dimecres, 14 de maig de 2008

Maig

Maig és un mes molt llarg. Sempre m'ho ha semblat, els 31 dies més llargs de l'any. Un mes que comença la calor, que hi ha molts aniversaris, i que no sé per què, passa molt lentament. Però aquest maig és encara més lent. Les hores no passen i els dies s'eternitzen. El camí cap el juny, el mes dels canvis, s'està demostrant complicat i pedregós, i jo ensopego amb cadascuna de les pedres que em trobo. No sé per què quan sembla que les coses haurien de ser més fàcils, la vida ens reserva males passades i circumstàncies que ens fan estar a baix, quan a més, caldria estar bé i amb la moral pels núvols. L'únic que tinc el cap és que passi ja, que s'acabi el maig. I després... després Déu dirà.

27 comentaris:

  1. Ai Xexu... dubto molt que déu digui res, pot parlar qui no existeix? Si un cas la vida i el temps diran i sobretot tu.
    No hi donis massa voltes, quan te'n vulguis donar compte ja serem al juliol.
    I per més que se'm tirin a sobre els defensors del "carpe diem", a vegades hi ha dies i fins i tot setmanes que cal deixar-les passar sense més.
    Ànims, maco!!!!! Que per més que ensopeguis, el que realment importa és aixecar-se i d'això en sabem més del que pensem!

    ResponElimina
  2. Aquest és el segon maig que se m'està fent feixuc a mi també, potser tindràs raó, però no ens podem deixar portar per les pedres aquestes que ens fan tanta nosa. Pensa que són molletes de pa i mira de menjar-te-les (com en el conte). Ànims, maco!
    T'envio uns petons :)

    ResponElimina
  3. Jo també tinc un mes de maig molt feixuc, i cada dia fins que no arribi el 4 de juny se'm fa molt costa amunt! T'envio la meitat de les forces que he aconseguit aplegar jo per tirar endavant, a veure si així ens serveixen a tots dos!

    Saps per què hi ha tants aniversaris al maig??? Perquè la gent es deixa portar d'allò més per les festes d'estiu d'agost!! ;)

    Un somriure, guapíssim, i molts molts ànims!

    ResponElimina
  4. Una de les primeres coses que vaig fer en acabar el pont de maig va ser mirar quan hi havia el pròxim i és a l'agost! Sort que molts ja estarem llavors de vacances d'estiu o apunt de començar-les :D

    ResponElimina
  5. Doncs a mi és l'octubre que normalment se'm fot feixuc de collons...clar que de moment, porto un maig que deunidó!

    Paciència que només queden 16 dies!

    ResponElimina
  6. el maig és temps per esmolar ben bé les eines, que arriba un altre juny!

    ResponElimina
  7. No es que maig sigui més lent que cap altre mes (ho es taaant com desembre ;p!) és que no arriva el canvi que estas esperant... hi hauràs de posar paciència. Si no hi penses gaire se't passarà volant. A mí els díes em passen rapidíssims, més que mai, però és perquè estic "ensucrada" com tú dius. No és que els problemes desapareguin, sinò que es van minimitzant, perquè visc feliç en un núvol de colors...
    t'envio tot el meu positivisme Xexu, si algú es mereix la meva empatia en tot l'espai bloggaire , aquest ets tú.

    pd: EL MILLOR ESTÁ PER ARRIBAAAR!

    una abraçada i ànimuuus :O)

    ResponElimina
  8. Quan esperes quelcom sempre sembla que l'espera es faci molt més llarga que quan no esperes res de res. Espero que mica en mica vagis veient que el maig va passant i que puguis passar els següents dies més animat, que ja queda menys pel Juny.

    Salut!

    ResponElimina
  9. com deia el savi qui ensopega i no cau dos metres que avança... i dia i mig que passa afegiria jo.

    ResponElimina
  10. Sempre hi ha un més en el que tot sembla mes pesat, mes lent. A mi és un més que tampoc m'agrada i no sé exactament perquè, i pel simple fet que vull que passi ràpid fa què d'alguna manera "duri més". Per tant no hi pensis, que d'aquí res ja serem a més de juny, i tot anirà millor.
    Un petó XeXu !!
    Elena

    ResponElimina
  11. doncs a mi això em passa amb el mes de setembre.. i no se perque.. suposo que es l´estiu, el fet de deixar-lo.. no se

    de totes maneres, anims en tot el que facis, entrevistes etc.. i res, que no soc la indicada per dir que res dura eternament.. pero i que¿?¿? qui ho va dir tenia raó noi

    anims xexu

    ResponElimina
  12. Sembla mentida lo relatiu que arriba a ser el tEmps... pensa que els dies que conformen el mes de maig contenen les mateixes hores que la resta de dies de l'any. Tot depèn de com estàs i de com vius cada minut d'aquest temps.
    Ensopegar amb les pedres del camí forma part del caminar... hi ha èpoques en què tenim la sensació de no aixecar el cap de terra, però són moments passatgers, això no ho podem perdre mai de vista.
    Estàs esperant quelcom i tota espera sempre es fa eterna, és normal que a les portes d'un canvi et sentis així XeXu... tingues paciència, el mes de maig passarà... com passen moltes altres coses feixugues, i arribarà el juny, acompanyat de la claror d'un sol radiant!!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  13. Per a mi és un mes maleit per moltes raons i hem passa molt lent per algunes coses i massa ràpid per a d'altres.

    Aviam si hi ha sort i un dia d'aquest es fa juny...

    ResponElimina
  14. No és ben bé el maig, és la primavera. Amb aquests canvis de temps, de pressió, estem tots que no sabem què ens passa. Tranquil que només en queda mig. Una abraçada revitalitzadora i una mica de pols màgica.

    ResponElimina
  15. Com tu has dit, Déu dirà... sempre és dur el maig però de vegades passa una mika més ràpid i tot... ànims!

    ResponElimina
  16. El maig es el mes de les pluges i els sols, els primers dies a la piscina i la platgeta, les mànigues curtes, els tirants i les caçadores texanes, els primer d'ulleres de sol i amb sort, una gorra pel cap.
    És el mes de treure la crema de sol i sortir a passejar al carrer. Es el mes de l'amor, el romanticisme, la felicitat, i tot de coses boniques barrejades amb les alèrgies, els aniversaris, els estornuts, els refredats traicioners i els desenganys amorosos (la sang s'altera, i les hormones, i la gent fa tonteries...)
    Es el mes dels últims assajos per a l'obra de teatre, dels treballs de fi de curs i els exàmens finals, de l'apretada forta a l'escola, i... del meu aniversari també!!

    Jeje... per això el maig m'agrada tant. perquè és màgic, màgic, màgic.

    I perquè aquest maig serà molt especial per a mi ^^

    Sento que a tu se't faci feixuc, essent un mes molt estimat per a mi!

    ResponElimina
  17. A mi això em passa quan és el mes del meu aniversari. M'ataquen els dubtes existencials... Pro es veu que és una reacció bastant comú i que no sóc la única a qui li passa. Ànims, que tu ets capaç d'això i més! :)

    ResponElimina
  18. A mi en general, és la primavera i no el maig en concret, la que em dóna aquesta sensació, però, tot passa, amb el seu cicle més o menys llarg o curt, així que molts ànims!! Preguntes si va ser la música qui porta el text o el text qui escull la música, de fet va ser una imatge qui va dur d'una mà la música i d'altra el text, amb un somriure ben gros a la cara i aquella mirada ben lluent!
    ;)

    ResponElimina
  19. és veritat que hi ha molts aniversaris! A partir del dia 20, un cada dos dies compto jo... :S

    Ànim! Que jo creia que aquest mes no arribaria mai, i el veia lluny, lluny... i ja és aquí! pensa que cada dia que passa també ets més a prop del juny! Au una abraçada ben forta i molta força!! :D

    ResponElimina
  20. És veritat, el maig és llarg, i més quan fa la calor que no hauria de fer fins ben entrat el juny. Sigui el que sigui el que et passa pel cap, espero que els problemes no solucionats al maig no es traslladin al juny :-O

    ResponElimina
  21. T'entenc, el maig és quan em puja la hipoteca!

    ResponElimina
  22. Va xexu, ànims!!!
    Que per bé que és un mes que segons com costa gaudir-ne, és un mes molt maco!!

    Vaaaaa!

    ResponElimina
  23. El maig és llarg, però el juny ho és encara més. No m'agrada frissar, però inevitablement desitj que s'acabin aquests dos mesos...

    ResponElimina
  24. Ei, moltes gràcies a tots per les vostres paraules i el suport, no sabeu com m'heu ajudat, i en alguns casos, fet somriure. Com em segueix sorprenent que unes persones anònimes i desconegudes puguin donar tant. Moltes gràcies, sou l'hòstia.

    Elur, moltes gràcies, tu ets de les que sembles conèixer-me més bé, i sempre tens les paraules justes per dir-me. Deixarem passar els dies dolents, i si caiem, ens aixequem de nou i llestos. Sempre hi ha alguna pedra, però ja hi estem acostumats.

    Rita, hi ha coses difícils d'empassar, i un bon roc és difícil que passi per una molleta de pa. Però tot i així, aquest maig que sembla que a tu també et pesa, acabarà passant, és el que té el temps. Ànims a tu també.

    Núr, guarda les forces per tu, les necessitaràs que ja recordo l'organigrama que tenies per aquest mes. Però moltíssimes gràcies per un oferiment tan generós. Ja intuïa jo això de les festes d'agost...

    Caterina, a Barcelona la setmana següent vam tenir un altre pont, i ja et dic jo que el vaig aprofitar.

    Clint, em sap greu que el meu mes llarg ja està passant, però el teu octubre encara ha de venir. Sort que tindràs l'estiu per anar agafant forces per afrontar-lo.

    Molt bo, Estrip! Algunes les he esmolades, però d'altres encara els queda per estar llestes.

    Siberieee, crec que l'has clavat. És la relativitat del temps, per mi es fa feixuc mentre espero els canvis, i per tu passa volant perquè gaudeixes de la vida al màxim. Estic carregat de paciència, però hi ha dies i dies. Gràcies pel que dius.

    Yourwinter, no només és l'espera sinó també les dificultats que apareixen, però és cert que al juny algunes coses hauran canviat per força, i espero estar millor en alguns temes.

    Jordi Casanovas, no m'aniria gens malament que els dies passessin de dia i mig en dia i mig, però és molt demanar, oi?

    Elena, molt benvinguda a Bona Nit i Tapa't. El que ens passa és normal, el voler que corri el temps fa que vagi més lent. Però fixa't que no voldríem que corregués si ens agradés el que vivim. A mi el maig només em sembla llarg, però no el trobo un mal mes. Només aquest any que és especialment dolent.

    Aina, el setembre es fa feixuc justament pel que dius, cada dia recordem l'estiu i com n'estàvem de bé gratant-nos la panxa. I això que té 'només' 30 dies!

    iruNa, com sempre em deixes paraules màgiques. Tu en saps del tEmps i de com n'és de relatiu. Ja sé que passarà, però tot i les dificultats, tot i els dies baixos, el que sabem és que ens hem d'aixecar, i ja ho hem fet molts cops. Aquest no serà excepció. Veurem què porta el juny.

    Helena, esperem plegats el juny, doncs. O millor esperem el juliol?

    Fada, no sé si aquesta temporada que passo es viuria millor en una altra època de l'any, però en principi no tinc res contra la primavera, tot i que prefereixo la tardor, això si. A veure si la pols màgica que m'envies m'ajuda a tirar endavant.

    Cesc, ja es veurà, ja es veurà. I si passa rapidet, millor.

    NeoPoeta, com ja he dit per aquí dalt, no és que el maig em desagradi, només és que se'm fa llarg, com si tingués 35 o 40 dies. Però això no és dolent. És aquest maig, el d'enguany, el que m'està tocant la pera, però un cop passi, que en vinguin els que vulguin. M'alegro que sigui màgic per tu, especialment el d'aquest any, aprofita i gaudeix-lo tant com puguis, que si jo compto els dies perquè s'acabi, tu has de comptar els pocs que en queden.

    Grapa, suposo que t'he de donar la benvinguda al meu blog, no? La gent quan compleix anys sempre es planteja coses. A mi com que no m'agrada el meu aniversari, passo de tot, ja m'ho plantejo quan toca. Gràcies per les paraules.

    Gràcies Samain. Pensa que la primavera també s'acabarà, com tu dius, són cicles. Collons, que complicat això del text i la música!

    Laia, tu també deus estar esperant a que s'acabi el mes, no? Però després hi ha selectivitat! No n'hi ha per tant, però toca els pebrotets l'examen...

    Somiatrufes, a mi la calor també em mata. Segur que algunes preocupacions es traslladen al juny, però esperem que portarà també alegries.

    Deric, a mi em pugen el lloguer a l'abril, així que de moment estic salvat.

    Musa, que si, que si, que ja vaaaaaaa.

    El tacte, jo encara espero que es pugui aprofitar alguna cosa del juny, però si tu vols que vagi ràpid, que corri, que corri.

    ResponElimina
  25. Au vinga! "qui dia passa any empeny", diuen i crec que el maig no en deu ser pas cap excepció. "Qui maig passa, any empeny" Però sempre s'ha de vigilar de no empènuer gaire que el temps ja passa prou ràpid.

    ResponElimina
  26. Saps Carme, si aconsegueixi que passi aquest maig, si aconsegueixi que arribem al juny i no he perdut res pel camí, potser si que serà com haver passat un any sencer. Gràcies pels ànims.

    ResponElimina
  27. Ens sap greu dir-te que venim del futur no gaire llunyà (un any encara no) i sembla que aquest any no serà ben bé com esperes i el 2009 tindràs la sensació que has perdut tot un any de la teva vida en va, però no desesperis XeXu, estem convençuts que te'n sortiràs, la gent que paga la pena conèixer se'n surt sovint.
    ;-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.