dijous, 19 de juliol de 2007

Fantasmes del passat

Si es suposa que els fantasmes no existeixen, i si existeixen, són morts, per què parlem sempre de fantasmes del passat? Diem fantasmes del passat per referir-nos a alguna cosa o alguna persona que ens va afectar en el seu moment i que ara sembla que torna, i ens segueix afectant, encara que no ho volguem reconèixer. Per què 'fantasmes'? A qui se li va acudir dir així a aquestes circumstàncies? Precisament perquè els creiem morts? Perquè fan por? I encara més important: per què tornen?

6 comentaris:

  1. Els fantasmes són uns éssers que créiem que estaven morts, però que no han estat rematats del tot, i per això ens envolten. No tenen cap funció, i l'únic que fan és tocar els nassos.

    Jo crec que la única forma de véncer els fantasmes és tractar-los com si fossin bogarts. Te'ls imagines d'una forma que facin molt de riure, agafes la vareta, i dius: Ridikulus! Segur que funciona! Almenys, la part aquella d'imaginar-te'ls d'una forma ridicula, això sempre ajuda a riure's dels fantasmes i demés coses que fan por.

    A no ser que els fantasmes siguin un grup d'adolescents amb llençols pel cap, que llavors és molt més difícil de véncer-los! (Ai, que això aquí no tocava, però és que m'ha sortit per proximitat!)

    ResponElimina
  2. crec que el retorn dels fantasmes del passat , és el fruit d'aquesta societat què hem creat entre tots del bon rollet la tolerància,de voler semblar tant civilitzats què quan una cosa es trenca seguim amb el rol d'amics llavors es molt fàcil l'aparició d'ectoplasmes en moments baixos ,segones parts mai son bones s'entra en un espiral sense sortida

    ResponElimina
  3. No sé perquè tornen els fantasmes del passat. Suposo pel que diu la lluna, no estaven morts, queda alguna cosa pendent.
    Estava pensant en un dels meus fantasmes del passat. Em sembla que ja no tornarà, almenys en la mateixa forma. En el meu cas, puc dir que la millor manera de vèncer la temptació és caure-hi (merda, se m'està acudint un post!), però suposo que el teu cas és diferent. Som massa racionals. Hauríem d'actuar més sense pensar i això va per mi i no per tu. Ostres! Post no puc

    ResponElimina
  4. És que mai estàs sol, sempre estàs, com a mínim, amb tots els teus fantasmes. Els "que han sigut" i (atenció, que això jo crec que és el que fa més por) els "que podrien ser".

    Però posa-t'hi del dret o posa-t'hi del revés, que això serà així. Per tant, m'apunto al que diu la Tirai, que la millor manera de resoldre els dubtes pot ser anant-los a buscar. Total, ja som grandets, els fantasmes ens han de fer una por controlada.

    (No em suporto quan faig servir tants eufemismes per no dir les coses pel seu nom...)

    ResponElimina
  5. I perquè quan un tio/a va de guais, no para de fardar d'allò que té, i tant sols és aparença, l'anomenem FANTASMA?

    Suposo que jo mateix m'he contestat la pregunta: perquè tant sols és aparença, perquè no hi ha res més que una imatge falsa i exagerada de la realitat. O no.

    (P.D. M'ha picat una abella al laboratori, això és normal?? Cullons, estava posant uns tubs al contador de radiactivitat i he notat una fiblada... encara em pica... Déu meu, quin dolor!).

    ResponElimina
  6. Renoi, quin honor que em comenten els meus cinc premiats, és que sou els millors, nens!

    Lluna, veig en el darrer paràgraf del comentari una picada d'ullet a una coseta que volia saber, quina gràcia. Darrerament tothom parla de fantasmes...

    Ònix, un comentari que em sorprèn, i em deixa amb un pam de nas, perquè aquest anàlisi el trobo molt profund i molt encertat, mai hi havia pensat, però com gairebé sempre, m'he de treure el barret amb la teva saviesa.

    Tirai, a tu no cal que et digui res, el post bo és al teu blog, crec que el linkaré en aquest quan tingui una estona.

    perdedor, al final em convencereu de ser valent, i no en sóc gens. O si, ara no ho sé. Però trobo que hi ha fantasmes que són més forts que jo, no tots són com en Babetes.

    Yeral,tu parles d'un altre tipus de fantasmes, aquests si que no tenen ni mitja hòstia. I no, que et pigui una abella al labo no és normal, i si estava al servei de radio pensa que pot ser com l'aranya que va picar a en Peter Parker, i ja la tindrem liada...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.