dilluns, 13 d’agost de 2007

Sopa

- Ei, ei, sabeu què!! Sopa de Cabra ha tret un disc en castellà!!!
- No pot ser, no pot ser, ha de ser mentida!
- Que no, que l'han fet, que és de veritat!!

Decepció. Una gran decepció va ser el que vam sentir en aquells moments, a l'escola, en ple auge del rock català. La meva escola era un oasi en mig d'un desert castellanoparlant. Els meus companys i jo érem fans dels grups punters del moment, Sopa, Els Pets, Sangtraït i Sau. No existia més música, no hi havia més llengües. Érem feliços amb el nostre reduït món musical, i vivíem unes cançons que enteníem i que ens feien sentir les nostres primeres sensacions. Recordo cantar pels passadissos tonades tant maques com Sota una Estrella, qui no recorda una cançó tant preciosa? Però de sobte la notícia va esclatar a les nostres vides, pitjor que el començament d'una guerra, pitjor que un terratrèmol devastador, pitjor que qualsevol altre cosa. Sopa de Cabra treia un disc íntegrament en castellà. El món se'ns va caure als peus i vàrem perdre la fe. Alguna cosa es trencava, no ens ho podíem creure. Una de les nostres icones ens havia fallat, i això no ho podíem perdonar. I com nosaltres, tants d'altres que van donar l'esquena al grup, que va fracassar estrepitosament en la llengua del país veí, i vam pensar que s'ho mereixien. Mai els hem acabat de perdonar, mai no van aconseguir ser com abans, el grup de rock català més idolatrat. Mai, tot i els trossets de cel que són Camins, Hores Bruixes o El Far del Sud.

Avui he sentit la versió acústica de El Boig de la Ciutat i algú m'ha dit que sonava més lenta que l'original.

10 comentaris:

  1. qui al cel escup a la cara li cau ;) *****

    ResponElimina
  2. A mi em té el cor robat l'Empordà :-)

    Jo també em vaig alegrar que no els anés bé amb castellà. Però què es pensaven!!!

    ResponElimina
  3. Va ser un cop dur, sí.

    No m'ha agradat mai la versió acústica del Boig, li falta canya, és una cançó per fotre canya i no pas tranquil·litzar-se. Sóna molt més lenta i adormida.

    Salut! :)

    ResponElimina
  4. Sopa de Cabra és un dels meus grups preferits, m'agraden molt les cansons* més conegudes com ara l'Empordà, Camins o El Boig de la Ciutat, però encara m'agrada més posar-me un CD i escoltar les que no se senten tant, com Pell de Lluna (hehe), Per no dir res, etc.

    Au, petons japonesos!

    * Perdó per la falta ortogràfica, però aquí no hi ha "c" trencada!

    ResponElimina
  5. A totes, gràcies pels comentaris, m'alegro de no ser l'únic que pensa d'aquesta manera, i de veure que a la gent de més o menys la meva generació ens va afectar aquest fet, crec jo que històric. Linwë, tu no vas viure aquell moment, i entenc que t'has reenganxat quan van tornar a escriure bons temes, encara que han viscut també dels antics, és clar.

    ResponElimina
  6. Quins records que m'has portat Xexu, jo he recordo com una traïció. Els teníem ràbia als sopa de cabra. Recordo una festa major d'un poble proper al meu, on van tocar els pets i sopa de cabra, i feia poc que se sabia que havien tret el disc en castellà, vam anar tots al concert dels Pets, i quan van sortir Sopa de Cabra els vam boicotejar, primer és va quedar la pista buida, era algo impressionant, tots estàvem al voltant de la pista mirant emprenyats i sense dir res. Van començar a cantar i ningú s'apropava, llavors no se d'on van començar a sortir tomates i ous (que es veu que ja tenien preparats) i es van emportar una bona pluja. La veritat és que a mi em van fer una mica de pena, perquè intentaven continuar cantant, però és que va ser molt dur per nosaltres, ells eren una icona de la nostra lluita i ens havien fallat! No ho podíem pair. Quan la gent es va cansar d'escridassar-los, vam marxar i és van quedar allí, sols, cantant. Va ser impressionant. És d'aquells records que et marquen.

    Quin rotllo t'he fotut. jeje. És que em fas recorda la meva joventut més radical. (semblo una vella...)

    ResponElimina
  7. Ei Boira, moltes gràcies per aquesta fantàstica anècdota, no hi ha manera millor d'exemplificar el sentiment de tota una generació, el teu comentari dóna molta més força al post.

    ResponElimina
  8. Sopa de Cabra fa temps que ha mort. Acceptem-ho. No és que en fos un fan incondicional, però si ara els hi dona per cantar en castellà... doncs mira, què hi farem. Per part meva, els prefereixo 1000 vegades a els escatològics Pets. He dit.

    ResponElimina
  9. Em sembla que tots en feu ungrar massa. Jo no ho considero una traició i més quan ja havien tret cançons en castellà i segur que les cantaveu com: "El sexo" o "Cardiaco i acabado". I si haguéssin cantat .
    O no us agradà cap grup que canta en castellà? A mi m'agrada la música fen beta o que m'aporta alguna cosa, sigui en català, en castellà, en euskera o en anglès.
    Per cert, els Sopa un dels millors grups, i crerc que el millor que ha donat aquest país.

    ResponElimina
  10. Ei Yeral, crec que estàs una mica despistat, parlo de coses que van passar ara fa molt de temps, quan érem a l'escola. Sopa ja fa temps que cria malves, i les seves parts no han acabat mai d'arrencar.

    Tete, tu ets de la nostra època, i potser no ho vas viure així, però va ser un cop dur. Si que sabíem que hi havia cançons en castellà, però semblaven de broma, les cantàvem però eren dolentes i semblaven la cançó de conya de cada disc. No pensàvem que això s'acabaria convertint en un disc íntegre de cançons en castellà, pretesament serioses, és clar. No hi té res a veure que ens agradi o no la musica en castellà, només parlem del cop que va suposar per nosaltres en aquell moment, va ser la pèrdua d'una de les nostres icones, i això fa mal.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.