dilluns, 8 d’octubre de 2007

Àngels i dimonis

Molt sovint quan ens debatem per prendre una decisió, sempre diem que tenim un dimoniet i un angelet que ens parlen cadascun a una orella, i que no sabem què fer. És una bona metàfora, però és clar, per segons quines decisions, qui pot dir quin és el bo i quin el dolent? En el meu cas, tinc la impressió de que només em parlava el dimoniet. Feia temps que només sentia la seva veueta a l'orella dreta, em sembla que l'angelet va fotre el camp, cansat de que ni ell ni jo li fèssim cap cas.

Però ahir se'm va aparèixer un àngel. Al principi ni me'n vaig adonar, però llavors vaig veure que el dimoniet es posava blanc, i que es quedava ben mut. En girar-me, era allà, amb la seva llum, molt més potent del que recordava la del meu angelet. De seguida es va fer respectar, i va fer callar el meu dimoniet, de moment no m'ha tornat a dir res, i només miro cap a l'esquerra. El nou àngel em farà ser bo, vol que ho sigui, i me l'he començat a escoltar. És una sensació estranya, on vaig ara jo sense el meu dimoniet?

12 comentaris:

  1. Ei, ui quins problemes amb les figuretes celestials. Lo que has de fer és temptejarlos tots dos, ara et toca tu i ara a tu!

    ResponElimina
  2. bua! XeXu a mi de dimoniets me'n sobren, que sempre que trio coses se m'apareixen, ja te'n deixo algun!

    ResponElimina
  3. Jo crec que sempre ens acompanyen els dos... el que passa és que a vegades un pren més força que l'altre i només sents una veueta. Però si escoltes atentament segur que els sents discutir i argumentar les seves particulars visions del tema que et preocupa. I si ho aconsegueixes, creu-me que és ben divertit escoltar les discussions que tenen!! jajaja
    Bé, de totes maneres, si fins ara només senties el dimoniet (que per segons quines ocasions ja està la mar de bé) m'alegro que el petit angel vagi recuperant terreny... però jo em pregunto, si dius que fins ara anaves pel món amb el dimoni a l'espatlla (i a jutjar pel meu entendre ets un sol de persona), com seràs ara que comences a escoltar l'àngel?? jeje
    una abraçada angelical!!!

    ResponElimina
  4. no serà que el dimoniet s'ha disfressat d'àngel encantador?


    un petó!

    ResponElimina
  5. A mi el tema àngel i dimoni no sempre m'ha agradat, perquè en realitat... hi ha decisions bones i dolentes? és una mica moralista, aquesta distinció.

    Amb el que sí que combrego és amb la llum. Hi ha un dia en el que, no saps ben bé perquè, te n'adones. Te n'adones de què? no ho sé, d'alguna cosa que t'ho fa veure tot més clar, i aquella decisió ja no es fa tan difícil.

    ResponElimina
  6. A l'hora de prendre decisions sempre passa, no saps a qui fer cas, si al cervell o al cor, si a l'àngel o al dimoni. Jo crec que està bé trobar un equilibri entre els dos. I com és que només t'acompanyava un dimoni? Jo penso que els angelets no són gaire de fiar, ves amb compte.

    Petons.

    ResponElimina
  7. Ui, en llegir el títol ara em pensava que parlaries de llibres!

    El bé i el mal, el que està i bé i el que no.. això ja són aquell tipus de debats eterns. Millor que vagin alternant-se els dos, i si el dimoniet ara fa vacances doncs mira... Seràs bo durant una temporada!

    ResponElimina
  8. Jo que em pensava que ens explicaries les bones noves del teu angelet...

    ResponElimina
  9. Suposo que, en funció de l'ocasió, és preferible fer cas als àngels o bé als dimoniets. Hem de triar! ;-)

    ResponElimina
  10. No te'ls deixis escapar, cap dels dos. Sempre et ñpoden fer falta, ara un, ara l'altre.

    Carme

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies, maques, pels vostres comentaris!

    ^eMMa^, el dimoniet encara esta cohibit, a veure si treu el cap i juga amb l'àngel, a veure siarribem a un equilibri.

    Bluf, no cal, no cal, que el meu ja té prou morro, i ja sortirà, ja.

    iruNa, les discusions entre els dos sempre són divertides, encara que acabis amb el cap com un bombo. Però l'àngel es va cansar de perdre, perquè sempre feia cas al dimoniet. Però no és tan dolent el meu dimoniet, em deixa fer, el que passa és que en les decisions, sempre em fa sortir la part més animal.

    Doncs mira, Elur, quan vaig llegir el teu comentari, em va semblar que potser tenies raó. El que no sé és com s'ho fa per emetre aquesta llum blanca...

    Però si ja ho deia jo, Txari, parlem d'àngel i dimoni, però si sempre fèssim cas a l'àngel no aniríem enlloc, a la vida se li ha de posar salsa de tant en tant, d'altra manera és molt avorrida. Però entre poc i massa, no?

    Boira, ets la primera que parla de cervell i cor, i suposo que es pot assimilar als conceptes d'àngel i dimoni. Però quin amb quin? El sentit comú diu que en l'ordre que ho he escrit, però també es diu que en el cor resideix la bondat, i el cervell és el que ens pot fer pensar coses dolentes o amb mala llet. Només és per reflexionar-hi. Ah, i espero que l'angelet sigui de fiar, perquè si no, ja no podem creure en res.

    Laia, l'has llegit el llibre de Dan Brown? Una mica rebuscat, oi? Bé, espero no trobar a faltar el dimoniet, a veure si em cansaré de ser bo. Espero que no faci les vacances massa llargues. De fet, no ha marxat, el veig, però està allí al racó, calladet...

    Carme 1, les bones noves? Ha vingut a posar ordre, de moment no hi ha massa per explicar.

    Lingüi, és ben cert que, en funció de la necessitat, hauríem de saber triar a quin dels dos fer cas, però a veure qui és el guapo que sap triar i que no té una sessió de cridòria mental. Si és que en realitat tots tenim doble personalitat...

    No pas, Carme 2, ja miraré de ser més equitatiu i que aquest cop cap dels dos no es vegi discriminat. Pobrets, que se'ls agafa estimació i tot.

    ResponElimina
  12. Molt adient la cançó "angel" amb el post ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.