diumenge, 27 de maig de 2007

Be nucli my friend

Moment de relax en el frenètic cap de setmana. Sempre que tinc una estoneta entro per aquí, i faig una repassadeta a què diu la gent, però ara puc seure amb calma i fins i tot escriure. Això si, podeu comprovar l'hora...

Vinc de prendre una copa amb els amics, però el sopar d'avui ha estat una mica especial i em ve de gust deixar-ne constància. S'ha fet un 'sopar de nuclis' a la colla de castells. Això és una trobada molt sectària de només certa gent de la pinya, els que es troben al centre de tot, just a sota de l'estructura del castell, que inclou quatre posicions, tot i que cada nucli està format per cinc persones. Actualment jo estic allunyat dels nuclis, perquè estic de baixa, però bé, m'hi compten perquè es suposa que algun dia tornaré.

La idea d'aquests sopars sectaris no és nostra, a altres colles s'estil·la molt. Crec que a la nostra colla es fa de tant en tant un sopar de dones i para de comptar, però tampoc no estic al cas d'aquests events. La veritat és que totes aquestes activitats em rellisquen una mica. Em podeu anomenar ranci, però jo no estic en una colla castellera per fer amics, hi sóc per fer castells. Una afirmació una mica dura, però com que sempre ho dic, no crec que ningú s'hagi d'escandalitzar. Normalment no participo de les activitats de la colla si no hi ha castells pel mig, i sempre m'ho tiren en cara, però considero que tot això es fa per fomentar vincles i que la gent s'animi i vegi que no només estem allà per la feina, sinó que ens ho passem bé d'altres maneres, i així la gent es manté a la colla. Jo no necessito cap estímul de fora, els castells són el millor reclam per mi, si no, m'hauria apuntat a un esplai.

Que tonto que m'estic posant. El cas és que no ha estat tant terrible. No em venia massa de gust, però suposo que en gran part era perquè estic molt cansat. Son no en tinc massa, però el cansament m'està guanyant. Però com que ja m'hi havia compromès, doncs hi he anat. A més, si no vaig a aquest sopar, especial per gent com jo que estem al bell mig dels nuclis, a quin aniré? Érem una bona colla. M'he assegut en un racó de la taula amb la gent amb la que em sento més a gust, i com a mínim hem passat una estona agradable. Per cert, el sopar era en un xinès; barat i agrada a gairebé tothom. Ah, i com és típic en aquests esdeveniments, els organitzadors ens han fet unes samarretes que portàvem tots, amb el missatge 'Be nucli my friend'. Me'n reservaré l'opinió. S'esperava de nosaltres que acabéssim torrats, i en el meu cas no ha estat així, ni ganes. De fet he marxat després del sopar perquè havia quedat, així que no sé com hauran acabat els altres... però tinc lleugeres sospites...

Ara vaig a fer un son. Demà tornar-se a llevar i tornar a fer castells. Tant de bo pogués estar en algun nucli, però no serà així. El que si espero és que tothom del sopar es presenti en condicions, perquè si no m'emprenyaré de debò. Apa, bona nit, i tapeu-vos, és clar.

2 comentaris:

  1. Jo hi era.

    No sóc del nucli, però per alguna raó hi era. La meva samarreta era diferent. Marcant que jo també era diferent a tota aquella gent de la secta (molt sectària en algunes coses, i poc sectària en d'altres).

    El més curiós de la nit: l'arrós que feia "krikri-krakrà".

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.