dissabte, 12 de maig de 2007

Corre caníbal!!!

Fa temps que no faig cap post-dedicatòria, potser serà que res ni ningú s'ho han merescut fins ara. Però avui en tinc ganes, i és que hi ha una persona de la meva vida que marxa per un temps, i voldria desitjar-li des d'aquí la millor de les sorts. En Yeral és el meu col·laborador en el projecte de recerca que tard o d'hora ens ha de proporcionar una tesi doctoral als dos. És un paio molt especial, però al llarg d'aquest temps s'ha convertit en força més que una persona amb la que bescanvio idees, informació i fàrmacs. No sé si és per la manca d'atenció per altres bandes, però ell i jo hem fet pinya en algunes ocasions, i algun dia aconseguirem alguna cosa a part de les cosetes que ja hem aconseguit.

Per temes del projecte se'n va a Alemanya per període de cinc mesos, i em deixa orfe. Darrerament les visites mutues eren constants, ja que no treballem físicament al mateix lloc, i la feina ha donat els seus fruits. Ara ell anirà a treballar amb el crack mundial d'un dels nostres camps d'estudi, i jo em quedaré per aquí 'guardant el fuerte'. Quan torni, a mi ja em quedarà poc temps de tesi, i els nostres experiments hauran de ser encara més dirigits del que ja ho eren en l'actualitat. Veurem si surt una tesi més maca o més lletja, però algun dia s'ha d'acabar. Precisament, s'espera que aquesta estada a l'estranger li proporcioni unes eines i tot un seguit de resultats aptes per aquesta finalitat.

Si d'una cosa no tinc cap dubte, és de que en Yeral donarà la talla amb els alemanys. Està boig, completament tocat del bolet, però el paio s'ho curra, treballa bé i té unes ganes inesgotables d'aprendre. Hi ha gent que encara no entenc com ha tingut la barra de marxar uns mesos a l'estranger i a sobre sortir-se'n, però ell no tindrà cap problema, jo crec que el gran cap d'allà se'l voldrà quedar, però ni parlar-ne, quan acabi el vull aquí de seguida que ningú no em processa els donants com ell...

Yeral, no vull que això sembli un comiat, però que sàpigues que ha estat un plaer treballar amb tu durant tot aquest temps. Te'ls menjaràs aquests alemanys, no els ensenyis massa cosa que després s'acostumen. Moltíssima sort, i ens mantenim en contacte que encara et queda per passar-me molta 'mandanga buena'. I sobretot, ja saps: Corre caníbal!!!

3 comentaris:

  1. Hola xexu!!! (primer unes disculpes, que fa masses dies que no em passava per aquí)
    Em sembla molt maco que facis aquest post-dedicatòria, segur que s'ho mereix!! Pel que expliques el tio és un crac!! Segur que el projecte anirà genial, ja ho veuràs!!

    ResponElimina
  2. Transporter, bogeria, PCR, música jazz, donants, cubates, westerns, desfase, qRT-PCR, acudits, Picatxu, Antònia Font, cambres fosques, festes de comiat, paranoies moleculars, mentalitat paper, no descartaria..., poesia, radioactivitat, mandanga buena, retrospecter, CSI Badalona, i sobretot diversió i anades d'olla sempre, que fan que la vida passi amb riures, molts ànims pel caníbal, que li vagi molt i molt bé per Deutschland!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots, sobretot a tu, Xexu que m'has posat una mica tendre quan he llegit el post. Nanu, de debó que t'ho agraeixo molt. Saps que t'aprecio i ric molt amb tu, tot i que, al laboratori, amb aquella passivitat, a vegades em treus de polleguera. Jeje... El que passa és que tenim ritmes diferents. Caràcters molt antagònics. Però i què hi farem! M'agrada treballar amb tu, quan ho fem a dos mans, m'agrada riure amb tu, caníbal, i m'agrada saber que hi ets, com hi és el GG, un dels més grans personatges de la història de la meva vida. GG d'agostino i Xexu, no s'us oblida i s'us troba a faltar aquí a Alemanya (sobretot perquè serieu uns traductors magnífics... jeje... no m'empano de res...). Una abraçada pel Xexu i un altra pel GG...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.