dijous, 20 de setembre de 2007

Reivindicar el paper

Des de ja fa un temps, sembla que només existeix l'ordinador. Estic tant acostumat a escriure amb el teclat que de vegades penso que ja no sabria fer-ho amb un bolígraf a la mà. No debades ja no escric cartes com feia abans, i si algú m'ho proposa, li dic que sentint-ho molt, només puc escriure mails. Però a part de que la meva lletra ha empitjorat, i ja era difícil que fos pitjor, ahir vaig veure que encara sé escriure sobre paper. El meu problema amb el teclat és que no sé escriure especialment ràpid, funciono amb tres o quatre dits, mai no vaig aprendre mecanografia. Amb un bolígraf a la mà sóc més ràpid, i puc escriure gairebé a temps real mentre penso. Amb això vull dir que el que queda reflectit en el paper és cru, no està refinat, surt directament de dintre i el braç només canalitza la informació. Em vaig posar a escriure i em sorprenien les coses que sortien. No les diré, algunes eren molt estranyes, però vaig pensar que aquell és un bon exercici. Abans ho solia fer i sempre descobreixes coses que tens al subconscient, o molt amagades, però que sense filtre poden aflorar i ensenyar-te com ets realment. Potser no descobreixo res de nou, apostaria que la majoria de gent que pugui llegir això, i que regenti un blog, en algun moment de la seva vida s'ha dedicat a plasmar les seves idees en paper, o simplement ha deixat fluir el pensament mentre en deixava constància per escrit. Però tot i no ser una cosa nova, crec que potser s'hauria de fer sovint. Jo amb el teclat no en sóc capaç, potser d'altres si. Conèixer-se a un mateix ho trobo molt positiu, encara que el que descobreixis no sempre t'agradi, i aquesta és una bona manera de fer-ho.

11 comentaris:

  1. Doncs ja som dos amb mala lletra!
    A propòsit del post, això d'escriure i deixar fluir crec que és del tot positiu, tant si t'agrada com no, perquè així ens coneixem una mica més, i podem 'modificar' la imatge que tenim de nosaltres mateixos.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Ui, jo sóc tot el contrari:

    Amb el teclat escric molt més ràpid que a mà. Amb el teclat puc seguir els meus pensaments (i per això escric els posts a raig), i amb el paper, he de parar-me a pensar una mica més lenta, perquè sinó no em puc seguir. Jeje, podria ser secretària, jo :-)

    Per això m'agraden els blogs, perquè em van bé per pensar mentre escric.

    Tot i que de vegades, molt de tant en tant, també escric en paper. I m'està molt malament dir-ho, però jo sí que faig bona lletra. De petita, quan tenia 3 anys, la mestra li va dir a ma mare que havia de fer cal.ligrafia. Em vaig passar un parell d'estius fent cal.ligrafia, i així vaig sortir, amb bona lletra.

    Al que anava, que a vegades també escric en paper. I a mi em va bé per parar-me a pensar una mica més, per no escriure a raig, i així també penso més.

    Tot i que, sense dir mentides, sempre em sembla que el paper és com més... sincer? Vull dir que amb el paper em puc deixar anar del tot. Amb el teclat no, encara que escrigui una cosa que només puc llegir jo.

    És molt interessant, el tema del paper. Però ja paro, que al final el comentari serà més llarg que el post!!!

    ResponElimina
  3. jaja, bon tema. Mira ahir mateix, vaig tenir d'agafar paper i boli, i em vaig donar compte que ja no me'n recordo d'escriure...I la lletra...il·legible, només espero que m'hagin entès. A mi em passa com a la Lluna, vaig molt més ràpida amb el teclat, m'he acostumat tant que em surt sol, tal com raja. Jo abans escrivia un diari o com li vulgueu dir, encara el tinc a la tauleta, però em foto nerviosa quan veig la lletra i lo lenta que vaig.
    És veritat que una carta escrita és molt més íntima, i no tant freda com un mail. Doncs res, a practicar cal·ligrafia!

    ResponElimina
  4. Buf! Escriure a mà?
    A mi, em passa com la Lluna i la Boira, escric més ràpid amb l'ordinador (cosa que deu voler dir que a mà vaig molt lenta, perquè, tampoc, vaig fer classes de mecanografia i puc escriure sense mirar el teclat poca estona. I si faig una prova? Quan puc escriure sense mirar el teclat a partir d'ara). Doncs, com et deia vaig més (o merda l'accent! he hagut de mirar) ràpid amb ordinador i escric més a raig. Sobre això que escrivint així surten coses inesperades de tu mateix totalment d'acord. És una mica semblant als somnis. Clar que, de vegades, són tan difícils d'interpretar com els somnis.

    ResponElimina
  5. sort que encara vaig a classe i puc practicar, i sort que encara es prenen apunts a mà a classe, però no trigaran a arribar els portàtils a les aules...sempre ens quedarà fer la llista d'anar a comprar a mà!

    ResponElimina
  6. a vegades no escric per no haver-me de trobar...


    un petó :*

    ResponElimina
  7. Tinc llibretes i llibretes plenes de pensaments, comentaris i hitòries d'aquelles que mai no s'acabaran...
    Però també tinc arxius i arxius emmagatzemats en cd's o discs durs plens de pensaments, comentaris i històries d'aquelles que mai no acabaré.
    Com la Lluna, sóc més ràpida amb el teclat però estimo la ploma i el paper.
    I com tu mateix, reivindico el paper, perquè no m'agradi que aquella sensació d'escriure a qualsevol lloc (amb o sense telecomunicacions) es perdi.

    ResponElimina
  8. Doncs jo ara no se si escric més ràpid a mà o a ordinador.. el que sí que et puc assegurar és que amb ordinador m'equivoco molt més sovint! perquè jo sí vaig fer mecanografia i moltes vegades els dits em van més ràpid que el cervell i acabo escribint coses que no tenen solta ni volta (giro lletres, me'n menjo d'altres...)
    El tema d'escriure en paper... doncs jo ho intento fer sempre que puc, m'agrada i em relaxa escriure. De fet tinc un bon feix de llibretetes escrites que guardo a una prestatgeria de l'habitació. Tens raó que moltes vegades surten coses que no t'agradaria llegir, però és així com aprenem a conèixer una mica més la nostra persona. Crec que és un exercici molt interessant. A vegades hi ha gent que creu que escriure coses personals, pensaments, reflexions, sentiments, és com escriure un diari com quan érem petits... on explicavem el que ens havia passat sense més trascendència. Jo crec que, arribada certa edat, qui continua escrivint en un "diari" (o diga-li com vulguis) ho fa en un sentit més profund, amb la finalitat de poder canalitzar tot el que no pot expressar a través de la paraula, per indagar en el seu interior i buscar els perquès dels seus sentiments i comportaments, per preservar un espai de temps per un mateix que crec que és molt important.
    Enfi, que sí.. que escriure va molt bé. De fet, què ens hem de dir a nosaltres, propietaris d'un bloc... jeje..
    M'ha agradat molt el tema del post!!! una abraçada!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris!

    Sí, és clar Uribetty, ja ho deia jo que conèixer-se a un mateix és positiu, però quan descobreixes coses que no t'agraden... bé, ja saps, és lleig.

    Ja és ben bé, Lluna, que som totalment diferents en això. Però no em sorprèn gens saber que ets més ràpida amb el teclat, a jutjar pel teu ritme de publicació, has de ser una màquina. Però per no variar, també estaré d'acord amb tu en una cosa, si que sembla que el paper és més... confident, diria jo, sembla més secret el que s'escriu allà, no sé si m'explico...

    Boira, bona altra tu amb el teu ritme! És que sou uns tecnòcrates, collons! Tot el dia amb el teclat a les mans... a que amb el teclat no podeu fer allò tant viciós que s'aprèn a la carrera de fer giravoltar l'eina d'escriure sobre la mà? Algú ho ha provat? Ai, ja paro de dir bajanades, per un cop, estic content de discrepar amb tu en aguna cosa, per mi els mails han passat a ser tan íntims com ho eren les cartes. Depenent de quins, és clar, però jo hi solc posar tota la carn als mails, és la meva manera predilecta de comunicació.

    És clar Tirai, tu penses com les dues d'aquí dalt perquè juntament amb elles ets la tia més prolífica de la blogosfera! Quines tres, Déu! Però mira, amb tu estaré d'acord en que s'assembla als somnis això que deia, i suposo que és perquè mostrem parts del nostre subconscient a les que, quan estem en estat normal, no podem accedir. Interpretacions... jo estic boig, així que ja pots comptar les coses que surten...

    Bluf, a casa ja la fem la llista de la compra a mà, ja, però sempre ens l'acabem deixant quan hi anem... Ens hem de modernitzar, quan jo vaig deixar la carrera crec que ja se'n veia algun de portàtil per allà, però no a classe. Tot arribarà.

    Elur, saps que la teva frase és magnífica? M'ha agradat molt. Em dones permís per posar-la allà dalt del blog, sota el títol, on hi deixo frases de gent?

    Carai Carme, en tu s'ensuma una futura Lluna, Tirai o Boira... haurem d'anar veient què escrius. Gràcies pel comentari i sigues molt benvinguda a aquest espai. A mi també em fa gràcia posar-me a escriure a qualsevol lloc, i com que de moment no tinc portàtil...

    Estimada iruNa, el teu és un comentari de treure's el barret. Jo actualment no escric regularment en paper, però si ho havia fet fa temps. Vaig passar molt de temps sense fer-ho, perquè estava molt més obert al món exterior, però quan vaig entrar al món dels blogs vaig veure com trobava a faltar aquesta sensació de mostrar una part d'un mateix en cada escrit. Ara estic molt enganxat perquè escriure té encara més compensacions, de vegades és un bàlsam personal, i de vegades només tens ganes de deixar escrita alguna cosa que t'ha passat, però llavors passen les hores i veus que tens uns comentaris fantàstics, com aquest teu, i com els de la majoria de gent que em comenta a mi (tinc una sort!), i això encara fa que escriure sigui millor, ja no ets tu sol amb el teu jo interior profund, ets tu amb el teu jo interior profund i els altres amb els vosaltres interiors profunds.

    ResponElimina
  10. Doncs a mi m'agrada molt escriure a mà, ho segueixo fent cada dia perquè a la feina no hi ha ordinador. I m'agrada la meva lletra, diuen que la tinc maca...
    Teclejant ja és un altre tema, escric amb 3 o 4 dits màxim, però amb la pràctica ja vaig depresseta.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.