dilluns, 30 de juliol de 2007

Flagel·lació #1

A tu que em cites a primera hora, tant sols per fer temps i dir-me unes quantes coses clares, esperant la presència consoladora tant per tu com per mi, et diré que no et falta raó, que per un cop has dit el que calia i que els meus errors es fan patents i evidents quan t'expresses amb els teus termes, conciliadors però no per això menys ferms i punyents. No et falta raó, però et falta perspectiva, i si tu no en tens, no en pot tenir ningú. Busques problemes on no n'hi ha, i no amagues la teva decepció, sense adonar-te i probablement sense importar-te, que la decepció amb la que em quedo jo no té cura, a diferència de la teva. Tots lluitem, només tu guanyes.

T'ho confesso, sense motivació no sóc res, i els que em coneixen saben que quan una cosa m'atrau, hi aboco tota l'ànima. Pensa en mi fa cinc anys, el que veies no era només l'emoció del principiant. Alguna cosa a mort en mi, i no avui, sinó que porta morint des d'aquells moments inicials. Tu hi has contribuït, això és innegable. Tu no em coneixeràs mai, et quedaràs amb aquesta idea que tens ara, que ja fa temps que tens. Tampoc no et culpo, aquesta és la meva creu, em culpo a mi mateix, i a mi em fa més mal que a tu, tant sols sóc un més de la llista, potser el pitjor, sens dubte, tu ho penses. El que encara no entenc és per què em dius que sempre ens hem entès, com si això pal·liés la manca de confiança que em professes. No és cert, i ho sé bé, ja ningú no em pot convèncer del contrari. Així que és inútil que m'esforci en demostrar-te res, però igualment ho faré, en el poc temps que em queda. Marxaré capcot, per molt que ens n'acabem sortint, això no era el que esperava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.