divendres, 26 d’octubre de 2007

Versions

Per tota història, per tota situació on hi intervinguin dues persones, o dues parts, hi ha dues visions o dues explicacions de la realitat. Aquestes poden assemblar-se o no tenir res a veure, però hi són, i per poder entendre una mica el que passa, o el que ha passat, caldria escoltar-les les dues.

Tots sabem que la majoria de cops, en sentim només una, i per un motiu que se m'escapa, ens la creiem. Serà perquè qui ens l'explica ho fa en confiança i volem creure la seva versió. No ho sé, però tendim a donar la raó a aquesta persona o persones sense parar esment en que hi ha una explicació que pot ser contraposada, i que si arribés a les nostres orelles, ens resultaria molt més creïble. O no, qui sap.

Encara millor, molt probablement l'explicació més justa per un fet és la barreja (no necessàriament a parts iguals) de les dues versions, i per tant molts cops no hauríem de parlar de culpables i víctimes, sinó que tothom és culpable i víctima en la justa mesura, per tant tothom és còmplice.

No m'agrada passar per víctima, i sé que de vegades ho faig. Però no em sento bé explicant per què em sento malament si l'altra persona no pot saber l'altra versió de la història. De vegades cal cagar-se en tot, i que t'escoltin ajuda. Però no deixa de ser injust per l'altra part. Encara que l'altra part et faci molta ràbia, tot s'ha de dir.

6 comentaris:

  1. Buf... Aquest és un tema espinós, el de les versions.

    Sempre hi ha tantes versions com persones expliquen una cosa, i cadascú explica les coses a la seva manera, o com les ha vist.

    Malauradament, no s'hi pot fer res.

    Em quedo amb l'últim paràgraf. A mi també em fa molta ràbia. Em veig moltes vegades dient un "però bé, això és com ho veig jo, segur que algú altre t'ho explicaria de forma diferent". I és una sensació dolenta, quan penses que algú es pot enfadar amb algú altre per... per alguna cosa que tu has dit (el tu és impersonal, no t'ho dic a tu) i que potser no és del tot exacte, sinó que és la teva versió.

    Buf, com m'embolico.

    Fa temps vaig decidir que no em creuria cap versió fins que sabés les dues (o tres, o les que siguin) versions. Però crec que és impossible, en la majoria dels casos. És clar que hi ha excepcions, però normalment el més normal és prendre partit per algú i escoltar-se aquest algú. No per res, perquè sentir les dues versions a vegades també et pot fer estar al mig i llavors rebre per partida doble (no seria el primer cop que em passa).

    Però buf, ja m'estic extenent massa. Quina nit que porto! No sé de què va el tema, però ànims!

    ResponElimina
  2. És natural que hi hagi tantes versions com persones, això és la subjectivitat. I tothom té una visió subjectiva de les coses.
    També és veritat que normalment tendim a creure'ns una versió més que l'altra. Suposo que tendim a creure'ns allò que ens explica la persona/part més propera a nosaltres.
    Bé, de fet és el que em sembla que em passa a mi...

    ResponElimina
  3. Tota història té 3 versions, la teva, la meva i la veritat (un dels discs d'Extreme es diu així...)
    Sempre intento veure tots els punts de vista possibles d'una situació per entendre-la, normalment tothom té la seva part de raó. Ho faig sense buscar justificacions a un fet.
    Però clar, potser confies i coneixes més a algú i tens més en compte la seva versió.
    El que comentes a l'últim paràgraf crec que és una visió molt justa de com hauria de ser.

    ResponElimina
  4. Molt bon tema XeXu! està clar que existeixen tantes versions com persones hi ha implicades en un tema, perquè tot és subjectiu en aquesta vida. Per aquest motiu a mi no m'agrada quedar-me exclusivament amb una sola versió, tot i que a vegades és inevitable. Prefereixo pensar que el que m'explica la persona en concret (la seva versió) és tant sols la seva vivència, la seva experiència del que ha succeït. Sóc conscient que cada persona viu una mateixa situació de formes distintes depenent de com és ella i del moment que està passant, per tant sé que no existeix una única realitat sinó que aquella és la realitat de la persona que ho explica. Amb això vull dir que normalment, quan m'expliquen alguna cosa, em quedo amb la vivència, amb els sentiments que ha tingut la persona... intento no jutjar (perquè desconec la totalitat de la història al mancar-me les altres versions) i ajudar a la persona, en la mesura que em sigui possible, tenint en compte que tant sols tracto amb una part de la realitat.
    Bé, no sé si m'he explicat massa bé... em sembla que tots plegats estem dient el mateix amb distintes paraules.
    Suposo que en els blocs encara s'accentua més aquest fet, ja que només podem llegir una versió, la del que l'escriu. I és normal que ens centrem en ella i no poguem conèixer les altres versions. Però això no significa que el blocaire es faci la víctima... jo no ho veig així. Simplement la persona explica com ha viscut ell una situació en concret, i sempre, al comentar, tinc clar que només és una realitat, la seva realitat... i les paraules que utilitzo van dirigides a aquesta realitat, sense jutjar ni pensar que és la única i vertadera.
    Buf! ja hi tornem... diria moltes més coses però em sembla que m'estic repetint bastant i m'estic fent un lio jo soleta. Així és que ja callo... ;)
    una abraçada XeXu!!!

    ResponElimina
  5. No hi ha cap més possibilitat que explicar la pròpia versió. Però jo us puc assegurar, que escoltant la gent, les parelles i les famílies... en conflicte, de tant en tant les trobo, les dues versions que quadren perfectament. No que siguin iguals dl tot, però com a mínim no entren en cap contradicció. És tot un plaer. Tothom té la seva visó subjectiva, però no dubteu que sempre n'hi ha unes més subjectives que les altres. Crec que és una feina personal fer l'intent d'anar objectivitzant la nostra versió de les coses. No és fàcil, però és molt interessant de fer-ho.

    ResponElimina
  6. Com diu la Terra tota història te tres punts de vista. I no és que ho fem volen, és que si formes part de la història és molt difícil que ho puguis veure objectivament. Està clar que quan ens expliquen alguna cosa, a la realitat de la història no hi podem accedir mai, per tant, que millor que intentar valorar les dos? És un tema molt complex, i difícil de tractar. Sempre tendim a creure la història del que ens l'explica, sinó que faríem, desconfiar sempre?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.