dijous, 13 de març de 2008

El joc de la seducció

Hi ha coses en les que no s'hauria de demanar consell. Bé, sempre pots voler tenir una altra opinió, veure si el que penses és correcte, o com se'n surt altra gent en la teva situació. Però no em sento qui per aconsellar sobre com s'ha de procedir quan una noia t'interessa. Hi ha una manera? Hi ha unes normes? No en tinc ni idea. Ni tant sols sé com ho he fet jo quan s'ha donat el cas. Com ho he d'explicar a algú altre? Suposo que està clar que hi ha coses que no es poden fer, però el més lògic és pensar que s'ha de ser un mateix, perquè si has d'agradar a algú sent una altra persona, millor que ja no t'hi esforcis.

Això m'ha fet pensar en un cop, fa molts anys, en una taula del bar de la facultat amb tots els companys, quan una del grup va dir que li venia de gust anar al cine al vespre, que si algú s'hi apuntava. Jo vaig dir que si, sense cap interès especial, només el de veure una pel·lícula, però ella va fer cas omís de mi i seguia preguntant-ho encarada clarament cap un altre noi del grup. Vaig veure per on anaven els trets i vaig callar. I aquesta estratègia li devia anar bé, perquè va acabar aconseguint el seu objectiu, al poc temps van esdevenir parella, i pel que en sé encara segueixen junts.

Cal ser insistent? Cal demostrar interès? Cal mostrar-se sol·lícit? Si, suposo que la resposta a aquestes preguntes és que sí. Però sense exagerar-ho, no s'ha de mostrar totes les cartes ni que se'ns vegi d'una hora lluny, oi? La veritat, no ho sé. És molt complicat el joc de la seducció. Jo crec que depèn una miqueta de com és cadascú, de la persona que interessa, de la facilitat per veure-la, i de la situació en general. Massa variables per poder donar instruccions de com tirar-ho endavant, no creieu?

26 comentaris:

  1. Sincerament crec que per les dones és més senzill el joc de la seducció, a vegades només fa falta un somriure o una carícia. Peró en canvi els homes son més patossets, o se'ls nota descaradament que els agrada una persona o no se'ls nota gens, i per tant l'altra persona mai s'acaba adonant dels sentiments de l'altra persona.I crec que és molt difícil donar consells en aquest camp.

    ResponElimina
  2. És complicat si i cada cas diferent,no saps mai com fer-ho, suposo que t'has de deixar portar i tot va sortint, m'has fet pensar ara eh!

    ResponElimina
  3. Potser si que ens sigui més fàcil seduir, però quan realment volem seduir la cosa se'ns complica una mica més. El cert és que quan ho fem de forma conscient és tant complicat com els pot ser a un noi seduir una noia... no ho se

    Salut!

    ResponElimina
  4. Has pensat ,Xexu, quant t'interessa de debó una cosa les ganes que hi poses per aconseguir-la? Doncs en l'art de la seducció hi posem " ganes"...i el motor es posa en marxa. Ens agrada agradar i això es nota.Potser no cal res més...
    Vaig escriure això: http://nusos.blogspot.com/2007/03/la-seducci-entre-el-joc-i-linstint.html
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Un tema certament interessant d'estudiar, perquè a vegades la cosa funciona malament per posar massa interès i a vegades per posar-ne massa !! Jo, per la meva part, sóc un desastre complet en aquest terreny :)

    ResponElimina
  6. Buf! Un tema complicat del cagar, aquest. No voldria ara seduir-te donant-te quatre lliçons...Sedueix-nos, tu millor.

    ResponElimina
  7. És qüestió de saber-ne o dedicar-se a les caniques i així vaig arribar a ser subcampió del món de caniques. Sort que qui en sap a vegades és l'altra.

    ResponElimina
  8. I tant que ho crec! No hi ha una manera, no hi ha receptes, no hi ha normes cadascú se'n surt a la seva manera. Potse r són aqueste s gane s que diu la Joana. Potser l'interès per l'altre que l'afalaga...

    ResponElimina
  9. complicat ... massa, diria jo ... salut

    ResponElimina
  10. Jo sóc de les que penso que si hi ha interès, no importa si ets noi o noia, utilitzes totes les teves armes per aproximar-te a la persona que t'interessa i demostrar-li el que sents. Jo sóc molt romàntica i m'agrada que em tractin amb l'afecte que jo tracto als altres. No sé, són sentiments que tinc aparcats i fa molt temps que no sento les papallones a la panxa (almenys no en aquest sentit). Que tinguis sort! Una abraçada

    ResponElimina
  11. Si mai he seduït a algú ho he fet sense adonar-me'n...

    ResponElimina
  12. evidentment no tenim un manual d'instruccions pero si algu et demana consell, imagino algú més jove, germans, amics petits (nose pq he pensat aixó) pq no marxi amb les mans buides sempre pots posar algun exemple de convidar al cinema, tenir algun detall. En realitat no li dones la pedra filosofal pero potser venint de tu fara algun detallet o pensara en akell consell q tu li vas donar i li donara empenta. (aki si q m'he fotut en el paper d psicologa)

    ResponElimina
  13. Uf, sí, no hi ha res més complicat. A mi m'agrada jugar amb la mà descoberta, però cada cas és un món.

    De totes maneres, existeix un grup de gent que sí n'ha fet regles i ha convertit la seducció en el seu hobby: fastseduction.com.

    Hi ha coses realment interessants :)

    ResponElimina
  14. No hi ha manuals d'instruccions per a seduïr... i si existíssin serien completament inútils.

    Cada dona és un món. Cada seducció un misteri. Cada dia, cada segon, cada centèssima de segon és crucial.

    Moltes vegades és inútil. No hi ha res a fer.

    (Sí, estic pessimista avui... imagina't perquè...).

    ResponElimina
  15. No hi ha un manual, com tu dius lo millor és ser un mateix i posar-hi ganes, i que l'altra persona es doni compte, és clar. I que bonic que és el joc de la seducció...

    ResponElimina
  16. Jo sóc un negat...i hom podria pensar un tio que escriu poesia ha de saber seduïr...doncs no. El cert és que s'ha de ser un mateix i gaudir de la seducció, perquè és un plaer.
    Salut!

    ResponElimina
  17. Doncs això de seduir diuen que se'ns dóna millor a les dones, però jo crec que em faig perdre alguna lliçó jaja. Sempre he decidit que les coses segueixin el seu curs i el temps marqui les pautes i puc dir que,d e moment, m'ha anat força bé, no tinc cap queixa ^^ un bes

    ResponElimina
  18. Psèèèè, insistent i seducció, van de parella? Per mi insistent i pesat és el mateix, més aviat allò bonic és el que passa sense preveure que passarà... o no?

    ResponElimina
  19. Uff, és tant difícil lo tema! Evidentment no podem jugar a ser una altra persona perquè llavors ja l'hem liat, al final sabran que no som així. Jo tinc la teoria que seduir ho fem sense adonar-nos. I lo que has contat podria ser que no fos el que va encendre la xispa, no? De vegades als nois us agobia que les noies vaiguen detras, m'equivoco?
    No sé, és molt difícil. Com diu la cançó de Pedro Guerra: "cuando me quisieron, yo no quise tanto, y cuando he querido, no siempre quisieron". Parla més d'amor, però al final voler seduir és voler sentir-se algú i no passar desapercebut.
    Per cert, a qui vols seduir?

    ResponElimina
  20. En aquest joc hi ha tants daus com persones, diria jo. N'hi ha que prefereixen carícies i mirades, i que amb això ja te les guanyes. D'altres, que els estiguis a sobre ara sí i ara també. I no només depèn el "seduït" sinó també del seductor. No pots dir-li a algú que el millor és tocar-la d'aquella manera o actuar d'aquella altra, perquè potser tu hi tens traça i l'altre no. I hi ha coses que jo crec que no es poden aprendre, s'han de tenir per instint. Així doncs, cadascú és un món i cada relació una mescla de compostos que si es combinen correctament, provoquen una reacció brutal.

    I ara ve el gust personal... estic d'acord en això de ser subtil, tot resulta més... fàcil, no sé, tot sorgeix mica en mica. I als que són molt insistents i no volen acabar d'entendre certs aspectes... aix, els ofegaria!

    ResponElimina
  21. és un joc i no hi ha regles, no?
    només tinc preguntes sobre el tema i cap resposta.

    ResponElimina
  22. Quin bon joc aquest! No hi ha normes establertes, no servirien perquè el que algú li sembla adequat pot resultar incòmode per un altre. Cada persona és un món.
    Coincideixo en que el millor és ser un mateix.
    Crec que s'han fer entrar en joc les mirades, els somriures, les subtileses, les indirectes..no ho sé, és un tema complicat i hi ha força fitxes per moure! No sabria pas donar instruccions..

    ResponElimina
  23. cadascú és un món, he vist de tots colors.

    Però sempre ho dic, s'ha de tindre paciència i saber jugar...

    De totes maneres, la seducció és cosa de dos.

    ResponElimina
  24. El joc de la seducció ja és prou complicat quan el vius en pròpia pell, donar consells sobre el tema és impossible!!! jeje
    Cada situació i cada persona és diferent, però jo diria que a termes generals s'ha de ser un mateix (com molt bé dius) i demostrar interès però sense fer-te pesat, perquè a vegades pots aconseguir l'efecte contrari als teus desigs.
    Al principi sempre hi ha un estira-arronsa, un llençar cables i esperar la reacció de l'altre, un fer un petit pas i mantenir-se a l'espera.
    Si t'han demanat consell el millor que pots fer és estar al costat d'aquesta persona i recolzar-la en el procés, mai se sap si necessitarà una empenteta o una espatlla amiga en qualsevol moment, la vida és molt imprevisible i en jocs com aquests, en els que hi participen tants sentiments, la cosa es complica moltíssim!!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  25. El joc de la seducció és, potser, un dels grans jocs en el que tots, tard o d'hora, amb més o menys traça, acabem jugant conscient o inconscientment. És quelcom que saps que comença com a joc, però ignores com pot acabar. T'atreu, t'incita, et motiva, i, jugues: malgrat complicacions, malgrat desenganys, malgrat tot, perquè d'alguna manera, et fa vibrar... et fa somiar.

    ResponElimina
  26. Aquest és un tema que sabia que donaria per molt. Veig que estem d'acord en que no hi ha normes ni cap llei escrita o no. Però els vostres consells segur que seran de molta utilitat. Moltes gràcies a tots pels comentaris, i per compartir els vostres coneixements en la matèria, que sou tots una colla de pendons!

    Baldric, els homes som molt simples, i vosaltres ho teniu més fàcil, perquè nosaltres sempre caiem de quatre potes. I és clar, quan ataquem, se'ns veu de tres hores lluny...

    Sense fer soroll, per això no em veig massa capaç de donar consells, cada cas és un mont, i prou feina tinc jo per saber com me n'he sortit quan ha tocat.

    Yourwinterwish, tinc la impressió que les dones teniu més armes que els homes, o almenys, us en sortiu més.

    Joana, és cert que ens posem les piles quan tenim un objectiu. He llegit el teu post d'ara fa un any, i com sempre, et diré que és magnífic. Suposo que entens que amb aquest meu no pretenia parlar de seducció en si, sinó simplement que algú em va demanar consell i no vaig saber què explicar, i per això deia que la seducció és molt difícil d'explicar i que cada cas és un món. No pretenia res més, perquè si ho hagués pretès, seria molt ridícul comparat amb el teu. M'ha agradat molt, ja veig què em perdia jo un any enrere.

    Carquinyoli, molt benvingut a Bona nit i tapa't. Això que menciones és un dels grans dilemes. Posar-hi massa o massa poc interès. Qui marca quant és poc o molt? És el mateix en cada cas? Si tinguéssim respostes ens faríem d'or, tu.

    Veí, no m'anirien malament unes lliçons, però de moment no em fan massa falta.

    Jordi Casanovas, jo fins a les caniques era un desastre!

    Carme, si una cosa queda clara, és que aquí tothom s'ha d'espavilar com pot.

    Ai Mossèn, però sortir-se'n val la pena, oi?

    Shadow, en canvi, a alguna gent massa afecte els espanta o els atabala. Per això és tan complicat. Si tothom fos igual seria més senzill, sabríem què hem de fer, però no és així ni de bon tros.

    Elur, jo tampoc en sóc conscient, només recordo haver estat sempre jo mateix, i a alguna inconscient li ha agradat.

    Déjà, no vaig permetre que marxés amb les mans buides, o ho vaig intentar. Li vaig voler donar unes directrius inicials, per la situació en qüestió, i en funció de com evolucioni, veurem què cal fer. Tinc moltes ganes de que se'n surti.

    Vier, realment, el que no coneguis tu de la xarxa, és que no existeix. Ets pitjor que el Google!

    Yeral, el ventall d'estratègies és ampli, i s'ha de saber aplicar correctament en cada cas. Et diria que no hi ha res impossible, però només et servirà si estàs una mica millor i no tan pessimista.

    Boira, ser jo mateix és el que sempre m'ha servit a mi, i és que no sé ser d'una altra manera. Esperem que a ell també li serveixi. I el joc és bonic, però de vegades et piques els dits...

    Uribetty, estaríem parlant del fi de la poesia com a arma de seducció? Perquè aquí l'amic Yeral també és poeta (a part de bioquímic) i també es queixa de que no hi ha manera...

    Tals, si has trobat un sistema, patenta'l! Dius que et vas perdre alguna classe, però a veure si les classes ens les hauràs de donar tu!

    Home Zel, entenem com a insistent que es noti que hi ha un interès, però convindrem que fer-se pesat és totalment contraproduent, la mateixa paraula ho diu.

    Bajoqueta, no vull seduir a ningú, jo. Ja dic que algú em va demanar consell, i això em va fer pensar d'escriure aquest post. Als nois no ens molesta gens que ens vingueu a darrere, sempre i quan la noia ens agradi. Si no ens agrada, com passaria a l'inrevés, ens atabala, és clar.

    Laia, tens molta raó, per variar. És cert que cadascú és bo en unes coses, i aconsellar algú que faci el que a nosaltres ens sembla, perquè ho sabem fer, li pot portar força problemes. Això si, està bé que ens posis les teves preferències, així poses més fàcils les coses als homes de la sala interessats en seduir-te. A veure si t'arribaran ofertes...

    Estrip, alguna resposta trobaríem, però està clar que sempre hi haurà més preguntes per contestar.

    Terra, per no saber-ne, trobo que dones molt bons consells de com començar un acostament. Potser et sembla molt evident el que dius, però potser no és tan trivial i pot ser de gran utilitat.

    ^eMMa^, un parell de comentaris molt certs. La paciència hi juga un paper fonamental. Per jugar bé, evidentment, cal saber no precipitar-se. I si, és cosa de dos, i si un no vol entrar en el joc, no hi ha res a fer.

    iruNa, parles com tota una experta! He recomanat al meu amic que llegeixi el teu comentari, perquè crec que li pot servir. I no pateixis, que no el deixaré pas a l'estacada, que tinc moltes ganes de que se'n surti.

    Samain, quan ens interessem per una persona, la nostra vida fa un canvi. Ens movem diferent i ens esforcem més en tot el que toca a aquella persona. Només per això, ja val la pena entrar en el joc. Fa vibrar, si, i dóna molta salsa a la nostra vida.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.