dimecres, 11 de juliol de 2007

Un perfil tipus

Quina gràcia. Avui les meves companyes de feina em buscaven parella a l'hora del cafè. Sempre estic fen bromes més aviat grolleres i és clar, estic agafant mala fama i em diuen que necessito una dona ja. No els falta raó, no ens enganyem, però el que potser no saben és que és el rol que he près, i que s'ha anat embrutint amb el temps. És una manera de fer riure que generalment no és ofensiva per ningú, i de vegades les bromes van una mica massa enllà, però normalment riuen i això ja m'està bé, encara que sigui a costa de la meva integritat moral.

Però avui m'ha tocat el rebre, m'han fet poc menys que un tercer grau. Ha començat com una broma, preguntant-se entre elles si tenien alguna amiga soltera que m'anés bé, cosa que ha portat a riure's una mica de la meva persona, però era de bona fe, i feia gràcia, la veritat. Per saber si coneixien algú adient per mi em volien fer explicar el perfil de dona que m'agrada, començant pel rang d'edat, el color de cabell, la complexió física... bé, ja es pot imaginar que la cosa ha anat degenerant i hem acabat fent un escàndol que es sentia des de l'altra punta del departament.

No explicaré aquí el perfil que he anat dissenyant, tot i que és clar, això només és orientatiu, que després se t'apareix 'la persona' i et trenca tots els esquemes. Però tot plegat m'ha fet pensar en que si que puc definir un perfil tipus, i no és que no el sabés, no és que me n'hagi adonat en aquell moment, però no ha estat malament fer una petita reflexió per saber què estic buscant, o què estic esperant.

11 comentaris:

  1. Sí, jo, també, em vaig adonar fa poc de quin era el meu tipus ideal, que no el diré. Però a bloc de blocat hi surt un post en que n'explico alguna coseta. No ho faig expressament, però em fixo amb homes que d'alguna manera s'ajusten al perfil, tot i que, a l'hora són molt diferents entre si, N'hi ha que estic segura que no s'avindrien gens entre si. Potser, ningú més veuria aquesta semblança. Ergo no tinc tipus ideal. Vale, plego, que ja no sé res ;-)

    ResponElimina
  2. És ben cert això que t'apareix 'la persona' i et trenca tots els esquemes. I no tant perquè no encaixi en el perfil teòric que havies imaginat, sinó perquè precisament tot allò que havies imaginat queda curt.

    ResponElimina
  3. Jo també he pensat molts cops en com seria el meu "home ideal", però després he pensat en tots els nois que m'han agradat i cap reuneix totes les característiques ni molt menys.
    El millor de tot és que, quan trobem la persona, encara que no s'acosti al perfil que hem idealitzat, en aquell moment és per nosaltres sí que és la "persona ideal".

    ResponElimina
  4. ara sé que no tindria de fer aquest comentari , però com deia la Marquesa de Merteiul no ho puc evitar es superior a mi XDDD
    fes-nos cinc cèntims de la dona ideal vaaaaaaa ||*:) mira quina cara de bona nena que faig :PPP
    (soc dolenta ja ho sé)

    ResponElimina
  5. Ei, gràcies a tots per la visita i el comentari!

    Tirai, crec que això del perfil és relatiu, és clar, tots tenim pardals al cap, però potser en fer una llista ens fixem en el que ja ens aniria bé, o el que ja hem tingut. Si busques relacions entre les persones, sempre trobaràs alguna semblança, suposo, vaja.

    Zinc, un honor rebre la teva visita, benvingut a ca meva. A més, un comentari molt encertat, i que em fa pensar en un altre post que se'n podria derivar, realment, quan apareix la persona, et gira del revés del tot.

    Linwë, un grandíssim comentari també, en l'estil de l'anterior. És clar, potser el millor que es pot pensar és això, que el nostre tipus ideal és la persona que tenim al costat, encara que no sigui com havíem esperat, perquè si la tenim al costat, per alguna cosa serà, oi?

    Ònix dolentota! Normalment fas de musa blogaire, però avui fas de follet entremaliat? Sense entrar en detalls, et diré que crec que les meves pretensions no són gaire exigents, però hi ha una cosa essencial que ha de tenir aquesta dona, una cosa, que per altra banda, no és res de nou i que tothom posaria primer a la seva llista. S'ha de deixar estimar, i naturalment, és esperable que també m'estimi a mi, que no és cosa fàcil. Alguna ho ha aconseguit algun cop, no creguis, gent soferta, sens dubte.

    Les característiques més profanes, me les segueixo reservant de moment ;P Però bé, mai se sap, hi ha molts dies i molts posts per fer...

    ResponElimina
  6. Ei, això sí que no es fa!!! Que no saps que tota la gent que llegim blogs som xafarders (o, com a mínim, jo!) No pots dir que tens un perfil i que llavors no l'expliques! Això només fa que picar la curiositat de la gent!

    Però bé, jo no sé si tinc un perfil, però he arribat a la conclusió que sí que hi ha una cosa que sé que és indispensable. I no és pas una cosa física, està clar. Però ara no la dic, apa!

    ResponElimina
  7. El meu "perfil tipus" d'home, em sembla que no existeix. I de dones, joder, és que no tinc criteri, en això sóc molt masculí: m'agraden totes (en el bon sentit. Bueno, i en el dolent).

    ResponElimina
  8. home,quasi tothom te unes directrius de home/dona ideal...una altra cosa és q després acabi amb algú que ho acompleixi tot(sobretot fisicament),però bueno sol passar ;)

    ResponElimina
  9. Ja sol passar, això. Que tens una idea de com serà la persona... de com t'agraden... i apareix una completament al contrari i acaba per ser LA persona.... és graciós, si més no... xDDDD

    ResponElimina
  10. Carai, quin allau de comentaris. Gràcies a tots per passar-vos per aquí. M'agrada molt tot el que dieu, i ara m'heu fet picar la curiositat i m'agradaria saber quin és el vostre perfil ideal de dona o home, tot i que jo mateix prefereixo no explicar-ho. A veure si n'haurem de fer un meme d'això... vah, segur que ja va existir...

    Lluna, si parles tu, parlo jo. No, que és conya, si em coneguéssiu una mica millor potser em faria gràcia que apostéssiu a com m'agraden les dones, podria ser divertit, però no m'ho facis dir a mi, dona...

    Caníbal..., permet-me dubtar això...

    Mestre, si ens posem filosòfics, a mi també m'agraden totes com a vos, però més concretament, em solc fixar en alguns trets especials per mi. Ara, mirar és gratuït...

    ainos, primer de tot, encantat de tenir-te per aquí, gràcies per la visita i benvinguda. En resposta al que dius et diré que de vegades és més important que ens convenci del tot a nivell psicològic més que a nivell físic, oi? De fet, el físic el perdrem tots tard o d'hora, però si has d'estar tota la vida al costat d'algú, millor que t'hi portis bé, oi?

    Alepsi, mira-ho per l'altre cantó, potser tenim un model per poder-lo contradir nosaltres mateixos. La qüestió és que ens agradi, i ja està. I si no és com ens pensàvem, què més dóna, oi? Qui tria de qui s'enamora??

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.