diumenge, 9 de març de 2008

Canviar el futur

Veig el meu futur condicionat pel meu passat, per la meva herència. El futur espanta, tothom ho diu, per què jo hauria de ser menys? Em fa pànic. Temo la mediocritat. Temo ser un no res, tornar-me una persona sense il·lusió ni motivació. Aquesta és la rutina que no vull, encara que sé que no podré conservar la que ara tinc. No tinc cap aire de grandesa, amb quatre coses faig. Però si una cosa tinc clara, és que la felicitat no és negociable. Vull seguir sent com ara, i que la gent del meu voltant em miri amb respecte, o si més no, se sentin orgullosos de mi.

L'avantatge de veure el futur, és que s'hi m'hi poso ara, el podré canviar. Fa temps que hi treballo. M'hi posaré molt seriosament. Sort que tindré ajuda.

27 comentaris:

  1. Val a dir que a tots, poc o molt, ens fa por el futur, perquè és incert. Encara que si ens n'adonem, podem encaminar-lo perquè vagi per on nosaltres volem/esperem. Si tenim ajuda ens serà més fàcil. Quina sort que tindràs ajuda.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Si et pot servir d'alguna cosa, el primer que pots tenir clar és que de mediocre no en tens res, només pel fet de plantejar-t'ho. El mediocres, el primer que fan és no pensar. I tenint en compte que no ho ets, segur que sabràs prendre les decisions més adequadres.
    Sort, maco! :)

    ResponElimina
  3. No sé si és possible canviar el futur, canviar quelcom que encara no ha passat... diria que el que és més accessible és canviar el present per obtenir un futur millor o més a prop dels nostres desigs. Ser mediocre o no ser ningú és una cosa que depen només d'un mateix i de la visió que tinguem de nosaltres mateixos. No fa falta tenir grans coses per ser una gran persona i perquè la gent es senti orgullosa de nosaltres. Però el més important, crec jo, és que tu et sentis orgullós de tu mateix, de com ets i del que fas. Crec que ets una persona que es preocupa per les coses i sobretot per la gent, ets una persona lluitadora i amb caràcter, crítica i amb un gran sentit del respecte. XeXu, tens tots els ingredients per poder-te forjar un futur a la teva mida!! No facis cas a la por i endavant!!
    una abraçada! (m'ha agradat molt aquesta reflexió)

    ResponElimina
  4. d'això se'n diu un projecte de futur oi? que tinguis sort.

    ResponElimina
  5. aprèn del passat, disfruta el present i desitja el futur. El passat ens condiciona, sí i què? No té perquè ser dolent. Viu el present,està molt bé fer plans de futur i no cal ser un inconscient, però tampoc angoixar-se en extrem pel que vindrà. No ho podem controlar tot! I que el futur sigui una incògnita fins a cert punt està bé no?

    El fet de ser mediocre... jo quan vaig fer els 20 anys em vaig desesperar perquè va veure que no havia fet res a la vida ( com tothom: estudiava, tenia amics, interessos...) però amb els anys he anat pensant que allò important no és fer grans coses sinó ser feliç tal com ets i viure d'acord amb la teva manera d'entendre el món, respectant i sent respectat. Per mi és suficient.

    ResponElimina
  6. no deixis que t'arrosegui el corrent, canvia el present ara per tal que canvi el futur, perquè no hi ha res pitjor que passin els anys i et penedeixis del que no vas fer... sort!

    ResponElimina
  7. Mai no sabem què ens passarà en un futur, ni tampoc com reaccionarem o en què ens convertirem. I canviar-lo del tot tampoc podràs, perquè no tot depèn de tu. El que sí pots aconseguir és ser allò que vulguis ser, perquè això només ho pots fer tu. Malgrat tot, considero que si el teu objectiu és seguir així, has de pensar que fins ara no ho has fet malament i que has aconseguit una fita molt important: ser com vols ser, ja que no vols canviar, sinó conservar el que ja tens.

    Si has arribat a aquest punt, si et sents bé amb tu mateix i vols seguir així en un futur, pensa-hi: podràs ser diferent, però no millor. Millor que ara ja no, perquè estar orgullós de la pròpia personalitat i voler conservar-la crec que és el màxim que es pot demanar.

    Apa, una abraçada!

    ResponElimina
  8. Tots volem el millor pel nostre futur. Però hi ha un parell de coses en les que no hi estic d'acord: es pot ser molt feliç en la mediocritat. Hi ha molta gent que escull ser mediocre, i són molt feliços. Jo mateixa prefereixo ser mediocre (que no vol dir no tenir il.lusions) que no pas voler passar per sobre de tot i de tothom.

    Ah, i no vull que la gent del meu voltant em miri com si fos una pobreta, però tampoc vull que em mirin amb respecte. Vull que em mirin de tu a tu.

    A vegades les persones que són més que mediocres i a qui la gent mira amb respecte, o de qui la gent està més orgullosa, són les més infelices, i les que voldrien ser mediocres per aconseguir la felicitat.

    Sí, ja ho sé, segurament no et referies a això. Però sé de què et parlo.

    ResponElimina
  9. Hi ha un condicionant genètic en tots nosaltres, però per sort, estem en una evolució constant i podem ser com volem ser.

    ResponElimina
  10. Mediocritat?

    No en seràs, de mediocre si no vols. No sé si parlem del mateix, però per a mi una persona feliç no és mai mediocre.

    I la felicitat i la il·lusió si que es poden mantenir, millorar, i es poden projectar i es poden aconseguir.

    I pel que f a a l'últim paràgraf, em deixes que el signi jo també? Totalment d'acord. Pots construir el teu futur. Tots podem, amb el nostre treball i una mica de sort.

    ResponElimina
  11. Endavant les atxes! El futur fa por, sí, per incert. Espero que quan passi el temps i el futur es torni present la por es torni, com a mínim, satisfacció per la fenya feta!

    ResponElimina
  12. Així m'agrada Xexu, pensar en tenir motivacions, no hi ha res fàcil però sempre amb el cap clar i amb ganes de tirar endavant i no ser un trist ni aires que no duen a en lloc, tu pots segur, sort!

    ResponElimina
  13. M'imagino que a tots ens inquieta el futur, i també la majoria prioritzem la felicitat, el repte és aconseguir-la sempre.

    ResponElimina
  14. la felicitat no es quastió dl futur o dl passat. Es qüestio d treballar-ho un mateix dia a dia.

    ResponElimina
  15. Això és una proclama a les teves ganes de fer coses per sentir-te bé?
    Doncs endavant!
    Però podem deixar les paraules, futur, passat, mediocritat a una banda, no?

    salut!

    ResponElimina
  16. Cal mirar el futur amb optimisme, tot i que aquest estigui condicionat pel present i pel passat hi han molts factors variables :)

    ResponElimina
  17. Pots sentir vertigen quan recordes el passat, avalues el present i mires cap al futur. Un vertigen que a vegades es pot apoderar de nosaltres de mala manera, i que requereix un gran esforç per treure'l i tirar endavant. El present, el que estem fent, és realment el més important: perquè s'esdevé el pas previ al futur immediat que ens vindrà, i perquè esdevindrà el passat que ens marcarà. I és en aquest present, on només nosaltres, en mirar-nos en el mirall (l'autèntic), hem d'estar contents i satisfets de nosaltres mateixos: perquè el respecte i la valoració comença en un mateix (si un es respecta i es valora justament, els altres acaben fent-ho, ara, si no ho fa, la resta tampoc ho farà).

    ResponElimina
  18. El futur fa por gairebé sempre perquè és incert i perquè en la major part no depèn de nosatres. Però la nostra gran tasca és saber viure el dia a dia, lluitant per aconseguir els nostres somnis i intentant esquivar els obstacles que, ben segur que aniran apareixent al nostre pas. Força!

    ResponElimina
  19. cal pensar en el futur per no prendre decisions equivocades... i sempre s'està temps per canviar les coses. jo crec que és cert que tot té remei menys la mort.

    (t'he dit el que penso de discriminació positiva en general , al meu bloc!)

    besets!

    ResponElimina
  20. Jeje Xexu, per poder canviar el futur, primer l'hauries de conèixer (i si ja el saps, vigila perquè la història ha cremat molts visionaris :P).

    El passat és allò que fem en el present, i el futur allò que hem de fer del nostre present. Per tant és inútil mira el passar o voler predir el futur, s'ha de viure el present, és aquí on tenim la força per poder canviar allò que volguem.

    Pel que fa, a ser algú, limitat a esbrinar els teus principis com a persona, i sigues fidel a ells, la gent et respectarà per a això, per ser tu mateix, trobaran algú en qui recolzar-se, perquè sap com recolzar-se a si mateix. Sigues tu mateix. Virtualment això ja ho fas i aquí la gent et respecte i creu en tu, en la vida real segur que també és així, i sinó aprèn una mica del 'xexu' que ens mostres aquí ;)

    S'ha acabat la parrafada company... fins aviat!!

    ResponElimina
  21. està molt bé tenir aquests pensaments per no quedar-se estancat i a mercè del funest destí.

    ResponElimina
  22. jo també crec què malgrat està tot escrit i res pots canviar...si què podem que el nostre futur sigui més planer.

    ResponElimina
  23. Si que fa por el futur, la incertesa, a tothom en major o en menor grau li passa.
    El futur es forja en el present, i si tens tan clar el que no vols, i si a més hi estàs treballant, estic segura que aconseguiràs per a tu el que esperes. Hi ha coses que no depenen de nosaltres, però ser algú amb il·lusió i motivació depèn molt del nostre caràcter, de com encarem la vida, i això no té perquè canviar.
    No crec que siguis mediocre, perquè ho hauries de ser en un futur?
    Amb ajuda i ganes, com pot anar malament!

    ResponElimina
  24. El futur ens fa por a gairebé tots, però tenir un bon present és important per poder-li fer front amb forces i il·lusió. Cal lluitar per tot allò que ens importa, per no perdre la felicitat, així que tu treballa, esforça't i lluita i ja veuràs coma rribaran els resultats, Un petó molt fort i ànims!

    ResponElimina
  25. Moltíssimes gràcies a tots els que heu passat per casa i heu deixat les vostres aportacions. Hi ha moltíssimes maneres de veure les coses, i veig que cadascú té una opinió que no acaba de ser igual que la de cap altre. Heu enriquit notablement el post. Anem a veure:

    Yourwinter, espero poder-lo encaminar cap a la tranquil·litat i la felicitat. I naturalment, amb ajuda tot serà més fàcil.

    Gràcies Rita! Si sóc mediocre o no és una cosa que decideixen els altres i no jo, però el fet de plantejar-m'ho ho atribueixo a la hipocondria emocional de la que de vegades parlem. Ens creiem que som totes les coses dolentes fins que ens demostrem o ens demostren que no és així.

    iruNa, moltes gràcies, com sempre, em dediques paraules que no sé si mereixo, però que em fan somriure, i em pugen l'autoestima, això si. Crec que tens raó. Per canviar el futur s'ha de treballar en el temps que vivim, és clar, no podem canviar coses del que encara no hem viscut, però podem intentar estalviar-nos-en alguna actuant bé al present. Ah, i no pretenc ser ningú especial ni res d'això, ja ho deia al post, amb poca cosa jo ja faig, això si, amb la 'poca cosa' que jo desitgi, la que em farà feliç.

    Jordi, el projecte de futur més important, aconseguir la vida que vols. Encara que de moment parlava d'estalviar-me la que no vull.

    Mireia, visc el i al present. El meu temps és ara, i feina tinc per abastar-ho tot. Però tampoc no m'agrada deixar coses a l'atzar, si puc treballar per un futur millor ho faré. I pel que fa al teu segon paràgraf, jo no hagués dit millor. Ja he dit que no vull grans coses, només una vida amb la que em senti content i feliç, i el que demano no és res de l'altre món.

    Ànimaalada, carai, tota una declaració d'intencions. El teu comentari m'ha fet venir ganes de posar-me les piles ja!

    Laia, ara m'has recordat comentaris que em feies ara fa un temps (i mira que tu i jo ja fa temps que ens seguim per la blogosfera). La teva clarividència em sorprenia, i em segueix sorprenent a dia d'avui, sempre veus coses que els altres no veuen, ni jo mateix. Més que entre línies, tu llegeixes entre paraules. Tens raó. Encara em falten coses per poder assolir el millor estat, però no em desagrada com sóc ara, i les coses que tinc. El fet de voler-ne conservar moltes fa que estigui a prop de la felicitat. Com a mínim, em dóna una molt bona base per poder-hi treballar. Gràcies per ser-hi, i gràcies per la teva visió.

    Llum, per començar, tu no ets ni de bon tros mediocre, així que no defensis una cosa que no ets, només perquè penses que parlo d'una cosa que no és. Jo no vull grans coses, no em canso de repetir-ho. Ni diners, ni poder, ni notorietat, només vull viure envoltat de la gent que m'estimo, i amb un sou que em permeti viure sense massa preocupacions. Que busqui el respecte i l'aprovació de la meva gent no és per estar per sobre d'ells, al contrari, és perquè no em mirin amb compassió i pensin que m'he deixat perdre i ja no serveixo per a res. Vull seguir sent una referència pels meus, no decaure i convertir-me en una piltrafa que no serveix per a res. Espero que t'hagi quedat més clar, que em sembla que m'atribueixes uns aires de grandesa que no tinc en absolut.

    Elur, a mi el condicionant genètic em pesa molt, però és justament en contra del que lluito.

    Carme R, mediocritat i felicitat són dos conceptes que podríem discutir llargament si poden anar junts. Potser el mediocre no s'adona de que no sap què és la felicitat, i ja li està bé el que té. Però jo crec que s'ha de tenir certa inquietud i no estancar-se, si no no es pot ser feliç de cap manera. La vida no pot fer mandra mai.

    Zinc, un missatge molt positiu. Espero que d'aquí un temps podré girar la vista enrere i pensar que he treballat molt per aconseguir el que tinc. Segur que em vindrà al cap el teu comentari.

    Sense fer soroll, farem el que podrem, voluntat no me'n falta.

    Núria, però la gràcia està en que la felicitat no és igual per tots, cadascú serà feliç amb les seves pròpies coses, i poden diferir molt d'uns a altres.

    Déjà, està clar que cal treballar-ho cada dia, però també hi ha condicionants, i els hem de superar.

    Estrip, el post no tenia cap sentit sense les paraules 'passat', 'futur' i 'mediocritat'. No són només ganes d'estar bé, son ganes d'assolir una estabilitat que em permeti ser feliç, però no deixar perdre el meu esperit quan les coses es tornin més senzilles. No es pot banalitzar ni deixar coses a l'atzar.

    Somiant la lluna..., no he estat mai una persona especialment optimista, però ho intento. De vegades em sorprenc a mi mateix amb rampells d'optimisme que em venen, però bé, em miro les coses amb calma, i les variables s'ha de saber controlar-les.

    Samain, potser les coses serien més fàcils si poguéssim canviar des d'aquí el passat i el futur, però com que no podem, només tenim el petit marge del present per preparar-nos el terreny i arreglar les coses que no vagin. És ara, al present quan farem les coses que en un futur faran que ens respectin. Això és el que cal fer, lluitar ara pel que volem ara. Si ho aconseguim, en un futur ja hi serà, i podrem seguir avançant i aconseguint objectius.

    Shadow, cal que t'apliquis a tu mateixa el que ara mateix m'acabes de dir. Viu el present i treballa per un futur millor, que hi és, i ja ho veuràs.

    Mercè, si, cal anar encarant el futur amb decisions encertades, almenys això penso, però altres et diran que no val la pena pensar-hi, que ja vindrà. Jo crec que no ens hi hem d'obsessionar. Pensar només en el futur ens pot fer perdre el present. Però anar-hi treballant mai està de més.

    [Anonymus Writer], no us ho creieu, però jo de vegades veig el futur. Però el temps de la crema de bruixes ja va passar, no? Et comento el teu darrer paràgraf perquè de futur i passat ja n'he parlat molt, i em sembla molt interessant el que dius de 'ser algú'. És cert que tenint seguretat en un mateix la gent et respecta i et demana consell, perquè la inseguretat és un gran problema de la gent. T'he d'agrair les paraules que em dediques, perquè són un dels més grans elogis que es poden dedicar. Jo intento ser jo mateix, i tot i no ser especialment segur, els amics creuen en mi, i aquesta ha estat la meva força molt temps. Ah, i el XeXu d'aquí és també el de fora, no sóc cap personatge. De XeXu n'hi ha un i prou.

    Deric, l'estancament és justament una de les meves pors.

    Rosa, no coincidim. Jo no crec en el destí, i penso que està tot per fer. Depèn de nosaltres. Mira-ho per aquest cantó. Si ara poso totes les meves ganes a trobar la millor feina possible, segurament hauré de passar per moltes feinetes abans d'aconseguir l'objectiu, i potser aquest no arribarà. A això li pots dir destí. Però si ara em quedo assegut en un racó i no faig absolutament res, segur que no aconseguiré cap feina, i ho hauré triat jo. Això també està decidit, que jo faré la cosa més estúpida del món?

    Terra, si que caldrà posar-hi il·lusió i ganes, però encara que la lluita sigui dura, per intentar-ho no serà. No vull caure en l'estancament i en perdre la motivació per certes coses, i si algú pensa que m'importa massa el futur, potser té raó. La gràcia és que el passat no el canviarem, encara que podem arreglar les coses mal fetes, però el futur està per descobrir, i des del present, el podem anar adaptant al que volem, encara que sigui difícil. Esperem que la teva darrera frase es compleixi.

    Tals, el meu present té parts bones i parts dolentes, com el de tothom, suposo. Però les parts bones són les que més m'importen a mi, així que suposo que ja hi he anat treballant i seguiré fent-ho perquè em segueixin agradant. I les coses que no m'importen tant, potser me les hauré de currar més, però segur que acaben sortint, ja que no hi ha més pebrots.

    ResponElimina
  26. Saps? no hi ha res que m'espanti tant com assemblar-me a alguna de les meves iaies... i tinc beis de totes dues!!! Llavors recordo que també tinc els gens de la marona i em tranquil.litzo.
    Si mai tinc fills seré carinyosa amb ells, si mai tinc néts els penso omplir de petons i abraçades i carícies. Tenir aquesta certesa ja canvia el meu futur.

    ResponElimina
  27. Pensa que canviar el futur només depèn de tu, i si ara penses així n'estic segura que tindràs el futur que vols.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.