dimecres, 5 de setembre de 2007

Neguit

Normalment ja no dormo massa, però sol ser perquè vaig a dormir tard, els matins no m'agraden. Avui, però, he portat això una mica al límit, ja que després d'anar al llit tard, a les meves hores habituals, em va costar adormir-me i m'he despertat després de poca estona d'aconseguir-ho. M'he cansat de donar voltes pel llit, i m'he aixecat per fer una volteta per la blogosfera. El meu RSS és una bírria, i s'actualitza al cap de molta estona, així que pel matí, amb un cafè en una mà, solc fer un cop d'ull al que va passar la nit anterior quan, si funcionés bé, probablement hagués pogut llegir qualsevol cosa a temps pràcticament real.

Ara ja fa estona que corro per aquí i m'he decidit a escriure, ben bé no sé per què, perquè igual que ahir al vespre, no tinc massa res a explicar. Alguna cosa em neguiteja, suposo que és el que ahir em feia estar una mica moix, i aquesta nit no m'ha deixat dormir. Però no sé què és. Aquestes coses em passen de vegades, i tard o d'hora els motius de les davallades afloren. Un cop saps què et passa, és molt més senzill posar-hi solució. Mentrestant, d'aquí a una estoneta aniré a la feina, i espero animar-me amb les nostres bajanades habituals. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia, però no ho crec, perquè de moment tots estem de tornada de vacances. És un dia de força feina, i d'ensenyar el poc que sé a algú altre. Espero que tot surti bé. Però no, no és això el que em preocupa, per si algú ho ha pensat.

12 comentaris:

  1. Jeje, al final també has caigut amb l'RSS? :-) Normalment tots ho són, una mica, de lents...

    Jo també fa un parell de dies que no puc dormir. El problema és que jo sí que en sé la raó... La raó sempre acaba sortint, d'una forma o una altra. O en forma de somni, o en forma de pensament.

    ResponElimina
  2. Bon dia! És empipador no saber el motiu pel què estem tristos, perquè com dius quan saps el motiu ja saps per on tirar (bé, ara no sé si ho dius així). Clar que, de vegades, no sabem el motiu perquè no el volem. No sé, molts ànims i espero que, com a mínim, aviat sàpigues perquè et sents així. Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ah! I fes el favor de dormir com cal una nit! Això, també, hi ajuda, coi!
    Firmat: la Tirai Rottenmeyer (o com s'escrigui).

    ResponElimina
  4. Uf, és una pu... quan passen aquestes coses de no poder dormir... Però així també tens temps de reflexionar i descobrir què et passa i què t'amoïna, oi?

    A més, tot es pot recuperar amb una bona migdiada!! ;-)

    ResponElimina
  5. Són molt fotudes les nits d'insomni. Quant estàs neguitós i no saps perquè, no hi ha res a fer, jo ja m'ho prenc en calma, deixo de donar voltes i em poso a llegir un bon llibre, o m'aixeco a l'ordinador. Jo, molts cops no arribo a saber mai que em causa el neguit. Espero que avui tu ja ho sàpigues.
    Per cert, quin RSS fas servir? Jo en tinc un que va força bé! :)

    ResponElimina
  6. ostres... el podria haver escrit jo aquest post :P però no he obert l'ordinador, m'he posat a jugar amb el gat...

    espero que el neguit passi aviat i puguis dormir a "pierna suelta" ;)

    ResponElimina
  7. a mi saps què em passa? que quan no sé exactament què em preocupa, en dono la culpa a qualsevol cosa, ja pot ser una cosa fora de lloc o un comentari absurd...a veure si trobes el motiu i alerta que dormir és molt important.

    i sí, tens raó amb això de les gracienques, guapes, guapes!

    ResponElimina
  8. A veure, que m'estic perdent moltes coses!! ostres xexu, ja anunciaves que estaves molt productiu... però és que no dono a l'avast de llegir i comentar tot el que publiques!! (creu-me que la intenció hi és).
    Enfi, respecte del que dius al post.. a mi sovint també em neguitegen coses que no se ben bé com classificar ni anomenar. I entenc que la sensació no és massa agradable, perquè com tu dius, quan poses nom a les preocupacions, són molt més fàcils de solucionar! Però et diré una cosa, saber estar en aquest estat de neguit també és un aprenentage, saber acceptar que moltes vegades no trobem la causa dels nostres sentiments costa, però és el primer pas per esbrinar-ho. Si estàs neguitós, doncs estigues neguitós. Sovint el neguit augmenta al intentar frustradament trobar l'orígen del problema, encanvi, si deixes que aflorin els sentiments sense acabar d'entendre'ls arriba més aviat la calma, creu-me.
    Només em queda dir-te que aquí estem per escoltar-te, llegir-te i intentar animar-te o ajudar-te amb les nostres paraules!! i que suposo que ja ho saps, però t'ho repeteixo, que aquí tens una amiga pel que necessitis!!!
    una abraçada molt gran!!!

    ResponElimina
  9. Què s'encomana això? Jo tampoc he pogut dormir! dreta, esquerra, fer la croqueta deu vegades.. fins i tot m'he girat 180º, no ha funcionat i acostumada a estar del dret, al fer la croqueta gairebé caic del llit!

    Segurament la feina et distraurà i el neguit passarà a un segon pla. Fer coses ajuda a distreure la ment i no deixar que barrini tant :D

    Bon dia!

    ResponElimina
  10. Els neguits inexplicables encara neguitegen més! No t'encaparris en trobar un perquè, el motiu és ja acabarà sortint.
    I mira de dormir noi, que la ment necessita descansar!
    Bona nit!(amb força anticipació...)

    ResponElimina
  11. Uf, un munt de comentaris i tots ells de dones, això em pujarà la moral segur. Gràcies a totes per les vostres paraules, són de gran ajuda, de veritat.

    Lluna, tu sense dormir? això no pot ser, alguna cosa està passant en aquest país, perquè ja veus que no som els únics als que passa, i avui una companya em comentava que estava igual.

    Ei Tirai, ja estic millor, encara que no he acabat d'entendre els motius de la davallada, però ara a qui importa, oi? I ja dormiré, dona, però no prometo res...

    Ai Lingüista, ja m'agradaria a mi poder fer migdiada (és sempre quan més ganes tinc de clapar). Ho intento a la feina, però els companys no em miren massa bé...

    Boira, les meves tècniques per recuperar el son són les mateixes que les teves, o un llibre o l'ordinador. Però ahir no vaig llegir perquè volia pensar una estona en la foscor, i quan m'he despertat... he donat voltes pel llit i no em venia de gust agafar el llibre, pensava a molta velocitat en tot i en res, fins que m'he aixecat i he premut el botonet màgic.

    Elur, si l'haguessis escrit tu, de ben segur aquest post hagués quedat molt més maco.

    Bluf, jo em passo la vida analitzant què em passa, i generalment trobo una explicació que em convenç, però aquesta nit no ha estat el cas. Hauria de dormir més, ja ho sé, però l'ordinador té tantes llumetes, i hi ha tantes coses per llegir...

    Les gracienques... ull amb les gracienques, cosa fina!

    iruNa, cada cop que passes per aquí és motiu de somriure. Veure el teu nom és sinònim de tranquil·litat, sé que el que em diràs posarà moltes coses a lloc. Gràcies sinceres per les teves paraules, mai està de més que et recordin aquestes coses. Et diré que no tinc inconvenient en deixar aflorar els sentiments, no sóc dels que se'ls guarda, però tot i així, de vegades costa arribar a l'arrel del problema. Per això parlar amb gent que ens coneix bé de vegades ajuda.

    Si continuo per aquest camí entrarem en una discusió filosòfica, i d'aquí en sortiran un munt de posts. M'agrada controlar-ho tot, i en especial les coses que em passen, però aquest cop ja he assumit que no sé que em va passar ahir al vespre. Si surt, potser ja en parlarem.

    Tu també insomne, Laia? Quin saldo de nit! A la feina m'he distret, i entre això i aquesta pila de comentaris, m'he anat tranquil·litzant, i ara estic millor. Sou una bona teràpia!

    Hahaha, Terra, és cert, posa nerviós no saber per què estàs nerviós, quina paradoxa. I què, una altra mama que em vol fer anar a dormir? Que sí, que sí, que ja us faré cas! ;-)

    ResponElimina
  12. "Que levante la mano la que renegaba de su madre y acabó pareciéndose a ella"

    No em veus, però tinc la mà aixecada...:-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.