dimecres, 5 de setembre de 2007

Persones energia

Hi ha persones que són energia. Hi ha persones que només tenir-les davant et reactiven, et desperten, t'esperonen. Tenir-les al costat és prou motor per remuntar un dia que ha començat malament. Però no només això. Hi ha persones que no cal ni tenir presents perquè et transmetin energia. Pensar-hi, sentir la seva veu, un mail, qualsevol cosa, ens canvia l'humor. Hi ha persones que saben què han de fer per activar-te, i a aquestes, justament, poc els cal fer perquè això passi. Hi ha persones que són combustible, que amb elles arribaries a la fi del món, fins i tot amb petites dosis. Hi ha persones galvàniques, ens hi posem com ens hi posem.

Hi ha cançons que també són energia. Aquesta n'és una:



Però una cançó no podrà substituir mai una persona.

Avui hem rebut una molt mala notícia. Ònix ens deixa. Ens quedem orfes, almenys, jo em sento així. Probablement trobarà a faltar això de córrer per la blogosfera, però no sé si entén com la trobarem a faltar nosaltres a ella. Aquest post m'ha vingut al cap al matí, quan encara no sabia res d'això. L'hagués publicat igualment, però el trobo molt adequat per acomiadar-me i homenatjar-la. Va per tu, Ònix, torna aviat. Gràcies per tot.

7 comentaris:

  1. Molt bon homenatge, l'Ònix és energia. A mi m'agrada pensar que tornarà aviat.

    Un petó molt gros Ònix.

    Per cert, Xexu, que sàpigues que tu també dones energia!

    ResponElimina
  2. M'ha encantat això de "hi ha persones galvàniques" i la primera part del post on reivindiques aquelles persones enèrgiques i amb "joie de vivre" (com es diu en francès). Visca les persones amb empenta! Visca el seu somriure!

    Em sap greu lo de l'Ònix però... fins ara no l'havia seguit massa.

    ResponElimina
  3. Gràcies Xexu! Quins records aquest tema... Ja sabeu que no sóc blogosfèric, però si ho fos i ho deixés de fer, m'agradaria que m'acomiadessin amb un tamàs com aquest.

    ResponElimina
  4. Jo també trobo que la cançó és molt encertada, és energia, empenta i qui pot resistir-se a seguir-ne el ritme?

    No conec el bloc d'Ònix però sempre sap greu que un blocaire abandoni la blogosfera, perquè a mi m'omple escriure-hi posts i llegir el que la gent hi comenta. Per això no puc evitar posar-me en la seva pell i entendre que ho trobarà a faltar... però si tan sols es temporal i ho torna, serà fantàstic per a ella i els seus lectors (potser jo també a partir d'ara).

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots, macos.

    Boira, esperem que tinguis raó i que l'Ònix torni aviat, a veure si ens troba tant a faltar com nosaltres la trobarem a faltar a ella. Gràcies pel compliment, maca.

    Yeral tio, no hi ha ningú amb més energia que tu, que ets una bèstia parda. A més, amb el combustible que consumeixes, de qualsevol graduació, és que ets imparable.

    Gerhart, mica en mica vas caient... cony, quan has dit tema he pensat que deies el tema del post, després he caigut que era el 'tema' (er mol bo aquet tema), brutal cançó per posar-se les piles, si senyor.

    Laia, et recomano encaridament La cambra fosca, el blog de l'Ònix. Si torna, te n'has de fer seguidora. Si no t'agrada, doncs res, però a mi em crea addicció.

    Doncs sí, Tarambana, però no és per menys, Ònix és molta Ònix...

    ResponElimina
  6. gracies benvolgut XeXU t'enyorare

    molt molt

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.