dimarts, 26 de juny de 2007

Per algun lloc ha de sortir

Aquesta tarda, sessió de criticar a tot i a tothom. Amb una tassa de cafè a la mà, i una cigarreta en la d'ella, no hem deixat ningú dret. Bé, exagero, perquè les críciques solen centrar-se i ser més dirigides, però ens serveix com a teràpia, quan acabes et sents millor... o no, però al menys et treus un pes de sobre, guardar coses dins no val la pena si tens algú a qui explicar-ho o amb qui compartir-ho, tant si és bo com si és dolent. Avui era dolent, el mal se t'acumula dins i per algun lloc ha de sortir. Jo volia que parlés ella, per això ens hem escapolit amb les nostres tasses sense convidar ningú més, però l'he vist tant ofesa que jo he acabat parlant també. Misèries i més misèries, no se'n podia esperar altra cosa.


- XeXu, per què t'has tornat així, crec que abans no les feies aquestes coses, això és el que he d'esperar jo?

- Ai petit, quan et fas gran les coses canvien molt, de fet, no recordo haver estat mai d'una altra manera.

- Però jo no m'hi vull tornar així, tens molta mala llet acumulada, no sé per què, em fa por tornar-me d'aquesta manera.

- Crec que no tens altre remei...

- Però què és això, una festa i no m'hi convideu??

- Altre cop tu, ara feia temps que no em tocaves la pera, per què no et quedes calladeta allà on estàs?

- Perquè si ho faig això és molt avorrit! Ja tornes a fer el ploricó, oi?

- No, pensava en aquesta tarda, i les coses que hem dit. Potser ens hem passat una mica...

- HA HA HA!! No em facis riure, a això li dius passar-se? Sembles una germaneta de la caritat...

- Si, és clar, si fos per tu aniria amb l'escopeta a tot arreu...

- No cal, però si la gent et molesta, perquè no fas alguna cosa per posar-hi remei, eh figaflor?

- Però què hi puc fer, fa tant temps que dura...

- Em fa por aquesta veu, però potser té raó, perquè no hi parles?

- Parlar? Qui ha dit parlar? Els fas el mateix i ja està, a veure qui pot més!

- No ho puc fer això, no em puc rebaixar a seguir-los el joc.

- Fés que sàpiguen que tenen la gent en contra, es creuen que són infal·libles! Que mosseguin el terra!

- Potser si proveu de dir-los que no fan les coses bé...

- Ja n'hi ha prou, deixeu-me els dos, o les dues, no sé ni com us he de dir! Ara no hi vull pensar més, no crec que hi pugui fer res, el que ha dit ella és veritat, el temps posa a tothom al seu lloc, ja els arribarà.

3 comentaris:

  1. Hi ha gent que és mereix que la deixin verda, blava i de tots colors. El problema és saber trobar quan parar. Al cap i a la fi, hi ha gent que no es mereix tanta atenció.
    Això que dic no sé si té a veure amb el post, en realitat, parlo de mi.

    ResponElimina
  2. És cert, el temps posa cadascú al seu lloc, però si hi ha algú que et "molesta" millor que li diguis o que passis d'ell/a, en comptes de seguir aguantant i haver-ho de vomitar tot després.

    ResponElimina
  3. Això que el temps posa tothom al seu lloc està comprovat empíricament? Jo diria que no.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.