dimecres, 30 d’abril de 2008

'catorze'

Recordo que una vegada, ara fa molt temps, vaig entrar a una discoteca amb els amics d'estiu de l'època. No tenia l'edat per fer-ho, i els altres si, o poc els faltava. Era de nit i calia tenir 16 anys, em sembla. Vam entrar tranquil·lament perquè l'entrada era lliure, i a més, era el segon cop que hi anava i el primer no havia passat res. Però un cop dins, un home, que jo sabia que era un dels amos, se'm va acostar i em va preguntar 'quants anys tens?'. Jo sense dubtar-ho ni un segon vaig dir-li 'catorze'. L'home, una mica confós per la sinceritat, em va dir que no podia estar allà, i em va acompanyar amablement a la sortida.

Jo sóc així. No sé dir mentides, i no en vull aprendre. No sé enganyar per entrar als llocs, ni per treure algun profit, encara que qui m'atengui no m'importi en absolut. Quan l'altre dia intentàvem entrar al concert amb unes entrades d'estranquis, els meus companys em van dir que per què havia dit la veritat, que per què no havia mentit per fer les coses fàcils. No sóc així, porto la sinceritat escrita al front, i si no es fan les coses com cal, m'atenc a les conseqüències. Vam entrar, però ens van dir que no colaria més. Per què és tan estrany que digués la veritat, que ni tan sols en un cas així sigui capaç de deixar anar una petita mentida per aconseguir un propòsit que no fa mal a ningú? Segur que en dic, de mentides, encara que no vulgui, però de natural, em surt sempre dir la veritat. I no m'ha anat tan malament.

30 comentaris:

  1. Home! De vegades s'ha de ser una mica espavilat, encara que de rètols al front jo en sé. El meu deu dir una cosa així com "Estàs perdut? Pregunta'm, t'ajudaré encar que no sàpiga com." M'ha arribat a passar d'estar perdut i venir-me gent a preguntar-me on era algún lloc.

    Però, tranquil, segur que quant és important memteixes com un cosàc. ;)

    ResponElimina
  2. jo tampoc ser dir mentides ... estic molt bo ... salut

    ResponElimina
  3. uff.. doncs jo considero que soc molt sincera, a voltes massa. no se si es bo o no... a vegades si, a vegades no.. perque quant ho dic amb total sinceritat la gent se m´enfada.. que hi farem!! falta de tacte.

    el que si que he apres amb el temps es que no cal dir mentides.. sino obviar part de la veritat.. ara si que m´he fet un lio. res, que sort i bon cap de setmana si hi ha pont.

    ResponElimina
  4. la millor manera de dir mentides és creure-te-les!
    O a vegades només cal un paraula introductòria tipus "Apoyaré...!!!"

    serà que no tenim exemples si en volem aprendre eh!!!

    ResponElimina
  5. Doncs mira, això està molt bé. Em sembla una actitud encomiable i que no té sentit canviar. Fora bo que hi hagués més gent així.

    ResponElimina
  6. De mentides només accepto les que les àvies anomenen "piatoses", o sigui, les que causen un mal menor que la mateixa veritat. A vegades són necessàries. Bon pont si el fas.

    ResponElimina
  7. Jo també aprovo la teva actitud, tret com diu la fada de les que la mare en deia blanques, dir mentides només porta a que acabin desconfiant de tu permanentment. Segueix així!! :)

    ResponElimina
  8. Les mentides, quin gran tema! Les mentides d'aquest tipus, per entrar algun lloc, quan arribaves tard a casa, per colar-te a un concert...de vegades posen les coses més fàcils, tant a tu, com al que pregunta, que ha de fer la seva feina, i tant li fot si tens o no tens la edat. Tens una actitud realment admirable. Lo que no puc tolerar són les mentides als éssers estimats, a no ser, com ja t'han dit per aquí, que sigui piadoses, és clar.
    Perquè consideres que amagar la veritat és mentir? Hi ha gent que ho considera així, llavors es podria dir que tots els que ens amaguem darrera d'una pantalla diem mentires.

    ResponElimina
  9. De fet, mira, anar amb la sinceritat per davant t'ha servit, al menys, per no rebre una hòstia del segurata de la discoteca... perquè si a sobre t'hi enfrontes, és pitjor....

    Jo sí que en dic, de mentides, massa... i no m'agrada... em faries classes de sinceritat? xDDDDDD

    ResponElimina
  10. És admirable fins a un cert punt. A vegades és necessari dir una mentida (o no dir tota la veritat), per no posar-nos en merders.

    ResponElimina
  11. ja he descobert un altre blog nou interessant..
    aniré passejant per aki.
    un petó

    ResponElimina
  12. Estic amb tú Xexu, és millor dir la veritat que viure en un constant engany,(que als mentiders al final se'ls fa tot una pilota i es líen, es liiien...) La llàstima és que el món és dels injustos, i anar per la vida amb la cara neta és un bé poc preuat, però almenys aquest torn et va sortir bé! Jo sóc transparent, i em temo que aquest és el meu pitjor defecte. Dormo tranquila perquè soc honesta (he dit honesta, no humiiiil :o) però reconec que més d'una vegada he sortit perdent.

    Feliç pooont... a tots els que passeu la nit aqui!

    ResponElimina
  13. Home, algunes vegades, aquestes mentides 'piadoses' fan més bé que mal...
    Però bé, sempre és bo anar amb la sinceritat pintada al front.

    ResponElimina
  14. Bé, no sé si vaig bé per anar a Sants, però potser el que no saps fer és fer trampes, no?

    ResponElimina
  15. Doncs jo et felicito, les mentides no porten enlloc...I això que per alguna situació especial n'he dit alguna, però sempre em tenen l'ànim intranquil i ja no em consola ni el bon propòsit amb el qual les vaig dir, o sigui, que, ets un tio com cal, ja voldríem tots...

    ResponElimina
  16. De vegades amb la veritat s'aconseguiexen moltes més coses que amb mentides... bé, als 14 anys no et va sortir bé.

    ResponElimina
  17. És qüestió de ser conseqüent, amb un mateix, i seguir la línia.
    Després veurem que hi ha línies rectes i no-rectes. Què hi farem!

    ResponElimina
  18. A vegades no es diu mentides, s'obvia la veritat. Tot depèn del moment, i amb això no defenso la mentida dita a propòsit.
    bOn pont!!!

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots els que heu deixat els vostres comentaris, i també per algunes paraules que em dediqueu.

    Skorbuto, potser si que hauria de ser més espavilat, però em sento bé sent així, i no trobo que sigui una cosa en la que m'hagi d'esforçar per canviar.

    Mossèn, l'haurem de creure, doncs, per no parlar del seu membre, del qual hem llegit molt ja...

    Aina, l'excés de sinceritat també m'ha portat algun que altre problema alguna vegada, però també alegries, ja que la gent confia en mi quan volen una opinió sincera, i no que els regalin les orelles.

    Estrip, realment em recomanes aquest tipus de personatges com a mestres?

    Gràcies Vier, però està bé que hi hagi de tot també.

    Fadaz, a mi no em fan gràcia ni aquestes que dius, però de vegades sembla necessari dir-les. Si puc triar, però, prefereixo que em diguin les coses ben clares, per dures que siguin.

    Rita, a més, diuen que s'agafa abans un mentider que a un coix, oi?

    Boira, per mi amagar la veritat és mentir, i tant. Però no confonguem. El que passa per aquí no és ben bé això, expliquem el que volem de nosaltres, i ningú no pregunta més enllà, tothom es conforma amb el que els altres expliquen. Ningú no es sent enganyat per saber només les parts que els blogaires volen mostrar. Que així ens poden colar mols gols? Potser si, però jo no ho faig això, explico el que vull, i quan em cago en algú, per posar un exemple, no em mostro com la víctima innocent per posar-me la gent a la butxaca, em preocupo de fer notar que sempre hi ha també una altra versió. Buf, quin rotllo. Però m'entens, oi?

    Alepsi, quan vulguis comencem les lliçons. Et va bé abans de gospel?

    Ànimaalada, ho intentaré.

    Algú, me'n podries posar algun exemple tu d'això?

    Doncs benvinguda Martha, espero veure-t'hi sovint.

    Siberieee, em sento com tu. Jo m'alegro de ser honest, i espero seguir sent-ho, però de vegades altres guanyen perquè són capaços de no ser-ho, i tampoc no sembla que dormin malament per aquest fet, oi?

    El tacte, si, ja hi tornem amb les pietoses, però a mi digueu-me la veritat, d'acord?

    Elur, ets una crack. Quan vaig llegir el teu comentari em vaig adonar que em comences a conèixer molt bé. Tens tota la raó, no suporto fer trampes i mai no en faig. M'agrada jugar net, tant a la vida com quan jugo realment, i si guanyo, que sigui per mèrit propi, i no amb enganys. A la vida això es tradueix en ser un mateix i ser sincer tant amb la gent com amb un mateix. Gràcies, de veritat.

    Zel, no sabria definir això de ser un paio com cal, però és el que intento, és el que espero que pensin de mi, perquè intento fer sempre el més correcte.

    Deric, no he aconseguit mai res amb mentides, sempre n'he dit ben poques i no he intentat aconseguir res amb elles. Ara, amb la veritat tampoc no s'aconsegueix sempre el que es vol.

    Vilapou, un altre que veu les coses clares. Tens raó, cal ser conseqüent, i no m'agrada la gent que no ho és. Jo ho intento sempre, i miro que els meus actes responguin sempre a les meves idees.

    Joana, obviar la veritat de vegades pot ser no explicar alguna cosa, però en funció de la situació també és mentir vilment, perquè a més, també es fa expressament.

    ResponElimina
  20. És una de les millors maneres de viure i de sobreviure en un món on les mentides s'alcen com catedrals que molts adoren.
    Quants cops he dit mentides per amagar una veritat que segurament m'avergonyia o em deixava indefensa? Segurament hagués estat molt millor encarar-s'hi i dir la veritat, encara que per això fa falta ser valent, i jo encara n'estic aprenent!

    ResponElimina
  21. Arribo tard!
    Tots diem mentires encara que no ens n'adonem. Una cosa és dir-les directament, i una altra és no dient tota la veritat. Jo sóc una defensora de la veritat per damunt de tot, però de vegades en situacions difícils podria dir la mentira més gran del món per salvar-me. Però jo "sóc de sucre", sóc administrativa, i al codi odontològic de les administratives ho diu ben clar: "quan truquen per telèfon a l'oficina i dius una mentira no aniràs a l'infern, pots dir-ne totes les que vulguis", després si ens fan cas ja és una altra cosa...
    La vida m'ha ensenyat que dient sempre tota la veritat tampoc va bé de vegades... un petit consell de bajoqueta.

    ResponElimina
  22. Si et serveix de consol, jo tampoc sé dir mentides hehe. Recordo la primera vegada que vaig anar a una disco. Jo era la més gran de tots els del grup però ells varen poder entrar i jo no :S Els amics semblaven més majors d'aspecte, jo no portava el dni a sobre i com sempre he semblat més joveneta em vaig quedar sense marxa, snif...

    ResponElimina
  23. Jo és que quan menteixo, se'm veu a la cara... No en sé... De petita havia dit alguna mentida, prò mai no em vaig parar a pensar si colaven o no (generalment no). Ara sé del cert que no, que no sé mentir. Se'm nota... Fins i tot dient alguna "troleta" per telèfon em poso vermella! Em tremola la veu i a vegades canvio al dialecte de casa, deixo el català estàndard... suors i tremolors... Un desastre, vaja!

    ResponElimina
  24. Tens rao Xexu, em temo que aquests dormen ben plans i "del tirón", però tot passa factura, no?

    pd: M'encanta, m'encanta, m'encanta el teu blogg perquè em fa pensar en coses que creia que la gent havia deixat de banda.

    pd2: Tenies raó, m'estic ensucrant... té nassos que un desconegut ho veiés abans que jo!
    bona nit... εïз

    ResponElimina
  25. Això t'honra molt :)
    De fet, qui es devia inventar les mentides? se n'han dit sempre?? els nostres avantpassats més remots també en deien? :S

    Apa, una abraçada Xexu!

    ResponElimina
  26. Gràcies als de la segona tanda de comentaris, tampoc no us deixaré sense resposta.

    Carme Fortià, jo no me'n sento pas de valent, però si que intento afrontar les coses com venen, i no dir mentides per sortir-me de situacions. Ho intento, suposo que és inevitable que alguna s'escapi.

    Carai Bajoqueta, no sabia que les administratives tenien bul·la papal per dir mentides! Ara entenc moltes coses! I ja sé que no et falta raó, la sinceritat absoluta porta problemes, però mira, crec que més problemes porten les mentides.

    Caterina, això em passava a mi també! M'has fet recordar que l'any següent al de l'anècdota que explicava, intentàvem entrar al mateix local amb tot un grup de gent, dels quals jo era el més gran dels que no podien entrar, i entraven tots menys jo. Inexplicable. És perquè els altres eren noies, o perquè ja es recordaven de mi de l'any anterior?

    Núr, doncs ni ho intentis, digues la veritat que t'anirà tot molt millor, i no passaràs aquests mal tràngols.

    Sibe, potser dormen plans, però després hauran de rendir comptes davant de Déu! És broma... suposo que a tothom li arriba el moment que l'enganxen i passa una mala estona. Jo intento estalviar-m'ho. Gràcies pel que em dius, i escolta, si estàs ensucrada, que no és maco això??

    LluNa, suposo que la mentida ha estat lligada a l'ésser humà des de sempre, no crec que sigui patrimoni nostre. I si no, mira l'església els anys que porta dient mentides, i alguns encara se les creuen.

    ResponElimina
  27. Trobo que aquesta és una bona qualitat que et defineix com la bona persona que ets. Però suposo que com tot, si es porta als extrems, pot ser perjudicial en algun moment. No crec que sigui dolent que no sàpigues dir mentides, al contrari... però home, alguna mentideta piadosa de tant en tant no fa mal a ningú eh!? La sinceritat és una de les bases per les bones relacions, siguin del tipus que siguin.
    Un gran tema XeXu!!!
    (sento arribar tard a comentar...)

    ResponElimina
  28. Mentir o no mentir... aquesta NO ÉS LA QÜESTIÓ. Hi ha vegades en que la finalitat justifica els mitjans, tot i que cal saber identificar quines són aquestes vegades.

    ResponElimina
  29. Ostres noi, ara he llegit aquest post. Jo estic amb el mateix. Per natural dic sempre la veritat. I si he de mentir, menteixo però amb la cara pago. Se'm veu d'una hora lluny quan menteixo. Per una part sí, millor ser sincer però hi ha vegades que potser sí cal i llavors aquí és quan millor, callar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.