diumenge, 16 de setembre de 2007

Málaga

Málaga és una ciutat allargada, camines i camines pel passeig, i no s'acaba mai. Una currua infinita de restaurants que ofereixen les millors tapes i les millors 'frituras' als millors preus. I no és conya, perquè per dotze euros per cap vam menjar el que a la Barceloneta ens hagués costat no menys de trenta. Jo no menjo peix, però aquest dia fins i tot el vaig tastar. Cada restaurant tenia a fora, instal·lada a la platja mateix, una barraqueta com la de la foto, amb una 'barbacoa' en forma de barca on coïen el peix que demanaves. Molt curiós.

A l'altra punta de la ciutat, les universitats, allà on passàvem el dia. Estaven lluny, molt lluny, i el desplaçament allà era tediós. Però la ciutat tampoc s'acabava. Rera les universitats continuava un altre barri més nou, on cada carrer tenia nom de personatge mitològic. Poc a veure per allà, però la ciutat continuava i continuava.

Del centre vam veure poc, i tant sols de nit, com a mínim mentre jo hi vaig ser. Com tot centre de ciutat, és maco i està arreglat. Carrers comercials grans, i carrerons pintorescos. Em va sorprendre la simpatia i l'educació de la gent, i no perquè em pensés que eren uns bàrbars, sinó perquè per aquí no et solen tractar tant bé en els restaurants i bars, simplement et serveixen. És un altre tarannà, això està molt clar. Que som diferents no cal dir-ho, però per contra del que ens pensem de vegades, que siguem millors ho podríem discutir.

8 comentaris:

  1. Em quedo amb això dels personatges mitològics. Que xulo viure en un barri així!!!

    ResponElimina
  2. Em quedo amb "Málaga és una ciutat allargada". No sé perquè m'agrada la descripció.
    Referent a que siguem millors o pitjors, bé, és el de sempre només som diferents i, potser, no tant com ens pensem.
    Després, de quedar-te meravellat amb el tracte malagueny, espero que no hi passis una temporada

    ResponElimina
  3. Huelva, Sevilla, Córdoba, Jaén, Almería, Granada, Málaga y Cádiz. Abans de llegir això, Màlaga era això, per mi. Això i un lloc on s'arriba amb l'avió per poder anar a Costa del Sol (no la platja... l'Hospital, qüestions de feina...). A vista d'avió, es veuen molts camps de golf, per aquella zona, t'hi vas fixar?

    Gràcies per la crònica!

    ResponElimina
  4. Me n'alegro de la nova visió que tens dels malaguenys, ja que abans de marxar en tenies poques ganes i encara tenies els segadors al cap. Jo crec que per aquí el caràcter de la gent envers els desconeguts no és tan espontani, és una mica més reservat.

    I què és això que no menges peix? Jo sempre l'he preferit davant un bistec de carn...

    ResponElimina
  5. No se perquè ens fem una idea predeterminada dels llocs i de la gent. Jo vaig anar a Sevilla fa 6 anys, i hi vaig anar com tu, sense masses ganes. Em va sorprendre gratament, sobretot la gent. Molt agradable i oberta. Jo em vaig sentir freda i tancada.

    Tinc moltes ganes d'anar a Màlaga.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies pels comentaris, gent!

    Sí, Lluna, a mi em va encantar això dels personatges mitològics i crec que també n'hi havia de reals de la Grècia antiga, ho vaig comentar, però tothom va passar, que ximples!

    Tirai, no, no tinc cap intenció de passar una temporada enlloc. Fora de Catalunya viuria a pocs llocs, i cap d'ells no està en territori espanyol.

    Txari, no en vaig veure ni un de camp de golf, però no m'hi vaig fixar massa. A l'anada no anava a finestreta, i a la tornada vam sortir cap el mar...

    Laia, tens tota la raó, aquí no som tant oberts de bon principi, som força més reservats, potser desconfiats, diria jo. És el nostre tarannà, un fet diferencial com un altre. Ah, i ja et dic jo que prefereixo mil cops un bon tros de carn, sóc molt carnívor, però el peix i jo mai ens hem portat bé.

    Boira, crec que la resposta a la Laia serveix per tu també, ens sorprenem perquè ens imaginem una altra cosa, però igual que quan ells venen aquí i descobreixen que no som uns dimonis com els fan veure, ells també ens poden sorprendre gratament, i és el cas.

    ResponElimina
  7. Faig tard!!! jeje...
    Màlaga per mi té un encant especial. Hi vaig passar unes de les vacances més màgiques de la meva vida i tinc un grat record d'aquella ciutat i la seva gent. Pel contrari que tu, jo em vaig quedar pel centre de la ciutat, així és que em conec força bé tots aquells carrerons comercials, el passeig de l'Alameda, el teatre...
    Sempre he pensat que m'agradaria tornar-hi.. però crec que seria un error, perquè les circumstàncies han canviat i aquell va ser un viatge irrepetible en tots els seus sentits... així és que prefereixo quedar-me amb el regust d'una felicitat perduda i la nostàlgia d'una ciutat encantadora!!!

    ResponElimina
  8. Vist d'aquesta manera, potser que planegis altres viatges i deixis Málaga en el record, si tant especial va ser. Però bé, res no diu uqe un viatge tant màgic no es pugui repetir, a un altre lloc, amb una altra gent... mai se sap. Com tu em deies a l'altre post, segueix viatjant, perquè és de les millors coses que hi ha, això està clar. A mi m'encanta, eh, per si en quedava algun dubte, però prefereixo fer la meva i que no m'obliguin a anar als llocs.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.