dijous, 19 d’abril de 2007

Una reunió, una depressió

Una reunió de resultats i per planificar el futur. Una reunió amb el cap, una més. Una menys. Sempre em passa igual. Em poso molt tens, sé com s'acaba, i no s'acaba bé. Sempre falten coses, sempre s'ha de fer més i el temps s'acaba, el rellotge corre en la meva contra, i també en la seva. I em preparo, i penso què faré després per animar-me, però resulta tot inútil, perquè sempre caic, per molt que la vegi venir, sempre surto igual d'aquella porta blanca. I quan surto, ja no tinc ganes de fer res del que havia pensat, ni em ve de gust animar-me, i me'n vaig sol, a caminar, desconnectat. I em vull trobar algú, però no me'l trobo, i segueixo caminant.

Aquelles cares de poc interès, de condescendència, de no anar enlloc. Aquelles mirades que es creuen a través de la meva carn, que em perforen sense tocar-me ni sentir-me, que m'exclouen. Aquelles converses que m'esquiven, que no van amb mi. Les reprimendes, la desmotivació i fins i tot, per què no dir-ho, el menyspreu. Acabaran amb mi. De vegades penso que potser ja està bé que el rellotge corri tant de pressa.

6 comentaris:

  1. Una persona amb experiència em va dir que no hem de deixar que els altres, amb el seu judici, canviïn el valor del que ens importa. La crítica ens és molt útil i fins i tot ens pot fer canviar. Però no deixis que ningú prengui el que et pertany a tu: la teva valoració personal.

    ResponElimina
  2. Apa, XeXu ànims. Sempre que em passen coses a la feina que me fan estar a disgust amb mi mateixa intento pensar el mateix: la féina és important, però no tant

    ResponElimina
  3. No sé si la cosa va ben bé per aquí, però com ja vaig dir fa dies, són les paraules i accions dels amics i gent que ens estimem el que ens ha d'importar. La resta ja s'ho faran, el teu estat d'ànim no pot dependre d'ells.

    ResponElimina
  4. Entres a la feina il.lusionat, amb ganes de treballar i fer coses noves. Veus l'actitud de la gent i ja se't passen les ganes. Primera decepció. La segona ve quan et diuen quelcom i t'atribueixen les culpes. Encara que pensis que no va amb tu, al final t'ho acabes pensant. I cada dia igual, i res no surt bé, i no arriven les comandes i també és per la teva culpa, la gent amb cara de pomes agres, i criden, criden. I tu, penses, que collons faig aquí?? però aguantes sense sapiguer el perquè, però ho fas. Intentes motiva-te però ja tot és inútil, sense sol.lució i quan trobes una motivació, al cap de res s'enfonsa i torna altre cop a començar el cercle. Penses, fins quan? fins quan el cos i la ment aguantin. Per mí el rellotge va massa a poc a poc.

    ResponElimina
  5. Mira, tot en aquesta vida és molt relatiu, i depèn de la importància que otorguis a cada cosa les situacions poden canviar. Però si aquestes reunions poden amb tu sempre tens la opció de venir aquí i desfogar-te amb un post, i rebre els comentaris d'ànims de tots els que estem aquí, al teu costat!
    Ànims rei!!! que tu vals molt més que la feina i que aquest teu jefe!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.