dissabte, 1 de setembre de 2007

El paio que no em saluda

Hi ha un paio d'allà on treballo que no sé per on agafar-lo. Bé, està en el mateix edifici, però no té res a veure amb mi, simplement, que ens coneixem. Sé com es diu, i potser ell sap com em dic jo. Però no ens saludem mai. Quan ens trobem de vegades me'l miro i intento fer un gest que s'assembli a una salutació, però ell no sembla reaccionar, i la majoria de cops tampoc no faig res per cridar la seva atenció. El cas és que aquest noi i jo, una vegada a l'any, només una vegada a l'any, sopem junts, i no per casualitat. Tenim un amic comú que ens convida als dos, seiem a la mateixa taula, encara que lluny l'un de l'altre, i aquell dia si que ens saludem. Fins i tot, com que jo sóc qui té més relació amb l'altre grup del sopar, de vegades em canvio de lloc i hem creuat algunes frases, hem parlat d'alguna cosa, totalment intranscendent, això si. Però el dia després, o al cap d'un mes, o sis mesos, quan ens tornem a veure, tornem a fer com si no ens coneguéssim de res. No li dec caure gens bé a aquest noi. Ell a mi tampoc especialment. Però de totes maneres, em resulta molt estrany.

5 comentaris:

  1. D'això se'n diu amistat per conveniència. Quan esteu al sopar anual, com que tu coneixes mes l'altra gent, li convé fer-se el simpàtic, i després "si te he visto no me acuerdo" No m'agrada aquest tipus de gent!

    ResponElimina
  2. És realment molt estrany aquest paio. Ostres! Si no vol tenir cap conversa amb tu que no la tingui, però ni tant sols saludar-te!

    ResponElimina
  3. És el primer cop que passo per aquí i el cert és que aquest tio és molt raro, perquè si tu fas un tipus de ''salutació'' i ell no contesta...no sé, estrany...deu tenir mala memòria.
    Que vagi bé!

    ResponElimina
  4. Gràcies pels comentaris, gent.

    Boira, a mi tampoc m'agraden les amistats per conveniència, m'agraden les relacions de veritat, això està clar, però no crec que aquesta sigui d'aquestes, tampoc no és que parlem tant aquest dia de l'any, però igualment, es estrany que després sembli que no ens coneixem.

    Tirai, tens raó, saludar-se no fa mal a ningú, i si no es vol mantenir una conversa, no cal pas, però dir 'hola' és gratuït. Potser jo tampoc no li poso massa bona cara i per això no em diu res, però tinc la impressió que és més cosa seva que meva.

    Uribetty, mestre químic i poeta, sigues molt benvingut per aquí, i gràcies per la visita. Molt mala memòria ha de tenir aquest xaval, perquè ja fa tres o quatre anys que ens trobem en aquest sopar, i després ens veiem sovint per l'edifici. El que deia, no li dec caure gens bé.

    ResponElimina
  5. Saluda'l molt eufòricament un dia!! Com si el coneguéssis de tota la vid... Ja veuràs com es cagarà a sobre, i a partir d'aquí et saludarà ell. Potser li agrades.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.