dimecres, 18 de juny de 2008

Lost

Una illa en la que cauen 40 persones, desconeguts, diferents, cadascun amb la seva història. S'ajuden, col·laboren, tenen una finalitat comú, fan pinya, però no mostren d'ells mateixos res més que la superfície, les primeres capes. Es guarden moltes coses, amaguen la seva història, que mica en mica es va desgranant en forma de flashbacks i de petites mostres de confiança. I és això el que acaba sent més important, les històries de cadascun, per sobre de l'aventura, per sobre dels misteris de l'illa.

Així estic jo, a la meva pròpia illa, amb 5 desconeguts més, amagant coses, estirant de la llengua als altres i racionant la informació, amb temps per davant per conèixer-nos, per saber la història de cadascun, o les petites porcions que cadascú de nosaltres estem disposats a mostrar.

28 comentaris:

  1. Fins i tot i ha racons de la pròpia illa que no coneixes del tot...

    ResponElimina
  2. Feien un programa a la tele que es deia sis a traïció (em sembla). No el vaig veure mai però tothom en parlava i això que expliques m'ho ha recordat. Una paranoia com una altra. Tonets.

    ResponElimina
  3. M'agrada la comparació, molt!
    Segur que els hi robes el cor en poc temps, a mi me l'has robat amb les petites i grans porcions que ens mostres de tu en cada post.
    Un petó!

    ResponElimina
  4. ara no sé de què parles, vida, feina, blogs... de fet tant se val.

    ResponElimina
  5. Una recomanació, xexu, tria molt bé què expliques i a qui i, sobretot, el que t'expliquin no ho expliquis mai a cap altre i tampoc per trair qui t'ho hagi explicat.
    Suposo que parles de gent de feina...
    Petons, maco!

    ResponElimina
  6. A vegades pots descobrir coses de tú mateix fins i tot sense explicar-les o potser no...és que avui estic colapsada. perdó

    ResponElimina
  7. Una gran sèrie!!! buf... jo estic enganxadíssima i et confesso que em baixo els capítols que s'emeten a estats units per internet i la veig subtitulada en espanyol.. jeje..
    I la comparació... tampoc acabo de saber a què et refereixes però espero que no tothom tingui una història i un passat tant obscur com alguns dels protagonistes de Lost... ara que, si tots ens posessim a explicar.. jeje
    una abraçada, m'agrada tornar-te a llegir!

    ResponElimina
  8. Que comences a compartir pis?

    O m'he perdut?

    Ho sento, es que començo a perdre facultats...

    ResponElimina
  9. Suposo que parles de feina. Això passa en totes les relacions humanes, comeces a fer tanteigs per veurè què pots dir i què no i a qui. A veure com reaccionen, com respiren, que no et facin mal...
    Como la vida misma!

    ResponElimina
  10. tu ho has dit: les petites porcions de nosaltres que estem disposats a que es coneguin... hi estic d´acord. m´imagino que parles de feina oi?

    bé, res, que un altre cop petons

    ResponElimina
  11. M'has fet pesar en una amiga que té una teoria: diu que en el fons, tots tenim una mica d'iceberg, que només mostrem una petita porció i la resta és emergida, oculta i amagada, però que, al cap i a la fi, és la part que sustenta la que s'ensenya. Jo també vaig enganxar-me a Lost, i la teva explicació de les relacions com una mena de trama on es comença a explicar trossos deslligats que després cal anar unint per conformar la història, m'ha agradat!

    ResponElimina
  12. Bé, la veritat, és tota una aventura això d'anar coneixent gent i anar-se desvelant a un mateix... Mai saps què pots trobar, sempre costa obrir-te als altres. Però qui sap quants secrets tens tu per amagra, i gual que la gent que està a la illa...

    Pd. Per cert, sóc una fan de lost (perdidos) des del primer dels seus dies fins fa res, que vaig veure l'últim capítol de la temporada en anglès i subtitulat en català, jejeje! Malgrat tot, no em faria res quedar-me en una illa a mi perduda ara que si és com aquella...ai mare!

    ResponElimina
  13. A mi també m'ha recordat 6 a traïció! Però no crec que vagi d'això!

    De tota manera: queda't amb l'emoció del moment. Pot ser fotut, sobretot per la incertesa però bueno... Sigues tu mateix i ja està! Ah! I noe et fiïs de ningú!

    ResponElimina
  14. Això m'agrada, treure petites històries de la gent... i LOST impressiona, és que la vida és això oi... una illa amb persones trobades del no res amb una història personal cadascú.

    ResponElimina
  15. de puntetes primer i després el peu sencer eh!

    ResponElimina
  16. vigila amb la camara de la dutxa...se't veu en pilotes!

    ResponElimina
  17. Jo aquesta sèrie quan la volia enganxar ja em varen dir que desprès de tants capítols millor que no ho fes perquè no agafaria el fil i ara veure totes les temporades de cop em fa una mica de mandra... :S

    ResponElimina
  18. Costa obrir-se als altres quan els has acabat de conèixer, i no ho dic per parlar i xerrar, que amb això no hi ha problema. Sinó el que tu dius, obrir-se de veritat, explicar d'on vens, qui ets i aspectes més íntims (per dir-ho d'una manera) que potser val més que no expliquis, ja que el fet que ells els coneguin o no, no influirà pas en la vostra relació diària. Una cosa és confiança, la col·laboració i tot això. Conèixer a fons una persona és molt diferent, al cap i a la fi crec que mai ens acabem de conèixer del tot ni nosaltres mateixos.

    Per si de cas, tu no siguis el primer a obrir boca, que després hi ha qui se n'aprofita...

    ResponElimina
  19. Les relacions laborals... Una cosa ben complicada, certament! No tries la teva família, prò l'estimes; els amics sí que els tries; prò els companys de feina te'ls imposen... No m'agrada ser pessimista ni negativa, prò ves amb compte! Mai no saps en qui pots confiar. Espero que tinguis més ull tu que jo!

    Petonets, petit! Bon cap de setmana i bona revetlla!

    ResponElimina
  20. Casualitats o no, justament ara escoltava Lost de Coldplay... sigui com sigui, a vegades està bé aquell moment dels primers passos, de no saber fins a on arribar, si es pot deixar entrar a dins a aquell qui deixa de ser un desconegut. A més, sempre arribarà el dia en què sabreu com sou realment, imagino.
    Per si encara t'interessa Maquiavel, avui he fet post sobre ell, a vore si t'aclara les idees. Petonets

    ResponElimina
  21. La nova feina? Poc a poc. Segur que aviat t'estimaran tots.

    ResponElimina
  22. de vegades per començar de nou, s'ha d'amagar el passat

    ResponElimina
  23. De fet a la feina som un reflexe de la nostra vida, de les nostres inquietuds i pors. També de la manera que encarem la vida, amb ganes, amb humor.Les amistats i els companys de feina s'han de saber triar molt bé i no barrejar-los...Ja saps....Sap més el dimoni per vell que per dimoni!
    bona revetlla Xexu! I sort a la illa!;)

    ResponElimina
  24. La història es va explicant capítol a capítol, per a deixar que tingui intriga.

    ResponElimina
  25. Moltes gràcies a tots els que heu passat per aquí i heu deixat les vostres aportacions. M'heu sorprès molt gràtament, pensava que parlaríeu més de la sèrie, però veig que la majoria encerteu força per on van els trets.

    El tacte, i que no coneixeré mai, ja t'ho dic ara.

    Fada, saps, en escriure-ho jo també vaig pensar en aquest programa, però no creia que hi hagués ningú tan friki com per relacionar-ho. No és que anés per aquí, però benvinguda al club dels malalts.

    Elur, tu que em mires amb bons ulls. Però ja et dic que hi ha algú que m'ha començat a mirar amb molt mals ulls, i només portem dos dies.

    Jordi, es podria aplicar a moltes coses, però per ser tu et diré que parlava de feina.

    Rita, tens molta vista, i t'agraeixo el comentari. Creu-me que seguiré els teus consells.

    Moni, no no, un comentari molt encertat. De vegades sentint els altres, o parlant de tu sense embuts pots descobrir coses de tu mateix que no coneixies, ben cert.

    iruNa, i a mi m'agrada tornar-te a tenir per aquí! Malalta, així que ja t'has acabat Lost. Jo l'estic mirant, però vaig molt retrassat i en castellà. En part és per això que m'ha sortit aquesta comparació. Parlo de la gent de la feina, ja t'aniràs assabentant de tot, suposo que n'aniré parlant.

    Neo, que no dormim prou? No vas desencaminada, però no era d'això del que parlava.

    Silenci, si tu. El problema és que a la vida si una persona no t'entra, la descartes i prou. Però a la feina ho pots tenir més magre.

    Aina, passa una mica com als blogs, anem deixant porcions de nosaltres, però la diferència és que aquí les deixem i no sabem qui ho sap, i això fa com si no ho sabés ningú.

    Samain, m'agrada això de l'iceberg, felicita la teva amiga. La gràcia és que tots ensenyem la punteta (no pensem malament), i anem mostrant una mica més cada cop a les persones que volem deixar apropar.

    Nymnia, un gran tema per deixar-te caure per primer cop pel meu blog, benvinguda. Espero que ens anirem coneixent, encara que tinguem coses a amagar, qui no en té, oi?

    Tarambana, una altra del club dels frikis. No me'n refio, no, i provo de ser jo mateix, tant, que em sembla que per no ser pilota i tirar floretes, una ja m'ha agafat mania. Què vol, fals i hipòcrita no sóc, així que si no s'ho mereix no li penso riure les gràcies.

    Nosotras mismas, molta casualitat, no? No treballaràs amb mi?

    Cesc, tothom té la seva història, però ja dic que potser no et ve de gust compartir-la amb segons quina gent. I si no et surt, no et surt, ja et poden estirar de la llengua.

    Estrip, de moment segueixo de puntetes.

    Clint, on van els enregistraments, em faria gràcia veure-les.

    Caterina, no sabria què dir-te. Jo la segueixo, però temporades antigues, i m'agrada, la seguiré, però sóc de l'opinió que no hi ha per tant.

    No pateixis Laia, que ja hi ha altre gent que es preocupa d'obrir la boca molt més que jo. Jo m'he de sentir molt còmode per obrir-me i ensenyar el que porto dins. De moment no és el cas. El problema és que quan em sento així semblo molt fred i distant, i això és desagradable en els primers moments, quan sembla que si no xerres pels descosits ets un associal.

    Núr, no sé si tindré ull, de moment ho intento. I això que te'ls imposen és ben cert, i no s'hi pot fer res, ja ho deia més amunt. Es pot tenir sort, o ser una putada. JA t'ho explicaré.

    Tals, crec que la gràcia de la situació no són els primers passos en si, sinó que no saps mai on pots trobar una persona que sigui realment interessant i que pugui ser important a la teva vida.

    Carme, em sembla que no he començat amb gaire bon peu per això.

    Deric, em sembla que si pretens començar de nou, sempre has d'amagar coses, i obviar el passat perquè no s'interposi. Encara que siguin petites parts del passat.

    Joana, això que a la feina som el reflex del que som a la vida deu ser veritat, el que passa que la manera de manifestar-ho pot no ser agradable per tothom. Ja saps que una manera de ser, amb gent desconeguda, pot manifestar-se com justament el contrari.

    Generador, benvingut a casa meva. Amb aquest nom ja m'imagino per on aniran els trets dels teus comentaris...

    ResponElimina
  26. potser és que és guenyo/a... però segur, segu que surt/a de vista sí!

    ResponElimina
  27. curt, volia dir curt de vista! :P

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.