dilluns, 23 de juliol de 2007

L'apagada

Tenia altres coses al cap, però sembla que avui només hi ha un tema del que es pot parlar, l'apagada que hi ha hagut a Barcelona i rodalies. A tots ens ha sorprès quan de sobte ens hem quedat a les fosques, quan a fora al carrer feia un sol que espetegava les pedres. No hauria de ser massa preocupant que això passés en ple juliol, quan els dies són llargs i de llum solar no en falta, però ho ha estat. A la feina tot ha deixat de funcionar, i ja ens veus tots a corre cuita canviant aparells d'endolls normals a línies sai, i fent mans i mànigues per perdre el mínim de material possible. Hem aconseguit solucionar la majoria de problemes immediats, segurament perquè aquesta no és l'època de l'any en que estem més actius, però llavors ens hem adonat que n'hi havia d'altres. Els congeladors s'han quedat sense corrent, les diverses sales d'aparells estaven inutilitzades, la sala de cultiu cel·lular sense llum tampoc, i això inclou els incubadors i les campanes i el que és pitjor, no es podien fer servir ni les màquines de cafè. Si no li trec ferro a l'assumpre, és per estirar-se dels cabells.

Tot això m'ha fet pensar una cosa molt ximple, que és com en som de depenents de l'electricitat. Això no hagués tingut massa importància fa un segle, suposo, però avui en dia si ens quedem sense electricitat no som res. Barcelona s'ha sumit en el caos, ho hem pogut saber a través de la xarxa, ja que els ordinadors si que els endollem en línies de seguretat. Els semàfors no funcionaven, els tramvies aturats i suposo que el metro també i molts comerços hauran hagut de tancar. Jo encara he tingut oportunitat de comprovar-ho quan he sortit del meu petit món laboral, i ja feia hores que l'apagada durava. Ara ja hi ha llum, però no sé si és generalitzat, o encara queden zones en les que no.

Ara que ho penso, aquest fet potser no està tant lluny del que volia expressar avui, la dependència que tenim de certs serveis, que sembla que sense ells no es pugui fer res. Confiem tant en la tecnologia que de vegades ens va bé que ens facin baixar dels núvols i que sapiguem que tot pot fallar, per molt bé que funcioni sempre (fins i tot Google cau de vegades!), i llavors hauríem d'estar preparats per reaccionar, però no ho estem. La nostra societat actual pot funcionar molt bé mentre tot funcioni. Si perdem una cosa tant vital com l'electricitat, estem venuts, no existim. Alguns companys han marxat just després de dinar, no hi havia manera de fer res sense arriscar-se a que tot tornés a fallar. I potser era la millor opció, oblidar-se de tot i anar-se a estirar una estona a la platja, que no necessita electricitat, i de moment és gratuït. Jo anava a parlar d'un altre tipus de dependència, però ho deixarem per un altre dia.

5 comentaris:

  1. he sigut afortunada perquè tant a la feina com a casa hem tingut llum a partir de les 14h d'ahir però encara duren els "efectes col·laterals" ara.

    ResponElimina
  2. doncs jo he patit 24 Hores de kaos de la feina ja m'he oblidat però m'he adonat què no som res sense llum encara que quan falta l'aigua t'adones de quan important es també
    i tot avui tinc una pregunta i una neura al cap les botigues de congelats ens ho vendran re congelat altre cop ? la carn el peix ... uff soc una maniàtica

    ResponElimina
  3. Doncs imagina't que estiguessis a punt de presentar el teu resum en públic i se n'anés la llum. T'ho dic, perquè he sentit d'algú a qui li va passar... D'això se'n diu ser gafe.

    El que no entenc és que ahir vaig veure molta gent que deia que anava a comprar espelmes per si se n'anava la llum. A casa sempre hi ha espelmes i llanternes, per si de cas.

    Em sembla que ja ho he dit algun cop, però a casa, si no hi ha llum, no hi ha tampoc ni aigua ni gas. Això sí que és divertit! Però bé, llavors hi ha el foc, sobretot si és a l'hivern. Al meu poble, tradicionalment, ens solen treure la llum el 31 de desembre a mitja tarda. És final de línia i aquell dia tothom gasta molt, i truca algú perquè t'ho vingui a arreglar... Fa una gràcia...

    Ai, que em sembla que he fet un comentari-post, altre cop...

    ResponElimina
  4. Hòstia... Com caigui Google... El món s'enfonsa tiu... Vols dir que ha caigut mai, més de 3 minuts???

    Jo m'hagués il·luminat amb els seus ulls... els d'Ella...

    ResponElimina
  5. Encara amb apagades intermitents en alguns llocs (resarem perquè a casa no, moltes gràcies pels comentaris.

    Bluf..., sigues molt benvinguda a casa meva. Doncs si que vas ser afortunada, sembla que a alguns llocs n'hi ha per dies o setmanes...

    Ònix, dona, encendre aparells suposo que encara no, però com a 'la llum que ens guia' no crec que hagis tingut massa problemes de no veure-t'hi. A més, segur que tu et mous bé per la foscor.
    Tens molta raó amb el que dius, avui havia d'anar a dinar amb uns amics i hem descartat un japonès per aquests problemes de congelació i descongelació, quin mal rotllo!

    Lluna, tu n'ets una altra que desprèn llum. No vaig tenir pas tanta mala sort (això si que seria un gran mal rotllo!), però si que et diré que jo sóc totalment urbanita, però que a casa sempre hi tinc espelmes 'per si de cas'. Herència dels pares, suposo.

    Caníbal, si cau Google del tot, jo no sortiria ni al carrer, perquè segur que hi ha una revolució, una guerra termo-nuclear o algun altre desastre. I això com a conseqüència, no com a causa de la caiguda de Google...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.