dimecres, 9 de juliol de 2008

Dilema ètic

Avui em ve de gust plantejar un dilema ètic a arrel del llibre que estic llegint. No diré quin llibre és, perquè no m'agradaria espatllar-lo a algú que el vulgui llegir, i si algú el reconeix, que no en digui el títol tampoc. Aquí va:

Imagineu que sou un exsoldat amb poc ofici i benefici (al llibre es tracta d'un home, i jo explicaré la història així, però que cadascú l'adapti com vulgui). Per raons que no venen al cas, us veieu involucrats en un conflicte d'armament militar. Un grup de gent ha descobert que els fabricants d'un nou i revolucionari helicòpter tenen previst fer un atac terrorista per demostrar la vàlua de les noves màquines, com a esquer per a possibles compradors de la nova tecnologia. L'home que parla amb vosaltres us demana ajuda per desemmascarar l'operació. Però aquest home curiosament té una filla de la qual vosaltres us enamoreu, i com no pot ser d'altra manera, els dolents la segresten. Davant la impossibilitat de matar-vos per treure-us del mig (creieu-me, ja ho han intentat), us fan xantatge amb la noia. Si no feu vosaltres mateixos l'acte terrorista, mataran a la noia (i probablement a vosaltres, per què negar-ho).


I el dilema està servit. La noia l'acabeu de conèixer, per molt atrets que us sentiu per ella. Canviareu la seva vida per la de no se sap quants innocents que poden morir en l'atac terrorista? Qui us diu que els dolents mantindran la seva paraula? Sereu capaços de dur a terme l'atac a sang freda? A mi no em sembla una decisió tan trivial. No sé encara què passa al llibre, però sembla fàcil d'endevinar, oi? I vosaltres, què faríeu?

19 comentaris:

  1. Sempre hi ha una tercera sol·lució.

    ;)

    ResponElimina
  2. Jo, jo no em puc mullar, és uf, m'ha fet por i tot... és... és dur xexu! jeje ara ho pensaré i si en trec res clar t'ho faré saber :)

    ResponElimina
  3. jo en realitat faria com fa el Tom Cruise, em trauria la samarreta i no en deixaria ni un sencer i després li fotria un petonàs a la noia i salvaria tots els innocents...o potser faria com el George (de Seinfield) i utilitzaria la primera persona que passes al meu costat com a escut humà...qui sap!

    ResponElimina
  4. Si que fa por! Jo crec que per a mi el dilema es resol sol, no pas per valentia ni convenciment ideologic (només) sinó per la meva impossibilitrat de fer amb les meves mans cap acte de voilència. No crec que fos capaç de fer-ho, per valentia o per covardia, digueu-li com vulgueu

    ResponElimina
  5. Jo dubto que fes res però si em poso a pensar i enlloc d'una noia és un fill, ja no n'estic tan segura...

    ResponElimina
  6. Penso que és impossible saber què faries en qualsevol situació. Perquè una cosa és la teoria i l'altre quan hi ha sentiments pel mig.

    Sovint diem faria això o allò i quan ens passa alguna cosa fem tot el contrari. No crec que es pugui saber, la veritat.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb la Rita, és impossible predir com actuaràs amb una situació límit.

    ResponElimina
  8. jo ho tinc clar, aniria a rescatar la noia. Ens casaríem, viuríem feliços i menjaríem anissos.

    ResponElimina
  9. Maleïr els ossos a qui m'ha convertit en un tiu i a sobre ex-soldat! hoooooooooome!

    ResponElimina
  10. Per desfer aquests dilemes ja estan els superherois com el Bruce Willis, el Swzanneger, l'Stallone o el Segal, per què preocupar-se?

    ResponElimina
  11. mmmm...un dilema moral en el qual es impossible que em trobi, perquè mai seria un ex soldat. I no crec que em triessin a mi per a fer cap atemptat terrorista. Jo salvaria la noia, i a tot el món mundial de l'atac terrorista, i tots feliços.

    Bé, ara seriosament, no se pas que faria, has de trobar-te en una situació d'aquestes per saber com pots arribar a actuar. El que està clar es qeu no podria fer mai l'atemptat terrorista.

    ResponElimina
  12. Trucaria a l'equipo A...

    Crec que no seria capaç de fer cap acte terrorista, però aquestes coses no se saben mai...

    ResponElimina
  13. Es miri com es miri se suposa que hi ha d'haver morts però crec com Skorbuto que hi pot haver una tercera solució. Això sí, me l'he de pensar! jeje :P

    ResponElimina
  14. FREDAMENT:
    Una vida, per moltes?
    Que la matin.

    SARCASTICAMENT
    Sempre es diu que la majoria de gent és dolenta (tot i que els bucòlics pastorils, diuen que no)
    Acte terrorista. Total...

    AMOR/ACCIO
    Va el noi, i ataca als dolents amb el seu propi experiment. Ha provat l'arma amb ells. Salva a la noia.
    Q viva el amor.

    HI HA MASSA POBLACIO MUNDIAL
    Així doncs, fas l'acte terrorista.
    Desprès et maten a tu i a la noia també perquè els fa nossa.

    Ja s'ha rediut la població i la gent que queda, en un futur una miqueta llunyà, segurament podrà viure millor, no?

    RESUMIT
    Ni flowers. Com mai m'he trobat no tinc clar què faria.

    ResponElimina
  15. Jo és que no podría carregar-me a un munt de gent -ni a una sola- ni per amor, ni per cap altra cosa! no podría tornar a aclucar l'ull en els anys que em restésssin. Quina responsabilitaaaat, quin pes sobre l'esquena! Tanmateix, no sería capaç de manllevar-li la vida a la persona que estimo. Jo, fet i fet... crec que em canviaría per ella, i un cop enredats els "dolents", m'ho faria venir bé per destruir la maquineta dels pebrots... per sort, és una novel.laaa :o)

    ResponElimina
  16. Bé, veig que no us heu mullat massa, pensava que seríeu més radicals i triaríeu la mort d'uns o de l'altra. Justificant la resposta, com als exàmens, és clar. Però bé, suposo que no era una situació fàcil per poder decidir així de bones a primeres, en fred, i sense jugar-s'hi res. Ja us aniré proposant dilemes d'aquests si en trobo més, però potser m'he passat una mica per començar. De totes maneres, moltes gràcies a tothom per participar, i els que heu pres alguna decisió, cap a un cantó o un altre, sou molt valents. I que algú m'expliqui la tercera sol·lució, si us plau!

    ResponElimina
  17. Tercera via.

    Uns fills de puta que pensen en matar un munt de gent per promocionar el seu invent, són poc prou fiables, la noia és morta, jo, potencialment també.

    Accepto l'encèrrec però canvio l'objectiu, segur que l'edifici de la corporació quedarà maco desprès de l'atac.

    Potser els seus fills podran gaudir dels beneficis, ells no.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.