dimecres, 18 d’abril de 2007

Sessió de descontaminació

Vials. La paraula d'avui és vials. Ha tocat sessió de descontaminació de vials, una activitat que tota la gent que treballa amb mi adora, i que esperem amb delit. Es tracta de tirar per la pica, de forma gairebé literal, un munt d'experiments ja processats, i que cal treure's de sobre. La majoria han estat inútils i s'haurien pogut llançar per la pica abans de fer-los i tot. Però no, els anem acumulant fins que la quantitat supera el límit que ens haguem proposat, i llavors arriba el gran moment. Hores tancats en una sala infecta, protegits per tot arreu perquè no ens toqui el contingut dels vials, que m'estalviaré identificar. Encara bo que tenim una ràdio, que ens alegra una mica l'estona, encara que sigui amb les mateixes cançons de cada dia.

Tenim per costum baixar -perquè es baixen dos pisos- sempre en parelles i gairebé sempre amb la mateixa parella (som molt fidels els descontaminadors de vials). I aquesta és l'única gràcia que té tancar-te en aquella sala, la confiança que acabes agafant amb aquesta persona. Avui, com no podia ser d'altra manera, he baixat amb la mateixa noia de sempre, la noia que ha esdevingut la meva confessora del grup. Però la veritat és que tot sovint parlem de temes molt grans, temes que són tant grans que crec que se'ns escapen, però només tenim veritable intimitat quan estem descontaminant, només allà ens expliquem certes coses, protegits per mascareta i ulleres, i realitzant una activitat tant mecànica que fins i tot permet pensar i xerrar a un home com jo, en definitiva, a un home. Ha estat bé, teníem pendent una xerrada i l'hem tingut. Potser és perquè no ens veiem les cares bé, o perquè ja esperem aquests moments per parlar de temes que normalment no solem treure. I em pregunto jo, per què no els solem treure? Per què no ens surt de confessar-nos coses amb una cerveseta a la mà com fa la gent normal? No ho sé ben bé, però què seria d'aquesta activitat lamentable que ens toca realitzar sense aquesta companyia i aquestes pinzellades de confiança?

6 comentaris:

  1. M'alegro de que la sessió de contaminació hagi estat tant profitosa... Llàstima però que el fet de rascar plaques ni sigui tant agradable, ni el realitzeu/m per parelles amb qui confessar-se i petar la xerrada. La propera vegada que calgui descontaminar doncs avisa'm: si puc triar, m'agradaria que la parella en qüestió fos la Lorens. Jeje... Em sembla que aviat faré un blog on explicar els meus afers sentimentals... Últimament són esperpèntics i força desatrosos, tot siguiu dit, i des d'Alemania així podem intercanviar opinions.
    Apali nanu! Vaig a dormir que demà sinó transportarà Rita...

    ResponElimina
  2. La paraula clau és "confessió". L'habitació on feu la descontaminació esdevé un confessionari, on un se sent protegit.

    ResponElimina
  3. Això de 'sala infecta' ho deus dir perquè no n'has vist gaires més. Ai... Home de poc món... Fa un anyet o així jo vaig visitar la vostra sala de rituals trítics, carbònics i fosfòrics i em va semblar un palauet comparat amb la sala o cau o zulo de radioactivitat d'una facultat veïna a la vostra, el nom de la qual no utilitzaré en aquest blog.

    En qualsevol cas, potser hauriem d'acompanyar les nostres cerveses amb una mica de 'mandanga' que dius tu. Qui sap quines confessions en sorgirien...

    ResponElimina
  4. Jo crec que tot té una mica de relació si ets rebuscat i li vols trobar sentit en el que potser no en té!! jeje...
    La descontaminació, pel que he entès (ja que aquestes coses de vials s'escapen del meu coneixement) és llençar tot allò que ja no serveix, treure a fora el que tenies guardat a dins i només feia que embrutar-te. Per tant aquesta és una bona estona que permet també fer neteja de coses que tens dins i que, explicant al company, fas neteja i et descontamines una mica de preocupacions... perquè al parlar el que fem és treure fora, obrir el vial de nosaltres mateixos i buidar sobre la pica el contingut. I llavors ens sentim més lleugers... Potser fent una cervesa no presta a fer aquestes confessions per aquest motiu... ves a saber!!
    Bé, no se si hauras entès una paraula del que he dit... és que m'ha vingut aquesta metàfora al cap mentre llegia el post!
    una abraçada!

    ResponElimina
  5. Doncs a mi només em queda donar-te les gràcies perquè amb descontaminació o sense resulta que confies en mi i la confiança és un bé molt preuat en aquest món on despullar els sentiments i la conciència pot semblar perillós.
    Un petonàs!

    ResponElimina
  6. Renoi, gràcies a tots per la vostra visió del tema, la veritat és que amb aquests comentaris hom s'adona de les limitacions del pensament únic, m'heu obert els ulls. Però faré una menció especial a la iruNa, ja que és la única que no és companya de professió (o promoció). Quina metàfora més maca, jo que sóc una mica soca, no ho hagués vist mai així. No saber de què va el tema segur que ajuda a imaginar-t'ho d'una altra manera. Moltes gràcies.

    I gràcies a tu també, Isa, la meva compi de descontaminar, com vols que no confii en tu si ets tant bona i meravellosa, hehehe.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.