dissabte, 1 de març de 2008

Quan m'hi poso...

Dit sigui d'inici que darrerament estic força desmotivat en tot. Fins i tot les coses que més temps fa que tinc m'han cansat i se'm feien una càrrega. Conscient de que això havia de canviar, he rebut empentes d'aquells que mai no fallen, i vaig estar a punt d'escriure sobre això, però al final me'n vaig estar. Què dir dels amics?

El cas és que fa una estona m'he adonat d'un fet, i no és just sempre queixar-se i no veure quan al nostre voltant també hi passen coses bones. Tinc certs problemes a la feina, i sempre m'he sentit molt poc valorat. Això a mi em fa baixar els ànims, i em fa pensar que no sóc capaç, que si no em valoren com a altres serà que no ho mereixo. Avui m'he topat amb un altre cap, un que se suposa que és conservador i que no li agraden els canvis. Durant la petita reunió que cada cap de setmana mantenim, ha parlat bé de mi i de la companya que fa una tasca similar a la meva, ha dit que ens hi dediquem molt i que n'està content.

Després, a l'hora de fer la feina, com que som dues persones a fer tasques molt semblants, li he demanat que em deixi encarregar d'un altre tema, i de seguida m'ha dit que li semblava perfecte, que si no ho havia de fer ell li treia un pes de sobre i es podia dedicar a altres coses, i de seguida m'ha tractat com si des de sempre hagués estat jo qui s'encarregava d'aquesta feina. També m'he adonat que puc parlar amb la meva companya d'igual a igual i que ens fem cas mútuament, i que la resta de l'equip em té respecte i valoren la meva opinió. En definitiva, tant els companys com el cap em tenen confiança.

Això m'ajuda a veure certes coses. D'acord que aquesta feina no és de les que es cobren, i que a més, la faig pocs cops per setmana. Però saber que el teu equip compta amb tu i que se t'escolta, sempre anima. Confien en mi, i jo actuo amb seguretat i sé de què parlo. Potser no sóc tan dolent com alguns em volen fer creure. Potser amb una mica d'ajuda i de suport puc arribar allà on em proposi. I el cas és que mai no havia participat en les tasques d'aquest equip. Hauria de ser un novell, hauria d'adquirir experiència. Però en pocs dies he demostrat que quan m'hi poso, m'hi poso. Potser em cal aquella empenteta, aquella mostra de suport. Però sé que sóc capaç del que sigui. No ho hauria d'oblidar tan sovint.

21 comentaris:

  1. De vegades ens és més fàcil veure els nostres defectes que les virtuts, però en algun lloc alguna cosa ens fa adonar que hi ha petites coses bones que no acostumem a valorar. Me'n alegro Xexu que puguis encarregar-te d'altres coses, que comptin amb tu sempre agrada!

    ResponElimina
  2. D'això jo no en tinc cap dubte... el problema és si tu, com dius, ho oblides massa sovint. És normal i tots necessitem empentes i sentir que se'ns valora, fem el que fem. El recolzament dels que ens envolten és essencial per la confiança amb un mateix. Em fa molt contenta el que expliques i només espero que de mica en mica et vagi tornant la motivació, que no et volem apagat eh?! jeje
    una abraçada i enhorabona pels afalacs del jefe i la confiança dels companys de feina!!!

    ResponElimina
  3. Xexu, m'alegro que vagis tornant a la motivació; això sempre és bo.
    Enhorabona per la feina, segur que tot anirà bé :)

    ResponElimina
  4. La feina, a vegades ens dona més maldecaps del que ens agradaria, però ens hi passem tantes hores, que acaba incidint en tot. És important que ens valorem nosaltres mateixos d'entrada, i sovint no ho fem, però també això que expliques, sentir-se reconegut en el que es fa pels caps, i no sempre ho fan. Ànims, xexu, sembla que han vist que vals. Creu-t'ho tu també i tot anirà millor. :)

    ResponElimina
  5. I és clar que ets capaç, nanu! Ets capaç del què et proposis! Però crec que sempre t'has infravalorat i això per anar endavant i sentir-te fort i amb l'autoestima alta no és bo. Mira al teu voltant i adona-te'n de què per molt que hi hagi 1 o 2 pàjarus que no et valorin, la resta ho fem... i no només tenim en compte la teva opinió sinó que la busquem. Ànims en la recta final!

    (P.D. La setmana que ve sóc per Barcelona per parlar amb el Xavi i passaré pel lab a veure't i a robar-te D22; alhora us explicaré una miqueta els resultats d'Alemania... eh??!).

    ResponElimina
  6. No he llegit cap dels comentaris del post. Només un, el del Yeral, perquè ell sap de que va, amb això en tinc prou. Tant és el que diguin alguns. Ànims, la recta final sovint és la més feixuga, és quant s'han de treure les forces d'on no n'hi ha! hi sóc encara que tu no ho sàpigues

    ResponElimina
  7. Ei, ei, em sembla que no em devia explicar massa bé en el post. Agraeixo molt totes aquestes mostres de suport, sempre està bé que digueu aquestes coses, i algunes són igualment vàlides. Però malauradament no estic parlant de feina de debò, no parlo de la meva feina on vaig de dilluns a divendres i d'on cobro el meu sou. Allà és on precisament em sento malament i molt poc valorat. Parlo d'altres tasques, un lloc on hi vaig per gust i que m'encarrego de fer una feina, i no és remunerada, però que et valorin es posa bé igual. Em sap greu que no s'hagi entès el que deia. Però igualment, moltíssimes gràcies als que ja heu passat per aquí i heu comentat.

    ResponElimina
  8. és allò de que ja va bé saber una cosa, preò necessitem sentir-la pronunciada.

    ResponElimina
  9. Ostres, com m'agrada sentir dir això! De vegades necessites llegir-ho o sentir que un altre ho diu per començar a veure't a tu mateix capaç d'arribar on vulguis.
    Gràcies per compartir això amb els que et llegim. Un petó i endavant!

    ResponElimina
  10. Si una cosa he aprés canviant d'una feina a una altra, es que a tot arreu et trobes gent de tot, no hem d'esperar que ens vingui l'empenta de fora, es com tot, si no ens estimem nosaltres qui ho farà? A la feina cadascú va a la seva, i molts cops per mal vicis o per antipaties t'acabes formant una idea erronea. Estic segura de que ets vàlid, i el que has de fer es creure més en tu mateix, i no deixar que ningú et faci sentir petit.

    ResponElimina
  11. Si ja tens clar que pots, tens molt de guanyat. Només queda demostrar-los-hi als que no et valoren cada dia.
    Quan a la feina s'hi instal·la la desmotivació i la desvaloració personal, és moment de platejar-se moltes coses. Sobretot quan t'adones que les inseguretats que els altres t'han fet creure no hi són i que en que només es canviï la manera de fer tot va millor. Tenint aquestes dues premises Xexu, cop de puny a la taula!
    Allà on ens passem la major part del dia hi hem d'estar a gust. Ja que hi hem d'anar per força, com a mínim que ens hi sentim a gust. Si no és així tot acaba entrant en una espiral gens recomanable. Ho sé per experiència. Quan un(a) es comença a preguntar si és que tenen raó a l'hora de no tenir-te en compte, que potser sí que no sóc tan bo(na) com em pensava, que si no em valoren deu ser perquè no m'ho mereixo... FORA!!
    Quan s'entra en aquest rol tot és pitjor encara. Per això Xexu, cop de puny a la taula i les coses clares i que si hi ha problemes que surtin i que se solucionin.
    I sobretot, sobretot, no te'ls creguis mai, mai, quan et desmereixin per alguna cosa, mai.
    Uf... et podria explicar tantes coses...
    Si et volen fer creure que ets dolent fent la feina, ja els estàs engegant a la merda.
    El teu ambient de treball diari ha de ser el mateix que et trobes els caps de setmana.

    M'has recordat massa a mi Xexu...

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  12. Segur que si t'ho proposes ho pots fer! Que a la feina et reconeguin és molt important i ajuda a sentir-s'hi bé.Endavant!

    ResponElimina
  13. De vegades demostrar-te a tu mateix que pots fer el que sigui és el que més costa.
    Cal, llavors, llençar-se a la piscina i provar-ho.
    Sovint només amb l'intent ja n'hi ha prou.

    ResponElimina
  14. bona reflexió xexu. Treure bones conclusions de les coses positives i negatives és bo.

    ResponElimina
  15. Xexu, pren nota de la nova direcció del meu bloc, ara és http://tetecdb.wordpress.com

    ResponElimina
  16. és important sentir-se acotxat pels companys,això fa que la feina sigui més lleugera i més amigable.
    i llavors els fruits són més abundosos.
    endavant

    ResponElimina
  17. Jo sempre he pensat que per motivar a un infant a fer quelcom, sempre serà més productiu dir-li allò que fa bé que no pas allò que no hauria de fer, o que fa malament. D'això els bons mestres en saben molt.

    Felicitats per aquesta injecció d'autoestima :-)

    ResponElimina
  18. Si de vegades, nosaltres mateixos ens anem muntant lapel.lícula solets i amb masoquisme ens anem fixant en tot allò que no va, en lloc d'allò bo que tenim... Al final, et sents reconfortat, i me n'alegro molt per tu... Petons!

    ResponElimina
  19. És una situació normal, tots ens sentim millor en un ambient on som respectats i ens tracten com a iguals. Està molt bé que puguis tenir un equip amb qui la confiança sigui mútua, normalment al camp científic sempre cal que hi hagi un gran treball en equip i si hi ha harmonia entre els membres, encara millor. Molts petons i aprofita totes les empentes que puguis, maco!

    ResponElimina
  20. Ara et deixo un comentari però de veritat, ja que l'anterior el vaig fer sense llegir l'article, i un cop llegit tinc alguna cosa a dir-te.
    Bé, la feina a la qual et refereixes ja sé quina és, i que també jo sóc un dels que forma part d'aquest equip. Aquest equip és molt diferent que l'altre on hi vas estar fa dos o tres anys, en aquest el treball en equip és molt més important, i tant la feina teva com la de la companya a la qual et refereixes és molt important.
    Per tant, fins ara, perfecte.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.