dissabte, 24 de maig de 2008

Relats conjunts, Caminant damunt un mar de boira


Després d'una jornada de treball dura però profitosa, penso que em mereixo una estona per mi, una estona d'estar amb mi mateix. Porto la meva ampolleta de bourbon, i avui no pararé fins que me l'hagi begut tota. La satisfacció que sento en aquest moment bé m'ha de permetre lliurar-me als plaers alcohòlics. No hi pot haver millor manera d'acabar un dia. Des d'aquí dalt tot és molt diferent de com ho veia ahir mateix. Aquesta boira que ho cobreix tot no deixa de ser un símbol de la meva persona, és part de mi, és jo mateix, es podria dir. Sé que no està bé el que he fet, però ho havia de fer. Segueixo ordres, i qui paga mana. Sóc un soldat, però treballo sol. Entre els del meu llinatge no ens cal massa companyia per dur a terme aquesta tasca. Des d'aquest munt de runes miro el que ahir era la tercera ciutat més gran del planeta, soterrada avui sota un núvol de pols que trigarà a esvair-se. És la meva obra, no és la primera ciutat ni serà l'última. M'aturo avui després d'un dia molt llarg, però demà continuaré el meu camí, i aviat tindré altres objectius per destruir. No hi puc fer més. Vaig néixer per a això.


Ja sabeu gent, Relats Conjunts!

23 comentaris:

  1. Caram... quines coses que se't passen pel cap... Molt bo! :)

    ResponElimina
  2. brillant una idea brillant. Et felicito mai hauria imaginat que pogues venir d'akest cuadre akesta historia. Molt be!

    ResponElimina
  3. ooohh!! Que destructor, no? Bueno, el meu és colonitzador, que si fa no fa...

    Molt bé!

    ResponElimina
  4. Jo no m'apuntaré pas al beure, que em fa cor agre...L'he disfrutat!

    ResponElimina
  5. Bona història Xexu, una idea semblant se'm va passar pel cap i no me'n vaig sortir d'escriure-la.

    ResponElimina
  6. Òndia, tu, un quadre tan líric i li has donat la volta del tot. Molt bo, però si n'hi ha gaires de tan eficients com aquest individu, anirem malament!

    ResponElimina
  7. Uoh! Caram com estem tots aquests dies, eh? A veure si trobo un moment per fer el meu… Aquest quadre sempre m'ha agradat molt. Massa, de fet.

    Saluts!

    ResponElimina
  8. Curiós com cadascú pot interpretar les coses i com la imaginació es desboca a partir d'una imatge. Bona setmana.

    ResponElimina
  9. Buf... tens una habilitat especial per narrar històries i descriure personatges ben durs eh!? M'ha agradat molt!!! Sempre dones un toc d'humanitat a aquells que semblaria que no en saben res del significat d'aquesta paraula!
    Enhorabona!

    ResponElimina
  10. T'ha quedat molt bé. Una versió romàntica d'en Begeta?

    ResponElimina
  11. no passa res, al juny tot tornarà lluir com abans!

    ResponElimina
  12. Jo sóc més de cerveseta, prò vaja! Crec que el Bourbon fa més elegant el teu personatge, tot i ser un devastador implacable!

    Molt bo! Estic veient que m'agraden més els relats curts!! Continuaré passejant a veure què han fet els altres!

    Per cert... saps qui toca aquest divendres? ;)

    ResponElimina
  13. un molt bon relat xexu. felicitats. una mica dolentot aquest personatge teu oi?? res, que ahir ja ho vaig llegir però no em va deixar registrar el meu comentari. genial, com sempre.

    salutacions

    ResponElimina
  14. L'alcohol, aquell amic-enemic que ens fa distanciar de la realitat i ens hi acosta per desdibuixar-la encara més.
    BOnic relat!

    ResponElimina
  15. Un relat genial, company!

    M'has fet pensar en un còmic que vaig llegir fa molts anys, i que ara no recordo el nom ni el dibuixant...
    Ja el trobaré en algun Cimoc o alguna altre revista d'aquestes.

    Felicitats!
    ;¬)

    ResponElimina
  16. Ui ui ui... quin mal rotllo aquest paio! Contemplant la seva destrucció i pensant en fotre's un bourbon... desitjo que s'estimbi pel penyassegat per cabró!
    Bon relat! Salut!

    ResponElimina
  17. Ei, gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir el meu relat, i a més l'heu comentat. Potser si que m'ha sortit un personatge una mica bèstia, però mira, no sé, el vaig veure allà dalt, mirant el món com si fos seu, i amb tota aquesta boira a sota... o fum... estic malalt?

    ResponElimina
  18. Bon text, i gràcies per fer-me trobar per sorpresa amb el meu quadre preferit!

    ResponElimina
  19. Bona història, Xexu. M'ha agradat de veritat.

    ResponElimina
  20. Agradi o no, com tot creador, al teu soldat li agrada contemplar la seva obra. Un bon relat!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.