Q maco. És bo saber q tens bons amics sempre a prop teu. Sigues lluny o no. I és genial que hi hagin moments, vivències q arriben i mai s'obliden.

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tots els que heu passat per casa, i més als que heu deixat comentaris, ja que com sempre em regaleu les orelles, i vulguis que no, això em fa sentir bé.

    Eli, tinc uns amics que no me'ls mereixo. De vegades tinc la sensació de fallar-los una mica, com era el cas, però em demostren una comprensió i em donen un suport fora de qualsevol dubte. Són la pera.

    Cesc, m'han fet tornar a Begur, en el present, el passat, i saps què, que també en el futur, perquè sé que tindrem noves oportunitats, seguríssim.

    Rita, important ho era, però no per greu, o això espero. Però s'ha de prioritzar, i et pots fer una idea del que pot ser més important que uns amics com els que descric. Poques coses, ja t'ho dic. Algun dia ens veurem a la teva illa roja...

    Gràcies a tu Núr per aquestes paraules. Escriuríem rius de tinta sobre l'amistat, jo ja en porto uns quants, però no me'n cansaria de parlar-ne. Però és que com veus, me'n donen motius, no tinc una altra opció.

    Txari, un honor que passis per aquí a dir la teva, tot l'agraïment és meu, que un cop més, m'heu deixat sense paraules, i més sorprès que mai de com em voleu a prop. I és que no puc dir gran cosa més del que vaig escriure, perquè seria repetir-me, però hi ha coses que mai no podré oblidar, i moltes estan relacionades amb vosaltres. Això ja diu molt.

    Zel, la Comunitat és el nostre petit lloc sense pretensions, per nosaltres, però també per tothom que hi vulgui passar, tothom hi és molt benvingut. Gràcies per la doble visita i pels elogis, que em faràs posar vermell.

    Alepsi, sóc conscient de la sort qe tinc, i intento cuidar-los tant com puc.

    Caterina, els blogs tenen moltes utilitats, cada com els en veig més, i quan veig la diversitat que hi ha, me n'alegro molt, perquè tothom els viu a la seva manera, i això és molt enriquidor.

    Estrip, la propera, de cos present. O això sona molt malament?

    Bajoqueta, la propera i qualsevol. Amb aquesta gent sempre estic còmode. Llàstima que no puguem sortir de cap de setmana més sovint.

    Elur, ja fa temps que sé que tu i jo so afortunats, perquè tu també cantes les excel·lències de les trobades amb els teus amics, i això només pot voler dir com en són d'importants per tu. Això és una cosa que ens acosta, en aquest sentit, trobo que ens assemblem força, perquè sentim un profund respecte i admiració pels nostres amics i tot el que ens fan sentir.

    Boireta, m'alegro de que t'hagi arribat. Quan parlo de certa gent em poso tontet, què vols...

    Joana, es repetirà, i tant que si. I això de prioritzar és una cosa que s'aprèn a fer amb el temps. Crec que ja n'he après. En algunes coses, si més no.

    Menta, això m'ho havia perdut, o se'm va passar, no havia vist que m'havies premiat. Moltes gràcies, que si, que si que m'agrada que penseu en mi, home.

    Aina, amb aquesta gent els moments únics ja s'han repetit tantes vegades que hi estic molt acostumat. El dia que em faltin, déu no ho vulgui, no sé què faré.

    iruNa, ja t'asseguro que me'ls estimo molt, i si me'ls mereixo o no ja és un altre tema, però que em demostren cada dia que m'estimen ells a mi també, està més que demostrat. I tenir aquesta certesa no és una cosa tan fàcil, encara que ho sembli.

    Maria, algunes coses mai no s'obliden, això segur.

    ResponElimina
  19. bé Xexu... segurament és així, malgrat també hi ha qui no està gaire content(a) amb mi...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.